“Que los barrotes de las celdas se tornen de azúcar…”

Editorial
Imagen

Encetem el nou curs amb els pals d’un Estat repressor. Valgui la redundància. Un setembre per oblidar, on les negres tempestes han entrat a casa nostra a emportar-se i segrestar companys i companyes. On els tricornis, aquests maleits tricornis, tornen a descarregar la por de l’estat sobre la població que es mou. On el concert de la mentida, la difamació, la manipulació acaba de començar i l’orquestra dels mitjans de comunicació fa sonar a tota veu la cantarella de la por. La cantarella del terrorisme.

Però sabem que no és el primer cop. No és el primer cop que l’Estat, amb tota la seva maquinària ataca indiscriminadament i cruel aquells i aquelles que lluitem. Abans vam ser els sindicalistes, els anarquistes, els comunistes, els bascos… ara els independentistes. Però ni aconseguiran fer-nos callar ni aconseguiran que desistim de la nostra organització i lluita. L’estiu també ens ha deixat victòries, com la dels companys i companyes del bus turístic de Barcelona. Lluites com les del Riggers al Sònar, com la dels companys i companyes del Telepizza o les Kellys. L’anarcosindicalisme en el seu sentit ampli cada cop creix més, cada cop es fa més present a la quotidianitat de la població. Cada cop som més i cada cop som més alternativa. Una alternativa no només necessària sinó imprescindible a aquest sistema econòmic que ens escanya i que destrueix a passos tristament grans el planeta. Però com deien algunes, no som les que defensem el planeta, som el planeta que es defensa. De la mateixa manera nosaltres diem que no som els qui defensen els empresonats, els explotats; som els explotats i els empresonats que ens defensem.

Així que deixem les deixalles i els romanços a banda, les entrevistes triangulars i les conspiranoies autocomplaents. No tenim més remei que afrontar i enfrontar-nos a l’Estat, a la precarietat, a la manipulació. Deixem les que només busquen excuses. Sumem als qui busquen els mitjans.

Per la llibertat i la justícia social. I per que caiguin, d’un cop per sempre, tots els murs de totes les presons.

Llibertat presos i preses!!