Els treballadors i treballadores guanyen el pols a Teatres Balañà, aconseguint substancials millores en les condicions laborals després d’amenaçar de fer vaga els dies 31 i 1 de gener.
Acabem l’any com el vam començar. Si al gener van ser els companys de Cacaolat qui van posar en pràctica allò de “la vaga serveix”, els últims dies de l’any han estat les companyes dels Teatres Balañà.
El grup Balañà gestiona teatres com el Teatre Tívoli, Teatre Coliseum, Club
Capitol i Teatre Borràs. El sindicat d’Espectacles de la CGT de Barcelona va
convocar durant les últimes setmanes del 2019 vaga en aquests teatres pels dies
31 de desembre i 1 de gener del 2020 per a exigir una solució a la situació que
viuen els treballadors i treballadores del Grup Balañà. Les condicions laborals
s’han vist greument perjudicades per l’existència de contractes laborals fets
en frau de llei per haver-se atorgat sota la modalitat de fixes discontinus,
fet que, fins i tot amb la seva legislació, queda fora de la llei. A més,
s’estaven vulnerant els salaris mínims i les condicions de treball establertes
al conveni de locals d’espectacles públics de Catalunya.
No contents amb això, el Grup Balañà va intentar vulnerar també el dret a
vaga a l’instrumentalitzar altres companyes per a contractar a través
d’aquestes a treballadors aliens a l’empresa per a substituir als vaguistes,
fet que atempta contra el dret a vaga dels treballadors i treballadores. En
aquest sentit, el sindicat d’Espectacles ja va denunciar a Inspecció de Treball
de la Generalitat per a intentar evitar aquesta vulneració del dret a vaga.
D’aquesta forma, l’amenaça de vaga pels dies 31 i 1 de gener va fer que les vacances de la patronal perillessin i sembla que li van veure les dents al llop. Els directius del Grup Balañà van entendre que amb qui s’estaven jugant la partida era amb la CGT.
“mitjançant la pressió i la mobilització, els treballadors han aconseguit doblegar altre cop la voluntat de la patronal”
La mediació realitzada durant l’última setmana del 2019 va desbloquejar la
situació. L’empresa va cedir en la majoria de les demandes que la plantilla
havia plantejat. Millores salarials, dies de lliure disposició (que no existien
abans d’aquesta demanda a l’empresa), l’actualització dels plusos d’antiguitat
i complements de conveni per funcions matinals i actes eventuals, el
reconeixement de les categories i les compensacions pertinents quan s’exerceixen
puntualment. Mitjançant la pressió i la mobilització els treballadors han
aconseguit altre cop doblegar la voluntat de la patronal.
Tot i així, tal com afirmen els companys del sindicat d’Espectacles, algunes
de les reivindicacions han quedat al tinter. Per exemple, queda pendent
l’articulació de les noves modalitats de contractació per la qual cosa els
treballadors i treballadores han emplaçat a treballar en una comissió
negociadora per gestionar els còmputs horaris que requereix l’activitat.
Com dèiem, acabem l’any com el vam començar: amb una victòria. Una victòria
que ens mostra un altre cop el camí a seguir: la lluita, la pressió, la vaga. I
a més, una de les millors vagues, aquelles que, finalment, no calen fer.
Esperem que als amos dels teatres del Grup Balañà no s’ennueguin amb els llagostins durant les seves celebracions… o sí.
Corria un meme fa unes setmanes que deia que tornaven les modes dels anys vint. Entre aquestes hi havia el Charlestone, o l’Art Deco. També apareixia l’anarcosindicalisme, en una vinyeta de ninots enfadats i amb fusells i banderes. Tornen els anys 20, aquest cop sense fusells. Però potser igual d’enfadats o més. I amb aquests anys vint deixem enrere un 2019 en el que la CGT ens hem convertit en més alternativa que mai. Un any en el que ens hem convertit en el primer sindicat de Catalunya. Sí, el primer. El primer sindicat de combat. El primer sindicat que aposta per l’acció directa. El primer sindicat en guanyar conflictes de forma clara, des del carrer, des de la vaga i fora dels despatxos. El primer sindicat, sindicat, és a dir, estructura d’autodefensa de la classe treballadora, i no una gestora plena de buròcrates i llepaculs.
