Catalunya 207 (Març 2017)

Catalunya 207 (març 2019)

– EDITORIAL: Quan la paraula és feminista

– TEMA DEL MES: Els orígens del 8 de març

– SINDICAL: 

Feminicidis 2019

Una vida sindical

No és fàcil ser advocada

Les dones a l’àmbit laboral de l’ensenyament

Dones de Mar

Una assignatura pendent

Notícies sindicals

– OPINIÓ: Nous camins, velles rutes

#emPRENYADES amb el departament d’educació

L’ENTREVISTA: Montse Sánchez, Secretària de Gènere de la CGT de Catalunya: “Alliberar-nos no només del sistema patriarcal sinó també del
capitalisme”

EL DOCUMENT: La revolta de les dones

SOCIAL: Feminisme i escola

Passar a l’acció: organització i autodefensa

El 8 de març des d’una perspectiva antirracista

INTERNACIONAL: El moviment kurd de dones

DICCIONARI MILITANT: Les dones en el sindicalisme

DINAMITA DE CERVELL: 101 anys del vot de la dona britànica

Rellegir la història de les dones treballadores

Context històric de la dona com a productora

AL TINTER: 8 Mil Motius per fer Vaga – “vam aconseguir portar el debat als carrers i que comencessin a entrar als centres de treball”

Descarregar en format PDF

La revolta de les dones

Eines contra la violència de gènere en el context educatiu

La construcció d’un projecte educatiu d’igualtat ha de contemplar el desenvolupament, en tots els nivells educatius, de procediments i actituds per l’educació inclusiva, integradora i participativa. la qual cosa compren des del minut zero la planificació d’una estratègia per l’eradicació de la discriminació per gènere.

Com identificar i detectar problemes de gènere en l’àmbit educatiu?

Hem de saber transmetre el problema social que suposa la xacra global de la violència sexista contra les dones, definida com a autèntica pandèmia mundial sexista (ONU, Declaració sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona, 20-12-1993). Actualment ja disposem de prou estudis com per poder analitzar el fenomen d’una forma global, i els diversos organismes encarregats de recollir les dades ofereixen xifres esgarrifoses, només per recordar algunes: 1 de cada 3 dones ha patit violència de gènere al llarg de la seva vida (35% de dones del món), 230 milions de nenes menors de 15 anys han estat forçades al matrimoni, 133 milions de  dones han patit mutilacions genitals i 600 mil són víctimes del tràfic de persones (el 71%, 1 de cada 3, són menors) principalment per explotació sexual (3 de cada 4). A Europa 62 milions de dones han patit maltractaments (el 33%) tenint present que només es denuncien un 33% de les agressions. A Espanya només es denuncien un 16% de les agressions, per aquest motiu hem d’aprendre a interpretar dels dades estadístiques partint de la base que la dona maltractada en el nostre entorn més pròxim se sent sola, aïllada, incompresa, humiliada i desprotegida amb raó, atès que només s’arriben a condemna un 22% dels delictes (només 2 de cada 10 denuncies per maltractament). La qual cosa evidencia que el sistema judicial no està sent efectiu per combatre la violència de gènere.

Cal ajudar a reconèixer i rebutjar els diversos tipus de violència de gènere (segons classificació del Consell d’Europa):

Violència física (agressions corporals com empentes, cops, atacs amb armes, mossegades, cremades, estrangulacions, mutilacions, etc.);

Violència sexual (qualsevol activitat sexual no consentida); 

Violència psicològica (múltiples modalitats d’agressió intel·lectual o moral, com amenaces, aïllament, menyspreu, intimidació i insults en públic, etc.);

Violència econòmica (desigualtat en l’accés als recursos compartits com negar l’accés als diners, impedir l’accés a un lloc de treball, a l’educació, etc.);

Violència social (l’agressor limita els contactes socials i familiars de la seva parella, aïllant-la del seu entorn i limitant així un suport social);

Violència estructural (contra els drets bàsics de les persones, amb obstacles fermament arrelats i que es reprodueixen diàriament en el teixit social, com  les relacions de poder que generen i legitimen la desigualtat, i el sostre de vidre per a les dones);

Violència espiritual (consisteix en obligar a acceptar o erosionar el sistema de creences cultural o religiós d’un altre, a través del ridícul o del càstig).

