Teresa Kindelan Abad i Verónica Gallardo Daluz
Ensenyament Barcelona
Elisabet Almeda Samaranch, Catedràtica de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Fa més de trenta anys que investiga sobre les presons de dones a Catalunya des d’una perspectiva crítica i feminista. Va fer la seva tesi doctoral amb un treball de camp a la presó de dones de Brians I, i va continuar fent investigació teòrica, empírica i comparada. Té múltiples publicacions, moltes escrites conjuntament amb dones que han estat privades de llibertat, amb altres investigadores, entitats… ha participat i coordinat xares i entitats de suport.
Hi ha diferència significativa amb els delictes que cometen els homes?
Les dones i gèneres dissidents estan empresonades perquè se les condemna, majoritàriament, per dos tipus de delictes; contra la salut pública i contra la propietat. Les raons dels delictes normalment estan relacionades d’alguna manera amb el tema de les drogues, sovint, motivat per un consum i dependència a les substàncies psicotròpiques d’ús i/o consum no permès per les autoritats sanitàries. Aquests delictes, estan molt penalitzats en el nostre Codi penal, estudis constaten que les dones acaben complint penes més llargues i més dures que el homes, encara que els delictes que elles cometen no són tan graus ni creen tanta alarma social.
En les teves publicacions fas referència al terme “exclusió de l’exclusió” de Pat Carlen, podries explicar-nos com opera aquesta doble exclusió?
La presó, és l’exclusió de l’exclusió, perquè les dones presses ja van ser excloses prèviament per la societat i quan se les condemna i empresona, són novament excloses, ja que la política penitenciària és androcèntrica i no té en compte les seves particularitats. La majoria són dones amb pocs recursos, amb problemàtiques de drogues, que han patit violència masclista i també institucional, dones racialitzades, etc., que no han tingut el suport social, econòmic i polític necessari per poder construir les seves vides.
La presó reprodueix i sobredimensiona l’opressió que les dones patim fora de la presó. A l’Estat Espanyol hi ha 3 pressions de dones, i la resta estan en mòduls de 30-40 o 200 persones, dins de macro presons d’homes -de més de 1000 persones-.
La meva opinió és contrària a l’empresonament i a les presons , però, en el mentrestant existeixin les pressions, haurien d’estar pensades amb altres lògiques i mesures més concordes amb les dones i les seves realitats. Igualment, lo rellevant seria evitar l’entrada de les dones en els centres.
Existeix algun altre factor d’opressió cap a les dones que són privades de llibertat i com s interseccionen?
La perspectiva del feminisme interseccional analitza com diferents variables que caracteritzen a les dones es van teixint entre elles per conformar les diferents discriminacions i opressions. En les presons les dones estan discriminades per gènere, però també ho estan per classe social, racialització, grup ètnic, orientació sexual, diversitat funcional, etc. Hi ha moltes variables que es creuen i van redimensionant i amplificant les discriminacions i si no tens una mirada interseccional no pots constatar com van creant més opressions, i com la política penitenciària i penal que pretén teòricament la “reintegració social”, ni les contempla en els seus continguts o accions. A part, el tractament penitenciari no és que les tracti diferent als homes, sinó que directament és sexista.
En relació a la distribució de l’espai de les presons, com afecta aquesta realitat a les dones?
Penso que en què mentrestant hi hagi presons, aquestes haurien de ser petites i a prop de la comunitat d’origen de la població empresonada. Si tinguessin un sentit de reintegració social, haurien d’estar a prop de la comunitat, on puguin continuar mantenint els vincles, on puguin entrar i sortir de la presó quan ja estan en les últimes fases de la condemna. Haurien de ser centres oberts i orientats a la reintegració comunitària d’aquestes dones.
Existeixen diferències en l’activitat laboral i la remuneración en els mòduls d’homes i de dones?