Vam iniciar l’any guanyant el pols a Cacaolat, fet que
semblava impossible. Com uns quants arreplegats van aconseguir doblegar la
voluntat d’una empresa com Cacaolat? Doncs de la mateixa forma que vam
aconseguir fer-ho acabant l’any al Grup Balañà, o a Iberboard, o a Nestlé, o a
l’Ajuntament de Girona. La resposta és coneguda per tothom. Fent el que es feia
els anys vint: Que no negocies? Vaga. Que no cedeixes? Més vaga. Que a sobre et
poses xulo? Vaga, boicot i sabotatge.
Hem de recuperar els bons modals de la classe treballadora.
Aquells modals en que, sense tanta burocràcia i tanta mediació, s’agafava la
paella pel mànec (o al patró pel coll) i se li obligava a cedir. El 2020 sembla
un bon any, una bona dècada, per començar a fer-ho.
La CGT de Catalunya ha experimentat un creixement, qualitatiu i quantitatiu, durant aquest any que deixem enrere, el 2019. Augment de l’afiliació, creació de nous sindicats, conflictes, vagues, victòries, i objectius aconseguits en un bon nombre de demandes que els afiliats i afiliades a la CGT han plantejat en el marc de la seva empresa. El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya analitza aquest 2019 amb la mirada posada en els propers anys.
Aquest 2019 ha estat, sens dubte, un any molt intens pel sindicat. Hem acumulat molts conflictes guanyats de forma completa, amb l’ús de la vaga com a eina per assolir els nostres objectius. Però no només això. L’activitat de la CGT ha estat molt present i distribuïda per tot el territori, mostrant, per la via dels fets, que les cessions de la patronal no s’obtenen des de despatxos sinó amb confrontació i pressió sindical.
Hem tingut el número de noves incorporacions al sindicat més important des de que tenim registres, incrementant en més d’un 40% les que es van produir el 2018. Cada mes d’aquest 2019 les noves altes han estat més elevades que el mateix mes de l’any anterior. De la mateixa forma, la pujada global en el número d’afiliades també ha estat la més forta en, com a mínim, els darrers cinc anys.
La CGT com a alternativa a Catalunya
Aquest context favorable
consolida a la CGT com el tercer sindicat de Catalunya en número d’afiliades. El
creixement en afiliació és el pas previ a l’extensió del sindicat a les
empreses, organitzant els i les afiliades en noves seccions sindicals. Només
comparant aquest any amb fa quatre anys, hem obtingut representació a 56 empreses
més, superant en més d’un centenar de delegades el total del 2015.
A nivell social i de
gènere, la CGT ha estat on havia d’estar: Convocant vaga general coordinadament
amb el moviment feminista contra el patriarcat i les explotacions laborals. Els
actes i accions conjuntes amb col·lectius socials s’han incrementat, tot i que
no de forma homogènia a les diferents federacions.
Encara tenim molt per fer
per seguir incrementant la nostra presència, la capacitat d’organització de la
classe treballadora en una força anarcosindicalista de combat, que no només no
cedeix sinó que guanya drets i condicions concretes i tangibles. Cal seguir i
redoblar aquest 2019 que deixem enrere, per poder passar de vèncer a empreses a fer-ho
a sectors, per passar de sectors a lluites potents a nivell general. Les
persones que formem la CGT de Catalunya estem construint la base, els ciments que
faran possible una eina més contundent i més temuda pel Capital. Aquest 2020,
seguim!
