Els predocs de la UdL ens tornem a aixecar

Aquests últims mesos a la Universitat de Lleida s’ha engegat el debat entorn de les condicions de les treballadores predoctorands, un dels col·lectius més precaris de l’àmbit acadèmic. Els anys 2019 i 2020 companyes de la CGT havien impulsat el col·lectiu Doctorands en Lluita per reivindicar el quart any de contracte en comptes dels tres actuals i el pagament d’indemnització per acomiadament, entre altres millores. Tanmateix, el final del contracte de les persones més implicades i la pandèmia van aturar l’activitat desplegada entorn a la problemàtica.

Llegeix més

La memòria històrica, aquella que li diuen democràtica

Les democràcies, i més les noves democràcies, carregades de lleis i reglaments, acotant cada aspecte de la vida l’únic que fan és trencar i menysprear la llibertat individual i col·lectiva; tot el contrari del què diuen protegir. Des dels seus despatxos, els polítics gaudeixen de fer lleis i reglaments, i amb això queden satisfets; però no van enlloc.

Llegeix més

La Por

«A vegades la pau no és més que por». Ho cantava Raimon els grisos anys seixanta. La pau, la por. Quan els grans propietaris rurals van reconstituir el Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya el 1855, ho van fer sota un lema que deia: «Pau, pau i sempre pau». La por, la pau, sovint són dos plats d’una mateixa balança.

Llegeix més

Turisme massiu Vs. barris: una tensió constant

A aquestes alçades els antics mantres oficials «el turisme és bo per a tots» i «el turisme és una fàbrica sense fums» estan més que superats, i han estat substituïts en bona mesura per un relat des de dins, des dels territoris i els cossos que en pateixen els impactes i els fums —perquè existeixen, sí, són nombrosos i greus—.

Llegeix més

Sobre les vagues polítiques

Entenem per «vaga política» aquella que no respon a unes reivindicacions que afectin directament a la realitat material dels treballadors o que és motivada per interessos externs a la pròpia organització. No crec, però, que puguem posar al mateix sac totes aquestes vagues; o, en tot cas, crec que hi ha vagues polítiques que està més que justificat que el sindicat convoqui: les que la societat demana de manera imperiosament majoritària, que són un clamor, que poden propiciar un canvi social real, significatiu.

Llegeix més