Perill: Espai confinat

Equip Comunicació CGT Catalunya
Pilar Frey. Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals

Un dels punts crítics a tenir en compte en la lluita contra els accidents laborals són aquells treballs considerats como a perillosos, entre els quals es troba la entrada a espais confinats.

Espai confinat significa qualsevol espai amb obertures d’entrada i sortida limitades i ventilació natural desfavorable, en la qual es poden acumular contaminants tòxics o inflamables, o tenir un ambient deficient d’oxigen, i que no està destinat per a l’ocupació continuada dels treballadors/es. 

Com a exemple d’espais reduïts trobem sitges, barrils, tancs, clavegueres, canonades, pous d’accés, etc.

  • La base per treballar de forma segura en un espai confinat és la informació i formació a les treballadores, disposar d´un procediment de treball adequat i fer- ne  un estricte compliment del mateix:
  • Objectiu del procediment de treball: establir les fases de treball i els punts de seguretat clau a seguir durant la realització de les tasques dins l’espai confinat.
  • Àmbit d´aplicació: afecta tot tipus de treballs que s’hagin de realitzar dins d’espais confinats.
  • Implicacions i responsabilitats: Els responsables de les diferents àrees funcionals han d’assegurar el compliment del procediment de treball, garantint que tots els afectats siguin coneixedors del mateix, estiguin degudament formats per a la realització de les tasques encomanades i disposin de l’autorització pertinent.

Els comandaments han d’instruir als treballadors que hagin de realitzar tasques en espais confinats i comunicar- ho a la direcció de la unitat per tal de tramitar l’ acreditació.

El responsable de manteniment assegurarà que cap operari no iniciï la tasca sense tenir la seva correcta autorització i serà també responsable de la instal·lació dels dispositius de seguretat establerts.

La persona designada amb funcions preventives ha de realitzar les mesures mediambientals necessàries.

Els  treballadors/es només podran realitzar tasques en espais confinats quan tinguin l’ acreditació adequada estesa pel director/a del centre de treball amb l’aprovació de la persona responsable de l’àrea i el corresponent permís de treball.

El control de la tasca garantirà la provisió d’equips de protecció personal (màscares respiratòries, arnès, corda de seguretat…) i la de l’equip de treball a utilitzar (escales, plataformes, equips elèctrics, sistema de Il·luminació adequada…) abans d’autoritzar la realització de la feina.

  • Fases de treball i punts de seguretat clau:

Fase preliminar:

  • Verificar que el permís de treball està correctament emplenat per l’encarregat del manteniment i l’àrea funcional. Queda terminantment prohibit entrar en un espai confinat sense el permís de treball, tenir en compte que el permís només és vàlid per un dia.
  • Verificar que l’equip de treball necessari està disponible i que la zona de treball està neta i endreçada.
  • Assegurar que l’equip de protecció personal disponible (cinturó de seguretat amb arnès i equip de protecció respiratòria) és l’adequat.
  • Si l’espai confinat ha contingut substàncies perilloses, ha d´estar completament netejat i ventilat per sistema de renovació de l’aire mitjançant ventilació forçada.
  • Comprovar l’estat de l’atmosfera interior per assegurar que és transpirable i el nivell d’oxigen és suficient. S´utilitzarà equip de mesurament de lectura directa portàtil i es mesurarà O2, CO2, CO, H2S, CH4 i altres gasos tòxics o inflamables depenent del tipus i les condicions de l’espai, utilitzant detectors específics.
  • Assegurar que el percentatge d’oxigen no sigui inferior al 20,5%. Si això no és factible, el treball s’ha de dur a terme amb aparells de respiració semi-autònoms o autònoms.
  • Si són possibles atmosferes inflamables, la possible existència de fonts d’ignició ha de ser monitoritzada escrupolosament a les proximitats de la boca del recinte.
  • Aïllament de l’espai confinat al subministrament d’energia, els sistemes de tancament clau són necessaris quan l’equip d’energia es troba dins l’espai.
  • Aïllament de l’espai confinat a l’ entrada descontrolada de contaminants. Cal instal·lar brides cegues a les canonades a més de bloquejar les vàlvules de l’entrada de producte.
  • Els elements de bloqueig no han de ser manipulats i el seu desbloqueig només pot ser factible per la persona responsable i amb eines especials. La senyalització de riscos també s’aplicarà a les instal·lacions o equips de fora de servei.
  • Ús obligatori de la senyalització estàndard a l´exterior de l´espai confinat per informar de manera clara i permanent que s’estan duent a terme treballs en espai confinat. Aquesta senyalització complementa la que s’ha de col·locar en els sistemes de tancament.