El 2019 en dades
Creixem en afiliació… i creixem bé
Aquest 2019, a Catalunya,
2.650 persones han decidit organitzar-se a la CGT. Això representa un increment
del 40% respecte les persones que ho van fer el 2018 i és la dada més elevada
des de que tenim registres (obviant els processos de reunificació de fa unes
dècades).
Això ha fet que haguem
passat dels 15.636 afiliats de Gener del 2019 als 16.901 amb que tanquem aquest
any. Un increment de 1.234 afiliades, gairebé el 8% en 12 mesos, que suposa la
major pujada registrada en, com a mínim, els darrers 5 anys.
Si fem un zoom en el
gènere d’aquestes noves incorporacions veiem que les dones tenen un pes molt
important, el 48% de les altes del 2019, seguint una tendència de fa ja
bastants anys en la presència de dones en el sindicat (actualment el 39% del
total, en ascens des de fa una dècada). La proporció femenina en noves altes és
de 10 punts percentuals més per sobre de les entrades que es produïen fa cinc
anys.
Pel que fa a l’edat de les altes d’aquest 2019 els valors són molt semblants als existents a la població assalariada existent a Catalunya a data d’avui, amb una petita redistribució del menor percentatge d’entrada de joves fins a 24 anys a la CGT en els següents trams de 25 a 34 anys i de 35 a 44 on és major el pes a la CGT que la proporció per edat de la població assalariada catalana, segons IDESCAT.
Cal tenir en compte que aquest creixement del sindicat és bastant irregular en el territori i amb una certa correlació amb la presència i activitat sindical i social existent.
Més seccions sindicals, més força a les empreses
L’increment sostingut que tenim en afiliació es tradueix tard o d’hora en una major organització a les empreses, creant-se noves seccions sindicals alhora que s’enforteixen la majoria de les ja existents.
“El creixement de la CGT aquest 2019 ha estat quantitatiu i qualitatiu”
No és senzill tenir un
registre de totes les seccions que tenim actives al territori, però sí podem
mesurar quantes s’estan presentant a processos electorals, a quantes empreses i
els suports que reben de les plantilles. En aquest sentit, aquest 2019 ha estat
un any de concentració de bastantes eleccions sindicals. Si comparem amb la
foto del mateix període de fa 4 anys aquest és el resultat:
La CGT ha obtingut 112
delegats/des més que fa 4 anys, el que suposa un creixement del 14,09%. Tenint
en compte que el número de delegades en total a Catalunya ha crescut un 6,03%, això
vol dir que seguim incrementant la nostra representativitat, pas a pas, any
rere any.
Hem obtingut
representació a 56 empreses més que el 2015, un 22,09% més de presència.
Presentar candidatura a
comitès d’empresa ni és ni serà la prioritat de la CGT de Catalunya, cada
secció és autònoma per decidir la millor via per defensar els interessos dels i
les treballadores. Ara bé, aquests resultats deixen clara la tendència
expansiva del sindicat a cada cop més empreses.
2019, un any de lluites i de victòries
Sens dubte aquest any les
federacions i sindicats de la CGT de Catalunya han assolit clares victòries
contra les patronals. L’activitat ha estat, i continua sent, força intensa i a
diversos nivells. S’han desmuntat al Berguedà i Alt i Baix Camp activitats
mafioses d’empreses que feien servir a migrants com a mà d’obra esclava, les
campanyes de denúncia contra la precarietat i en defensa dels serveis públics
han estat constant. Contra el model de societat privatitzada que dibuixa la
Llei Aragonés, per la sanitat i ensenyament públic, contra
l‘infradimensionament a Correus i RENFE, ocupant institucions, presentant-nos a
la festa dels que guanyen amb el model depredador capitalista.
La CGT és un sindicat
solidari i actiu contra la repressió de l’estat, del qual forma part Generalitat
i ajuntaments que aposten per la porra com a mitjà per fer callar les protestes
socials. Però també quan toquen a un dels nostres, com l’Isaac i Jesús,
represaliats per Unísono per ser de la CGT, fent servir el criminal article de
l’acomiadament per estar malalt.
