COMUNICAT DEL SECRETARIAT PERMANENT DE CGT MENORCA EN RELACIÓ AMB LA DENEGACIÓ D’ÚS D’INSTAL·LACIONS DE LA FORTALESA DE LA MOLA PER PART DEL CONSORCI MILITAR DE MENORCA
El passat 8 de febrer de 2023 una delegació de CGT Menorca es va reunir amb el Coronel Víctor Manuel Herrero Álvarez, Director del Consorci Militar de Menorca, amb l’objectiu de sol·licitar l’ús d’una de les instal·lacions de la fortalesa de La Mola el dia 15 d’abril de 2023 per a la celebració d’un acte d’homenatge a Salvador Seguí i Rubinat, amb motiu del centenari del seu assassinat a mans del terrorisme patronal.
El motiu de la localització de l’acte a les instal·lacions esmentades és el fet que Salvador Seguí, «El Noi del Sucre», figura cabdal de l’anarcosindicalisme de principis del segle XX, va ser empresonat a la Fortalesa de La Mola entre 1920 i 1922. Consideràvem adient que un acte de reparació de la memòria històrica com aquest tingués lloc allà on el moviment llibertari menorquí va mostrar-ne, en el seu moment, la solidaritat amb el company empresonat.
El novembre de 2022, els treballadors i treballadores d’Avanza, l’empresa que gestiona el servei públic d’algunes línies d’autobús del Baix Llobregat, convoquen aturades parcials contra les condicions laborals precàries i el mal estat de la flota de vehicles, una situació que arrosseguen des de fa anys. Som al mes de març de 2023 i la seva lluita continua. Entrevistem en Quique, conductor de l’L95, actualment de baixa, i en Víctor, conductor de l’E86: ambdós afiliats a la CGT, ens expliquen les raons que han portat la plantilla a la vaga, què reivindiquen i quina és la seva visió del conflicte.
Sou els responsables de la mobilitat a gran part del Baix Llobregat i els que rebeu de primera mà les queixes de la població sobre el servei d’autobús. En quines condicions està la flota de vehicles que conduïu?
Quique: Ens veiem treballant amb autobusos obsolets en els quals no funciona l’aire condicionat, ni els sistemes antibaf, ni els eixugaparabrises, ni els fars. Els seients d’usuaris i conductors estan destrossats, les rodes estan desgastades… A molts vehicles, el pedal d’emergència que serveix per a comunicar incidents està espatllat i tampoc funciona el sistema de comunicació amb l’empresa: et veus obligat a fer servir el teu telèfon personal, fet que no és ni tan sols legal.
Víctor: La flota està molt deteriorada: fa 6 anys que s’hauria d’haver renovat. La situació ja era dolenta amb l’anterior operador, Mohn, però els últims 3 anys s’ha agreujat. Avanza va obtenir la licitació del servei presentant una oferta un 16% més baixa: amb un parc de vehicles que ja era obsolet, es van afegir 42 autobusos que estaven a Madrid pendents de ser desballestats. Hi ha vehicles que circulen malgrat no complir amb els requisits ambientals ni tenir la ITV. El 70 o 80% de les rampes per a persones amb mobilitat reduïda no funcionen. El servei de neteja és pràcticament inexistent: s’han hagut de retirar autobusos perquè estaven infestats de xinxes, puces o fongs que han afectat treballadors i usuaris. Això últim vam haver de denunciar-ho a Inspecció de Treball, que va obligar l’empresa a desinfectar tota la flota.
Com afecta això a les vostres condicions laborals?
Quique: Tot això repercuteix a la salut dels treballadors i treballadores. Jo, actualment, estic de baixa per ansietat i depressió, provocades per les condicions laborals a Avanza que, en alguns casos, els treballadors hem denunciat des de 2015. L’absentisme laboral és del 12%, en molts casos per ansietat, però també per lesions d’esquena, de ciàtica i de cervicals, a causa d’uns seients antics i desgastats on treballem moltíssimes hores a la setmana.
Víctor: Quan va entrar Avanza es va trobar una plantilla amb 170 treballadors de baixa. Hi ha moltíssima gent amb depressió, s’aguanta molt estrès: cada dia t’exposes que t’insultin i, fins i tot, que t’agredeixin, perquè els passatgers arriben tard al seu lloc de treball. Mai saps si acabaràs el servei o et quedaràs tirat enmig d’una carretera.
