ENTREVISTA AL SINDICAT DE MARES EN LA DIVERSITAT FUNCIONAL

Equip Comunicació

Maria José Tavira i María Herrero en conversa amb Elena Calvo Escartín

Les discapacitats, les dependències. Les cuidadores. Contra l’explotació de les dones i la vida, reivindiquem les cures i l’economia reproductiva.

Parlem amb la Maria José Tavira i la María Herrero, afiliades de CGT, i del Sindicat de mares en la diversitat funcional. Tenen molt a dir sobre aquest tema en el nostre entorn d’economia productiva imposada pel capitalisme patriarcal.

 – Qui sou i a qui representeu?

Som mares de persones amb discapacitat i grans dependents. Fem criances perllongades i intensives, perquè no s’acaben. Ens hem unit per lluitar plegades pels drets dels nostres fills i filles, i perquè les cures no professionals siguin reconegudes; perquè la cura és un dret fonamental, és una qüestió política i social, una responsabilitat col·lectiva.

Llegeix més

Precarietat en les cures, precarietat en la vida

Equip Comunicació

Redacció

La precarietat laboral és el mal propi del capitalisme, que no t’esclavitza literalment sinó que et fa creure en una expectativa irreal: que podràs viure dignament de la teva feina sota una aparença de llibertat. Una precarietat laboral que s’estén especialment en el sector de les cures: un sector, amb la salut, fonamental per tenir una vida digna.

«Les cures sostenen la vida, però no són reconegudes com a feina ni es té en compte l’impacte que té cuidar en les persones que cuiden», indica Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de la CGT de Catalunya. La precarietat en les cures implica una precarietat en com desenvolupen la vida les persones dependents i aquelles anomenades vulnerables perquè són víctimes d’una opressió estructural i necessiten suport, espais comunitaris o acompanyament (persones dependents, discapacitades, sense sostre, refugiades, menors no acompanyats, etc.); i també precarietat en com desenvolupen la vida les persones cuidadores, siguin professionals o no.

Llegeix més

Fer vaga per no guanyar res?

Equip Comunicació

SEGAP Barcelona

Els treballadors i les treballadores del centre Besòs de Miquel y Costas & Miquel estem fent vaga cada dimecres des del dia 26 de juliol. Una vaga que s’està duent a terme al 100%, amb unitat i determinació.
Reivindiquem, entre d’altres coses, equiparar els sous dels membres de la plantilla més antics i els nous. Aquesta desigualtat la crea de manera unilateral l’empresa mitjançant acords individuals als contractes de les noves incorporacions, saltant-se les condicions pactades, en alguns casos, des de fa més de cinquanta anys. Aquesta és una estratègia clàssica de la patronal: dividir la classe treballadora de la forma que sigui: a través de privilegis, beneficis i/o fomentant visions racistes i masclistes.
Però davant d’aquestes tàctiques, al nostre centre de treball hem decidit dir prou. I hem iniciat una lluita per equiparar les condicions de totes. Això significa que els i les treballadores més antigues de la plantilla estem fent una vaga de la que, si guanyem, no n’obtindrem cap benefici directe.

Llegeix més

VAGA AL 112

Equip Comunicació

Ignasi Escudero

Germán Kupfer: “Volem un conveni propi al 112 i això passa per la internalització”

El 112 de Reus està en vaga indefinida parcial des de l’agost. Les treballadores demanen un conveni propi i la internalització del servei, un canvi que està previst als acords de govern però que l’executiu d’ERC no acaba de dur a terme. Germán Kupfer és delegat de CGT al Comitè d’empresa i treballa al 112 de Reus des de 2014.

Llegeix més

Futbol, sororitat i lluita

Equip Comunicació

Laura Gené

Arran del prou conegut cas Rubiales, les futbolistes han fet un exercici de sororitat i unitat envejable a través de l’autoorganització. Organitzar-se sindicalment, saber llegir el moment i no deixar ningú enrere han estat claus per aconseguit moltes de les seves reivindicacions laborals. I és que no hem d’oblidar que les jugadores són treballadores i que qui cometien les violències eren i són els seus caps. No només estem parlant de violència masclista sinó d’assetjament laboral. El petó no consentit de Rubiales, com acostuma a passar amb les violències patriarcals, és tan sols la punta de l’iceberg. Feia mesos, si no anys, que les jugadores anaven denunciant abusos de poder per part d’homes de la federació.

Llegeix més