Pep Cara (CGT del Berguedà)
Il·lustració: Jordi Arques
Per desgràcia, als comicis confederals des de les plenàries als congressos la major part del temps i de decisions venen determinats per lluites internes que massa sovint responen a interessos particulars indefensables des del punt de vista del bé comú de l’organització; en canvi, trobo a faltar debats honestos sobre els problemes reals i el model que volem per la nostra organització.
Llegeix més
Andreu Vilardell
La secció sindical és la base de l’acció sindical de la CGT a les empreses. La secció la formen totes les afiliades a CGT que treballen al mateix lloc de treball i comparteixen les maneres de fer de l’anarcosindicalisme. El fet d’apostar per la secció no és únicament ideològic. Els comitès per sí sols, sense una plantilla empoderada i implicada, són eines estèrils i fins i tot a vegades contraproduents. El conflicte capital-treball és inevitable i tenir una secció sindical forta i majoritària entre la plantilla augmenta les probabilitats de fer-hi front de forma efectiva. La secció, a més, serveix per fiscalitzar els nostres delegats, assegurar relleu, tirar les línies d’acció, són escoles de formació, permeten la politització, la solidaritat i ajuda mútua real entre companyes… en definitiva, és una eina molt poderosa. I, no ho hem d’oblidar, una implantació real ha de passar necessàriament per tenir seccions sindicals fortes, que són dics de contenció contra la cultura de la delegació i l’individualisme i possibiliten l’empoderament col·lectiu i l’assumpció de responsabilitats. Perquè els resultats de les eleccions sindicals són importants si tenen una secció sindical forta darrere i la presència als comitès no és entesa mai com un fi en sí mateix sinó com a mitjà per evidenciar el conflicte social, buidar-los de contingut, defensar-nos juntes o portar a terme lluites ofensives. La secció, en definitiva, és creixement i implantació de baix cap a dalt.
Llegeix més
Òscar Murciano
Il·lustració: Isabel Couchoud
Deixant a banda Euskal Herria, que juga en una altra lliga pel que fa a la incidència sindical, diversos sindicats alternatius al bisindicalisme de la pau social estan experimentant un canvi de nivell en les seves capacitats. Pel que fa a Catalunya la CGT ha incrementat en 5 anys un 40% la seva afiliació, sent el tercer sindicat català en aquest indicador, lidera vagues i seguiments des de l’any 2018 i és el sindicat que més va crèixer en representativitat el passat any 2022. Prenia el relleu en aquest darrer barem a la Intersindical, qui amb l’empenta del procés ha tingut un fort creixement relatiu.
Llegeix mésRedacció
El passat 18 de novembre va ser escollit un nou Secretariat Permanent de la Federació Local de Barcelona de la CGT, la més nombrosa en sindicats i afiliats i que, com la resta de la confederació, està en una tendència de creixement els darrers anys. La nova Secretària General és Maria Carballo —del Sindicat d’Administració Pública—, que fins ara n’era la Secretària de Gènere.
Llegeix més
L’Alt Camp i la Conca de Barberà són dues comarques de l’interior de Tarragona, eminentment agrícoles, especialitzades —sobretot des de finals del segle XIX i al segle XX— en el conreu de la vinya i l’elaboració de vins. D’aquest paisatge agrícola en va néixer una gran xarxa de cooperatives (interclassistes), potser de les més denses del país, junt amb les del Penedès i les dues comarques del Vallès.
Llegeix més