Cal ajudar a identificar les situacions sexistes quotidianes, amb l’eliminació dels prejudicis, i sensibilitzar l’alumnat davant qualsevol tipus de discriminació o maltractament. La violència de gènere es produeix de forma esglaonada que sovint comença amb comentaris i menyspreu i que com a últim esglaó pot portar a l’assassinat. En aquest recorregut, cal fer especial atenció en  el fet que hi ha un nivell perillós de tolerància entre la joventut en tres àmbits: a la gelosia, el caràcter dominant de l’home i alguns comportaments i conductes basades en el control de la parella (Observatori Regional de la Violència de Gènere). Cal assenyalar aquests comportaments i visualitzar el fort impacte físic i emocional que provoquen en la dona. Per això, és de vital importància i una necessitat social de transmetre valors d’igualtat entre els/les adolescents perquè puguin afrontar i rebutjar situacions de violència o de postures abusives amb respostes de tolerància zero, i reconstruir el model saludable de relacions de parella.

Cal reforçar d’una manera positiva la diversitat, la interculturalitat i el paper femení, detectant i ajudant a suprimir els estereotips i rols de gènere. En aquest sentit haurem de ser part productiva i complementar els continguts amb les aportacions, les personalitats i els valors femenins que sovint han estat silenciats als materials didàctics o apareixen de forma únicament testimonial en els llibres de text. Ser part activa en el procés, que també vol dir fer arribar les nostres queixes i demandes als sectors públics i de producció editorial implicats.

També en la detecció i gestió de les violències de gènere juga un paper fonamental l’acció tutorial. En aquest sentit haurem de col·laborar en la difusió dels protocols d’actuació corresponents en tots els àmbits educatius, com a part integral transversal dels currículums i, sí es dóna el cas, exigir la formació necessària.

Quines són les lleis de protecció integral davant la violència de gènere?

La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, és la primera que inclou la perspectiva de gènere per analitzar el problema social incorporant el fet cultural com a causant del fenomen: discriminació manifesta que es reflecteix socialment en situacions desiguals i una relació de poder exercida pels homes sobre les dones, de manera que són les parelles amb les quals estan o han estat vinculades per llaços afectius, les quals exerceixen aquest domini sobre elles. Situa l’acte de violència basat en el gènere aquell que tingui possibilitats de tenir com a conseqüència qualsevol perjudici o patiment de la salut física, sexual o psicològica de la dona, incloent amenaces d’aquests actes, coerció o privacions arbitràries de la seva llibertat tant si es produeix en la vida pública com privada.

Aquesta Llei estableix fins i objectius diferenciats per a cadascuna de les etapes educatives: des de l‘educació infantil fins a les universitats. És important recordar que la Llei té un caràcter global, i destaca la importància de la sensibilització social i de la seva conscienciació i corresponsabilitat en la lluita contra aquesta xacra.

La llei busca per tant la implicació de la societat (sensibilització) per eradicar la violència contra les dones, informar les víctimes dels seus drets i dels instruments previstos per a la seva protecció, i aconseguir un rebuig social cap als maltractadors. Es tracta d’un pas més, sens dubte, en la normativa legal contra la violència de gènere que n’amplia la definició i estableix mesures preventives. A més, estableix i garanteix, a les dones que són o han estat víctimes de violència de gènere, una sèrie de drets laborals i de Seguretat Social, amb la finalitat que puguin conciliar les seves obligacions laborals amb les seves necessitats de protecció i recuperació integral.

Una particularitat de la Llei de protecció integral contra la violència de gènere que la fa singular i sense precedents és que dóna una resposta global a la violència que s’exerceix sobre les dones. L’àmbit de la Llei recull tant aspectes preventius com educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior a les víctimes, així com la normativa civil que assenyala l’àmbit de la família o de la convivència on principalment es duen a terme els maltractaments. De la mateixa manera, detalla la resposta penal que ha de recaure sobre qualsevol manifestació violenta regulada per la Llei.

La Llei amplia l’atenció immediata a les afectades i incrementa el suport laboral i econòmic a les víctimes, que tindran prioritat per accedir a un habitatge protegit o una residència pública de gent gran, en el cas de les dones d’edat avançada.

Llei orgànica 3/2007 de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que desenvolupa en els seus articles continguts i indicacions cap al sistema educatiu en matèria d‘igualtat.

Resultat d'imatges de feminisme a l'aula

En l’àmbit educatiu

Article 4. Principis i valors del sistema educatiu.

1. El sistema educatiu espanyol inclourà entre les seves finalitats la formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals, així com l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència. Igualment, el sistema educatiu espanyol inclourà, dins dels seus principis de qualitat, l’eliminació dels obstacles que dificulten la plena igualtat entre homes i dones i la formació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests.

2. L’Educació Infantil contribuirà a desenvolupar en la infantesa l’aprenentatge en la resolució pacífica de conflictes.

3. L’Educació Primària contribuirà a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per adquirir habilitats en la resolució pacífica de conflictes i per comprendre i respectar la igualtat entre sexes.

4. L’Educació Secundària Obligatòriacontribuirà a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per relacionar-se amb els altres de forma pacífica i per conèixer, valorar i respectar la igualtat d’oportunitats d’homes i dones.

