Categoria: Números

Catalunya 218 (maig 2020)

– EDITORIAL: El virus seguirà existint

– TEMA DEL MES: Coronavirus: calen respostes a la desocupació i desigualtats socials

– SINDICAL: Ens estan legalitzant l’esclavitud

Es crea una plataforma per la defensa dels drets de les docents substitutes

Com el capitalisme engrandeix l’ombra de la condició humana

Sector químic-portuari: L’esclavitud de ser essencial

Joves immigrants al camp: Una nova forma d’esclavatge?

Vaga indefinida a Nissan

L’article 21 de la LPRL en risc greu i imminent

La CGT de Catalunya denuncia l’ERTO presentat per UGT

Notícies sindicals

– OPINIÓ: Iru Moner, secretari d’acció social de la CGT de Catalunya: Recordem

Manuel Quesada, Sindicat de Transports i Telecomunicacions de CGT Sabadell: La Idea

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya: Covid19, el sindicalisme i la presó de vidre

Miriam Tijani, Comitè de Vaga de Lloguers de Vallcarca i afiliada a CGT Sanitat Barcelona: La vaga de les llogateres

– L’ENTREVISTA: Óscar Murciano, secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya: “ l ’acció sindical ha d’estar en mans de les pròpies afectades”

– EL DOCUMENT: S’aplica la Llei de Prevenció de Riscos durant l’estat d’alarma?

– SOCIAL: Llogaters a la vaga!

Ens hi va la vida

– LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES I FEMINISTES: Coronavirus i desigualtats de gènere. Repercussions de l’estat de confinament a les dones

Las Palancas / El Santuari

– INTERNACIONAL: Lluita contra la Covid19 a Itàlia

Un atropellament policial desencadena quatre nits de disturbis a França

La prima de risc torna a pujar i els mercats demanen més diners

La pandèmia de la Covid-19 a Brasil i la negligència del governants

Pandèmia i organització popular a l’Argentina

– DINAMITA DE CERVELL: Felip Cortiella i el teatre anarquista

El Noi del Sucre

– AL TINTER: Bibi, afiliat i militant del sindicat del metall del Anoia: “Aquesta situació vulnera els drets fonamentals”

Descarregar en format PDF

El conte de “La rateta que escombrava l’escaleta” ens l’havien explicat de petites moltes vegades. Al seu darrera trobem els missatges típics adreçats a les nenes de l’època: treballa, posat guapa, busca el teu marit i casat, però escull bé. Les aparences enganyen i porten males conseqüències.

L’actualitzo a la nostra època  ajudada per la meva neta Kali de 10 anys, el meu net Khan de 13 anys i el vídeo d’estudiants de l’escola d’Art Jose Maria Cruz Novill, de Cuenca, i surt aquesta  història.

---

La Raquel és una dona molt treballadora. Atén trucades dels clients que han comprat els productes d’una gran multinacional de les noves tecnologies. L’esgota molt  l’exigència del treball i el control a què estan sotmeses les treballadores, dones en la seva majoria. La clientela pot valorar la resposta als problemes que plantegen en la trucada telefònica per la qual cosa elles s’han d’esforçar en ser amables malgrat que, sovint, no són tractades amb el respecte que caldria. Per tot plegat el treball l’absorbia molt i no tenia ganes de sortir a divertir-se.

Passaven els anys i va arribar un moment en què va cansar-se d’aquella vida tan monòtona. L’empresa va oferir a la gent treballadora  l’última novetat en  mòbils i auriculars i se’ls va comprar. Amb els auriculars posats, escoltava música del mòbil  tot el dia: Punk, House, Disco, Tekno, Rap-Ska,  fins que va trobar el “Trap” que la va enganxar. Es una música que atrapa i fa bellugar el cos. Coincidint amb el Sonar va visitar Barcelona el famós cantant de Trap “Bad Bunnye”. Es decidí d’anar a escoltar-lo i va al·lucinar de seguir els seus cantants preferits durant tres dies i tres nits. Des de llavors és la fan més incondicional de la música Trap, l’escolta a totes hores. Va al concerts i es desplaça allà on sigui  seguint els seus ídols preferits. Aquesta música procedent de la fusió del Hip-hop, el Reggaeton i el Rap  l’ha enganxada fins a la bogeria.