Fase de l’obra:

  • Revisar els equips i eines de treball que s’utilitzaran a l’interior.
  • Ventilació contínua dins de l’espai quan no hi ha plenes garanties de seguretat en el medi ambient, per exemple, per la generació de contaminants causats per la pròpia tasca.
  • Si no hi ha prou ventilació natural, es requereix ventilació forçada garantint 10 renovacions d’aire totals per hora. Quan la pròpia feina realitzada dins de l’espai genera contaminants és essencial recórrer a l’extracció localitzada.
  • L’accés a l’interior estarà subjecte a l´ús de corda i arnès de seguretat i amb seguiment continuat i comunicació des de l’exterior (El recurs preventiu, NTP 994).
  • S’utilitzaran escales segures o mitjans d’accés per facilitar l’entrada i sortida el més còmodament possible.
  • En situació d´emergència es donarà avís immediat als serveis d’urgència.

Recordem que sempre és imprescindible, i més en aquest tipus de tasques, la correcta transferència d’informació entre els diferents equips de treball. Si hi ha algun dubte, incompliment o situació de risc possible, el treball s’aturarà i es comunicarà a la persona responsable i si és necessari a les Delegades de Prevenció.

Adjuntem enllaç sobre un cas real d´accident de treball dins un espai confinat:

https://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/PHE_0038_2015.pdf

“Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà molt”

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció

L’Andrea és una sabadellenca que actualment està privada de llibertat a la presó Wad Ras. Va ser detinguda el 16 d’octubre durant les manifestacions que es realitzaren aquella setmana arreu de Catalunya. Parlem amb Txell Valls, membre del Grup de Suport de l’Andrea i del Centre Social l’Obrera de Sabadell.

Bon dia Txell, ens trobem a l’Obrera, un centre social de Sabadell okupat ara fa més de dos anys. Quina vinculació té l’Andrea amb l’Obrera?

L’Andrea és una jove que, com tantes altres, participa d’aquest espai i el fa un lloc millor amb el seu esforç, les seves ganes i seu compromís. Ella participa a diferents activitats que s’hi duen a terme dins d’aquest petit espai que hem arribat a sentir com casa nostra. Per exemple, a la Sobirana, una xarxa solidària d’aliments i roba del sud de Sabadell, s’encarrega d’anar a buscar els aliments juntament amb altres companyes per poder-lo repartir els dissabtes al matí. També participa del gimnàs Rukeli on hi va a fer boxa, on aprèn envoltada de companys i companyes que treballen i entrenen juntes. A la Madrasseta, l’escola popular del sud, hi anava a aprendre llengua de signes i, cada dues setmanes, anava a les converses en francès. És membre del Grup de Dones de l’Obrera i, a tot això, se li ha de sumar les hores incomptables d’assemblees, de jornades d’adequació de l’espai, d’actes i campanyes que s’han preparat i realitzat. En definitiva, és una noia molt estimada per totes nosaltres i bolcada 100% en el que creu.

Com assumiu el seu entorn militant la detenció i posterior empresonament de la companya?

Nosaltres creiem que es tracta d’una detenció molt injusta i totalment arbitrària. Des de l’Obrera es troba molt a faltar la seva presència, dia sí i dia també, entre les quatre parets que formen aquest espai. No podem fer una altra cosa que lluitar des dels moviments socials tirant endavant aquest projecte tant gran que tenim a les nostres mans. El grup de suport, juntament amb la família, és el que va tirant del carro en tot aquest procés, i nosaltres, com a Obrera, ens adherim a les accions que proposa, ja sigui en compartir per les xarxes socials, enviant cartes de suport o ajudant en el que faci falta.

Quines accions teniu previstes?

Tenim una campanya per enviar cartes de suport a la nostra companya, per poder-li enviar tot el suport, estima i força des d’aquí fora. Perquè sàpiga que pensem en ella i lluitem per ella i totes les altres preses polítiques cada dia. Qui vulgui, pot fer arribar la seva carta al correu següent:  cartesawadras@gmail.com . Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà molt, ja que allà dins, el simple fet de rebre cartes de persones conegudes o desconegudes, la fa desconnectar unes mil·lèsimes de segon de la realitat que està vivint ara mateix. A aquest correu també ens podeu enviar vídeos que li podem fer arribar des del Youtube, ja que des de la biblioteca de la presó es pot connectar a internet una vegada al dia i pot veure els vídeos penjats des del nostre compte. Li encanta veure aquests vídeos siguin del que siguin.

