ORGANITZACIÓ, ORGANITZACIÓ, ORGANITZACIÓ

Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 227, de maig-juny de 2023

Després d’un temps de silenci el Catalunya torna a ser al carrer i a les vostres mans. Amb aquest número reprenem la feina feta pels companys que han estat en el passat al capdavant d’aquesta publicació i encarem aquesta nova etapa amb il·lusió. Esperem estar a l’alçada d’aquesta capçalera històrica i d’aquells que ens han precedit.

La portada d’aquest número ens porta cent anys enrere: a l’assassinat de Salvador Seguí, El noi del sucre; i del Perones, i de desenes i desenes de sindicalistes. A tots ells volem recordar —com ho està fent de manera excel·lent la Fundació Salvador Seguí—, perquè tots i cadascun eren part d’un projecte que només pot ser col·lectiu: el projecte llibertari i anarcosindicalista.

Llegeix més

Ingovernables

Editorial

Ampliacions d’aeroports, noves lleis per exprimir encara més els Raiders, declaracions vergonyoses dels polítics de torn, retorn a l’edat mitjana en alguns territoris del món…

La cosa és bastant clara: la classe política i els seus mercenaris -mitjans de comunicació, policia i jutges- no són més que una trama necessària per a continuar mantenint un sistema injust. I no només injust, també suicida. És la trama que continua movent els fils d’un teatre de llibertat i democràcia, però com tots els teatres, és una ficció. És la trama necessària per a que els grans capitalistes continuin movent-se a l’ombra, ampliant aeroports, precaritzant la vida, multiplicant beneficis… 

Però s’apropa el moment de què la gran massa de la població s’adoni que li estan prenent el pèl. És el moment de què aquesta població s’enfurismi i prengui consciència de si mateixa i del que li pertany. 

Aquest govern “d’esquerres” ha de caure, però no per a que vingui un altre amb interessos similars. Ha de caure aquest govern i els següents, a base de conflicte social, de mobilització i, sobretot, d’autoorganització. No els necessitem. És més, necessitem que marxin per a poder sobreviure. I si creiem una mica en la decència, la justícia i l’autèntica llibertat, no la dels mercats, no podem acceptar cap govern que no surti de nosaltres mateixos. Hem d’anar a la vertadera arrel dels problemes i, d’ara en endavant, ser ingovernables. 

Encara hi som

Editorial
CGT CORREOS VALLÈS(@CGT_C) 님 | 트위터

Estem vivint una època, si més no, curiosa. Si fa uns anys ens haguessin dit que durant els anys vint del segle XXI el govern tindria la capacitat de restringir de forma tan sorprenentment fàcil algunes de les llibertats individuals de la població, ens hauríem fet creus. O, molts, no ens ho haguérem cregut. O, almenys, hauríem pensat que s’ha fet a costa d’una dura lluita i una repressió brutal contra la població.

I ja ho podem dir sense por a caure en paranys que la creu del nostre temps és la Covid. Perquè no és només un virus, que ho és, i molt punyent i cruel. És un sistema, un estat de les coses completament nou que s’ha anat instal·lant a poc a poc, però fermament, a tots i cadascun dels racons de les nostres vides. Però sobretot, de les nostres relacions socials.

Una bona economista afirmava feia un temps que el que ens costa d’entendre és que el Capitalisme és una forma de produir béns, però és, alhora, una forma de relacionar-se socialment. No voldríem instal·lar el virus del nostre temps en el mateix nivell que un sistema de producció que porta dos-cents (tres-cents?, quatre-cents?) anys esprement les classes subalternes, però certament la Covid ha canviat la forma de relacionar-nos, també, socialment i productiva. I ha canviat sobretot, l’enorme capacitat que com a comunitat tenim d’empassar-nos polítiques autoritàries

Però no tot està perdut. Mai està tot perdut. I exemples d’això els tenim a cada cantonada de la Catalunya rebel, a cada espurna que incendia una barricada, a cada vaga contra el maltractament laboral, a cada okupació i a cada defensa davant d’un desnonament. Els tenim, a cada desafiament que, tot i no reeixir, hi són. I hi són, perquè existim. Només cal mirar-nos a nosaltres, a les nostres iguals, i no tant a allò que ens diu la televisió, la ràdio i els periòdics de la patronal.

