Parlem amb el David Garcia Rubert, professor i arqueòleg. Estudia humans protohistòrics —«Ni t’ho imagines, com arriben a ser d’apassionants!», diu— i ens ho explica a les xarxes socials (@DavidGarRubert).
Llegeix més
Balanç
Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 231 de gener – febrer de 2024
En el canvi d’any se sol fer balanç. Des de la CGT de Catalunya en un platet de la balança hi podem posar el creixement sostingut dels darrers anys («som força creixent») i a l’altre una força insuficient encara.
Llegeix més
Erik Valencic: el periodisme des de la trinxera àcrata
Ramon Massana
Un dia de finals d’octubre ens trobem a la Rosa de foc, a Barcelona, amb l’Erik Valencic, periodista i escriptor anarquista eslovè. Recentment l’Editorial Deskontrol ha publicat la seva primera novel·la en castellà, Las sombras no arden (Deskontrol, 2023), i és a la ciutat per presentar-la.
Llegeix mésENTREVISTA AL SINDICAT DE MARES EN LA DIVERSITAT FUNCIONAL
Maria José Tavira i María Herrero en conversa amb Elena Calvo Escartín
Les discapacitats, les dependències. Les cuidadores. Contra l’explotació de les dones i la vida, reivindiquem les cures i l’economia reproductiva.
Parlem amb la Maria José Tavira i la María Herrero, afiliades de CGT, i del Sindicat de mares en la diversitat funcional. Tenen molt a dir sobre aquest tema en el nostre entorn d’economia productiva imposada pel capitalisme patriarcal.
– Qui sou i a qui representeu?
Som mares de persones amb discapacitat i grans dependents. Fem criances perllongades i intensives, perquè no s’acaben. Ens hem unit per lluitar plegades pels drets dels nostres fills i filles, i perquè les cures no professionals siguin reconegudes; perquè la cura és un dret fonamental, és una qüestió política i social, una responsabilitat col·lectiva.
Llegeix mésPrecarietat en les cures, precarietat en la vida
Redacció
La precarietat laboral és el mal propi del capitalisme, que no t’esclavitza literalment sinó que et fa creure en una expectativa irreal: que podràs viure dignament de la teva feina sota una aparença de llibertat. Una precarietat laboral que s’estén especialment en el sector de les cures: un sector, amb la salut, fonamental per tenir una vida digna.
«Les cures sostenen la vida, però no són reconegudes com a feina ni es té en compte l’impacte que té cuidar en les persones que cuiden», indica Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+ de la CGT de Catalunya. La precarietat en les cures implica una precarietat en com desenvolupen la vida les persones dependents i aquelles anomenades vulnerables perquè són víctimes d’una opressió estructural i necessiten suport, espais comunitaris o acompanyament (persones dependents, discapacitades, sense sostre, refugiades, menors no acompanyats, etc.); i també precarietat en com desenvolupen la vida les persones cuidadores, siguin professionals o no.
Llegeix més