A part, justament pel 16 de novembre, aquest pròxim dissabte, estem preparant un esdeveniment on hi haurà diverses xerrades, concerts i paradetes del grup de suport tant de l’Andrea, com de la Xènia i de la Paula, les companyes ja alliberades de Wad-Ras. Trobareu més infirmació a les nostres xarxes socials d’Instagram o Twitter: @andreallibertat.  Tret d’aquest esdeveniment no en tenim cap més amb data establerta, però estem treballant per altres accions que més endavant es comunicaran. 

Hi ha alguna previsió judicial de llibertat condicional?

Ara per ara, no podem fer gaire cosa més ja que restem a l’espera de la resolució de l’últim recurs interposat a l’Audiència Provincial.

“és important reivindicar tots els cassos de les companyes presses”

Què penseu de la “Revolta Catalana”?

L’Obrera és un espai apartidista, on hi ha gent amb ideologies i sensibilitats molt diferents, però totes tenim un front comú. En aquest cas és que totes estem a favor de la lluita pels drets i les llibertats fonamentals, especialment les de la classe obrera.  És per això que no estem d’acord amb aquests empresonaments i no pararem de lluitar en contra de tota repressió i fins que l’Andrea i les altres detingudes siguin lliures.

Digueu-nos què podem fer des de la Revista Catalunya.

Com us he dit anteriorment, tot suport i ajuda és benvinguda. Considerem que el fet de difondre el cas és imprescindible i ajuda moltíssim perquè pugui arribar al major nombre de persones possible i sàpiguen què és el que verdaderament està passant. Creiem que és important que no només reivindiquem el cas de la nostra companya i amiga Andrea, sinó també tots els cassos de les altres companyes presses.

També creiem que és molt important respectar el silenci de les famílies de totes les preses, i deixar-los el seu espai per poder expressar-se lliurement, si és que ho volen fer en qualsevol moment. Això, no només va dirigit a tots els mitjans de comunicació, sinó que també fa referència a totes les persones a títol individual.

Contra la seva repressió, la nostra solidaritat.

La reorganització cenetista a Catalunya

Equip Comunicació CGT Catalunya

El Far

Ferran Aisa

La CNT i el Moviment Llibertari a Catalunya van tenir moltes dificultats a organitzar-se, doncs la majoria dels seus militants s’havien dispersat per l’exili o eren a les presons. La repressió contra el Moviment Llibertari va ser la més dura que va aplicar el franquisme contra els seus opositors.  El nombre de llibertaris afusellats fou realment escalabrant, però malgrat el terror d’aquells primers temps del franquisme, els cenetistes i els faistes van començar a reorganitzar-se a la presó Model i als camps de treball. Poc després l’Organització ja era una realitat a algunes fàbriques i centres de treball de Barcelona i de la seva zona industrial.

La reorganització definitiva es va realitzar a finals de 1942 quan es va celebrar el Ple de la Regional Catalana de la CNT a les Planes. En aquest Ple va ser nomenat secretari general del Comitè Regional (CR), Eliseu Melis; però ben aviat altres militants confederals que desconfiaven de les actuacions d’aquest individu van crear un altre CR paral·lel del qual fou secretari Joan Saña. Poc després, en una nova reunió confederal, s’unificava l’Organització i era elegit secretari Miralles, del Sindicat de la Construcció. Les detencions de cenetistes no s’aturaven, la caiguda dels comitès feia trontollà l’Organització i, enmig de la tempesta, persones vingudes de França es posaren al capdavant de la Confederació. Molts d’ells crearen tensió que provocà una crisi interna amb la seva actuació al voler crear el Partit Sindicalista primer i, després, el Partit Laborista. Aquestes persones que venien de l’exili eren ex membres del Partit Sindicalista fundat per Àngel Pestaña, destacaven en aquest grup reformista antics militants com Ricard Fornells, Pere Corrons i Josep Corbella. La crisi se saldà amb la constitució d’un nou CR de Catalunya del qual fou secretari general Mas Valois, un dels integrants de les secretaries del CR era Generoso Grau. Aquests militants una vegada detinguts, segons afirma Juan Manuel Molina, a El Movimiento clandestino en España, van voler connectar amb les autoritats franquistes: “cuando llegan a la prisión Modelo de Barcelona solicitan una entrevista con el Secretario Provincial de la CNS (sindicato falangista) y con mr. Modrego, obispo de Barcelona, proponiéndoles actuar de conjunto con las juventudes de Acción Católica y con la mencionada CNS. Las maniobras de Melis y del Partido Laboralista hacían su obra de disgregación. Ni que decir tiene que esos individuos fuerons expulsados immediatamente de la Organización, la cual, desemberazada de esos personajes, pudo reanudar su marcha”.

