Sindicat d’Ensenyament CGT Barcelona
La majoria de sindicats del sector de l’educació pública no universitària van cridar mestres i professorat a secundar la vaga del passat 16 de maig. L’objectiu de la convocatòria es concretava en tres reivindicacions:
1. Restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal d’aplicació al curs 2019/20 com a reivindicació irrenunciable. Recuperació de l’horari de permanència del professorat de Secundària.
2. Reducció de les ràtios. Cap tancament de grups a la Pública.
3. Retorn d’altres condicions retallades com: la precarietat laboral als centres educatius (conversió dels terços de jornada en mitges jornades i estabilització personal interí i substitut), retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys, increment del personal de suport educatiu per atendre la diversitat, recuperació del poder adquisitiu perdut incloent també el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys, Formació Professional pública i de qualitat, retirada del Decret de Plantilles (39/2014), etc…
Aquestes demandes no són noves, les hem estat reclamant durant els últims anys després de constatar que per part del Departament d’Educació no existeix la voluntat de revertir les retallades que va començar a aplicar al 2010 i que afecten al sistema públic.
Des de la CGT estem convençudes que només la lluita, la pressió i la mobilització poden fer revertir aquesta situació i és en aquesta tasca on centrem la nostra acció sindical. D’això en tenim concrecions, com la convocatòria de vaga del 18 de gener del 2017 (que vam tirar endavant malgrat els altres sindicats se’n desmarquessin), la del 29 de novembre del 2018, que vam fer juntament amb USTEC i ASPEPC i coincidint amb el sector mèdic. A més a més, hem participat i organitzat tancades en centres per visibilitzar la problemàtica que estem patint, d’acord a les propostes sorgides en assemblees de professorat.
L’afiliació del nostre sindicat va aprovar convocar la vaga del 16 de maig. Tot i els impediments que hi vèiem, vam creure que no podíem apartar-nos d’unes reivindicacions amb què coincidien plenament. Però a les nostres assemblees s’hi van plantejar els dubtes que després s’han confirmat. Ara ja podem dir que ell seguiment de la vaga, que segons les dades oficials va ser d’un 10%, no és satisfactori per a nosaltres. S’ha confirmat que l’ingredient de la unitat sindical (reclamada per bona part del col·lectiu docent) no es tradueix en participació. Cada sindicat caldrà que faci la reflexió i l’autocrítica que li pertoca. La CGT fem la nostra i corroborem allò que ja vam avançar en la valoració prèvia: una vaga, sense anar acompanyada d’un pla de lluita, no es guanya.
I aquesta vaga no va anar acompanyada de pla de lluita. El primer i principal, la reduïda o nul·la implicació de la majoria de sindicats en motivar la participació als centres- n’hi ha que s’han limitat a enviar algun correu electrònic informatiu. Alguns ho justifiquen en la celeritat de la convocatòria i el breu marge de temps que ha quedat per difondre-la. Està clar que no tots els sindicats tenen la mateixa capacitat, però l’argument de la manca de temps és poc creïble quan tot just sortim d’un procés d’eleccions en què els sindicats es van preocupar d’anar a tots centres, demanar al professorat la participació en les seves llistes, fer trucades, etc. Tot això per obtenir una representativitat que s’hauria de traduir en la tasca de difondre la necessitat de mobilització.
D’altra banda, una vaga ha d’anar acompanyada d’altres estratègies, en la defensa de l’educació hi hem de participar com a societat. En aquest sentit, tant les convocatòries de vaga com la d’altres accions, han d’anar acompanyades de la solidaritat d’altres sectors, i fer la pressió necessària per condicionar els resultats.
El Departament d’Educació se n’està sortint molt bé i el seu pla s’està executant. L’aplicació de polítiques que anul·len el debat dins de les escoles juga a favor dels seus pressupostos privatitzadors i en contra de l’escola pública. Des de la CGT continuarem treballant per combatre-ho, i per revertir-ho. Continuarem a peu de carrer, a peu d’escola i a peu d’institut, per donar continuïtat a les nostres demandes fins a aconseguir que ens retornin el bé comú que ens han pres.