S’acosta el 8 de març i ens reivindiquem una vegada més en contra de les discriminacions històriques de les dones treballadores, com ara la bretxa salarial o la major vulnerabilitat a desigualtats de tota mena (en contractació, promoció, estabilitat laboral, etc.). A mesura que la societat es digitalitza de manera cada cop més àmplia i arrelada, aquestes desigualtats també es manifesten en tots els moments en què interactuen les persones i la tecnologia, i per tant, també es reflecteixen en el sector laboral de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Comencem per definir el fenomen de les desigualtats digitals sistemàtiques. La bretxa digital és qualsevol distribució desigual en l’accés, l’ús o l’impacte de les tecnologies digitals (ordinadors, smartphones, Internet de les coses, etc.) entre grups socials. Igualment, les desigualtats existents entre homes i dones al terreny de les noves tecnologies i Internet es coneixen com la bretxa digital de gènere, i es manifesta no només en el menor nombre de dones usuàries de les TIC, sinó també en la persistència de desigualtats estructurals específiques de gènere que constitueixen barreres per a una plena inclusió. Hi ha diverses maneres de classificar els tipus d’impediments que constitueixen la bretxa digital, així que aquí els agruparem en tres categories.
El dia 8 de març la CGT de Catalunya convoca vaga general feminista, perquè ens sobren els motius. Per denunciar la bretxa salarial de gènere; per exigir la fi de la violència de gènere; per unes mesures efectives contra l’assetjament sexual i/o per raó de gènere als centres de treball; pel repartiment i reconeixement del treball domèstic i de cures; per unes polítiques de conciliació serioses; pel repartiment de la riquesa, aquí i ara; contra l’explotació sexual, el proxenetisme i la tracta de blanques, i en defensa dels drets de les treballadores sexuals; per trobar-nos i reconèixer-nos com a feministes. Avancem cap a un futur sense masclisme!
El dia 11 a les 11h davant de la Delegació del Govern a Barcelona (al carrer Mallorca, 278), manifestació per denunciar l’asfixiant pujada de preus, l’encariment d’allò més essencial per la vida, mentre les grans companyies van presentant comptes de resultats amb grandíssims beneficis.
Iván González Díaz. Afiliat a CGT Ensenyament Baix Camp Priorat
Des de l’esclat de la crisi econòmica del 2008, a Catalunya i a l’estat espanyol s’ha produït un procés d’empobriment i precarització de les condicions de vida i de feina de la classe treballadora. Actualment, la taxa d’atur general de l’estat espanyol és del 14%, i del 33% si es té en compte la franja de joves de fins a 25 anys, unes xifres que són molt similars a les de Catalunya.
Rosalia Molina. Membre Dones Llibertàries i CGT Ensenyament Barcelona
Un any més, com cada 25 de novembre -Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones i contra les violències masclistes- dones d’arreu del món tornarem a ocupar els carrers cridant ben fort les nostres denúncies i reivindicacions.
Una jornada Internacional en què denunciem les violències patriarcals dels estats dels grups armats i de les transnacionals que exerceixen el seu poder sobre els nostres cossos com a territoris de conquesta. En aquesta jornada, denunciem el racisme i les dinàmiques colonials que el món blanc occidental exerceix amb especial crueltat cap a moltes de nosaltres en qualsevol frontera.Sortirem plegades obrint els ulls i alçant la veu totes juntes per dir: Prou! Contra la violència masclista, ofensiva feminista!
No feia gaires dies, a través de la pàgina web de l’Ateneu Enciclopèdic, em van donar l’oportunitat de parlar d’un document del fons de Diego Camacho en el qual Diego tenia anotacions en un escrit a màquina amb què, des del Canadà, Eduard Vivancos, va enviar la traducció de la famosa entrevista de Van Paassen a Durruti, publicada al diari de Toronto “Star” el 18 d’agost de 1936. Però des d’Amsterdam ens arriba una informació que aclareix aquella històrica entrevista.
Parlem amb en José Alberto Villaverde, secretari general de la CGT Administracions Públiques de Barcelona, per la convocatòria de vaga general del 28 d’octubre en el sector públic.
Per quins motius es convoca aquesta vaga general del sector públic?
El motiu principal és el RDL 14/2021, conegut com a «Icetazo», que tracta sobre la precarietat en l’Administració Pública. És un decret que profunditza més en la precarització tant de les condicions laborals de les persones que hi treballen com de la qualitat dels serveis públics. Es vol imposar el fet de no aprovar un procés selectiu s’equipari a un acomiadament procedent, sent vint dies per any treballat. Pensem en els milers de persones que porten anys i anys treballant per a l’Administració i que es poden veure al carrer amb una ínfima indemnització. A més, aquest decret no sanciona a l’Administració que és la veritable responsable que moltes treballadores es trobin en aquesta situació de precarietat per la temporalitat en els seus contractes: personal que no es fix a l’Administració, tot i portar anys en molts casos, i que poden treure la plaça que ocupa a concurs. La temporalitat estructural és una forma de precarietat, sense dubte.
