Avui el PDI (Personal Docent i Investigador) de les universitats públiques catalanes i del CSIC protagonitzen una jornada de vaga per exigir al govern de la Generalitat l’aplicació del famós EPIF, un Reial Decret del passat mes de març que millora alguna de les condicions dels i les doctorands. A hores d’ara, per les dificultats del propi sector, no es tenen dades de seguiment, tot i que en algunes universitats com la UAB ha estat majoritari. Les accions de protesta dels piquets han provocat cues quilomètriques a les carreteres catalanes.
D’on surt aquesta convocatòria?
Ja fa temps vam informar de l’aprovació del Reial Decret 103/2019, sobre l’Estatut del Personal Investigador en Formació (l’EPIF). A les universitats catalanes s’han realitzat assemblees dels col·lectius més precaris (UAB, UB, UdLL, UdG, UPF…). Aquests espais estan naixent amb la voluntat de posar rostre i posar sobre la taula un problema que s’arrossega des de fa molts anys: la precarietat laboral a les universitats catalanes. Des de la CGT, assumint que les assemblees de treballadores i treballadores són espais plenament democràtics, s’ha legalitzat la convocatòria de vaga per a totes les universitats catalanes i el CSIC.
Què demana aquesta vaga?
La vaga demana respecte pels treballadors i treballadores de les universitats públiques i, en concret, el PDI. Proclama de forma clara i inequívoca que ja estan farts i fartes de tanta precarietat laboral, una precarietat que és estructural en la majoria de contractes del PDI, de la recerca i de l’activitat docent. En concret, la vaga es planteja per exigir a les universitats, CSIC i a les administracions públiques l’aplicació immediata de les mesures que contempla l’EPIF i que aquesta aplicació no es faci en detriment d’altres sectors del PDI ni amb càrrec als grups de recerca. En paral·lel es planteja que els llocs de treball del PDI, un increment salarial per al professorat associat, una major obertura de professorat i que hi hagi un increment del pressupost públic de les universitats per fer front a aquestes mesures.
“Fruit de les mobilitzacions, tant la UdLL com la UAB ja s’han compromés a fer efectiu un increment salarial pel personal investigador en pràctiques”
Què demana aquesta vaga?
La vaga demana respecte pels treballadors i treballadores de les universitats públiques i, en concret, el PDI. Proclama de forma clara i inequívoca que ja estan farts i fartes de tanta precarietat laboral, una precarietat que és estructural en la majoria de contractes del PDI, de la recerca i de l’activitat docent. En concret, la vaga es planteja per exigir a les universitats, CSIC i a les administracions públiques l’aplicació immediata de les mesures que contempla l’EPIF i que aquesta aplicació no es faci en detriment d’altres sectors del PDI ni amb càrrec als grups de recerca. En paral·lel es planteja que els llocs de treball del PDI, un increment salarial per al professorat associat, una major obertura de professorat i que hi hagi un increment del pressupost públic de les universitats per fer front a aquestes mesures.
Perquè cal aplicar l’EPIF?
L’EPIF és un Reial Decret i la seva aprovació obliga a les universitats i institucions de recerca a aplicar-ho de forma immediata. No és justificable que les universitats argumentin la seva situació econòmica per no reconèixer uns drets emparats legalment dels seus treballadores i treballadors. L’aplicació de la pròrroga d’un quart any als contractes de PIF reconeix una situació de fet, que la majoria de tesis doctorals s’acaben després dels 3 anys de contracte predoctoral, amb els i les seves autores cobrant l’atur en el millor dels casos. Un quart any de contracte de PIF suposa també una clara millora per a la totalitat dels grups de recerca, que rebran un increment dels seus recursos de recerca i disposaran de més garanties per a completar les tesis doctorals.
Les mobilitzacions continuen
De moment, degut a les mobilitzacions, tant la Universitat de Lleida com la Universitat Autònoma de Barcelona s’han compromés a aplicar un increment salarial al personal investigador en formació a partir de la nòmina de juny.
