Sector químic-portuari: L’esclavitud de ser essencial

Pilar Frey Martínez. Sindicat de Químiques de CGT Barcelona

Una gran majoria d’empreses del sector químic-portuari han estat considerades com a essencials segons el RDL 10/2020. S´oblida que es tracta d’empreses que han aplicat EREs, externalitzat a una gran part dels seus treballadors, fet acomiadaments, incompliment reiterat dels drets de conciliació, etc. 

Unes empreses que han repetit de paraula i de fet que som prescindibles ara ens diuen que som essencials. Això és el que alguns que no són essencials i es queden a casa teletreballant han decidit.

Implementat des del 30 de març fins al 09 d’abril, el Govern s´ha inventat un vergonyós permís de retribució recuperable aplicable al personal no essencial. No obstant això, l’empresa on treballo, i tot i ser classificada com essencial, va començar a aplicar-ho ja al començament de l’Estat d’Alarma, el 14 de març, i continua fent-ho a dia d´avui, en base a una interpretació oportunista de l’Article 43 del Conveni General de la Indústria Química, creant unilateralment una bossa d’hores flexibles que “gestionen” de la següent manera:

  • Modifiquen a les treballadores el seu torn de treball, deixant a la meitat de la plantilla d´operacions a casa i la resta ha d’anar a treballar.
  • El personal que s´ha de quedar a casa està en una situació de preavís i pot ser cridat en qualsevol moment per anar a la feina, les hores que es queden a casa les hauran de recuperar.
  • Els treballadors que hagin estat convocats a treballar quan calgui han d’ampliar el seu horari sense rebre  cap compensació econòmica i reduint l´excés d´hores de la bossa d’hores totals.
  • La plantilla present a la terminal és la meitat, però la càrrega de treball no només no ha disminuït si no que ha augmentat posant al personal en una situació de càrrega de treball, risc i estrès superior a la que ja es pateix de manera habitual.
  • Els períodes a casa s´han establert de 7 dies, per la qual cosa s´incompleix la “quarantena” de 14 dies necessària per reduir el risc de contagi.
  •  A més, el personal que està a casa en situació de preavís pot ser convocat a la feina  en funció del volum de treball, trencant de manera irresponsable la ja insuficient “quarantena”  7 dies.
  • Els treballs no es limiten als realment essencials, totes aquelles operacions habituals sol·licitades pels clients es duen a terme sense cap discriminació pel que fa a si és realment un treball essencial o no.  

D’una manera més concreta pel que fa a la PRL:

  • L’avaluació de riscos desenvolupada s’ha dut a terme només a nivell documental per justificar compliment legal.
  • No hi ha hagut reunions del CSS, i no s’han assolit acords amb la RLT. 
  • Els EPIs s’han distribuït al personal propi, però no a contractes i personal extern fins que es va reclamar per la nostra Secció Sindical.
  • Els treballs de desinfecció no s’han dut a terme ni en nombre ni en totes les àrees de treball on serien necessaris.
  • El servei de neteja no s’ha incrementat, estant sense servei durant tots els caps de setmana i festius malgrat els torns de treball són de 24 hores tots els dies de l´any. 
  • Davant la sospita de contagi d´una treballadora no han realitzat la prova de confirmació que segons el Procedimiento de actuación para los Servicios de PRL frente la exposición al SARS-CoV-2, amb data 8 d´abril de 2020, s´ha de fer a les treballadores essencials.

Tots aquests requeriments els hem traslladat com a Secció Sindical a l’empresa sense haver rebut resposta de moment. 

Estan aprofitant la dramàtica situació social en la qual ens trobem, l’estrès, la por, les modificacions documentals, la incertesa legal actual…per avançar en el seu objectiu de retallar més i més els nostres drets laborals, incomplint el Conveni de Centre,  manipulant el Conveni General de la Industria Química, prescindint de la LPRL… 

I és que sembla que ens consideren essencials…però no dignes de respecte.