Vagues coordinades: a mig camí entre les mobilitzacions d’empresa i les sectorials

Òscar Murciano

Il·lustració: Isabel Couchoud

Deixant a banda Euskal Herria, que juga en una altra lliga pel que fa a la incidència sindical, diversos sindicats alternatius al bisindicalisme de la pau social estan experimentant un canvi de nivell en les seves capacitats. Pel que fa a Catalunya la CGT ha incrementat en 5 anys un 40% la seva afiliació, sent el tercer sindicat català en aquest indicador, lidera vagues i seguiments des de l’any 2018 i és el sindicat que més va crèixer en representativitat el passat any 2022. Prenia el relleu en aquest darrer barem a la Intersindical, qui amb l’empenta del procés ha tingut un fort creixement relatiu.

Però les organitzacions que entenen la lluita com a part de tota negociació, i em referiré de forma específica a la CGT, encara està a la adolescència del potencial de sindicat de masses a que aspira: Ja no ets petit, però encara no ets prou gran, estàs canviant. M’agradaria centrar-me en la part que considero més important en un sindicat: la seva capacitat real de ser motor de canvis mitjançant l’activació del poder col·lectiu: és a dir, de la posada en marxa del conflicte sindical rellevant.

Ja s’ha comentat com sent una desena part, en quant a implantació a empreses, de qualsevol dels dos principals sindicats, es pot liderar any rere any la lluita sindical a Catalunya. Però tampoc no ens fem trampes al solitari: Si la CGT pot fer-ho amb les proporcions generals actuals és per la deixadesa i política de pau social de qui té més opcions de realitzar mobilitzacions i no ho fa. 

Concretant, a nivell de conflictes d’empresa s’està activant prou bé la força. Però hi ha dues muntanyes que s’intueixen a l’horitzó que cal escalar per seguir acumulant múscul i ser temut per patronal i govern. Els seus noms són vaga sectorial i vaga general.

Vagues sectorials, en fem però poc

Fer una vaga sectorial marca el següent esglaó de l’ascens del poder sindical. És molt complicat muntar una organització i sincronització de desenes o centenars d’empreses en base a objectius comuns que, en la majoria dels casos, són relatius a la negociació d’un conveni col·lectiu. Així doncs, per fer una vaga sectorial no simbòlica el primer ingredient que necessites és una presència important tant en número com en afiliació/seguiment a les diferents empreses d’aquest sector. Gens senzill, et presentis o no als comitès d’empresa la clau és articular prou plantilles com per a que la resposta tingui mínimes possibilitats d’èxit.

Actualment això es dona a molts pocs sectors, sent el del Contact Center un de l’àmbit privat on es proven aquest tipus de mobilitzacions sigui en solitari o acompanyades d’altres.

Hi ha hagut altres experiències positives com les vagues al sector públic català per l’interinatge amb bona part de sindicats catalans i sense el suport de CCOO i UGT. Aquelles vagues anuncien el que pot passar en sectors on es va desgastant el model de sindicalisme reaci a la lluita.

Mentre això no passi el paper del sindicat o sindicats que no tenen prou implantació com per articular una mobilització important sectorial queda reduït a petites accions i, en definitiva esperar temps millors doncs la influència real no incideix prou en l’evolució de les negociacions. Alhora, si no es trenca aquesta dinàmica es va normalitzant no intentar fer girar la truita: assenyalem les vergonyes i cap a casa. Així doncs, què fem mentre la capacitat organitzativa a tot un sector no sigui suficient?

Coordinar vagues d’empresa com a punt intermedi de la vaga sectorial

Hi ha una opció intermitja quan la nostra presència va en increment, però encara no hem arribat a la massa crítica suficient com per articular tot un sector. En aquest punt mig, la CGT té una força important a un grapat d’empreses i realitza conflictes per millora de drets, de forma aïllada, a cadascuna d’elles. Però, què passaria si unim aquests esforços individuals?

Llavors la força conjunta es multiplica. L’afectació a empreses clients per vaga a uns quants proveïdors de forma simultània incrementa els problemes, els piquets o manifestacions conjuntes són més nombroses, el cop és més rellevant. El capital de força desplegada conjunta afavoreix a les diferents negociacions obertes.

Coordinar escenaris de conflicte, fins i tot per empreses diferents amb reivindicacions diferents, proporciona una força major que fer-ho per separat. Fent coincidir els calendaris de mobilització, escalfament de l’ambient i procés de decisió, cap a jornades conjuntes de vaga.

En tenim uns quants exemples on seccions de sindicats la CGT de Catalunya ho han fet recentment: empreses d’instal·lacions de telecomunicacions, la UB i UAB o recentment la vaga al sector informàtic del passat juny a 3 multinacionals. Centrant-nos en aquest darrer cas, la vaga conjunta per una reivindicació de poder adquisitiu va ser la més potent en un sol dia del sector TIC, amb moltes afectacions i problemes a clients.

En definitiva, entre la consciència de no ser prou forts com per fer una vaga sectorial i la realitat de tenir prou força per fer lluites a empreses concretes, hi ha un punt mig: treballar per coordinar en un mateix moment conflictes a aquelles empreses on tenim capacitat. El següent esglaó serà la vaga sectorial.

Vagues Generals

Hem de tenir una mirada a l’horitzó. Que un dia no gaire llunyà, quan la CGT decideixi fer vaga general estiguem en condicions de liderar una aturada real de la normalitat social i laboral del país. Aquesta serà la certificació de la nostra capacitat per poder fer canvis significatius a la societat, que és allò al que tots i totes aspirem doncs no ens estem organitzant per un simple IPC, l’enèssim ERO o una defensa puntual d’un dret: volem tirar la taula de negociació avall i canviar les normes.

La CGT de Catalunya té les condicions necessàries per fer-ho possible: som el més gran dels sindicats darrere els principals, estem connectant amb les noves generacions, no només som qui més creix sinó que cada any ho fem amb major intensitat. Aquest creixement no ens modera sinó tot el contrari, incrementem vagues i conflictes i des de la nostra actuació anarcosindicalista.

Tenim un camí al davant i si ens fiquem al cap d’explotar el màxim de cada capacitat present, desplegarem en poc temps tot el nostre potencial. Coordinar vagues d’empresa és una de les passes a ampliar.