Malgrat tots els entrebancs la CNT catalana va viure moments d’esplendor clandestina durant els anys quaranta, sobretot quan els nazis anaven perdent la guerra i hi havia una certa moral de victòria entre els republicans. Sí, tothom creia que les forces aliades, una vegada vençut feixisme europeu, no permetrien que hagués a l’Europa Occidental un país dominat pel totalitarisme feixista. Però això només eren il·lusions que no es van fer realitat, doncs els mandataris del món Churchill, Truman i Stalin van girar-se d’esquena als republicans espanyols. Les conseqüències de la no intervenció aliada en els afers espanyols foren el desencís dels republicans i l’augment de la repressió franquista.

La CNT d’aquests anys, però, augmentà el seu nombre d’afiliats, publicava Solidaridad Obrera, butlletins de sindicats barcelonins i arribaven a Barcelona els òrgans d’expressió d’altres regionals espanyoles. Per aquesta època ja s’havien constituït clandestinament les Federacions Locals, Provincials i Comarcals; i una plèiade d’antics i nous militants s’integraven a la lluita antifranquista des dels diversos sindicats: Construcció, Productes Químics, Metall, Alimentació, Espectacles Públics, Sanitat, Distribució-Mercantil, Arts Gràfiques, Transport, Pesca, Llum i Força, Comunicacions i Professions Lliberals. En total tots plegats sumaven més de vint afiliats només a la ciutat de Barcelona. La cotització confederal era 1,50 pessetes setmanals, dels quals els cinquanta cèntims eren Pro-Presos i es feia directament al comitè de fàbrica i els delegats i secretaris locals i regionals es reunien en alguns bars de Barcelona.

La CNT reapareix també amb inusitada força a les poblacions catalanes industrials: Mataró, Granollers, Baix Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Vilafranca del Penedès, Badalona, Sabadell, Rubí, Terrassa, Lleida, Tarragona, Girona… Solidaridad Obrera llança sis mil exemplars mensuals que són repartits als centres de treball. L’editorial del número 6 de juny de 1945 de la Soli se centra en la idea de l’alliberament d’Espanya: “La paz de Europa ha sido un nuevo desencanto para el pueblo español. “España no festejó la victoria porque el Estado no lo quiso y Falange no lo permitió.” Dice un manifiesto del Comitè Nacional de la CNT. Añadamos también que nuestro pueblo confiaba excesivamente en que el triunfo de las potencias aliadas había de repercutir práctica e immediatamente en la liberación de nuestra patria. Ausentes del entusiasmo universal, ahogada con violencia en nuestro país toda manifestación de ilusión o esperanza, caeríamos en una tristeza débil y claudicante ante el abandono absoluto de nuestra casa, si nuevos arrestos no surgieran de cada pueba a que se nos somete”.