Per aquesta tarda, es preveu una gran manifestació i una roda de premsa a la plaça Urquinaona de Barcelona a les 18h, on estan cridades totes les persones afectades pel precari model imperant a les universitats catalanes.
Eines contra la violència de gènere en el context educatiu
La
construcció d’un projecte educatiu d’igualtat
ha de contemplar el desenvolupament, en tots els nivells educatius, de
procediments i actituds per l’educació inclusiva,
integradora i participativa. la qual cosa compren des del minut zero la
planificació d’una estratègia per l’eradicació de la discriminació per gènere.
Com
identificar i detectar problemes de gènere en l’àmbit educatiu?
Hem
de saber transmetre el
problema social que suposa la xacra global de la violència sexista contra les
dones, definida com a autèntica pandèmia mundial sexista (ONU, Declaració
sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona, 20-12-1993). Actualment
ja disposem de prou estudis com per poder analitzar el fenomen d’una forma
global, i els diversos organismes encarregats de recollir les dades ofereixen
xifres esgarrifoses, només per recordar algunes: 1 de cada 3 dones ha patit
violència de gènere al llarg de la seva vida (35% de dones del món), 230
milions de nenes menors de 15 anys han estat forçades al matrimoni, 133 milions
de dones han patit mutilacions genitals
i 600 mil són víctimes del tràfic de persones (el 71%, 1 de cada 3, són menors)
principalment per explotació sexual (3 de cada 4). A Europa 62 milions de dones
han patit maltractaments (el 33%) tenint present que només es denuncien un 33%
de les agressions. A Espanya només es denuncien un 16% de les agressions, per
aquest motiu hem d’aprendre a interpretar dels dades estadístiques partint de
la base que la dona maltractada en el nostre entorn més pròxim se sent sola,
aïllada, incompresa, humiliada i desprotegida amb raó, atès que només s’arriben
a condemna un 22% dels delictes (només 2 de cada 10 denuncies per
maltractament). La qual cosa evidencia que el sistema judicial no està sent
efectiu per combatre la violència de gènere.
Cal
ajudar a reconèixer i rebutjar els
diversos tipus de violència de gènere (segons classificació del Consell
d’Europa):
–Violència
física (agressions corporals com empentes, cops, atacs amb armes,
mossegades, cremades, estrangulacions, mutilacions, etc.);
–Violència
sexual (qualsevol activitat sexual no consentida);
–Violència
psicològica (múltiples modalitats d’agressió intel·lectual o moral, com
amenaces, aïllament, menyspreu, intimidació i insults en públic, etc.);
–Violència
econòmica (desigualtat en l’accés als recursos compartits com negar l’accés
als diners, impedir l’accés a un lloc de treball, a l’educació, etc.);
–Violència
social (l’agressor limita els contactes socials i familiars de la seva
parella, aïllant-la del seu entorn i limitant així un suport social);
–Violència
estructural (contra els drets bàsics de les persones, amb obstacles
fermament arrelats i que es reprodueixen diàriament en el teixit social,
com les relacions de poder que generen i
legitimen la desigualtat, i el sostre de vidre per a les dones);
–Violència
espiritual (consisteix en obligar a acceptar o erosionar el sistema de
creences cultural o religiós d’un altre, a través del ridícul o del càstig).
Cal
ajudar a identificar les situacions
sexistes quotidianes, amb l’eliminació dels prejudicis, i sensibilitzar
l’alumnat davant qualsevol tipus de discriminació o maltractament. La
violència de gènere es produeix de forma esglaonada que sovint comença amb
comentaris i menyspreu i que com a últim esglaó pot portar a l’assassinat. En
aquest recorregut, cal fer especial atenció en
el fet que hi ha un nivell perillós de tolerància entre la joventut en
tres àmbits: a la gelosia, el caràcter
dominant de l’home i alguns comportaments i conductes basades en el control de
la parella (Observatori Regional de la Violència de Gènere). Cal
assenyalar aquests comportaments i visualitzar el fort impacte físic i
emocional que provoquen en la dona. Per això, és de vital importància i una
necessitat social de transmetre valors d’igualtat entre els/les adolescents
perquè puguin afrontar i rebutjar situacions de violència o de postures
abusives amb respostes de tolerància zero, i reconstruir el model saludable de
relacions de parella.
