Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 228, de juliol-agost de 2023
Les últimes setmanes s’ha mogut el tauler polític de l’estat. A Catalunya hem viscut unes eleccions municipals que tenen conseqüències en les diputacions i consells comarcals, però en altres territoris han canviat, a més, els governs autonòmics. Pedro Sánchez, amb l’aigua al coll, ha mogut fitxa convocant eleccions generals.
La dreta i l’extrema-dreta han arrasat i estan ocupant ajuntaments i governs autonòmics i tot fa pensar que poden arribar al govern de l’estat aviat. A la contra, es demana el vot per Sánchez (directa o indirectament) per aturar aquesta extrema-dreta que ja és als carrers, als mitjans de comunicació i des de sempre en diverses instàncies de poder, i que tots plegats han blanquejat.
Passi el que passi a les institucions, nosaltres hem de seguir lluitant i construint l’alternativa llibertària des dels carrers, barris i pobles i als llocs de treball. Des de tots els fronts i cada dia. En aquest número ho fem parlant de sindicalisme, és clar, i donant veu a l’Orgull i a les lluites per l’habitatge.
L’ORGULL
El passat mes de juny ha sigut el mes de l’Orgull LGTBIQ+ i, des del Catalunya i des de la Secretaria d’Acció Feminista i LGTBIQ+ s’ha volgut donar visibilitat al col·lectiu. Com diu la companya Mireia, és responsabilitat de tota l’afiliació facilitar la inclusió de les persones que s’identifiquen amb el col·lectiu LGTBIQ+ en el dia a dia de l’organització. Perquè portem un món nou als nostres cors i en aquest món hi ha lloc per totes les expressions, totes les identitats, totes les lluites. Això sí, les defensarem sempre, com diu l’Àuria Soriano, «amb una perspectiva de classe i revolucionària». Conscients del pink washing i de l’existència d’un capitalisme rosa que rebutgem amb totes les nostres forces.
HABITATGE
En aquest número hem volgut posar en el focus la qüestió de l’habitatge. En la nostra societat capitalista postindustrial el mercadeig amb l’habitatge, l’especulació immobiliària, ha sigut una de les grans fonts de riquesa per alguns mentre altres les anem passant ben magres.
L’habitatge és essencial, una necessitat fonamental, i la classe treballadora sempre ha hagut de lluitar per tenir un habitatge digne. Fa cent anys, en els moments gloriosos de l’anarcosindicalisme ja es van impulsar des dels sindicats cenetistes projectes de cooperatives d’habitatge o vagues de lloguers. Avui, la lluita continua, de la mà d’organitzacions fora de l’anarcosindicalisme (però que sovint en repliquen l’esperit i pràctiques) i on molts companys hi han participat i hi participen.
En aquest número volem parlar d’habitatge des de l’orgull de la lluita, pensant i repensant formes de lluita i organització per defensar això tan íntim com és tenir un lloc on viure.
