Etiqueta: Vaga

Coordinem els impagaments, suspenguem el lloguer

Equip Comunicació CGT Catalunya
Sindicat de Llogaters de Barcelona

A mitjans de març ja era una evidència que la pandèmia provocada pel coronavirus no seria només una emergència sanitària. Amb tota seguretat, tindrà també fortes conseqüències socials i econòmiques per la majoria de la població, particularment entre la classe treballadora i les persones que es veuen obligades a pagar un lloguer per accedir a un habitatge. La pandèmia ha revelat la fragilitat del nostre model econòmic i social. Diverses organitzacions que lluiten dia a dia per l’emancipació social, entre les qual estan la CGT i el Sindicat de Llogateres, vam acordar començar una campanya que s’anomenà Pla de Xoc Social, amb la qual volíem posar sobre la taula una sèrie de reivindicacions en matèria de treball, habitatge i sanitat, amb un objectiu clar i senzill: que la crisi no la tornem a pagar nosaltres.

Nosaltres, les llogateres, veiem com plou sobre mullat. Acumulem ja quatre anys d’augment sostingut del preu de les rendes de lloguer i d’extinció massiva dels nostres contractes d’arrendament. Tot emparat en una legislació que atorga plenes llibertats als propietàries de les nostres cases i pràcticament cap dret a nosaltres com a inquilines. L’escenari és particularment terrible per la recent entrada massiva de fons immobiliaris en el mercat de lloguer. Actualment al conjunt de l’estat espanyol, una família es desnonada cada dotze minuts i dos de cada tres llançaments es produeixen en llars on es viu de lloguer. La precarietat laboral i els retrocessos salarials acumulats de la crisi econòmica del 2008 tanquen el cercle: a Catalunya, de promig, es dedica el cinquanta per cent del salari a pagar la mensualitat de lloguer.

“el nostre missatge és clar: impaga amb nosaltres”

La ràpida aturada de l’economia a causa de la crisi del coronavirus, que patim principalment la gent treballadora en forma d’acomiadaments, de reducció en les contractacions, d’ERTEs…, i l’absència flagrant de mesures socials, per part del govern de l’estat, que protegeixin a les llogateres, ens situen com un col·lectiu clarament en risc. Estem davant d’una nova onada que amenaça amb ofegar-nos definitivament. No ens queda més alternativa que passar a l’acció. Si no ho fem, en els propers mesos podem patir un allau massiu de desnonaments per impagament. No ho permetrem.

Per tots aquests motius, el Sindicat de Llogateres de Catalunya, en coordinació activa amb Sindicats d’Inquilines d’altres ciutats de l’estat, ha començat a organitzar una campanya col·lectiva que aixoplugui els milers d’impagaments que es poden produir el proper mes d’Abril. Aquesta campanya té un doble objectiu, en primer lloc aixecar un moviment massiu i públic de llogateres en impagament, que forci al govern de Pedro Sánchez a suspendre el pagament del lloguer, sense que s’acumuli deute, fins que la situació torni a la normalitat. Si la economia productiva s’atura, l’extracció improductiva de rendes també ho ha de fer: si no treballem, no paguem el lloguer. En segon lloc, i amb l’escepticisme que ha de caracteritzar les lluites socials vers el poder polític, independentment de qui governi, cal organitzar una estratègia d’autodefensa inquilina. Com diem al nostre manifest, si el govern no adopta les mesures necessàries, serem nosaltres qui les apliquem. Acció sindical contra els propietaris que pretenguin denunciar per impagament a qui no hagi pogut pagar: unitat, organització i solidaritat. No deixarem a cap llogatera sola

La campanya l’hem articulat entorn de la web https://suspensionalquileres.org/. Qualsevol persona que es vegi en risc d’impagament pot omplir el formulari de dades que hi trobarà i descarregar-se una notificació per iniciar el contacte amb el seu propietari i demanar la suspensió del pagament del lloguer. En només dos dies hem rebut nou cents correus a l’adreça de contacte, covid19alquiler@gmail.com i mil cent persones s’han descarregat la notificació al propietari. A la web també es pot trobar una guia per resoldre dubtes, en format de preguntes freqüents i l’enllaç al manifest. Properament es presentaran els canals de comunicació per començar a organitzar-se telemàticament, un dels principals reptes que tenim per davant.

