Pensionistes FesibaC de la CGT de Catalunya
Una recent sentència del Tribunal Suprem ha determinat que les aportacions/cotitzacions a Mutualitats Laborals i/o Seguretat Social realitzades des de l’1 de gener de 1967 fins al 31 de desembre de 1978, com que no va ser possible deduir-les en la base imposable de l’IRPF, li és d’aplicació la Disposició Transitòria 2a de la Llei 35/2006, per la qual cosa a continuació poden deduir-se el 25% d’aquest període de la base imposable de l’impost de per vida.
Fa quatre anys que els i les Pensionistes de Banca vam iniciar aquestes reclamacions. Pel camí hem vist i escoltat gairebé de tot: sindicats que van començar amb força aquestes reclamacions i van anar-se’n oblidant, deixant en el més absolut dels abandonaments a qui hi va confiar; gabinets d’advocats que van detectar un filó d’ingressos extres i que van propagar l’oportunitat de les reclamacions però que amb el temps veuríem com s’esfumava la seva agressivitat, un cop involucrats col·lectius importants de treballadors i treballadores, que també van desaparèixer.
Ara, tant aquests sindicats com els gabinets d’advocats han vist de nou la possibilitat de ser protagonistes o fins i tot incrementar els seus ingressos.
Certament, aquesta Sentència ha acabat donant-nos la raó als qui, malgrat el temps transcorregut, hem seguit defensant tenaçment el dret a aquestes deduccions, fonamentalment perquè fins el 1979 no va existir un impost semblant al de la Renda, de tal manera que tant les prestacions rebudes de les Mutualitats com les de la Seguretat Social no van tributar, i les aportacions tampoc van ser deduïbles.
En l’actualitat Hisenda ja ens havia reconegut aquest dret per les cotitzacions anteriors a 1967, amb l’exempció del 100% i sense l’aplicació de la Disposició Transitòria, per la qual cosa ara correspondria iniciar processos de reclamació per aquest segon període.
Que ningú entengui que és un dret exclusiu dels bancaris: la mateixa Sentència fa extensiva aquesta interpretació a altres col·lectius i mutualitats, sobretot les dissoltes el 31 de desembre de 1978, aproximadament unes 1.600 que abastaven gairebé tots els sectors productius.
Se’ns presenta una etapa frenètica: segurament l’Agència Tributària posarà tots els impediments que se li acudeixin, però malgrat això hem de continuar reclamant els nostres justos drets. El primer pas serà enfrontar l’exercici del 2018, ja que en finalitzar l’actual període fiscal aquest any prescriurà, atès que tan sols podem iniciar processos de reclamació dels últims quatre anys.
En qualsevol cas, animem a continuar reclamant davant del que és la confirmació de la constant pèrdua de drets i, que si no els defensem per nosaltres mateixos, ningú ho farà en el nostre nom. Tampoc es faci, però, pel que diu la informació periodística que ha anat apareixent als mitjans: les dades aparegudes són massa generalistes i una mica exagerades, i cada cas és un món a part.
Ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres a l’e-mail pensionistes-fesibac@cgtcatalunya.cat, on atendrem les vostres consultes i dubtes.