Plegades donem veu a les nostres lluites, el 8 de març i tots els dies de l’any

Editorial. Rosalia Molina

Seguint la línia de fa dos anys, aquest any també el Catalunya de març ha estat escrita i coordinada només per dones.

Malgrat que les veus de les dones són presents a tots els números de la revista, on a més de l’apartat “Les nostres veus: llibertàries i feministes”, moltes companyes escriuen sobre lluites i reivindicacions socials i sindicals. I cada vegada aconseguim que més dones s’impliquen i s’atreveixen a escriure encoratjades juntes per aconseguir mostrar les nostres veus a les lluites sindicals, temes socials, internacionals, d’opinió…

Aquest nou exemplar que teniu a les mans, ha estat possible gràcies a l’esforç col·lectiu de moltes companyes, aquest esforç moltes vegades és doble pel triple rol de treballadora, lluitadora sindicalista i mare, que moltes tenen.

Gràcies a totes les que ho hem fet possible. Des de la Roser amb la seva creativitat amb els seus dibuixos i la portada d’aquest número, la Pilar, la Ingrid, la Laura, la Rosalia, la Cyntia, la Maribel, la Mercè, la Clara, la Carme, la Soa, la Noe, les dues Irenes, la Caro, la Marta, la Luciana, així com el treball col·lectiu de les companyes d’Ensenyament en les seves seccions: pública , universitat, social, les companyes del SAD de Sabadell, les companyes de Berga i un llarg nom de companyes que han participat i continuen col·laborant, cadascuna amb la seva especialitat i el seu suport.

Fem esment a la col·laboració molt especial de la Dolors Marin (escriptora i historiadora), la Carme Valls (metgessa), la Isabel Molina (graduada social), i moltíssimes més.

Us convidem a llegir els articles d’aquest número, on estan reflectides les veus de moltes lluites i de moltes companyes. I així totes i tots podem entendre millor com treballar per aconseguir unes vides dignes, en llibertat i feminista.

Continuarem lluitant el 8M i tots els dies de l’any.

Hi ha resistència

Editorial

És possible que el 2020 no hagi estat un any bo per ningú. Bé, sempre s’ha de matissar. No oblidem que, al cap i a la fi, sovint, quan es fa referència a “tots”, s’està utilitzant un genèric poc precís i acurat. Sabem que, tot i que per la gran majoria aquest 2020 hagi estat un any nefast, a uns quants no els hi ha anat tant malament. El diagnòstic és simple: en una societat com la nostra, on existeix una escissió social motivada per l’accés a la creació de riquesa d’uns quants en detriment de la majoria, pràcticament sempre, el que és bo per uns, és dolent pels altres.

Milers de persones han mort. Milers de persones han perdut la feina. Milers de persones han vist com els seus ingressos es reduïen dràsticament. Ara, l’Estat, té molt més control sobre la població. Mesures que fa uns mesos ens haguessin semblat impensables, ara ens resulten d’allò més normal. I és que si, a nivell biològic, el virus ha vingut per quedar-se; a nivell social, el control social ha vingut, també, per quedar-se.

Tothom, amb un mínim de decència, pot entendre ara mateix que els anys i anys de retallades sobre els serveis públics estan ara passant factura, cobrint de mort i misèria un sistema sanitari públic precari de mena. I ens esperen uns anys de retrocés en matèria de drets laborals i socials. Les reformes laborals i de pensions que ara mateix s’estan cuinant, amb el beneplàcit de la socialdemocràcia i, com no, dels sindicats grocs, ens donen una pista de per on aniran els trets…

Pot ser que la qüestió no sigui tant el cop de la Covid-19, sinó el com la societat gestiona aquest cop, com el sistema econòmic es reajusta per continuar, o millor dit, aprofita l’ocasió per augmentar l’extracció de plusvàlua. 

La sortida de la crisi i el combat de la Covid-19 és una decisió política. Com política és la decisió de deixar de restar impassibles i organitzar-se. Al curro, al barri, allà on hi hagi escletxes. Perquè on hi a explotació, hi ha resistència. I on hi ha resistència, hi som nosaltres.