Cal
reforçar d’una manera positiva la
diversitat, la interculturalitat i el paper femení, detectant i ajudant a
suprimir els estereotips i rols de gènere. En aquest sentit haurem de
ser part productiva i complementar els continguts amb les aportacions, les
personalitats i els valors femenins que sovint han estat silenciats als
materials didàctics o apareixen de forma únicament testimonial en els llibres
de text. Ser part activa en el procés, que també vol dir fer arribar les
nostres queixes i demandes als sectors públics i de producció editorial
implicats.
També en la detecció i gestió de les violències de gènere juga un paper fonamental l’acció tutorial. En aquest sentit haurem de col·laborar en la difusió dels protocols d’actuació corresponents en tots els àmbits educatius, com a part integral transversal dels currículums i, sí es dóna el cas, exigir la formació necessària.
Quines
són les lleis de protecció integral davant la violència de gènere?
La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre de
mesures de protecció integral contra la violència de gènere, és
la primera que inclou la perspectiva de gènere per analitzar el problema social
incorporant el fet cultural com a causant del fenomen: discriminació manifesta
que es reflecteix socialment en situacions desiguals i una relació de poder
exercida pels homes sobre les dones, de manera que són les parelles amb les
quals estan o han estat vinculades per llaços afectius, les quals exerceixen
aquest domini sobre elles. Situa l’acte de violència basat en el gènere aquell
que tingui possibilitats de tenir com a conseqüència qualsevol perjudici o
patiment de la salut física, sexual o psicològica de la dona, incloent amenaces
d’aquests actes, coerció o privacions arbitràries de la seva llibertat tant si
es produeix en la vida pública com privada.
Aquesta
Llei estableix fins i objectius diferenciats per a cadascuna de les etapes
educatives: des de l‘educació infantil fins a les universitats. És important
recordar que la Llei té un caràcter global, i destaca la importància de la
sensibilització social i de la seva conscienciació i corresponsabilitat en la
lluita contra aquesta xacra.
La
llei busca per tant la implicació de la societat (sensibilització) per eradicar
la violència contra les dones, informar les víctimes dels seus drets i dels
instruments previstos per a la seva protecció, i aconseguir un rebuig social
cap als maltractadors. Es tracta d’un pas més, sens dubte, en la normativa
legal contra la violència de gènere que n’amplia la definició i estableix
mesures preventives. A més, estableix i garanteix, a les dones que són o han
estat víctimes de violència de gènere, una sèrie de drets laborals i de
Seguretat Social, amb la finalitat que puguin conciliar les seves obligacions
laborals amb les seves necessitats de protecció i recuperació integral.
Una
particularitat de la Llei de protecció integral contra la violència de gènere
que la fa singular i sense precedents és que dóna una resposta global a la
violència que s’exerceix sobre les dones. L’àmbit de la Llei recull tant
aspectes preventius com educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior
a les víctimes, així com la normativa civil que assenyala l’àmbit de la família
o de la convivència on principalment es duen a terme els maltractaments. De la
mateixa manera, detalla la resposta penal que ha de recaure sobre qualsevol
manifestació violenta regulada per la Llei.
La
Llei amplia l’atenció immediata a les afectades i incrementa el suport laboral
i econòmic a les víctimes, que tindran prioritat per accedir a un habitatge
protegit o una residència pública de gent gran, en el cas de les dones d’edat
avançada.
