Redacció
L’Andrea és una sabadellenca que actualment està privada de llibertat a la presó Wad Ras. Va ser detinguda el 16 d’octubre durant les manifestacions que es realitzaren aquella setmana arreu de Catalunya. Parlem amb Txell Valls, membre del Grup de Suport de l’Andrea i del Centre Social l’Obrera de Sabadell.
Bon dia Txell, ens trobem a l’Obrera, un centre
social de Sabadell okupat ara fa més de dos anys. Quina vinculació té l’Andrea
amb l’Obrera?
L’Andrea és una jove que,
com tantes altres, participa d’aquest espai i el fa un lloc millor amb el seu
esforç, les seves ganes i seu compromís. Ella participa a diferents activitats
que s’hi duen a terme dins d’aquest petit espai que hem arribat a sentir com
casa nostra. Per exemple, a la Sobirana, una xarxa solidària d’aliments i roba
del sud de Sabadell, s’encarrega d’anar a buscar els aliments juntament amb
altres companyes per poder-lo repartir els dissabtes al matí. També participa
del gimnàs Rukeli on hi va a fer boxa, on aprèn envoltada de companys i
companyes que treballen i entrenen juntes. A la Madrasseta, l’escola popular
del sud, hi anava a aprendre llengua de signes i, cada dues setmanes, anava a
les converses en francès. És membre del Grup de Dones de l’Obrera i, a tot
això, se li ha de sumar les hores incomptables d’assemblees, de jornades d’adequació
de l’espai, d’actes i campanyes que s’han preparat i realitzat. En definitiva,
és una noia molt estimada per totes nosaltres i bolcada 100% en el que creu.
Com assumiu el seu entorn militant la detenció i
posterior empresonament de la companya?
Nosaltres creiem que es tracta d’una detenció molt injusta i totalment arbitrària. Des de l’Obrera es troba molt a faltar la seva presència, dia sí i dia també, entre les quatre parets que formen aquest espai. No podem fer una altra cosa que lluitar des dels moviments socials tirant endavant aquest projecte tant gran que tenim a les nostres mans. El grup de suport, juntament amb la família, és el que va tirant del carro en tot aquest procés, i nosaltres, com a Obrera, ens adherim a les accions que proposa, ja sigui en compartir per les xarxes socials, enviant cartes de suport o ajudant en el que faci falta.
Quines accions teniu previstes?
Tenim una campanya per
enviar cartes de suport a la nostra companya, per poder-li enviar tot el
suport, estima i força des d’aquí fora. Perquè sàpiga que pensem en ella i
lluitem per ella i totes les altres preses polítiques cada dia. Qui vulgui, pot
fer arribar la seva carta al correu següent:
cartesawadras@gmail.com . Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà
molt, ja que allà dins, el simple fet de rebre cartes de persones conegudes o
desconegudes, la fa desconnectar unes mil·lèsimes de segon de la realitat que
està vivint ara mateix. A aquest correu també ens podeu enviar vídeos que li
podem fer arribar des del Youtube, ja que des de la biblioteca de la presó es
pot connectar a internet una vegada al dia i pot veure els vídeos penjats des
del nostre compte. Li encanta veure aquests vídeos siguin del que siguin.
A part, justament pel 16
de novembre, aquest pròxim dissabte, estem preparant un esdeveniment on hi
haurà diverses xerrades, concerts i paradetes del grup de suport tant de
l’Andrea, com de la Xènia i de la Paula, les companyes ja alliberades de
Wad-Ras. Trobareu més infirmació a les nostres xarxes socials d’Instagram o
Twitter: @andreallibertat. Tret d’aquest
esdeveniment no en tenim cap més amb data establerta, però estem treballant per
altres accions que més endavant es comunicaran.
Hi ha alguna previsió judicial de llibertat
condicional?
Ara per ara, no podem fer gaire cosa més ja que restem a l’espera de la resolució de l’últim recurs interposat a l’Audiència Provincial.
“és important reivindicar tots els cassos de les companyes presses”
Què penseu de la “Revolta Catalana”?
L’Obrera és un espai
apartidista, on hi ha gent amb ideologies i sensibilitats molt diferents, però
totes tenim un front comú. En aquest cas és que totes estem a favor de la
lluita pels drets i les llibertats fonamentals, especialment les de la classe
obrera. És per això que no estem d’acord
amb aquests empresonaments i no pararem de lluitar en contra de tota repressió
i fins que l’Andrea i les altres detingudes siguin lliures.
Digueu-nos què podem fer des de la Revista
Catalunya.
Com us he dit
anteriorment, tot suport i ajuda és benvinguda. Considerem que el fet de
difondre el cas és imprescindible i ajuda moltíssim perquè pugui arribar al
major nombre de persones possible i sàpiguen què és el que verdaderament està
passant. Creiem que és important que no només reivindiquem el cas de la nostra
companya i amiga Andrea, sinó també tots els cassos de les altres companyes
presses.
També creiem que és molt
important respectar el silenci de les famílies de totes les preses, i
deixar-los el seu espai per poder expressar-se lliurement, si és que ho volen
fer en qualsevol moment. Això, no només va dirigit a tots els mitjans de
comunicació, sinó que també fa referència a totes les persones a títol
individual.
Contra la seva repressió, la nostra solidaritat.
Catalunya 213 (desembre 2019)
