Suma Thinking Digital s’enfronta a quatre judicis per vulneració de drets fonamentals

Redacció Catalunya

L’empresa va acomiadar a tota l’afiliació de CGT a l’empresa quan pretenien convocar eleccions sindicals

Suma Thinking Digital és una petita agència de marketing digital que té Naturgy com a client principal. L’any 2019 va facturar gairebé 2’5M€. El seu domicili social està ubicat al carrer Tuset de Barcelona.

Els companys i companyes de SumaTD, han viscut tota una odissea en l’intent de convocar eleccions sindicals. Després d’una Assemblea de Treballadors i Treballadores, a la qual es va proposar la convocatòria, tota l’afiliació de CGT a l’empresa va ser acomiadada. Ara per ara, es troben enmig d’un procés judicial per tal d’aconseguir la nul·litat i la consegüent reincorporació.

Però anem un mica enrere per conèixer millor que és el que ha passat a l’empresa, i veiem com els passos d’aquesta han jugat en contra dels seus propis interessos, a més de vulnerar els drets laborals i sindicals de totes les treballadores.

Les primeres alarmes salten quan, després de la vaga del 8M de 2019, secundada gairebé pel 80% de la plantilla, totes les treballadores reben un email on l’empresa les obliga a informar amb tres dies d’antelació de qualsevol intenció de participar en una vaga sota l’amenaça d’imposar una mena de serveis mínims, segons el qual, un nombre indeterminat de treballadores haurien de renunciar al seu dret a vaga per tal de no interrompre el servei contractat amb Naturgy.

Aquest intent de mantenir submisa a tota la plantilla, va ser tot un fracàs per part de l’empresa, que va deixar palès el seu desconeixement i la seva ignorància envers els drets socials i els de les treballadores, ja que finalment es va veure obligada a recular. Òbviament, tots aquests moviments, van despertar inquietuds en les treballadores, que ho varen comentar perplexes durant setmanes a les estones de descans.

Podríem pensar que coaccionar a totes les treballadores per tal que no facin vaga és prou greu, que ho és, però no ens aturem, seguim endavant que encara ens queden més coses per descobrir.

Durant els següents mesos, l’empresa pren la política d’acomiadar a tothom qui pot sense la presència de cap representant de les treballadores i amb amenaces de rebaixar la quitança si la persona afectada consulta a un advocat abans de signar el document. En definitiva, s’aprofita del desconeixement d’algunes de les treballadores, que d’un dia per l’altre, es troben cridades al despatx amb una carta d’acomiadament i sense cap mena d’assessorament. Un fet greu en si mateix, però encara més si tenim en compte que des de la vaga del 8M de 2019 fins al dia d’avui, l’empresa acomiada gairebé al 30% de tota la plantilla.

Enfront d’aquesta situació, un dels treballadors, decideix de bona fe demanar explicacions pels acomiadaments a la direcció de l’empresa, que respon dient no tenir cap obligació cap als treballadors i convida, amb una tonada amenaçadora, a tothom qui vulgui informació a passar-se pel despatx. En aquell moment, totes poden entendre quines en poden ser les conseqüències…

La situació comença a ser insostenible i es gesta la idea, entre diverses companyes, de sindicar-se i constituir una Secció Sindical. Ho comencen a parlar durant els descansos, amb la mala sort que arriba a orelles de la direcció de l’empresa. Que no trigarà a enviar a un dels seus gossos fidels amb amenaces de tancar l’empresa si no desisteixen en la iniciativa. I és que l’empresa sap el que pot implicar una organització sindical: ja no podria fer i desfer al seu gust com fins ara.

Així doncs, passen les setmanes, i es respira el malestar a l’ambient. La por de no saber si demà poden ser un d’ells les víctimes d’un acomiadament arbitrari i la desconfiança de la gestió a l’empresa van en augment entre les treballadores. Però la feina segueix arribant així com els maldecaps personals que pugui tenir cadascú, així que les agressions patides contra la plantilla queden en segon pla.

Però el caciquisme de l’empresa no té límits. Resulta que a Suma Thinking Digital no li agrada que les seves treballadores gaudeixin del seu temps de descans. La direcció de l’empresa es posa de mal humor quan s’apropen les vacances i reacciona, com un infant, deixant de respondre quan tractes de comunicar-te amb ella. I és que, una de les companyes responsables d’un dels departaments de l’empresa ens ha fet saber que va ser degradada i la van retirar dels projectes que portava després de tornar d’unes vacances que l’empresa no veia amb bons ulls, malgrat que aquestes eren de la seva lliure elecció.


I aquesta va ser la gota que fa vessar el got. Com a resposta a les actituds de l’empresa, quatre treballadores s’afilien a la CGT i es constitueix Secció Sindical a l’empresa. Se sol·licita mitjançant burofax, una reunió urgent amb l’empresa per tal de tractar les diferents problemàtiques que afecten les treballadores, però no hi ha cap resposta. De nou, guarden silenci, com si la cosa no anés amb ells. Enfront de les dificultats per comunicar-se amb l’empresa, la Secció Sindical decideix proposar a l’Assemblea de Treballadors i Treballadores la convocatòria d’eleccions sindicals.

Durant aquelles setmanes, els drets de les treballadores, especialment els d’aquelles implicades en l’activitat sindical, es veuran minvats. Les jugades de l’empresa per tal d’aconseguir un acomiadament justificat són infinites. La més greu, una que implica una modificació substancial unilateral i injustificada de les condicions laborals. Modificarà l’hora d’entrada i de sortida així com la flexibilitat horària diverses vegades sense preavís per tal d’aconseguir faltes de puntualitat i poder justificar d’aquesta manera un acomiadament disciplinari. Però hi ha qui coneix i reivindica els seus drets, així que novament es veurà obligada a recular.

Es recullen les signatures necessàries per portar a terme l’Assemblea i es convoca a totes les companyes. Però el caire mafiós propi de l’empresa no va trigar a fer-se notar, ja que segons explica un treballador, l’empresa va tractar de coaccionar per tal d’aconseguir el vot contrari a la convocatòria d’eleccions. I és que, aquesta es va dedicar a reunir-se individualment amb gairebé tota la plantilla instant-los a reconsiderar el sentit del seu vot a l’assemblea sota l’amenaça de retirar suposats privilegis. Fins i tot va arribar a oferir diners als integrants de la Secció Sindical per tal d’oblidar-se del tema.

Però malgrat tots els inconvenients, l’Assemblea es va portar a terme, cosa que no va agradar gens a l’empresa. Motiu pel qual, dos dies després, tota l’afiliació de CGT a l’empresa va ser acomiada. Ara, totes elles lluiten per la nul·litat, coneixedores que tenen totes les de guanyar i que aquesta vegada, qui l’ha ben pifiada és Suma Thinking Digital, que s’enfronta a quatre judicis per vulnerar drets fonamentals.

Qui també n’és coneixedora que ha fet el ridícul i que necessita una bona lliçó sobre lleis laborals i sindicals és la direcció de l’empresa. No n’ha tingut prou amb les barbaritats perpetrades a l’entorn laboral, que ara recorre novament a la coacció per tal d’obligar a les acomiadades a acceptar un acord consistent en rebre el doble de la improcedència i què implicaria deixar sense repercussions tot el seu historial d’abusos. Es tracta d’unes querelles contra la llibertat d’expressió i d’activitat sindical en què reclamen un total de 30.000 € per unes suposades injúries i calúmnies, que realment no són més que el producte del dret a l’activitat sindical i de llibertat d’expressió. T’imagines que et demanin 10.000 € per fer like a una publicació? No cal dir res més.