Llei orgànica 3/2007 de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que desenvolupa en els seus articles continguts i indicacions cap al sistema educatiu en matèria d‘igualtat.
En
l’àmbit educatiu
Article 4. Principis i valors del sistema educatiu.
1.
El sistema educatiu espanyol inclourà entre les seves finalitats la formació en
el respecte dels drets i llibertats fonamentals, així com l’exercici de la
tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència.
Igualment, el sistema educatiu espanyol inclourà, dins dels seus principis de
qualitat, l’eliminació dels obstacles que dificulten la plena igualtat entre
homes i dones i la formació per a la prevenció de conflictes i per a la
resolució pacífica d’aquests.
2.
L’Educació Infantil contribuirà
a desenvolupar en la infantesa l’aprenentatge en la resolució pacífica de
conflictes.
3.
L’Educació Primària contribuirà
a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per adquirir habilitats en la
resolució pacífica de conflictes i per comprendre i respectar la igualtat entre
sexes.
4.
L’Educació Secundària Obligatòriacontribuirà
a desenvolupar en l’alumnat la capacitat per relacionar-se amb els altres de
forma pacífica i per conèixer, valorar i respectar la igualtat d’oportunitats
d’homes i dones.
5.
El Batxillerat i la Formació
Professionalcontribuiran a desenvolupar en l’alumnat la
capacitat per consolidar la seva maduresa personal, social i moral, que els
permeti actuar de forma responsable i autònoma i per analitzar i valorar
críticament les desigualtats de sexe i fomentar la igualtat real i efectiva
entre homes i dones.
6.
L’Ensenyament per a les persones adultes
inclourà entre els seus objectius desenvolupar activitats en la resolució
pacífica de conflictes i fomentar el respecte a la dignitat de les persones i a
la igualtat entre homes i dones.
7.
Les Universitats inclouran i
fomentaran en tots els àmbits acadèmics la formació, docència i investigació en
igualtat de gènere i no discriminació de forma transversal.
Article 5. Escolarització immediata en cas de
violència de gènere.
Les
Administracions competents hauran de preveure l’escolarització immediata dels
fills que es vegin afectats per un canvi de residència derivada d’actes de
violència de gènere.
Article 6. Foment de la igualtat.
A
fi de garantir l’efectiva igualtat entre homes i dones, les Administracions
educatives vetllaran perquè a tots els materials educatius s’eliminin els
estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin l’igual valor d’homes
i dones.
Article 7. Formació inicial i permanent del
professorat.
Les
Administracions educatives adoptaran les mesures necessàries perquè en els plans
de formació inicial i permanent del professorat s’inclogui una formació
específica en matèria d’igualtat, a fi d’assegurar que adquireixen els
coneixements i les tècniques necessàries que els habilitin per a:
a)
L’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i de la igualtat
entre homes i dones i a l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels
principis democràtics de convivència.
b)
L’educació en la prevenció de conflictes i en la resolució pacífica dels
mateixos, en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
c)
La detecció precoç de la violència en l’àmbit familiar, especialment sobre la
dona i els fills i filles.
d)
El foment d’actituds encaminades a l’exercici dels mateixos drets i obligacions
per part de dones i homes, tant en l’àmbit públic com privat, i la
corresponsabilitat entre els mateixos en l’àmbit domèstic.
Article 8. Participació en els Consells Escolars.
S’adoptaran
les mesures precises per assegurar que els Consells Escolars impulsin l’adopció
de mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i
dones. Amb la mateixa finalitat, en el Consell Escolar de l’Estat s’assegurarà
la representació de l’Institut de la Dona i de les organitzacions que defensin
els interessos de les dones, amb implantació a tot el territori nacional.
Article 9. Actuació de la inspecció educativa.
Els
serveis d’inspecció educativa vetllaran pel compliment i aplicació dels
principis i valors recollits en aquest capítol en el sistema educatiu destinats
a fomentar la igualtat real entre dones i homes.
