25N S’ha acabat! Ens volem vives, lliures i rebels

Rosalia Molina. Dones Llibertàries de CGT

Cada 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes, dones d’arreu del món ocupem els carrers per cridar que no volem més violències contra les dones.

Una jornada internacional en què moltes dones, a diversos països, denunciem les violències patriarcals dels estats, dels grups armats i de les transnacionals que exerceixen el seu poder sobre els cossos de les dones com a territoris de conquesta. En aquesta jornada també denunciem el racisme i les dinàmiques colonials que el món blanc occidental exerceix amb especial crueltat cap a moltes de nosaltres en qualsevol frontera.

Des que van començar a registrar-se, l’1 de gener de 2003, s’han comptabilitzat almenys 1920 assassinats masclistes de dones de totes les edats.

Aquest any a l’estat espanyol s’han registrat 89 feminicidis i, també, tres criatures assassinades al costat de les seves mares: una nena de 8 anys, una altra de 3 anys i un nadó de 3 mesos.

Llegeix més

Futbol, sororitat i lluita

Laura Gené

Arran del prou conegut cas Rubiales, les futbolistes han fet un exercici de sororitat i unitat envejable a través de l’autoorganització. Organitzar-se sindicalment, saber llegir el moment i no deixar ningú enrere han estat claus per aconseguit moltes de les seves reivindicacions laborals. I és que no hem d’oblidar que les jugadores són treballadores i que qui cometien les violències eren i són els seus caps. No només estem parlant de violència masclista sinó d’assetjament laboral. El petó no consentit de Rubiales, com acostuma a passar amb les violències patriarcals, és tan sols la punta de l’iceberg. Feia mesos, si no anys, que les jugadores anaven denunciant abusos de poder per part d’homes de la federació.

Llegeix més

Precarietat en les cures, precarietat en la vida

Redacció

La precarietat laboral és el mal propi del capitalisme, que no t’esclavitza literalment sinó que et fa creure en una expectativa irreal: que podràs viure dignament de la teva feina sota una aparença de llibertat. Una precarietat laboral que s’estén especialment en el sector de les cures: un sector, amb la salut, fonamental per tenir una vida digna.

«Les cures sostenen la vida, però no són reconegudes com a feina ni es té en compte l’impacte que té cuidar en les persones que cuiden», indica Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de la CGT de Catalunya. La precarietat en les cures implica una precarietat en com desenvolupen la vida les persones dependents i aquelles anomenades vulnerables perquè són víctimes d’una opressió estructural i necessiten suport, espais comunitaris o acompanyament (persones dependents, discapacitades, sense sostre, refugiades, menors no acompanyats, etc.); i també precarietat en com desenvolupen la vida les persones cuidadores, siguin professionals o no.

Llegeix més

ENTREVISTA AL SINDICAT DE MARES EN LA DIVERSITAT FUNCIONAL

Maria José Tavira i María Herrero en conversa amb Elena Calvo Escartín

Les discapacitats, les dependències. Les cuidadores. Contra l’explotació de les dones i la vida, reivindiquem les cures i l’economia reproductiva.

Parlem amb la Maria José Tavira i la María Herrero, afiliades de CGT, i del Sindicat de mares en la diversitat funcional. Tenen molt a dir sobre aquest tema en el nostre entorn d’economia productiva imposada pel capitalisme patriarcal.

 – Qui sou i a qui representeu?

Som mares de persones amb discapacitat i grans dependents. Fem criances perllongades i intensives, perquè no s’acaben. Ens hem unit per lluitar plegades pels drets dels nostres fills i filles, i perquè les cures no professionals siguin reconegudes; perquè la cura és un dret fonamental, és una qüestió política i social, una responsabilitat col·lectiva.

Llegeix més