Catalunya 208 (abril 2019)

Catalunya 208 (abril 2019)

– EDITORIAL: QÜESTIÓ D’ESTAT

– TEMA DEL MES: Orígens del 8 de Març (2 part)

– SINDICAL: Perquè el metro fa vaga?

Eleccions sindicals

L’afectació de l’acció sindical

I l’ANC va tocar el xiulet

Notícies sindicals

– OPINIÓ: Reflexions sobre diversos acords del Congrés de la CGT de Catalunya

La GOLOSS TRUDA al “procés” I

– EL DOCUMENT: Treball de cures, l’omissió que sosté la vida

L’ENTREVISTA: Anna Gabriel: “Les treballadores necessitem espais propis d’organització, autònoms i que no necessitin intermediaris en clau d’interlocució o negociació”

SOCIAL: Acceptarem el “Tú calla”? Revertim la repressió

Altsasu o com desmuntar el relat de l’odi

La xarxa de l’extrema dreta catalana gravita cap a Vox

LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES: Dones llibertàries – La necessitat de treballar plegades com a grups de dones

INTERNACIONAL: Comunitats indígenes i camperoles colombianes
bloquegen les principals vies del país per la defensa de la vida

Comunicat de suport al professorat del Marroc

DINAMITA DE CERVELL: L’escola Freinet de Barcelona durant la guerra civil

Melcior Niubó

AL TINTER: Vanessa, assessora dietètica, massatge esportiu i acupuntura: “El pacient hauria de ser crític amb el tractament que li ofereixen”

Descarregar en format PDF

Reflexions sobre diversos acords del Congrés de la CGT de Catalunya

Sota el meu criteri, veig algunes incoherències resultat dels acords presos al darrer Congrés de la nostra CGT a Catalunya. Des del meu punt de vista, tot comença amb l’aprovació, amb un esglai d’alegria al plenari, d’un vot particular que ningú es va atrevir a qüestionar llavors. No es tracta de tot el punt sencer sinó d’un parell d’apartats que fan molt de mal, en concret del vot particular que diu:

Nuestra principal estrategia de lucha continuará siendo negociar con la presión y la  acción directa.  

Formación a nuestra afiliación y delegadas de cómo negociar con la presión y la acción directa.   

El verdadero grupo de apoyo o grupo de trabajo no es otro que el sindicato, la localidad, federación… ya sea en lo social o en lo sindical.

Proponemos reflexión contra la inmediatez, la calidad sobre la cantidad, las ponencias frente a los artículos de opinión. Debemos recuperar la capacidad de proponer, pensar y decidir de la afiliación.  

No ir de la mano con aquellas organizaciones que han formado parte de la represión a nuestra afiliación.  

CGT no puede ni debe apoyar la creación de ninguna estructura de Estado.

Subratllo i analitzo dos punts:

En primer lloc no vull deixar d’opinar, ara que tinc l’oportunitat de fer-ho, sobre:  “El verdadero grupo de apoyo o grupo de trabajo no es otro que el sindicato, la  localidad, federación… ya sea en lo social o en lo sindical”. Aquest gran brindis al sol és compartit pels que sempre hem pensat que el nostre sindicat, un sindicat anarcosindicalista, abraça molts més aspectes de la vida que no només el laboral. Però, malgrat aquest benvolgut desig, ens trobem que vivim en un món on sorgeixen diverses formes de lluita, algunes d’elles més o menys efímeres i d’altres perdurables en el temps, però són formes de lluitar que espontàniament es formen des d’un moviment assembleari i, no tots aquests moviments acaben tenint el mateix recorregut, com és lògic, fruit de la seva pròpia diversitat.

Algun dia, algú hauria de plantejar-se que alguna cosa està passant al nostre sindicat, perquè tenim molts militants de la CGT que hi participen d’aquests moviments però no  es donen les circumstàncies propícies per desenvolupar-los dins dels nostres locals.  Considero que no sóc jo qui ha de qualificar un moviment o altre de llibertari, però és evident que  els inicis d’aquests grups d’activitat social tenen un caire àmpliament assembleari i llibertari.

El que més em preocupa , però, és  la manca de sentit de l’expressió “la calidad sobre la cantidad”. Qui  escrigués  aquesta expressió hauria de fer també la difícil tasca de determinar  qui és la persona idònia per validar “la qualitat” i quins són els paràmetres per mesurar-la. Només cal fer un cop d’ull a la història i veurem  molts  exemples de col·lectius, com ara els nazis, que van voler determinar què i qui era millor, o el moviment de supremacia de la raça blanca, etc. amb això em pregunto, qui pot permetre’s el luxe de decidir sobre aquest aspecte?

Amb tot això vull dir-vos que, segons el meu parer, uns acords congressuals que determinen que la qualitat està per sobre de la quantitat és una barbaritat, especialment en un sindicat anarcosindicalista en el que es defensa a ultrança que tothom té els mateixos drets i les mateixes obligacions, sense distincions. Personalment, crec que se’m farà molt difícil dur a la pràctica aquesta decisió congressual i considero que  hauríem de rectificar-la en un proper congrés.

En segon llocla CGT no puede ni debe apoyar la creación de ninguna estructura de Estado”.

En aquest Congrés, tothom sabia que la proposta que es va aprovar, i que contenia aquesta frase, anava directament dirigida a aquells que prefereixen una independència per Catalunya, i com que una independència implica en si mateix construir un estat, i com que el manual de l’àcrata diu que hem que estar en contra de l’estat, ens trobem amb un problema.

La contradicció arriba quan en el punt d’estatuts es rebutja (per no arribar als dos terços de vots a favor) que es modifiqui l’article tercer, que actualment indica que  “La CGT de Catalunya té com a àmbit essencial d’actuació el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya “, per aquest nou redactat on es diria que “ La CGT de Catalunya té com a àmbit essencial d’actuació el territori de Catalunya”.

Considero que el fet de mantenir als nostres estatuts  el redactat  “Comunitat Autònoma de Catalunya” implica mantenir una estructura estatal,  amb la qual cosa incomplim els nostres propis acords congressuals. Jo era partidari de la modificació d’aquest punt, precisament per evitar qualsevol lligam amb un estat, però també mostrant la més que afermada posició contrària a una Catalunya governada pels polítics que actualment reclamen la independència.  Crec que no es va avaluar d’una forma raonada el que es va proposar.

Tota aquesta valoració personal no pretén ser més que una reflexió sobre el que som capaços de fer, però recordant sempre, que tenim l’oportunitat de rectificar si compartiu les meves opinions.

Salut i bona reflexió, que sempre és contraria a una ràpida acció.

Quim Garreta. Afiliat al Sindicat de Banca de Barcelona.