Art. 23. L’educació per a la igualtat de dones i
homes.
El
sistema educatiu inclourà entre les seves finalitats l’educació en el respecte
dels drets i llibertats fonamentals i en la igualtat de drets i oportunitats entre
dones i homes.
Art. 24. Integració del principi d’igualtat en la
política d’educació.
Les
Administracions educatives garantiran un igual dret a l’educació de dones i
homes a través de la integració activa, en els objectius i en les actuacions
educatives, del principi d’igualtat de tracte, evitant que, per comportaments
sexistes o pels estereotips socials associats, es produeixin desigualtats entre
dones i homes. L’eliminació i el rebuig dels comportaments i continguts
sexistes i estereotips que suposin discriminació entre dones i homes, amb una
especial atenció als llibres de text i materials educatius.
Art. 25. La igualtat en l’àmbit de l’educació
superior.
En
l’àmbit de l’educació superior, les Administracions públiques en l’exercici de
les seves respectives competències fomentaran l’ensenyament i la investigació
sobre el significat i abast de la igualtat entre dones i homes.
En conclusió, cal intervenir, no passar per alt, denunciar i advertir totes les actuacions incorrectes, desiguals, injustes i discriminatòries que han gaudit de total impunitat i d’una permissivitat que les ha reforçades. Hem d’establir un nivell de tolerància zero cap a tot el que vulneri els marges de la simetria entre sexes, cap a qualsevol comportament sexista. La tolerància d’aquestes manifestacions afavoreix i dóna força al discurs sexista, al pensament misogin, al comportament autoritari. Hem d’educar per aprendre a detectar aquests senyals d’alarma, aquests símbols masclistes, i desterrar de les pissarres, dels passadissos, de les televisions, de les xarxes socials, del carrer, i d’arreu, els gestos de dominació o d’autoritat sexistes, i que poden desembocar en violència de gènere.
Aquest ha de ser l’any d’eradicació de la violència de gènere i perquè això passi la pressió social és essencial. S’ha de trencar el silenci, hem d’exigir que es compleixin les lleis per acabar amb la impunitat, s’han de demanar responsabilitats polítiques per ineficàcia i incompliment de mesures pressupostàries i de formació del personal que intervé en els processos de violència de gènere, i s’han d’assenyalar tots els agents implicats -inclosos els jutges i les jutgesses- que ni escolten ni donen protecció a les víctimes.
Perquè ningú ho farà per nosaltres: Empoderament femení!
Que el departament d’Educació aplica polítiques que institucionalitzen la discriminació laboral per raó de gènere és un tema poc conegut. Hi ha l’errònia percepció que les condicions de les treballadores de l’administració són justes atès que és aquest l’organisme que hauria de garantir l’equitat i el compliment de la llei d’igualtat efectiva de dones i homes.
Hi ha dos factors que han afavorit l’existència d’aquesta desigualtat. D’una banda, les retallades, que s’han acarnissat amb el pressupost destinat a educació; de l’altra, l’aprovació de la llei d’educació de Catalunya (LEC) i el posterior desplegament del Decret de Plantilles.
La dificultat de posar dades a aquest fet ve agreujada perquè, en molts casos, es tracta d’una discriminació indirecta. Per exemple, a priori, el redactat de la llei 5/2012 d’acompanyament de pressupostos, que deroga el dret de reducció 1/3 de jornada per cura d’un infant mantenint el 100% del salari, es podria desvincular de la desigualtat de gènere, ja que pot afectar qualsevol dels dos progenitors. En realitat, aquesta mesura posada en context es tradueix en una afectació econòmica a les mestres i professores, que com a dones, assumim principalment les tasques de cures.
