Dani Marinova. Afiliada al sindicat d’AADD de Sabadell, politòloga i treballadora de la UAB
La Llei Aragonès és un projecte de llei que pretén regular l’externalització d’un ampli ventall de serveis de sanitat, educació i cura de les persones. Si fos implementada, donaria màniga ampla per fer negoci a costa d’aquests serveis, empitjorant les condicions laborals d’educadores, infermeres i cuidadores, entre d’altres. A més, preocupa que el projecte de llei no contempla mecanismes eficaços per exercir control sobre les empreses adjudicatàries, i que els criteris de l’adjudicació de contractes beneficiaran a les empreses grans i a les multinacionals. A la llarga, podem anticipar un deteriorament de la qualitat dels serveis socials externalitats, una major concentració de les riqueses, i un augment de les desigualtats econòmiques.
Més precarietat laboral
A primera vista, el projecte de llei sembla força esperançador pel que fa a millores en les condicions laborals. En el preàmbul, cita com a objectiu “la promoció de la qualitat, la professionalitat i el respecte de les condicions laborals de les persones que presten aquests serveis” i compta amb el vistiplau dels sindicats CCOO de Catalunya i UGT Catalunya. Concretament l’Article 7 contempla “la millora en les condicions laborals respecte del conveni col·lectiu de referència, així com la implementació de mesures d’igualtat de gènere i no discriminació de les persones treballadores de l’empresa o entitat.”
Tot i així, l’Article 12 no preveu que aquest criteri –ni la resta dels criteris vinculats a la responsabilitat social de les empreses en l’Article 7– es valori en l’adjudicació de contractes. Es preveu com a criteri opcional en una eventual selecció prèvia de licitadors, que s’emprendrà només en casos excepcionals, quan els contractes afectin col·lectius vulnerables.
L’actual projecte de llei, per tant, no impulsa les administracions públiques a valorar les pràctiques laborals de les empreses en l’adjudicació de contractes. Sense incentivar les bones pràctiques laborals, és poc probable que la Llei compleixi els objectius que fixa: millorar les condicions laborals i promoure l’estabilitat en l’ocupació.
Seguiment ineficaç de la gestió de serveis
Malgrat que el projecte de llei se centra principalment en la fase d’adjudicació de contractes, els problemes en la privatització de serveis públics generalment sorgeixen en la fase d’execució d’aquests contractes, i concretament en el control sobre el compliment dels seus termes.
Aquí l’article 20 preveu que les administracions públiques anomenin una persona per fer seguiment del compliment del contracte. La llei no determina les facultats de control d’aquesta persona, sinó que deixa que aquestes siguin determinades en cada contractació. A més d’aquesta persona responsable, no s’esmenten altres recursos dels què disposaran les administracions públiques en seguir la gestió dels serveis.
El seguiment del compliment del contracte es fa encara més difícil en els casos on hi hagi empreses subcontractades per part de l’empresa adjudicatària. Tot i que el projecte de llei estipula que les empreses subcontractistes hauran de complir els mateixos termes que l’empresa contractada, la tasca de seguiment es duplica en casos de subcontractació. No es preveu que les administracions públiques disposin de recursos addicionals per poder exercir control sobre les empreses subcontractistes.
Fonamentalment, el projecte de llei no estableix cap mecanisme de control directe dels usuaris dels serveis sobre les empreses contractades. Tampoc es contemplen vies de seguiment o avaluació dels serveis prestats entre els usuaris i les administracions públiques. Es fa difícil creure que els recursos previstos en el projecte de llei –concretament, una sola persona responsable per cada contracte i els eventuals subcontractes– siguin suficients per poder fer un seguiment continu i efectiu de la qualitat dels serveis prestats.
“La privatització i la precarització laboral tensen la relació entre la treballadora i els usuaris i les usuàries dels serveis, i aquesta relació és central en la qualitat de les cures, l’ensenyament i de molts altres serveis socials”
Beneficia les grans empreses i genera desigualtats
Les grans empreses es podran adaptar més fàcilment als criteris de puntuació que especifica el projecte de llei. S’estipula que el preu del contracte tindrà un pes màxim del 40 per cent de la puntuació total. Aquest pes molt significatiu dóna un clar avantatge a les grans empreses i les multinacionals que més fàcilment podran reduir costos i competir en l’adjudicació de contractes. En canvi, perjudicarà les entitats del tercer sector especialitzades i les petites i mitjanes empreses.
A més, es valora l’experiència prèvia en la gestió de servies i s’estipula que el valor del contracte no podrà passar del 60% de l’import anual de l’empresa, un altre cop donant avantatge a les empreses ja especialitzades en l’adjudicació i l’execució de grans contractes públics i a les grans empreses amb més volum.
Aquí podem destacar l’empresa Clece, que pertany al conglomerat ACS de Florentino Pérez, i Valoriza, que pertany a la constructora Sacyr. Les dues empreses ja operen en els sectors vinculats a la dependència, els serveis socials, l’assistència i l’ensenyament preescolar. Clece, des del 2015 ha obtingut contractes públics per valor de 13,2 milions d’euros mentre Sacyr va registrar en els primers nou mesos de 2018 un benefici net de 108,8 milions d’euros.
Quan les grans empreses es veuen beneficiades a costa de les empreses petites i mitjanes, i de les treballadores i els treballadors, a llarg termini podem anticipar una major concentració de les riqueses en mans de pocs i un augment de les desigualtats econòmiques.
Deteriorament de la qualitat dels serveis públics
Quan el preu del contracte té un pes important en l’adjudicació de grans concursos públics, com és el cas de la Llei Aragonès, sorgeixen incentius clars per reduir costos. Incentivades d’aquesta manera, les empreses competiran per mantenir els costos baixos – i maximitzar els seus beneficis – a costa de les condicions laborals, la qualitat dels materials i dels productes, i l’accessibilitat als serveis. Podem anticipar escassetat de personal, una alta taxa de rotació del personal deguda a sous baixos i a inestabilitat laboral, i, com a conseqüència, una baixada en la qualitat dels serveis.
Nombrosos estudis de l’externalització dels serveis públics apunten que la precarietat laboral és especialment perjudicial en la qualitat dels serveis vinculats als sectors socials. La privatització i la precarització laboral tensen la relació entre la treballadora i els usuaris i les usuàries dels serveis, i aquesta relació és central en la qualitat de les cures, l’ensenyament i de molts altres serveis socials. L’alta càrrega de les treballadores, l’elevada taxa de rotació del personal i l’enfocament en el rendiment quantitatiu, i no qualitatiu, a la llarga rebaixaran la qualitat d’aquests serveis.