Els propers dies treballarem per difondre al màxim aquesta iniciativa i acumular el major nombre possible de casos. La temptació d’actuar individualment és elevada. El nostre missatge és clar: impaga amb nosaltres. Juntes podem defensar-nos de les injustícies. Individualment, només podem apel·lar a la consciència del nostre arrendador o resignar-nos front la seva decisió. El sindicalisme per l’habitatge ha avançat molt en aquests darrers anys. Potser encara no som una opció majoritària, però tenim capacitat de sobres per plantejar una lluita. La campanya promoguda pel Sindicat de Llogateres té també el repte de sumar a tots els col·lectius que lluiten per la desmercantilització de l’habitatge i el dret a la vida. Lluitem unides per no deixar ningú enrere.

Vaga general el 8M i el 9M?

Equip Comunicació CGT Catalunya
Míriam Tajani. Sindicat de Sanitat de Barcelona

Si mirem enrere, la trajectòria de la lluita feminista dels últims anys és exponencialment contundent. Fa cinc anys, al crit de «Les dones movem el món, ara l’aturarem!», vam sortir a omplir els carrers, convocades a la Vaga de Totes, que s’havia teixit mitjançant un procés assembleari obert, descentralitzat, interseccional, intergeneracional, i  amb la mateixa voluntat de lluitar per visibilitzar la feminització de la precarietat i la pobresa.

Ningú donava un duro per aquesta convocatòria. De veritat era necessària una vaga feminista? No en teníem prou amb la resta d’espais per participar? La resposta al carrer parla per sí mateixa. La Vaga de Totes va aplegar milers de persones arreu de molts territoris i va establir un precedent per al que serien l’aturada i les vagues generals que li seguirien els anys següents, cada vegada més àmplies i amb més ressò any rere any, amb un seguiment a més de 170 països arreu del món. Centenars de milers de persones al carrer vam reivindicar, des de trenc d’alba el fi de les relacions laborals precàries –entre altres coses– i ens vam unir en un sol crit per defensar vides dignes i lliures per tothom.

Amb l’energia que tot això va desencadenar, sembla quasi impensable no tornar a convocar una vaga general feminista enguany. Per què hauríem d’aturar-nos ara que hem arribat fins aquí?

La participació de les dones és nuclear a molts aspectes de la vida, el cost de la qual continua sent desorbitat. Volem una jornada laboral de 30 hores i la ratificació del Conveni 189 de l’OIT. Necessitem garantir la protecció a les nostres companyes davant d’acomiadaments, tancaments d’empreses i feines marcades per la temporalitat. Ens hem organitzat per plantar cara a la incertesa, els salaris baixos, les jornades parcials no desitjades, la solitud no volguda i la pobresa en la vellesa. L’emancipació econòmica és necessària per evitar viure lligades a la dependència d’una família, una relació o un Estat.

Ser dona encara constitueix la principal causa de pobresa, i la precarietat s’agreuja moltes vegades pel fet de tenir més edat, de tenir persones que depenen de nosaltres, o per patir algun altre tipus de violència que travessa tots els aspectes de la vida quotidiana.

“una vaga general no pot consistir en un acte performatiu que caduca passades les 24 hores i 1 minut”

Arran les passades convocatòries, tenim companyes condemnades a pagar milers d’euros per fer piquets, companyes que han anat a buscar a sa casa per exercir el seu dret a fer vaga. Perquè volen que visquem amb por. Volen que recordem cada dia de l’any els dos minuts que ens vam exposar un poc més «del compte» (atenció al llenguatge: fins i tot la prudència i la submissió tenen nom de dona!). Només han aconseguit que encara enfortim més la nostra xarxa i siguem més conscients que aquesta lluita és vital.

L’altre dia, una companya reflexionava que, davant la repressió que ha patit la lluita feminista aquests últims anys, ara mateix no podem deixar que la repressió faci política per nosaltres. No és el moment de fer cap pas endarrere.

Les dones que treballen en l’àmbit de les cures, en el sector d’hostaleria, les que fan la neteja, treballen també en diumenge. Precisament, són aquestes feines les que pateixen més violència en l’àmbit laboral: subcontractació i terciarització, condicions laborals nefastes, invisibilització, marginació… En definitiva, sabem de sobra els motius per fer vaga, i crec que estem d’acord que una vaga general persegueix la desestabilització l’esquelet productiu de qui ens oprimeix.

