Marta Navarro i Mireia Martin
Dones Llibertàries
La IA té el potencial d’incrementar significativament la qualitat de vida de les persones. A l’atenció mèdica, pot facilitar els diagnòstics amb l’extracció de característiques d’imatges, i en la indústria del transport, el reconeixement de la veu permet atendre trucades sense que calgui apartar la vista de la carretera. Amb aquest avantatge tecnològic, sorgeixen inquietuds sobre com pot influir en la igualtat de gènere i en la classe treballadora.
Definició de IA: Actualment, el terme Intel·ligència Artificial està tan de moda que es fa servir com a paraula de màrqueting: venen serves que imiten funcionalitats de la intel·ligència humana, i a vegades ni tan sols fan el que prometen1. Així doncs, en aquest article ens referim a aquelles tecnologies que, independentment de la seva fiabilitat, aproximen conductes que semblen intel·ligents: percepció, classificació, recomanació, raonament, processament del llenguatge natural i (les més famoses a dia d’avui) fins i tot producció de textos, codi, imatges, veu i altres resultats d’un procés creatiu.
L’impacte de la IA en les dones: La IA planteja interrogants ètics importants sobre qui defineix els paràmetres en els quals es basen els algorismes. Investigacions2 i estudis3 han revelat que la dependència en les IAs pot perpetuar biaixos de gènere existents en les dades d’entrenament, generant decisions discriminatòries en àmbits com contractació4 o préstecs5. Les dones poden també enfrontar barreres per accedir a la tecnologia6 a causa de la manca de representació i diversitat en el seu desenvolupament.
L’impacte de la IA en la classe treballadora: L’ús de la IA també genera preocupacions per a tota la població. Com totes les tecnologies, es poden fer servir per enriquir a uns pocs en detriment de la resta, de manera que, en comptes de facilitar-nos la vida i la feina, ens la desvaloritzin i ens precaritzin encara més. Com a exemple està la situació de les Ias més famoses avui dia, les IAs generatives: val la pena llegir l’article dels companys del SEGAP al número anterior del Catalunya per a entendre-ho, però, en definitiva: fa falta una idea molt devaluada del procés creatiu per a pensar que es pot substituir directament per les tecnologies d’IA actuals, i aquesta devaluació es pot donar amb totes les feines, doncs l’únic que fa falta és una constant universal del capitalisme desregulat: entre qualitat i abaratir costos, sempre escollirà l’última opció.
La resistència de la indústria: És cert que no tots els entusiastes per la revolució de la IA es mostren oposats a les crítiques. No obstant això, existeix una resistència per part de les empreses tecnològiques (molt masculinitzades) a reconèixer els errors i limitacions pròpies, vist com una amenaça a “la innovació”. Es pot manifestar-se de diverses maneres, des de la negació dels problemes fins a l’obstrucció activa i el lobbying en contra d’uns mínims de responsabilitat i qualitat. Sense control, les IAs es poden fer servir per automatitzar autèntiques atrocitats7.
La necessitat d’una regulació ètica: És imperatiu establir marcs legals ètics contundents que abordin aquestes preocupacions. A Europa ja existeixen regulacions sobre tractament de dades, com la que es troba a la RGPD8, i s’estan desenvolupant noves regulacions sobre les IAs9, tot i que han sigut criticades per lentitud i falta d’ambició.
El Camí cap a la Igualtat de Gènere en la IA: Per assegurar que la IA beneficiï totes les persones per igual, és fonamental abordar aquests desafiaments. Això implica promoure la diversitat i la inclusió en el desenvolupament de la IA, assegurant que les veus de les dones estiguin representades i que els biaixos de gènere siguin identificats i corregits en els algoritmes utilitzats, d’igual manera que es poden corregir en les persones. Per exemple, es podria fer servir la IA per a facilitar l’anàlisi de la bretxa salarial, assegurant així que tothom rebi una compensació justa.
Les Dones com a Creadores de Tecnologia: Un aspecte crucial és la participació activa de les dones en el desenvolupament de la pròpia tecnologia. Fomentar programes d’educació i formació especialitzats per a dones en àmbits STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) és essencial per incrementar la seva presència en aquest camp. Un exemple positiu en aquesta línia és la recent Olimpíada Matemàtica Catalana Femenina10.
Conclusió: En un món cada vegada més dominat per la IA, és imperatiu abordar les desigualtats i desafiaments específics que afecten a les persones, però sobretot a les dones. La igualtat de gènere en la IA no només és un objectiu ètic, sinó també un requisit per aconseguir el màxim potencial positiu d’aquesta tecnologia. La col·laboració de tota la societat és necessària per garantir que la IA sigui equitativa i beneficiosa per a totes les persones, per a construir un futur on la tecnologia serveixi com a eina de desenvolupament per a tota la humanitat i no per a la seva submissió.
1: https://www.ftc.gov/business-guidance/blog/2023/02/keep-your-ai-claims-check
2: https://expansion.mx/tecnologia/2023/03/08/sesgos-de-ia-generativas-afectan-mas-mujeres-que-hombres
3: https://www.inmujeres.gob.es/areasTematicas/SocInfo/Estudios/docs/Informe_Sesgos_Genero_IA.pdf
4: https://www.bbc.com/mundo/noticias-45823470
6: https://www.cgtinformatica.org/es/contenido/introduccion-la-brecha-digital
