Catalunya 208 (abril 2019)

Catalunya 208 (abril 2019)

– EDITORIAL: QÜESTIÓ D’ESTAT

– TEMA DEL MES: Orígens del 8 de Març (2 part)

– SINDICAL: Perquè el metro fa vaga?

Eleccions sindicals

L’afectació de l’acció sindical

I l’ANC va tocar el xiulet

Notícies sindicals

– OPINIÓ: Reflexions sobre diversos acords del Congrés de la CGT de Catalunya

La GOLOSS TRUDA al “procés” I

– EL DOCUMENT: Treball de cures, l’omissió que sosté la vida

L’ENTREVISTA: Anna Gabriel: “Les treballadores necessitem espais propis d’organització, autònoms i que no necessitin intermediaris en clau d’interlocució o negociació”

SOCIAL: FAcceptarem el “Tú calla”? Revertim la repressió

Altsasu o com desmuntar el relat de l’odi

La xarxa de l’extrema dreta catalana gravita cap a Vox

– LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES: Dones llibertàries – La necessitat de treballar plegades com a grups de dones

INTERNACIONAL: Comunitats indígenes i camperoles colombianes
bloquegen les principals vies del país per la defensa de la vida

Comunicat de suport al professorat del Marroc

DINAMITA DE CERVELL: L’escola Freinet de Barcelona durant la guerra civil

Melcior Niubó

AL TINTER: Vanessa, assessora dietètica, massatge esportiu i acupuntura: “El pacient hauria de ser crític amb el tractament que li ofereixen”

Descarregar en format PDF

Dones Llibertàries: La necessitat de treballar plegades com a grups de dones

Encetem aquest número agraint al Catalunya que a partir d’ara se’ns reservi un espai propi mensual per Dones Llibertàries des d’on podrem fer difusió i comunicació feminista i on les dones podrem expressar, plantejar i treballar temes per a aconseguir un veritable canvi social, lliure i feminista.
Aquesta ha estat una demanda al “Catalunya” per part del grup de Dones, similar al “Eje Violeta” publicat al Rojo y Negro.

Al món actual, on estem plantejant i reivindicant  el paper de les dones a la societat, on cada vegada és fa més evident que sense les dones no hi ha revolució, on treballem per empoderar-nos, i amb un 8M de lluita que per segon any consecutiu hem pogut viure; sembla però, que continua havent un qüestionament de la necessitat de treballar com a grups de dones.

En primer lloc, volem transmetre la necessitat que tenim les dones, a banda de  militants a qualsevol organització sindical, de tenir espais propis per poder treballar i debatre plegades sobre temes i aspectes concrets de la lluita feminista.

Per aquest motiu, volem fer una revisió a la nostra història propera, de les dones anarquistes, començant per les nostres pioneres: “Mujeres Libres”, organització de dones de caire feminista.

Ja llavors Mujeres Libres ens van mostrar el camí, les dones anarquistes, malgrat estar inserides en les seves organitzacions sindicals i col·lectius, sentien que alguna cosa els mancava; eren conscients que les estructures organitzatives no les tractaven amb plena integració i igualtat, i que era essencial una organització dedicada a l’emancipació de les dones.

Una de les aportacions més significatives prové dels seus fonaments feministes on es concebia l’esser humà i la societat, dins el concepte de ”humanisme integral”.Recordem que van arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Desitjaven crear espais col·lectius, i per això van crear la Revista “Mujeres Libres”, on als seus continguts es podia apreciar la seva doble lluita: de classe i de gènere. El seu exemple té molt a ensenyar-nos sobre la conscienciació de que parlem, l’organització col·lectiva, la relació entre les persones i les comunitats i sobre el significat de la diferència en la societat actual.

Els seus paràmetres eren: “No luchamos contra los hombres, no pretendemos sustituir el dominio masculino por el femenino. Es necesario trabajar y luchar juntos, sino nunca tendremos la revolución social. Pero necesitamos nuestra propia organización para luchar por nosotras mismas”.

Fent un recordatori actual, l’any 1985, a CNT, vam començar a funcionar i constituir-nos diferents grups de Dones/Mujeres Libertarias en diverses ciutats de l’estat espanyol: Zaragoza, Barcelona, Madrid, València i Granada, per poder conscienciar les companyes i companys i avançar en la lluita feminista.

Ens vam constituir a Barcelona  amb uns estatuts propis, legalitzades des de l’any 1985, actualitzant-los en etapes posteriors: l’any 1992 i el 2000. Des de diferents grups, es van editar fulletons sobre sexualitat, anticoncepció, educació no sexista… que després es distribuïen a tots els territoris.

Valorem la importància que va tenir la coordinació dels diferents grups de Dones que funcionàvem a Espanya i l’edició de la revista “Mujeres Libertarias” on tots els grups aportàvem articles i que es distribuïa arreu. Treballàvem conjuntament en campanyes i lluites amb l’iniciat moviment feminista: Lluites per la despenalització i legalització de l’avortament, Llei del divorci, per una sexualitat lliure, etc.

El funcionament d’aquests grups va ser molt important per començar a treballar a l’àmbit i la lluita feminista dins la mateixa CNT, i la força i l’empoderament que vam aconseguir plegades. Aquests grups de dones vam ser l’embrió de les actuals Secretaries de la Dona establertes de manera orgànica en els acords de  CGT.

A Barcelona, vam anar treballant en diferents etapes, amb més o menys intensitat, com a grup de Dones Llibertàries, en col·laboració o autònomament amb les Secretaries de Gènere de CGT. Arrel de l’organització i feina conjunta de la Vaga General Feminista 8M del 2018, que ens vam reactivar com  a grup de Dones i vam acordar que tot aquest vincle i lluita plegades, aquesta força i energia havia de tenir continuïtat.

Hem continuat treballant plegades durant tot aquest any i ha tornat a estar una tasca molt enriquidora i un gran impuls de lluita, que ens ha ajudat a apropar-nos entre nosaltres, saber que juntes som més fortes i ens ha tornat a donar força per a continuar lluitant plegades i aconseguir un món feminista, hem après que la Revolució serà feminista o no serà!

Aquestes coordinacions, feina compartida, debats, organització i lluita conjunta entre dones de diferents poblacions i sindicats de CGT ha fet que es creïn vincles de comunicació, solidaritat, sororitat i suport mutu. 

Ens definim com a Dones Llibertàries i feministes de CGT, amb entitat i autonomia pròpia per poder prendre les nostres decisions i acords. Entenem el feminisme com a ideologia teòrica, però que només té sentit en la pràctica del dia a dia i en l’acció directa.

Per a nosaltres, ser dona feminista significa reconèixer la diferència i la diversitat: apostem per combatre les dissimetries entre sexes i entre classes amb la fi de trencar amb la falsa igualtat, que oculta les diferències reals que ens oprimeixen.

Entenent sempre el feminisme de classe com a tasca transversal dins el sindicalisme i la societat en general. Queda encara molt per fer, però continuarem lluitant i treballant per aconseguir-ho.T

Pilar Frey, Pilar Bonaga, Rosalia Molina.
Dones Llibertàries