Entenem la desconfiança que pot generar una convocatòria de vaga general, donat que moltes vegades el seu objectiu queda difuminat i relegat a un segon terme, per darrere dels actes que esclaten i s’obliden l’endemà. Està clar que una vaga general no pot consistir en un acte performatiu que caduca passades les 24 hores i 1 minut. Per això, el 8 de març volem abandonar el tarannà festiu, per recuperar el que ha de ser: una jornada de lluita obrera, en la que organitzem la nostra ràbia i visibilitzem el que hem treballat seriosament cada dia de l’any en tots els àmbits, per arribar més lluny.

L’hivern de 1918, Amàlia Alegre va penjar un cartell en què convidava a totes les dones a deixar de treballar i anar a protestar al Govern Civil contra la pujada del preu del blat i del carbó. Al contrari del que molts esperarien, aquest acte visceral va desencadenar un seguit de protestes protagonitzades per dones, que van culminar en revoltes.

Enguany, es proposava una vaga general feminista, no de 24, sinó de 48 hores, sentint a priori aquesta mateixa visceralitat. Dic a priori visceral, perquè només cal aprofundir un poc en els motius per adonar-se que els fonaments d’aquesta proposta són estratègics.

Fa cinc anys, ningú esperava un seguiment més que anecdòtic de la Vaga de Totes. Avui, podem mirar orgulloses el camí que està traçant una lluita cada dia més consolidada, més diversa, i més ambiciosa. Ara no és el moment de conformar-nos amb cap límit. Necessitem anar més enllà, fora dels marges que ens imposa l’ordre patriarcal, en els que ja no hi cabem, perquè ja som milions.

Per aquest motiu, cal convocar enguany una vaga de 48 h, per trencar aquest marc en què ens podem acomodar aquelles persones que encara no veiem des de quins privilegis també podem actuar i plantejar-nos que també som part de la solució.

Hem de seguir fins que aconseguim que totes les persones que encara no senten tan seus els motius de la vaga com el batec mateix siguin capaces de solidaritzar-se amb les seves companyes i veïnes. Perquè ho hem de fer per mi, però també per tu i per totes les meves companyes. Lluitarem fins a aconseguir el món que volem. Visca la lluita feminista!

Els treballadors d’Unisono a la vaga

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

El passat dia 2 i 3 de gener, els treballadors i treballadores de l’empresa màrqueting telefònic van protagonitzar una vaga de 48h per protestar contra les condicions laborals a l’empresa.

Resultado de imagen de unisono barcelona"

Unisono té a Barcelona unes 300 persones treballant i en el conjunt de l’Estat espanyol, també té centres de treball a Madrid, València i Gijón, totalitza unes 4.000 persones. Els treballadors de plantilla tenen contractes de 20, 25 o 30 hores, no permetent que les incrementin fins jornades que els farien tenir salaris i condicions més beneficioses. No obstant això, els contractats per ETT, amb menor capacitat per reclamar drets, han de suportar condicions laborals més dures, cosa que fa, aconsegueixin contractes que en moltes ocasions suposen gaudir jornades setmanals de fins a 30 hores.

Aquesta política laboral de l’empresa ha estat sempre combatuda per la CGT. Potser és aquesta la raó per la qual el passat 22 d’octubre, la direcció va acomiadar el company Isaac, delegat sindical des de l’any 2015, utilitzant el famós article 52. d) de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament de treballadors per absències reiterades al centre de treball encara que siguin justificades. La secció sindical de CGT a Unisono, va considerar que aquest acomiadament formava part de l’ofensiva que inicià l’empresa contra els treballadors i treballadores de la plantilla i contra la CGT en particular, per ser el sindicat més combatiu amb la política antiobrera de l’empresa.

Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got. Des de llavors, la CGT i la plantilla han mantingut el pols contra la direcció de l’empresa, que han desembocat en diferents mobilitzacions. L’última d’aquestes, una vaga de 48h els passats 2 i 3 de gener, convocada per tots els sindicats a nivell estatal, excepte CCOO i UGT.