5. El Batxillerat i la Formació Professionalcontribuiran a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per consolidar la seva maduresa personal, social i moral, que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i per analitzar i valorar críticament les desigualtats de sexe i fomentar la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

6. L’Ensenyament per a les persones adultes inclourà entre els seus objectius desenvolupar activitats en la resolució pacífica de conflictes i fomentar el respecte a la dignitat de les persones i a la igualtat entre homes i dones.

7. Les Universitats inclouran i fomentaran en tots els àmbits acadèmics la formació, docència i investigació en igualtat de gènere i no discriminació de forma transversal.

Article 5. Escolarització immediata en cas de violència de gènere.

Les Administracions competents hauran de preveure l’escolarització immediata dels fills que es vegin afectats per un canvi de residència derivada d’actes de violència de gènere.

Article 6. Foment de la igualtat.

A fi de garantir l’efectiva igualtat entre homes i dones, les Administracions educatives vetllaran perquè a tots els materials educatius s’eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin l’igual valor d’homes i dones.

Article 7. Formació inicial i permanent del professorat.

Les Administracions educatives adoptaran les mesures necessàries perquè en els plans de formació inicial i permanent del professorat s’inclogui una formació específica en matèria d’igualtat, a fi d’assegurar que adquireixen els coneixements i les tècniques necessàries que els habilitin per a:

a) L’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i de la igualtat entre homes i dones i a l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència.

b) L’educació en la prevenció de conflictes i en la resolució pacífica dels mateixos, en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

c) La detecció precoç de la violència en l’àmbit familiar, especialment sobre la dona i els fills i filles.

d) El foment d’actituds encaminades a l’exercici dels mateixos drets i obligacions per part de dones i homes, tant en l’àmbit públic com privat, i la corresponsabilitat entre els mateixos en l’àmbit domèstic.

Article 8. Participació en els Consells Escolars.

S’adoptaran les mesures precises per assegurar que els Consells Escolars impulsin l’adopció de mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. Amb la mateixa finalitat, en el Consell Escolar de l’Estat s’assegurarà la representació de l’Institut de la Dona i de les organitzacions que defensin els interessos de les dones, amb implantació a tot el territori nacional.

Article 9. Actuació de la inspecció educativa.

Els serveis d’inspecció educativa vetllaran pel compliment i aplicació dels principis i valors recollits en aquest capítol en el sistema educatiu destinats a fomentar la igualtat real entre dones i homes.

Art. 23. L’educació per a la igualtat de dones i homes.

El sistema educatiu inclourà entre les seves finalitats l’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes.

Art. 24. Integració del principi d’igualtat en la política d’educació.

Les Administracions educatives garantiran un igual dret a l’educació de dones i homes a través de la integració activa, en els objectius i en les actuacions educatives, del principi d’igualtat de tracte, evitant que, per comportaments sexistes o pels estereotips socials associats, es produeixin desigualtats entre dones i homes. L’eliminació i el rebuig dels comportaments i continguts sexistes i estereotips que suposin discriminació entre dones i homes, amb una especial atenció als llibres de text i materials educatius.

Art. 25. La igualtat en l’àmbit de l’educació superior.

En l’àmbit de l’educació superior, les Administracions públiques en l’exercici de les seves respectives competències fomentaran l’ensenyament i la investigació sobre el significat i abast de la igualtat entre dones i homes.

En conclusió, cal intervenir, no passar per alt, denunciar i advertir totes les actuacions incorrectes, desiguals, injustes i discriminatòries que han gaudit de total impunitat i d’una permissivitat que les ha reforçades. Hem d’establir un nivell de tolerància zero cap a tot el que vulneri els marges de la simetria entre sexes, cap a qualsevol comportament sexista. La tolerància d’aquestes manifestacions afavoreix i dóna força al discurs sexista, al pensament misogin, al comportament autoritari. Hem d’educar per aprendre a detectar aquests senyals d’alarma, aquests símbols masclistes, i desterrar de les pissarres, dels passadissos, de les televisions, de les xarxes socials, del carrer, i d’arreu, els gestos de dominació o d’autoritat sexistes, i que poden desembocar en violència de gènere.

Aquest ha de ser l’any d’eradicació de la violència de gènere i perquè això passi la pressió social és essencial. S’ha de trencar el silenci, hem d’exigir que es compleixin les lleis per acabar amb la impunitat, s’han de demanar responsabilitats polítiques per ineficàcia i incompliment de mesures pressupostàries i de formació del personal que intervé en els processos de violència de gènere, i s’han d’assenyalar tots els agents implicats -inclosos els jutges i les jutgesses- que ni escolten ni donen  protecció a les víctimes.

Perquè ningú ho farà per nosaltres: Empoderament femení!

Sonya Torres. Afiliada a CGT Ensenyament.