Era previsible que l’aprovació de la LEC i del consegüent decret de plantilles obrís la porta a una conculcació institucionalitzada dels drets laborals dels i les treballadores docents. Si fem una anàlisi en clau de gènere, podem concloure que aquest desplegament normatiu s’ha traduït en una penalització flagrant de la maternitat. L’aprovació del Decret de Plantilles va obrir la porta de forma explícita i implícita, a l’exclusió per motius de gènere. No fa gaire que el Tribunal de Justícia va condemnar el propi Departament d’Educació per una possible vulneració dels drets fonamentals d’una professora interina que havia denunciat la no renovació arbitrària del seu nomenament per a continuar en el lloc de treball que havia estat ocupant durant vuit anys consecutius. La sentència recollia l’existència d’una sèrie d’irregularitats en el procediment seguit i expressava la sospita que el veritable motiu de la no renovació del contracte podia haver estat el fet que la docent havia gaudir recentment del permís de maternitat.
Tot i la contundència de la resolució, el Departament d’Educació no ha pres cap mesura per acabar amb aquestes pràctiques abusives, afins al despotisme empresarial, que lesionen de manera arbitrària els interessos del col·lectiu del personal docent més vulnerable.
L’atac més recent contra el dret a la maternitat es va donar el juny del 2017, quan el Govern va aprovar una resolució que permet l’acomiadament encobert de mestres i professores interines durant el període de permís de maternitat. Així, una dona docent interina que obtingui una adjudicació de treball en uns serveis territorials diferents del que havia tingut el curs anterior es queda sense vinculació laboral amb el departament fins a la seva incorporació després del període de maternitat. És a dir, a les mestres i professores que estan en aquesta situació se les acomiada i se les exclou de sou i de permís.
Durant els últims anys, les reivindicacions en l’àmbit de l’ensenyament han posat el focus en les millores del sistema educatiu, i han deixat al marge les demandes relacionades amb l’empitjorament de les condicions laborals. El 2018, vam viure i participar en la primera vaga general feminista al nostre territori, el 2019 hi tornarem. Seria un bon moment per forçar la retirada d’aquestes polítiques de contractació per part d’un departament d’Ensenyament que alhora ha permès, tal com s’ha demostrat a l’Escola Viaró, que les escoles de l’Opus Dei excloguin les dones de la possibilitat de ser contractades, sense que fins ara tinguem coneixement que s’hagin pres mesures per evitar-ho.
Marta Minguella. Delegada sindical de CGT Ensenyament.
En primer lloc cal partir d’una premissa molt important com a professionals de l’educació: volem i lluitem per una educació pública , laica i feminista, exigint recursos reals i suficients per a la formació en coeducació, entre d’altres. Volem un sistema educatiu que reconegui tota la nostra diversitat, com a dones lesbianes, bisexuals, transsexuals, intersexuals, sense gènere, queers, etc. És cert que tots els continguts curriculars en els centres educatius porten el segell de la igualtat, però poques vegades recullen la coeducació.
La coeducació no és, però, un mètode pedagògic, sinó una manera de veure la relació educativa entre les i els mestres i els nens i nenes i d’impartir els continguts de qualsevol matèria curricular visibilitzant les dones i la seva aportació al món i a la vida. Coeducació és formar indistintament nens i nenes, sense estereotips d’aptituds o actituds, educant-los a entendre els altres, i respectant les diferències. En definitiva coeducar és educar persones.
La feina de professora
La nostra és un bon exemple de feina feminitzada (docents, personal de suport i PAS). Malgrat sembli que dins del nostre sector no existeix una “demostrable bretxa salarial”, igual salari per homes i dones, mateixes hores de feina , existeixen alguns aspectes, que queden invisibilitzats sense que els hi donem quasi cap importància. Son aquests aspectes pels que lluitem per aconseguir millores dins el nostre àmbit.
Reclamem que no menystingui ni penalitzi la maternitat ni la cura:
Que es reverteixin les retallades en educació, en concret aquelles que afecten majoritàriament les dones, com per exemple la reducció de jornada per cura d’un fill de fins a 6 anys cobrant el 1 00% del sou (amb les retallades ara és el 80%) i per cura d’un fill de fins a 1 2 anys, cobrant un 80% (ara és un 60%).