“tots els sindicats a nivell estatal han convocat vaga, excepte CCOO i UGT”

I és que l’acomiadament del company Isaac només va ser el principi. Segons el comunicat de la plataforma reivindicativa, els sindicats plantegen que la política d’acomiadaments via article 52. d) de l’ET formaria part d’una estratègia que no busca altra cosa que desfer-se dels treballadors i treballadores contractats per l’empresa i substituir-los pels que són contractats via ETT’s, augmentant així la plusvàlua i deteriorant de forma greu les condicions laborals cada cop més precàries. En aquesta voràgine, els treballadors denuncien que l’empresa ha arribat al punt de contractar una empresa de detectius mèdics (GESEME) per tal de perseguir a tot aquell que pugui caure malalt.

Segons els sindicats, l’empresa, a més continua sense complir amb les seves obligacions, tals com el control horari segons la sentència del TJUE, la falta de transparència a l’hora de cobrir les vacants existents, l’incompliment de les preferències horàries i/ canvis de torns, la conciliació familiar per als treballadors i treballadores en base a l’article 38.4 de l’Estatut dels Treballadors, o fins i tot, paralitzant el pla d’Igualtat. 

Als treballadors i treballadores d’Unisono, per tant, no els hi queda altra que la mobilització. La precarietat al sector del telemàrqueting és el pa de cada dia. Ara, les companyes que hi treballen a Unisono han de suportar, també, les agressions de l’empresa i els acomiadaments a tots aquells que aixequen la veu.

Fins fa relativament poc la direcció de l’empresa s’havia mostrat procliu a negociar i CGT havia aconseguit acords en matèria de vacances o hores sindicals. Una CGT que s’ha convertit en hegemònica a l’empresa. Fins el moment ostenta els 13 delegats del Comitè d’Empresa del centre de Barcelona i a nivell estatal tenen més de la meitat dels delegats. Encara arribant a acords, la CGT no ha deixat mai de seguir reivindicant i combatent tant des de la vessant d’acció sindical amb mobilitzacions i concentracions, com des de la via judicial, amb múltiples demandes.

Davant aquestes injustícies el camí a seguir, per la plantilla d’Unisono i a qualsevol centre, és el de la lluita, la solidaritat i el suport mutu. Així ho mostrem centenars de treballadors i treballadores davant les portes d’Unisono. Perquè avui han estat dos companys en aquest centre però demà podria ser qualsevol. És necessari unir lluites, que existeixi una vertadera unitat sindical per la base i una mobilització permanent que faci desaparèixer les dues reformes laborals. Sense que això passi no hi haurà cap horitzó d’emancipació social. La misèria i la precarització absoluta i els acomiadaments per a qui s’atreveixi a qüestionar-ho serà el nostre dia a dia.

CGT guanya el conflicte als Teatres Balañà

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

Els treballadors i treballadores guanyen el pols a Teatres Balañà, aconseguint substancials millores en les condicions laborals després d’amenaçar de fer vaga els dies 31 i 1 de gener.

Acabem l’any com el vam començar. Si al gener van ser els companys de Cacaolat qui van posar en pràctica allò de “la vaga serveix”, els últims dies de l’any han estat les companyes dels Teatres Balañà.

El grup Balañà gestiona teatres com el Teatre Tívoli, Teatre Coliseum, Club Capitol i Teatre Borràs. El sindicat d’Espectacles de la CGT de Barcelona va convocar durant les últimes setmanes del 2019 vaga en aquests teatres pels dies 31 de desembre i 1 de gener del 2020 per a exigir una solució a la situació que viuen els treballadors i treballadores del Grup Balañà. Les condicions laborals s’han vist greument perjudicades per l’existència de contractes laborals fets en frau de llei per haver-se atorgat sota la modalitat de fixes discontinus, fet que, fins i tot amb la seva legislació, queda fora de la llei. A més, s’estaven vulnerant els salaris mínims i les condicions de treball establertes al conveni de locals d’espectacles públics de Catalunya.

No contents amb això, el Grup Balañà va intentar vulnerar també el dret a vaga a l’instrumentalitzar altres companyes per a contractar a través d’aquestes a treballadors aliens a l’empresa per a substituir als vaguistes, fet que atempta contra el dret a vaga dels treballadors i treballadores. En aquest sentit, el sindicat d’Espectacles ja va denunciar a Inspecció de Treball de la Generalitat per a intentar evitar aquesta vulneració del dret a vaga.

