Catalunya 219 (juny 2020)

Catalunya 219 (juny 2020)

– EDITORIAL: La “nova” normalitat

– TEMA DEL MES: Recuperem l’espai comú

– SINDICAL: La lluita a Nissan no s’atura

La pandèmia de la pobresa i la militància

Sindicalisme en temps de covid

Tant sectorial com territorial, autoorganització

Notícies sindicals

– OPINIÓ: Jose Alberto Villaverde, Sindicat d’Administració Pública CGT Barcelona: Construïm alternativa, esquarterem la realitat”

Judit Benito Cabezas, veïna de Montcada i Reixac:  Ho confesso, això ho he desitjat

L’ENTREVISTA: César i Jordi de l’espai autogestionat de Gramenet La Sisqueta i Capfoguer : “Despertem de tenir por a trencar la falsa
imatge de tranquil·litat i benestar”

– EL DOCUMENT: Treballadors especialment sensibles pel  coronavirus: com han de retornar a la feina?

SOCIAL: Què hi ha de nou en la Covid-19? Reptes per a un futur de pandèmies globalitzades

Suport mutu o caritat?

– LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES I FEMINISTES: Les dones ja hem tingut prou, ara exigim canviar el sistema

Memòria històrica

INTERNACIONAL: Coronavirus a Rojava: Fent front a una pandèmia sense un Estat

DINAMITA DE CERVELL: Volin

Pandèmia en context de misèria obrera (1a part)

AL TINTER: Damià Puig i Sergi Fàbregas, de la productora ACATS: “La lluita d’en Pedro és bressol i referència”

Descarregar en format PDF

SUPLEMENT: La vaga de les dones de 1918

Descarregar SUPLEMENT en format PDF

Icetazo, next generation i les retallades que venen

Iván González Díaz. Afiliat a CGT Ensenyament Baix Camp Priorat

Des de l’esclat de la crisi econòmica del 2008, a Catalunya i a l’estat espanyol s’ha produït un procés d’empobriment i precarització de les condicions de vida i de feina de la classe treballadora. Actualment, la taxa d’atur general de l’estat espanyol és del 14%, i del 33% si es té en compte la franja de joves de fins a 25 anys, unes xifres que són molt similars a les de Catalunya.

Cal tenir en compte que els càlculs del percentatge de persones aturades es fan en base als i les sol·licitants de treball a l’INEM o al SOC i deixen fora d’aquestes estadístiques les persones en situació d’atur que no s’hi troben inscrites, per tant, estaríem parlant de xifres més elevades si es definissin les reals. A dia d’avui, doncs, una de cada cinc persones aturades de la Unió Europea resideix a l’estat espanyol, convertint-se en el país amb la taxa més alta. L’augment de l’atur, que ha anat paral·lel a l’encariment de productes bàsics i a les retallades de les ajudes socials, ha comportat inevitablement que ara mateix gran part de la classe treballadora pateix grans dificultats per satisfer les necessitats bàsiques.

En aquest context, el govern espanyol del PSOE i Unidas Podemos prepara el que podria ser l’ERO més gran de la història de l’estat espanyol. El pla Iceta, conegut com l’Icetazo, pretén reformar la situació laboral de 800.000 interins i interines de l’administració. A grans trets, aquest pla pretén regularitzar la situació dels treballadors i treballadores públiques que fa més de tres anys que es troben en el mateix lloc de feina a través d’un concurs-oposició que podria implicar que la no superació d’aquest podria comportar la pèrdua del lloc de treball. Això posa en perill la continuïtat en el seu lloc de feina de milers de treballadors i treballadores. Tots els esborranys i avantprojectes de llei continguts en aquest pla deixen clar que la intenció del govern és retallar llocs de treball i precaritzar les condicions de feina en el sector públic.

Cal contextualitzar el Pla Iceta en el moment que viu el govern espanyol format pels partits PSOE i Unidas Podemos. Aquesta coalició va aprovar el “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia España Puede” el passat 13 de juliol. A través d’aquest pla el govern pretén gestionar els fons europeus Next Generation EU, que impliquen en una injecció de 140.000 milions d’euros per part de la Unió Europea durant anys vinents. D’aquests 140.000 milions se n’hauran de retornar 80.000 en forma de deute.

“com va passar en el rescat bancari del 2012 es tractarà de socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys”

La condició que ha posat la UE perquè els estats rebin els diners, és que els governs executin les reformes exigides pels organismes europeus. De fet, l’estat espanyol ja va rebre 9.000 milions a l’agost i estava pendent de rebre’n 10.000 milions més al setembre, però finalment l’ingrés d’aquesta quantitat s’ha ajornat fins gener a l’espera que el govern aprovi les reformes laborals indicades per la Unió Europea.

D’aquesta manera, fins al 2026 l’estat espanyol ha de rebre fins a 70.000 milions d’euros d’aquests fons Next Generation sempre que compleixi amb les exigències imposades.

De fet, a principi d’octubre una comissió d’alts càrrecs de la Comissió Europea, els anomenats “homes de negre” ja van visitar l’Estat Espanyol per supervisar el compliment d’aquestes reformes. Cal recordar que no és la primera vegada que l’estat espanyol cau sota la tutela dels organismes europeus. El 2012 els mercats europeus en el context del rescat bancari van dictar les retallades realitzades pel govern del PP que van suposar una reforma laboral que va comportar una gran retallada de drets laborals. Reformes que l’actual govern de coalició PSOE-Unidas Podemos va prometre derogar i encara no ho ha fet, ni sembla que tingui cap intenció de fer-ho.

La Unió Europea fa anys que aconsella als països del sud d’Europa importants retallades en els serveis públics i en els drets laborals dels treballadors i treballadores que hi treballen. Sembla que el moment d’aquestes retallades ha arribat i el pla Iceta és el tret de sortida. D’altra banda, el govern del PSOE-Unidas Podemos és un govern sense marge de maniobra, ja que està completament en mans dels mercats europeus que de facto tenen el poder d’escanyar l’economia espanyola en qualsevol moment amb la congelació de l’entrega dels fons europeus. En els anys vinents els diversos governs que ocupin la Moncloa siguin del signe que siguin es trobaran amb l’espasa de Dàmocles de les exigències de la Unió Europea en l’àmbit econòmic i laboral. Exigències que aniran en el camí de la precarització i empobriment de les majories socials en favor de les minories privilegiades. Com va passar en el rescat bancari del 2012 es tractarà de socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys. Diners públics per als bancs i les grans empreses i retallades i pobresa per la majoria de la població.

En aquesta situació tots els treballadors i treballadores d’educació i dels serveis públics en general ens trobem sota l’amenaça d’una reforma promoguda pel pla Iceta de les nostres condicions de treball que pot comportar acomiadaments en massa i un deteriorament significatiu en les condicions laborals de les persones que conservin el seu lloc de feina.
Davant aquesta situació als treballadors i treballadores de l’ensenyament i de la resta dels serveis públics només ens queda l’organització i la mobilització per defensar els nostres drets i les nostres condicions laborals. Només l’organització i la mobilització col·lectives ens permetrà fer front a l’atac que suposa el pla Iceta a les nostres condicions de vida i treball.