Ara bé, on l’aposta pel
conflicte s’ha demostrat com la única via que serveix per millorar condicions
ha estat en l’elevat número de vagues que han fet agenollar empreses aquest any,
aquestes en són algunes de les més important:
Gener 2019.
Vaga indefinida a Cacaolat. Al 5è dia de vaga l’empresa es veu obligada a
retirar la modificació unilateral d’horari que va imposar.
Febrer 2019.
Fàbrica de la multinacional Nestlé a Girona. Es desconvoca la segona jornada de
vaga després d’aconseguir d’importants increments de salari i condicions
socials.
Abril 2019.
Filatures Gabarró. Després de quatre dies de vaga, la plantilla assoleix tota
la plataforma reivindicativa.
Maig 2019.
Neteja urbana de Girona. Un dia abans de començar la vaga indefinida durant la
setmana de ‘Temps de flors’, l’empresa accepta totes les reivindicacions
salarials de la plantilla.
Juny 2019.
Universitat Autònoma de Barcelona. Després d’una vaga exitosa, es desconvoca
una vaga durant la selectivitat perquè la UAB es compromet a realitzar millores
salarials i de temporalitat al col·lectiu de doctorands, aplicant el reclamat
EPIF.
Octubre 2019.
Bicing Barcelona. Es desconvoca la vaga indefinida després dels importants
increments de salari i condicions socials assolits.
Octubre 2019.
Deyse, grup Clece Barcelona. Al setè dia de vaga indefinida d’aquesta empresa
de neteja es desconvoca al incrementar-se el salari en 180€ mensuals,
ampliacions de jornada i canvi a indefinit de les treballadores.
Novembre
2019. Fàbrica Stradivarius, Sallent. Es desconvoquen els tres dies de vaga
després d’acceptar l’empresa un increment de sou del 19,77%.
Novembre
2019. Vaga indefinida Iberboard, Alcover. Al quart dia de vaga l’empresa
accepta totes les reivindicacions salarials de la plantilla.
Desembre
2019. Cinemes Balanya. A 5 hores d’iniciar dos dies de vaga en els dies de
major afluència, s’assoleix un acord d’increment salarial del 7.3% des de l’1
de gener, reconeixement de plusos i tasques i creació de dies d’assumptes
propis
Comencem el 2020 com vam començar i acabar el 2019, amb la mateixa actitud, la mateixa força i l’aposta pel conflicte com l’eina per fer avançar la classe treballadora. No hi ha cap entesa, no pot haver cap entesa amb qui ens explota. Que les seves cessions siguin els passos del camí del nou món que portem als nostres cors, empresa a empresa, sector a sector, sent l’únic límit el que decidim nosaltres, lliures, organitzades i solidàries.
Els dies 16 i 17 de novembre, va tenir lloc el 1r Congrés d’Habitatge de Catalunya.
Iru Moner. Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya
Ja fa 10 anys que la PAH va sorgir com un huracà als pobles i barris colpejats per la crisi, i des d’aquell moment el problema de l’habitatge ha canviat en les formes, però l’arrel continua sent la mateixa: la mercantilització d’un bé de primera necessitat. Partint d’aquesta premissa, el capitalisme actual s’ha llençat a especular i acaparar béns i productes bàsics per a la vida de les persones, l’aigua, la salut i l’habitatge són alguns exemples dels nous mercats que el neoliberalisme obre per tal d’enriquir més els inversors, amb la consegüent amenaça que aquest fet comporta per a la vida digna de la classe treballadora.