Que les reduccions de jornada per cura de fill o de familiar depenent (dret bàsicament demanat per les dones) no suposin un perjudici per a les dones en calcular les pensions de jubilació. Sense penalitzacions en les reduccions de jornada
Que es reverteixi la situació actual: si en començar el curs la docent interina està de baixa maternal (i dones i homes si estan en situació de baixa temporal), el Departament reserva les places, però deixa de cotitzar per elles a la Seguretat Social fins que es reincorpori a la feina (amb el conseqüent perjudici en calcular la jubilació).
Que els centres respectin de forma sistemàtica l’hora de reducció de lactància (al començament o al final de la jornada) quan es fan els horaris.
Que es cobreixin les reduccions de jornada per cura de les TEIs. (Tècniques d’Educació Infantil). La política de les retallades condemna les treballadores afectades, la resta de la plantilla i l’atenció a l’alumnat a la precarietat i el sobreesforç, sobretot en els “Centres de Màxima Complexitat”.
Que es garanteixin els drets de les dones embarassades. Des de l’aparició del Decret de plantilles (decret on la direcció del centre pot escollir el professorat que vulgui a dit, mitjançant entrevistes),els casos de docents embarassades no contractades s’han incrementat. Exigim la retirada d’aquest Decret de plantilles que dona peu a l’arbitrarietat en la contractació i que perjudica doblement les dones interines.
Cal assenyalar també que els càrrecs de responsabilitat i direcció, la majoria de vegades son ocupats per homes, quan el percentatge de professorat masculí és molt inferior.
Denunciem els concerts amb escoles de l’OPUS, que paguen amb diners públics plantilles de docents que exclouen les dones. (Sentència de la Inspecció de Treball contra el procés de selecció de personal de l’escola Viaró).
Demanem formació específica per als docents en coeducació dins de l’horari lectiu.
A nivell d’educació
Al mateix tremps, al marge de les nostres demandes a nivell de discriminació laboral, ens trobem que cal treballar per aconseguir una veritable educació feminista. L’escola no resta al marge de la realitat social, és un microcosmos que es ressent de les xacres socials i institucionals.
Una de les tasques d’escoles i instituts és intentar trencar el cercle viciós; destaquem la
funció preventiva de l’escola en la construcció d’una societat més lliure, respectuosa i justa.
Creiem fermament que cal promoure iniciatives que incorporin una òptica feminista en la línia d’acció sindical, impulsar l’estudi i la reflexió a l’actual sistema escolar i que la coeducació ha de ser un eix transversal en el currículum educatiu.
És hora de fer complir el “Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu” del Departament d’Ensenyament. Si no hi ha voluntat i els “plans” no es doten amb recursos, només són paper mullat.
Repensar els models i estereotips de gènere. Atenció al col. lectiu LGTBI. Promoure l’educació afectivosexual com a matèria curricular.
Control dels llibres de text i material educatiu per evitar models indesitjables.
Llenguatge Inclusiu. Cal que anem utilitzant i ensenyant a utilitzar en tot moment un llenguatge inclusiu, on es respecti i es contempli el femení i on sempre que es pugui es faci servir el genèric.
Repensar els espais de l’escola en clau d’equitat: els patis actuals situen en el centre de l’activitat i l’atenció pública els nens; les nenes ocupen una posició de satèl·lit, subsidiària.
Cal anar a l’arrel del problema,el gran repte és aconseguir el compromís social i polític per caminar cap a un sistema més just, igualitari i lliure, començant pel Departament d’Ensenyament.
CONTINUAREM LLUITANT PER ACONSEGUIR UN MON MILLOR, FEMINISTA, I LLIURE.
Rosalia Molina . Afiliada al sindicat d’Ensenyament de la CGT