El règim franquista no solament no va caure sinó que s’afiançà. La repressió continuava caient contra els opositors a Franco, entre els quals hi havia nombrosos militants cenetistes. Després de la caiguda dels darrers comitès i de militants de diversos sindicats es va descobrir el pastís: Eliseu Melis, l’ex secretari del Comitè Regional, era un traïdor o millor dit un infiltrat de la Jefatura Superior de Policia a les línies confederals. La CNT va actuar contra la persona que havia causat tantes baixes a l’Organització aplicant la “justícia” contra l’ex anarquista Eliseu Melis, els fets es van produir a la plaça Bonsuccés. La Soli núm 31, agost de 1947, donava la notícia amb el títol Eliseo Melis muerto a tiros en Barcelona: “(…) El sábado día 12 de julio de 1947, el traïdor y confidente de la policía Eliseo Melis terminó su miserable y cobarde existencia. (…) Eliseo Melis no era un simple confidente. Su influencia en los medios policiacos; su cinismo, su descaro y su habilidad le habían convertido en el símbolo de la confidencia. Su muerte es la de un traïdor cualquiera. Es un ejemplo y una advertencia amenazadora. Los demás traïdores y confidentes no deben olvidar esta advertencia amenazadora. Deben saber que tarde o temprano el fin de los traïdores es inexorablemente la muerte infamante. Con CNT no se juega impunement”. Al mateix número del periòdic confederal es feia una crida a la militància perquè davant les ràtzies de la policia tothom estigués al seu lloc: “La policía ha vuelto a clavar sus garras en la CNT. Otro Comité Regional de Catalunya, la Federación Local de Barcelona, varios Comités de Sindicatos y numerosos militantes de nuestras Federaciones Provinciales han sido víctimas del terror policiaco. (…) Estamos en nuestros puestos de combate. Ni detenciones de Comités, ni crimenes policiacos, ni tratos inhumanos, ni el terror ni la muerte nos harán retroceder. Nuestra consigna es esta: ¡guerra sin cuartel contra el fascismo! Lo cumpliremos cueste lo que cueste y caiga quien caiga. ¡Trabajadores! La CNT os llama a la lucha contra Franco y la Falange”.

Monserveis i l’esclavitud moderna

Equip Comunicació CGT Catalunya
CGT Berguedà

L’empresa Monserveis utilitza mà d’obra en unes condicions de semi esclavatge, una situació que la CGT de Berga ve denunciant de fa mesos.

Durant l’estiu de 2018 una dona migrant que havia treballat dos mesos a Monserveis (Solubages SL), empresa de servei d’atenció domiciliària, es va posar en contacte amb el sindicat perquè suposadament l’empresa li havia quedat a deure 200 euros. La companya treballava 60 hores setmanals, cobrava 350 euros al mes i ni tan sols l’havien donat d’alta a la seguretat social malgrat tenir permís de treball.

Davant d’aquesta situació des del sindicat es va procedir de la manera habitual i vam acompanyar a la treballadora a veure el senyor Xavier Pubill, gerent de l’empresa, per exigir-li els 1.200 euros que segons normativa li tocaven a la companya. Un cop pagat el que se li devia vam advertir que molt probablement l’explotació laboral més salvatge era la principal font de riquesa d’aquesta empresa. Monserveis se servia de dones migrants, en situació irregular i sota amenaça les obligava a treballar sense contracte jornades de fins a 120 hores setmanals per sous que no arribaven al salari mínim interprofessional. Gràcies a la llei d’estrangeria que deixa en situació d’indefensió total a part de la població l’empresa del senyor Pubill, amb seu a Manresa i a Berga, tenia mà d’obra extremadament barata i submisa.

Aquest extrem va ser demostrat per l’informe que va fer inspecció de treball arran de la nostra denúncia presentada a l’agost del 2018: 52 treballadores de Monserveis no estaven donades d’alta a la seguretat social de les quals 30 no tenien autorització administrativa per residir ni treballar a l’Estat espanyol. La inspectora proposà una sanció de 750.000 euros i portà el cas a fiscalia. També, i abans de la publicació de l’informe, es van fer dos escratxes a la seu de l’empresa a Berga, un per l’1 de maig i un altre pel 8 de març per denunciar la manera de fer de Monserveis.

” Monserveis és una catifa que amaga molta merda de l’empresa, de la societat i dels sindicats majoritaris”

Un cop la inspectora va fer-nos arribar l’informe vam fer una nota pública per tal de que les persones treballadores de Monserveis amb una antiguitat de més de 6 mesos, i que apareixien al document d’inspecció, poguessin beneficiar-se de la possibilitat de regularitzar la seva situació per mitjà de l’arrelament laboral. És a partir d’aquí que una desena de persones, tant treballadores com extreballadores es posen en contacte amb el sindicat i hem pogut comprovar com l’empresa no ha canviat la seva manera de fer. De les treballadores actuals amb que hem pogut contactar només tres treballen donades d’alta a la Seguretat Social, però solament per 10 hores a la setmana (en fan moltes més) i amb una categoria laboral diferent a la tasca que desenvolupen. Tres treballen sense estar donades d’alta a la seguretat i sense autorització administrativa per residir ni treballar a l’Estat espanyol. Hem descobert horaris encara més bèsties (algunes internes a les cases sis dies a la setmana) i sous encara més ridículs. Cada una cobra diferent que les altres (entre 300 i 800 euros). Les amenaces són també habituals i mentre va durar la inspecció de treball els hi van fer canviar de telèfon, etc.

