Revista Catalunya

Enguany coincideix un cicle d’eleccions sindicals en diverses administracions públiques. Algunes ja han tingut lloc i altres seran en els propers mesos.

A l’administració local hem viscut ja eleccions sindicals en ciutats importants com Lleida —la CGT va arrassar a la Paeria, amb 10 delegades a la Junta de Personal i 9 al Comitè d’Empresa, lluny de la resta de sindicats i amb majoria absoluta al Comitè d’Empresa—; Reus, la segona ciutat de la demarcació de Tarragona —on la CGT es consolida com a alternativa, sent la segona força—; o a Barcelona —on la CGT segueix sent molt rellevant, manté el mateix nombre de delegats i és el sindicat més votat a Serveis Socials i a l’educació—.

Més enllà dels ens locals, la CGT ha aconseguit uns bons resultats a la Diputació de Barcelona, la tercera administració més gran del país: sent l’únic sindicat que creixia en nombre de vots, ha passat a ser el segon sindicat a la Diputació i de 4 a 7 delegades en la Junta de Personal. A més, en algunes meses de votació la CGT va ser l’opció més votada, un fet sense precedents.

Finalment, a l’Administració General de l’Estat és on la CGT té una força més rotunda: hi és el sindicat majoritari, tant a Barcelona com a Catalunya, i té la presidència de la Junta de personal de l’AGE de la provincia de Barcelona des de fa un parell de dècades. Ara, les eleccions hi tindran lloc el mes de juny.

El món de l’ensenyament està revoltat ja des del curs passat davant els atacs del conseller Cambray contra l’educació pública del nostre país. Des de CGT Ensenyament s’ha anat sortint als carrers (i es continuarà fent) i, cada cop més organitzada, la Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya ha fet uns molt bons resultats a les eleccions sindicals del passat 14 de març.

Quasi s’han doblat els resultats de les eleccions del 2019, passant de 24 a 43 delegats, i s’ha aconseguit entrar a la mesa sectorial al superar la barrera del 10% de representativitat.

Ara toca seguir empoderant els docents des de les assemblees dels centres docents, impulsar l’organització i la mobilització, seguir empenyent als carrers la lluita per aturar la desfeta de l’educació pública que es promou des del govern.