No importa la lletra de les cançons que humilien, denigren i cosifiquen les dones: “Pégala, vótala, sin miedo, que no hace nada, mírala, si le gusta”. ”No me hagas abusar de la ley que te violo”. “Quiero una mujer bien bonita i que no diga NA, cuando yo tome, no diga NA, si salgo por la noche no diga NA, cuando vuelva de madrugada, no diga NA”. “Y me pide mas, y mas, aunque sepa que la puedo lastimar”. “Estoy enamorado de 4 babys y las chingo a las cuatro cuando quiero”.  “Cuando le dije que le había sido infiel me pegó y lo sentí como un beso y me di realmente cuenta que me queria”.

La Raquel prenent aquest camí havia caigut en una espiral de la que no es podria sortir perquè l’engolia cada cop més. 

Al cap d’uns mesos els mossos d’esquadra van publicar a la seva web: “Dona desapareguda a Barcelona, es diu Raquel, té 25 anys. Fa  servir ulleres i auriculars de color rosa”. El seu cos va aparèixer al cap d’unes setmanes.

---

Carme Álvarez. Militant de Dones Llibertàries

Un homenatge i record a les dones que ens han precedit. A les precursores del que som ara. 

Bota i amb un gir impulsiu llença la seva ma oberta intentant aconseguir-nos.  La  iaia no suporta que li fem pessigolles als costats, però per nosaltres és una temptació massa gran. Com ho és anar pel darrera i deslligar-li el davantal sense que se n’adoni. No ho podem evitar, totes les tardes que anem a veure-la es repeteix la mateixa cerimònia. Ella no crida, però si ens enganxa, ho sentim. Rebem una forta plantofada si aconsegueix arribar-hi! I així s’acaben les ganes de  molestar-la.

La iaia, como li agrada que li diem, té cura de nosaltres moltes tardes mentre els nostres pares i mares estan enfeinades. Ella, impassible, segueix el seu treball: cuinar, fregar plats, rentar la roba… Nosaltres, no tan nenes, solem ajudar-la escombrant les habitacions. I després ve el berenar, una immensa llesca de pa de pagès amb oli i sal o pa amb vi i sucre.

Juguem i correm pel pati de la masia dels meus oncles i cosins que és on ella viu. Quan marxem cap a casa sols donar-nos una cistelleta amb verdura o fruita i, fins i tot, alguna figa, però no gaires perquè es paguen bé al mercat del Ninot, on els meus tiets tenen parada.

A la iaia Rafaela la percebia gran, rabassuda, monyo agrisat i vestida sempre de negre, gris, a quadres. No sortia d’aquests colors. Com que van morint els parents no li dóna temps a passar el dol i posar-se alguna roba de color. La recordo sempre de gris.

La iaia, nascuda el 21 de gener de 1898 a Tabernas, Almería, va tenir una vida molt dura; enviudà amb trenta anys i tres criatures, la més petita, la meva mare, de catorze mesos. Havia perdut tot el que tenien a causa de la malaltia del seu home, el meu avi Rafael. Va vendre el que quedava de la seva casa de camp del Marchalillo i va posar un forn de pa al poble. Amassava tot el dia i atenia els seus fills. L’esgotador treball de fornera estava arruïnant la seva salut i, orfe i vídua,  albirà una sortida al seu desesper, emigraria a Barcelona com ho havien fet dos dels seus germans, el Rafael i el Fernando, que s’havien instal·lat al Prat de Llobregat i on ja treballaven. La primavera de 1932 van embarcar al port d’Almería ella i els seus tres fills amb rumb a Barcelona. Al Prat van viure amb els germans, treballà dur, al camp, netejant cases i rentant roba per altres famílies. Va pujar els seus fills amb dignitat fins que el cop militar de 1936 va truncar totes les esperances de les gents humils i treballadores, i arribaren els anys d’escassetat, por i mort. A la guerra va perdre els dos germans que militaven a la CNT i la FAI, respectivament.

Van passar els anys. Es casaren les dues filles i el fill, van néixer tres nets i quatre netes i ella socorria allà on feia més falta. Jo vaig néixer a casa i van ser les seves mans les que primer van acollir-me.

Això sí, tots els estius agafava el farcell i se n’anava a la seva estimada Tabernas, on el “compadre Juan” i la “chacha Carmen” l’esperaven. A Almeria visitava la germana Dolores, el germà Emilio, cosins i nebots. Rafaela morí el 22 d’agost de 1999, amb cent un anys. Li mancaven solament set mesos per haver viscut en tres segles! És la nostra iaia centenària, que suportà els avatars de la vida amb  calma, paciència, treball i intel·ligència femenina, fruit de l’experiència i vitalitat.

Carme Álvarez. Militant de Dones llibertàries.