El context social post crisi ha canviat, diferents governs han passat, però el problema de l’habitatge persisteix, com va existir als anys 30 i als 90 i com sembla que seguirà existint durant anys si no ho aconseguim aturar. El que ha passat els darrers 2-3 anys és que l’organització per fer-hi front s’ha articulat de forma molt dinàmica, des de les PAH’s, als sindicats de llogateres i passant per la nova galàxia de sindicats, grups o col·lectius en defensa de l’habitatge que han sorgit arreu del territori, especialment a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Més de 500 militants acreditats de quasi 70 grups o nuclis diferents es van reunir per posar sobre la taula noves formes organitzatives i noves estratègies de lluita. A més a més de debatre sobre la part més visible, que és la d’aturar desnonaments, també es va aprofundir sobre altres temes, com les ILP’s, la legislació protectora dels inquilins, la regulació dels preus de l’habitatge, la gentrificació, els efectes Airbnb, l’ocupació, els fons voltors, grans, mitjans i petits propietaris. Es van proposar estratègies clàssiques del sindicalisme, com la negociació col·lectiva davant de l’abús de grans propietaris, la vaga de lloguers, diferents formes de pressió, les comissions de treball i altres formes de comunicació. I també es va parlar de cures, perquè no hem d’oblidar la colossal feina que està tirant endavant aquest moviment amb la consegüent càrrega psicològica i emocional que comporta.
“d’aquest Congrés n’ha sortit reforçat tot el moviment anticapitalista”
No negarem com de traumàtic pot ser el fet de viure amb la possibilitat de quedar-se sense casa, els desnonaments policials, o els para-policials que empreses com desokupa efectuen cada cop més amb la complicitat de la policia. La tensió, l’angoixa i les depressions que a vegades genera el fet de portar aquestes lluites endavant sense pauses ni treves. Doncs aquests moments traumàtics, només es poden combatre amb suport mutu i cures, amb les alegries, les abraçades i la bona sensació que deixa aturar un desnonament, el fet de doblegar un propietari usurer o reallotjar persones sense casa en pisos o edificis buits, i per això fan d’aquest moviment un espai potencialment feminista. Doncs no podem passar per alt la gran quantitat de dones que participen d’aquesta lluita. Dones de totes les condicions i edats, moltes joves, però també dones d’arreu i d’edats molt diverses, dones fortes que sovint són qui agafa les regnes de la seva vida en veure’s abocades elles i les seves famílies a la misèria.
Com a sindicalista de la CGT, com a observador convidat, el que més vaig gaudir, va ser que tot i les diferències que hi pot haver entre els veïns de les Corts, Sant Cugat, Ciutat Meridiana o Rubí, tothom era allà per a treballar plegats i ajudar-se. Tot i les diferents cultures polítiques que allà s’hi trobaven, tot i les particularitats i diversitat de cada persona i de cada grup o organització, tot i el color de les diferents samarretes, allà tothom anava a una. Anaven unides per avançar, anaven a guanyar, es van ajuntar per fer la vida impossible als que impossibiliten la vida digna.
D’aquest Congrés n’ha sortit reforçat tot el moviment per l’habitatge i amb més eines per plantar cara a la bèstia. Però crec que tot el moviment anticapitalista català també n’hem sortit reforçat. I sobretot n’hem sortit més unides. Perquè davant el present negre que ens ofereixen de salaris de merda, l’augment de lloguers, i les hipoteques impossibles, només ens queda la unitat, la fraternitat dels que estem a baix i només tenim les nostres mans i caps per sobreviure a la selva del capitalisme.
I, a partir d’aquí, en un futur no gaire llunyà esperem consolidar una sòlida amistat i cooperació entre aquests dos fronts de lluita, el laboral i l’habitatge. Doncs en el fons, són la mateixa lluita, els acomiadaments d’avui són els desnonaments del demà, doncs qui té els diners, té les empreses i alhora, té els edificis. Perquè fins que no entenguem que el problema és integral, que tots els fronts i les diferents lluites en són una, no podrem oferir una alternativa sòlida, no podrem plantejar una esmena a la totalitat del sistema.