D’aquesta forma, l’amenaça de vaga pels dies 31 i 1 de gener va fer que les vacances de la patronal perillessin i sembla que li van veure les dents al llop. Els directius del Grup Balañà van entendre que amb qui s’estaven jugant la partida era amb la CGT.

“mitjançant la pressió i la mobilització, els treballadors han aconseguit doblegar altre cop la voluntat de la patronal”

La mediació realitzada durant l’última setmana del 2019 va desbloquejar la situació. L’empresa va cedir en la majoria de les demandes que la plantilla havia plantejat. Millores salarials, dies de lliure disposició (que no existien abans d’aquesta demanda a l’empresa), l’actualització dels plusos d’antiguitat i complements de conveni per funcions matinals i actes eventuals, el reconeixement de les categories i les compensacions pertinents quan s’exerceixen puntualment. Mitjançant la pressió i la mobilització els treballadors han aconseguit altre cop doblegar la voluntat de la patronal.

Tot i així, tal com afirmen els companys del sindicat d’Espectacles, algunes de les reivindicacions han quedat al tinter. Per exemple, queda pendent l’articulació de les noves modalitats de contractació per la qual cosa els treballadors i treballadores han emplaçat a treballar en una comissió negociadora per gestionar els còmputs horaris que requereix l’activitat.

Com dèiem, acabem l’any com el vam començar: amb una victòria. Una victòria que ens mostra un altre cop el camí a seguir: la lluita, la pressió, la vaga. I a més, una de les millors vagues, aquelles que, finalment, no calen fer.

Esperem que als amos dels teatres del Grup Balañà no s’ennueguin amb els llagostins durant les seves celebracions… o sí.

Resultado de imagen de vaga teatres balaña"

Victòria a la vaga d’Stradivarius

Equip Comunicació CGT Catalunya

El comitè d’empresa, amb una forta presència de CGT, desconvoca la vaga després d’aconseguir l’equiparació salarial amb altres centres d’Inditex.

Redacció

Aquest mes tenim un nou capítol de “les vagues no serveixen”. Els companys i companyes de Sallent han demostrat, altre cop, que la vaga continua sent una eina imprescindible per a la millora de les condicions laborals de la classe treballadora.

Feia mesos que el Comitè d’Empresa es reunia amb la direcció de l’empresa per tal de negociar el nou conveni sense cap acord. L’empresa del Bages, que compta amb una plantilla de gairebé 350 treballadores, de les quals 230 són indefinides, paga 19.000 euros bruts a l’any als seus treballadors. La secció sindical de CGT a Stradivarius de Sallent portava denunciant la situació fa temps “per exemple, els treballadors de Massimo Dutti a Tordera arriben als 25.000 euros, per la mateixa feina i encara tenint més processos automatitzats”.

En un primer moment el comitè d’empresa es va aixecar de la taula de negociació del conveni després que l’empresa s’estanqués en un augment del 14,5% dels salaris, fins a poc més de 21.700 euros anuals. “Els treballadors de l’empresa estan més units que mai i la vaga serà secundada per una immensa majoria”, assenyalaven fonts sindicals, que comptaven també amb els suport de companys i companyes d’altres centres d’Inditex del país.

Les demandes de la plantilla passaven per un augment salarial que equiparés el sou al d’altres centres d’Inditex i més contractació indefinida. Unes reclamacions que l’empresa no ha tingut més remei que acceptar en veure la unitat i la decisió de la plantilla d’anar a la vaga. Els treballadors reclamaven un conveni únic en tots els centres de distribució. Així, en la negociació del conveni col·lectiu, exigien que es garantís el mateix salari, la mateixa jornada, les mateixes ajudes i els mateixos beneficis socials a la planta de Manresa que a les de la resta del Grup Inditex.

La vaga, que havia estat convocada pels dies 4, 5 i 6 de novembre, per reclamar l’equiparació salarial amb els treballadors d’altres centres logístics que el grup Inditex té a Catalunya, va ser el detonant per a que l’empesa accedís davant la pressió dels i les treballadores.

La pujada salarial acordada ha estat de 19,77% per a tres anys, 50 nous contractes indefinits i una nova programació dels festius obligats, abonats amb 140 euros.