Hi ha estudis que demostren que tant les dones empresonades, com les que estem lliures, cobrem menys que els homes, és tot el tema de la bretxa salarial. Però és que, dins les pressions, els tallers i ocupacions laborals de les dones sempre són els menys valorats i els pitjors pagats. Es reprodueix la bretxa salarial, però augmentada perquè les opressions en la presó encara s’amplifiquen més. Les tasques laborals que es fan en els mòduls de dones s’orienten a la “domesticació” de les dones, als seus rols tradicionals, de la “dona en singular”. En les presons és com que s’ha parat tot, no es tenen en compte els èxits de les lluites feministes.
Consideres que els programes tenen en compte la perspectiva de gènere o estan sent atravessants per patrons patriarcals de correcció de conducta?
Les presons són estructures patriarcals de control social, per antonomàsia. Per tant, no existeix la presó feminista, tot i que es pugui considerar certa perspectiva de gènere en els seus programes.
Els programes estan orientats predominantment a la “correcció” de conductes. S’hauria de fer coixí per “reintegrar” a dones que han patit processos d’exclusió i vulnerabilitat. Haurien d’existir programes de formació, d’aprenentatge d’àmbits que siguin del seu interès, etc. que tinguin en compte les seves necessitats. Quan les dones acaben la condemna, refan la seva vida gràcies al suport de les famílies i entorns, però molts cops és difícil i pot empitjorar la situació perquè la presó les ha perjudicat, ha trencat el vincle amb els fills/es -que la majoria tenen, i són monomarentals-, amb les famílies, la seva comunitat i les seves expectatives. A més hi ha poques entitats de suport. Hi ha un destacable oblit de les polítiques d’igualtat en relació al tema penal i penitenciari. I tampoc s’albira algun canvi al respecte.
Consideres que és posible incorporar una perspectiva de gènere i/o feminista en els centres penitenciaris i en els programes de tractament?
S’ha de tenir en compte que en les presons d’homes, són les dones les que van a visitar-los, les que els cuiden i mantenen el vincle. Motiu pel qual moltes dones estan en constant relació amb el sistema penal/penitenciari, que continua impactant en les seves vides, però ignorant, oprimint i callant les seves demandes. Falta una política feminista de suport a totes les dones que formen part d’aquest entorn.
Es podria fer una política penal/penitenciària feminista, amb mesures alternatives, amb centres oberts, lligats a la comunitat, de fàcil accés, amb entitats de suport social que observen el compliment dels drets… Que les dones tinguin els mateixos recursos, professionals, tractaments, espais, activitats, feines, etc.
Quins mecanismes de resistència i lluita pels drets de les dones privades de llibertat existeixen tant dins com fora de la presó?
S’ha de donar eines a les dones perquè puguin autogestionar les seves vides i reclamar els seus drets. Fer un treball de sensibilització i formació en perspectives de gènere feminista, que l’administració sigui flexible i transparent per a què les investigadores, voluntàries o activistes puguin entrar als centres i fer acompanyament a les dones i els seus entorns. Que es doni veu a les dones preses. Que la societat es faci càrrec, mirall de la qualitat de la seva democràcia, i reflex de la seva categoria moral i del respecte als drets dels col·lectius més vulnerables. Que es facin polítiques feministes interseccionals que treballin la igualtat.
Penso que sindicats com la CGT, haurien d’incloure el tema de les dones privades de llibertat en la seva agenda sindical i política. Jo ja porto molts anys, més de trenta, investigant i lluitant per aquest tema, i crec que dintre dels moviments socials no hi ha prou visibilització ni interès en la lluita dels drets de les dones condemnades penalment ni en reivindicar mesures reparadores i diferents.
Links a algunas publicaciones:
2002: https://www.bellaterra.coop/es/libros/corregir-y-castigar
2005: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2281448
2017: https://papers.uab.cat/article/view/v102-n2-almeda
2020: https://www.pikaramagazine.com/2020/04/carceles-de-mujeres-y-desigualdad-en-epoca-de-coronavirus/
2023: https://reic.criminologia.net/index.php/journal/article/view/699