El passat 27 de novembre el congrés dels diputats va
donar un ampli suport al Reial decret llei 14/2019, de 31 d’octubre pel qual el govern,
aquest, el següent o el que vingui, podrà intervenir amb “caràcter excepcional
i transitori” xarxes i serveis de comunicacions electròniques. Les cometes són
nostres perquè aquesta llei té molta teca, un despropòsit darrere l’altre des
de la primera fins a l’última línia, un contingut amb tints de dictadura
orwel·liana. I qui li ha donat el caràcter d’excepcional? Doncs el mateix
govern.
Aquest decret és una revisió 2.0 de les Lleis Mordassa
que va promoure el govern de Mariano Rajoy, el qual significava una altra volta
de rosca a la Llei Sinde aprovada durant l’últim govern de Rodríguez Zapatero.
En el fons totes van en la mateixa línia: el govern de torn s’ha cansat d’haver
de demanar permís a un jutge per a fer una cosa il·legal i que el jutge l’enviï
a passeig. Per evitar això opten per legislar; lleven al jutge de l’equació i
fan el que abans no els deixaven. La llei Sinde els permet tancar pàgines de
“pirateria” encara que no hi hagi ànim de lucre, amb les Lleis Mordassa il·legalitzen
el dret bàsic a la protesta no violenta i ara, amb el decret digital, podran
tancar webs que continguin informació de dissidents, de sindicats, de
col·lectius pels drets socials, de col·lectius pels drets de les persones
migrants, etc.
Amb aquest decret el govern podrà tallar xarxes i comunicacions (no tan sols internet) quan determini, a discreció seva, que existeix una amenaça per a l’ordre públic o quan estimi que es puguin crear greus problemes econòmics a altres proveïdors o usuaris de xarxes o serveis de comunicació. En el cas dels talls de xarxes de comunicacions, cal tenir en compte el nivell de complexitat i la gran quantitat d’informació que s’obté d’aquestes xarxes, la qual cosa possibilitaria actuacions molt concretes, com tallar la connectivitat a un número de telèfon determinat o a tots els telèfons que estiguessin localitzats en una àrea, per exemple a la Porta del Sol de Madrid el 15 de maig de 2011. Aquest articulat no tan sols afecta la “República Digital Catalana”, hi cap molta més gent; en aquest redactat hi caps tu, siguis qui siguis.
Alguns exemples d’afectacions podrien ser els següents. Quan
una secció sindical, una assemblea de treballadors i treballadores o un comitè
estigui promovent una vaga per motius laborals en una empresa, especialment en
alguna pública com pugui ser RENFE, ADIF, Enaire o en alguna privada, com pugui
ser qualsevol teleco, on el servei de la qual es considera “important”, el
govern podrà ordenar el tancament de la web i fins i tot el tancament de les
comunicacions en una zona determinada, que podria ser on es trobi el sindicat
convocant.
Quan un col·lectiu estigui preparant una vaga general, com
el moviment 8M, el govern podrà tancar-los les pàgines web.
Quan un grup ecologista estigui preparant una
mobilització enfront d’una central elèctrica de carbó o nuclear, el govern
podrà tancar-los la pàgina web i tallar les comunicacions en la zona en
qüestió.
Quan es produeixi una mobilització, la que sigui, el
govern podrà tallar la connectivitat amb Telegram, WhatsApp, com han fet
governs tan “democràtics” com el turc, el xinès o l’ucraïnès.
I llavors caldrà denunciar a l’estat davant un jutge, i
anar a judici, i esperar. Esperar molt. I encara que després el jutge et doni
la raó, el mal ja estarà fet. La vaga haurà estat un fracàs, s’haurà
desmobilitzat el col·lectiu, s’hauran esvaït les forces i un jutge dirà que
tenies raó i que el govern no tenia dret a tancar el teu web.
Per aquest motiu és important que la informació es
difongui. Més enllà que organitzacions judicials denunciïn aquest reial decret
per inconstitucional, hem de difondre en els nostres entorns quines
implicacions té aquesta llei. A la feina, entre les teves amistats, a la
família. És important perquè aquesta llei t’afecta, vulguis o no, tant com
t’afecten les Lleis Mordassa.