Aquest mes, al Tinter, parlem amb Vanessa Bermejo, terapeuta manual i especialista en Medecina Tradicional Xinesa. TCAE i Tècnica Superior en Dietètica, la Vanessa aposta per una mirada crítica a tot allò que les pacients consumim en relació amb la nostra salut. Ens explica quines implicacions té i què comporta el sistema sanitari actual i quin pes té el lobby farmacèutic.
Bon dia Vanessa. Primer de tot, ens agradaria saber, quina és la teva feina?
Bon dia. La meva feina consisteix en atendre una consulta on faig assessorament dietètic, massatge esportiu i acupuntura.
I quina és la formació que tens al món de la medicina?
Sóc sanitària certificada com a TCAI i Tècnic Superior en Dietètica. Estic diplomada en Medecina Tradicional Xinesa, amb pràctiques a hospitals de Xina. Vaig estudiar tècniques manuals, i em vaig formar com aromaterapeuta al St. Thomas Hospital. També sóc instructora de Qi Gong i segueixo formant-me.
Llavors, en funció de la teva experiència, com veus la situació de la pràctica medicinal “no legal”? O seria més correcte “alegal”?
Per ara som alegals, encara que existeix un epígraf a la Seguretat Social de “Naturòpates i Acupuntors i altres professionals parasanitaris”, però no ens podem anunciar amb termes mèdics ni dir que fem “medecina”, hem d´utilitzar altres termes o ens poden denunciar per intrusisme. També, disciplines com el Qi Gong han de passar per gimnàstica.
A l´any 2006 intentaren regularitzar-nos però per la oposició de certs sectors sanitaris no es va aconseguir, com si interessés aquesta situació. En el cas de la acupuntura, existeixen uns cursos per sanitaris amb una extensió ínfima d´hores on quan s´acaba ja s´és “acupuntorx”, però aquestes persones no han complert la formació que hem estudiat els acupuntorxs. Afortunadament, hi han companyes dins del món sanitari, que han estudiat a la escola de teràpies complementàries conscients de voler fer un bon treball.
Moltes vegades col·laborem amb metges per ajudar al benestar del pacient. També hi han hospitals on es practica acupuntura i es porten a terme estudis clínics amb els resultats, ofereixen servei de reiki gratuït a malalts o classes de Qi Gong per dones amb càncer de pit.
A la Salut Pública catalana, la medicina convencional és hegemònica. Per la gent que desconeixem el tema, ens pot arribar a semblar d’allò més normal. Però quines raons hi ha darrere d’aquest fet?
La medecina hegemònica es la medecina de la farmacèutica i les empreses farmacèutiques son un Lobby poderós. Moltes vegades per falta de temps i recursos el facultatiu no es pot aproximar al tracte íntim i la escolta necessàries ja que això fa perdre temps. Per tant, moltes vegades el més ràpid és medicalitzar i es medicalitza massa.
La complementària entén l´individu holísticament, en qualsevol dels seus plànols d´existència, no es basa en protocols científics. Tampoc som clients de la Pharma. Entenem els temps que vivim i existeixen estudis clínics sobre tractaments amb complementària amb bons resultats demostrant a nivell científic que es pot ajudar a guarir de altres maneres.
Existeix una Inquisició Mèdica o una Creuada contra altres sistemes mèdics o tradicionals? Perquè?
S´hi assembla. S´ha posat en marxa una campanya des de el Govern central on utilitzen l’excusa del cientifisme per tractar de fer mal a un col·lectiu que consideren perniciós. En un primer moment una PNL de Ciudadanos que rebutjaren, pretenia obligar als metges a denunciar-nos. El PSOE d´aquell moment, va dir que no s’havia de confondre els fraus amb la medecina natural i inclús la defenien. Un any desprès el PSOE apareix amb un pseudoestudi afirmant que la complementària és perillosa. Ara emeten un spot on se’ns ridiculitza, pengen cartelleria on barregen l´esoterisme amb les medecines naturals i hi ha una webs “informativa”, tot això pagat amb els nostres impostos. Nosaltres hem recollit signatures pel Ministeri perquè l´usuari tingui la possibilitat d´escollir la manera de sanar-se que prefereixi.
També ha aparegut un col·lectiu que no es dedica al món sanitari, però amb ànim de perjudicar, confeccionaren un “informe” sobre els morts que causen les “pseudoteràpies” a Espanya, poc rigorós amb fonts que no corresponen al que argumenten.
La medecina, per evolucionar no ha de considerar-nos un perill, ens ha d´incorporar com a una mirada diferent, sobretot en “casos idiopàtics” o crònics, on la holística és forta. La medecina hauria de ser integrativa per millorar i garantir una humanització del tractament. A altres països no ens veuen com una amenaça, sinó que es regulen les pràctiques i s´integren com a una manera més de aconseguir una millor qualitat de vida.
Quin paper juguen aquí les farmacèutiques?
Sabem que és molt important que existeixin els medicaments, però si basem la nostra terapèutica en medicar no ajudem. Alguns estudis finançats per empreses farmacèutiques son de dubtosa resolució i algunes tècniques que es practiquen s´han demostrat inútils inclús pernicioses. També sabem que el visitador mèdic condiciona a metges sense escrúpols a sobremedicalitzar. Afortunadament la gran majoria de metges es preocupen per la gent, encara que la Farma també arribi a Universitats.
L’alimentació també ens afecta a la salut. Quin paper juguen les grans multinacionals i els governs respecte al control alimentari de la població?
En medecina complementaria sabem que l’alimentació és la primera medecina. La industrialització alimentària ajuda a que la Farma i la Alimentària es facin el negoci mutu gràcies a que nosaltres no prenem responsabilitat de com ens alimentem. Els aliments industrials contenen substàncies que poden provocar problemes digestius. Una mala alimentació causa el Síndrome Metabòlic, però molta gent prefereix prendre pastilles abans que tractar de millorar el seu problema de salut per altres medis. Existeixen controls sanitaris i de qualitat, però la industria alimentària arriba a Universitats i la hegemònica li dona a la alimentació una importància relativa.
Quin consell donaries als pacients per escollir un tipus de medicina o un altre?
Hauríem de començar per entendre que només un és capaç de guarir-se, el propi cos té capacitat per autoregenerar-se, per tant és important ser conscient i responsable de la pròpia salut i no la hem de deixar en mans alienes. Els terapeutes i sanitaris en general som ajudes: hem de saber com una persona por millorar fins a restablir la salut i no hauríem de descartar cap tècnica que ajudi a que la persona millori. El pacient, hauria de ser crític amb els tractaments que se’ls ofereixen i si no ho veuen clar, demanar una segona opinió. A partir d´aquí, un hauria de ser lliure d´escollir.