Monserveis contracta sobretot dones, immigrants, sense papers i lògicament pobres i se n’aprofita tant com pot justament perquè són les persones molt vulnerables i difícilment es queixaran. Per fer-ho compten amb una llei d’estrangeria que afavoreix aquesta situació i amb un pensament dominant essencialment racista, patriarcal i contrari als pobres. Però algunes treballadores han perdut la por i s’han organitzat en secció sindical de CGT dins l’empresa. Des de la secció ja s’han presentat 5 denuncies més a inspecció de treball i s’està treballant en una campanya de denúncia que també inclourà accions de protesta on esperem que hi col·labori tota la confederació.

Sabem que la UGT i l’empresa han pactat unes eleccions sindicals per novembre que naturalment impugnarem ja que declaren 11 treballadores en una empresa que probablement en té més de 100. Monserveis té 144 serveis només a Manresa ciutat (i els treballadors localitzats per nosaltres no són de Manresa sinó de pobles. En tot cas algunes de les nostres afiliades no apareixen al cens, ho sabem perquè treballen de manera irregular tal i com hem denunciat. Cal també denunciar la UGT públicament i com calgui. Sabent que l’empresa ha estat denunciada i multada amb 750.000 euros per aquestes pràctiques i que passen el cas a fiscalia accepta fer eleccions sindicals fraudulentes a totes llums. I com és que l’empresa segueix i ho fa de la mateixa manera que fins ara? Doncs perquè el negoci és més que rodó.

Monserveis és una catifa que amaga molta merda de l’empresa, de la societat i dels sindicats majoritaris.

Contra l’explotació, autoorganització i acció directa.

Victòria a la vaga d’Stradivarius

Equip Comunicació CGT Catalunya

El comitè d’empresa, amb una forta presència de CGT, desconvoca la vaga després d’aconseguir l’equiparació salarial amb altres centres d’Inditex.

Redacció

Aquest mes tenim un nou capítol de “les vagues no serveixen”. Els companys i companyes de Sallent han demostrat, altre cop, que la vaga continua sent una eina imprescindible per a la millora de les condicions laborals de la classe treballadora.

Feia mesos que el Comitè d’Empresa es reunia amb la direcció de l’empresa per tal de negociar el nou conveni sense cap acord. L’empresa del Bages, que compta amb una plantilla de gairebé 350 treballadores, de les quals 230 són indefinides, paga 19.000 euros bruts a l’any als seus treballadors. La secció sindical de CGT a Stradivarius de Sallent portava denunciant la situació fa temps “per exemple, els treballadors de Massimo Dutti a Tordera arriben als 25.000 euros, per la mateixa feina i encara tenint més processos automatitzats”.

En un primer moment el comitè d’empresa es va aixecar de la taula de negociació del conveni després que l’empresa s’estanqués en un augment del 14,5% dels salaris, fins a poc més de 21.700 euros anuals. “Els treballadors de l’empresa estan més units que mai i la vaga serà secundada per una immensa majoria”, assenyalaven fonts sindicals, que comptaven també amb els suport de companys i companyes d’altres centres d’Inditex del país.

Les demandes de la plantilla passaven per un augment salarial que equiparés el sou al d’altres centres d’Inditex i més contractació indefinida. Unes reclamacions que l’empresa no ha tingut més remei que acceptar en veure la unitat i la decisió de la plantilla d’anar a la vaga. Els treballadors reclamaven un conveni únic en tots els centres de distribució. Així, en la negociació del conveni col·lectiu, exigien que es garantís el mateix salari, la mateixa jornada, les mateixes ajudes i els mateixos beneficis socials a la planta de Manresa que a les de la resta del Grup Inditex.

La vaga, que havia estat convocada pels dies 4, 5 i 6 de novembre, per reclamar l’equiparació salarial amb els treballadors d’altres centres logístics que el grup Inditex té a Catalunya, va ser el detonant per a que l’empesa accedís davant la pressió dels i les treballadores.

La pujada salarial acordada ha estat de 19,77% per a tres anys, 50 nous contractes indefinits i una nova programació dels festius obligats, abonats amb 140 euros.