Les dones a l’àmbit laboral de l’ensenyament

En primer lloc cal partir d’una premissa molt important com a professionals de l’educació: volem i lluitem per  una educació pública , laica i feminista, exigint recursos reals i suficients per a la formació en coeducació, entre d’altres. Volem un sistema educatiu que reconegui tota la nostra diversitat, com a dones lesbianes, bisexuals, transsexuals, intersexuals, sense gènere, queers, etc. És cert que tots els continguts curriculars en els centres educatius porten el segell de la igualtat, però poques vegades recullen la coeducació.

La coeducació no és, però, un mètode pedagògic, sinó una manera de veure la relació educativa entre les i els mestres i els nens i nenes i d’impartir els continguts de qualsevol matèria curricular visibilitzant les dones i la seva aportació al món i a la vida. Coeducació és formar indistintament nens i nenes, sense estereotips d’aptituds o actituds, educant-los a entendre els altres, i respectant les diferències. En definitiva coeducar és educar persones.

La feina de professora

La nostra és un bon exemple de feina feminitzada (docents, personal de suport i PAS). Malgrat sembli que dins del nostre sector no existeix una “demostrable bretxa salarial”, igual salari per homes i dones, mateixes hores de feina , existeixen alguns aspectes, que  queden invisibilitzats sense que els hi donem quasi cap importància. Son aquests aspectes pels que lluitem per aconseguir millores dins el nostre àmbit.

  • Reclamem que no menystingui ni penalitzi la maternitat ni la cura:
  • Que es reverteixin les retallades en educació, en concret aquelles que afecten majoritàriament les dones, com per exemple la reducció de jornada per cura d’un fill de fins a 6 anys cobrant el 1 00% del sou (amb les retallades ara és el 80%) i per cura d’un fill de fins a 1 2 anys, cobrant un 80% (ara és un 60%).
  • Que les reduccions de jornada per cura de fill o de familiar depenent (dret bàsicament demanat per les dones) no suposin un perjudici per a les dones en calcular les pensions de jubilació. Sense penalitzacions en les reduccions de jornada
  • Que es reverteixi la situació actual: si en començar el curs la docent interina està de baixa maternal (i dones i homes si estan en situació de baixa temporal), el Departament reserva les places, però deixa de cotitzar per elles a la Seguretat Social fins que es reincorpori a la feina (amb el conseqüent perjudici en calcular la jubilació).
  • Que els centres respectin de forma sistemàtica l’hora de reducció de lactància (al començament o al final de la jornada) quan es fan els horaris.
  • Que es cobreixin les reduccions de jornada per cura de les TEIs. (Tècniques d’Educació Infantil). La política de les retallades condemna les treballadores afectades, la resta de la plantilla i l’atenció a l’alumnat a la precarietat i el sobreesforç, sobretot en els “Centres de Màxima Complexitat”.
  • Que es garanteixin els drets de les dones embarassades. Des de l’aparició del Decret de plantilles (decret on la direcció del centre pot escollir el professorat que vulgui a dit, mitjançant entrevistes),els casos de docents embarassades no contractades s’han incrementat. Exigim la retirada d’aquest  Decret de plantilles que dona peu a l’arbitrarietat en la contractació i que perjudica doblement les dones interines.
    • Cal assenyalar també que els càrrecs de responsabilitat i direcció, la majoria de vegades son ocupats per homes, quan el percentatge de professorat masculí és molt inferior.
  • Denunciem els concerts amb escoles de l’OPUS, que paguen amb diners públics plantilles de docents que exclouen les dones. (Sentència de la Inspecció de Treball contra el procés de selecció de personal de l’escola Viaró).
  • Demanem formació específica per als docents en coeducació dins de l’horari lectiu.

A nivell d’educació

Al mateix tremps, al marge de les nostres demandes a nivell de discriminació laboral, ens trobem que cal treballar per aconseguir una veritable educació feminista. L’escola no resta al marge de la realitat social, és un microcosmos que es ressent de les xacres socials i institucionals.

Una de les tasques d’escoles i instituts és intentar trencar el cercle viciós; destaquem la

funció preventiva de l’escola en la construcció d’una societat més lliure, respectuosa i justa.

  • Creiem fermament que cal promoure iniciatives que incorporin una òptica feminista en la línia d’acció sindical, impulsar l’estudi i la reflexió a l’actual sistema escolar i que la coeducació ha de ser un eix transversal en el currículum educatiu. 
  • És hora de fer complir el “Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu” del Departament d’Ensenyament. Si no hi ha voluntat i els “plans” no es doten amb recursos, només són paper mullat.
  • Repensar els models i estereotips de gènere. Atenció al col. lectiu LGTBI. Promoure l’educació afectivosexual com a matèria curricular.
  • Control dels llibres de text i material educatiu per evitar models indesitjables.
  • Llenguatge Inclusiu. Cal que anem utilitzant i ensenyant a utilitzar en tot moment un llenguatge inclusiu, on es respecti i es contempli el femení i on sempre que es pugui es faci servir el genèric.
  • Repensar els espais de l’escola en clau d’equitat: els patis actuals situen en el centre de l’activitat i l’atenció pública els nens; les nenes ocupen una posició de satèl·lit, subsidiària.

Cal anar a l’arrel del problema,el gran repte és aconseguir el compromís social i polític per caminar cap a un sistema més just, igualitari i lliure, començant pel Departament d’Ensenyament.

CONTINUAREM LLUITANT PER ACONSEGUIR UN MON MILLOR, FEMINISTA, I LLIURE.

Rosalia Molina . Afiliada al sindicat d’Ensenyament de la CGT