Etiqueta: Vaga

Valoració de les dues jornades de vaga de l’ensenyament públic

Equip Comunicació CGT Catalunya
CGT Ensenyament

Els dies 9 i 15 d’octubre del curs 2020-2021 es van convocar des de CGT Ensenyament, juntament amb el sindicat ASPEPC-SPS, dues jornades de vaga per tal d’evidenciar el rebuig frontal a la falsa normalitat imposada pel Departament d’Educació en connivència amb el silenci dels mitjans de comunicació afins al Govern de la Generalitat de Catalunya. La primera jornada va coincidir amb una convocatòria de vaga en paral·lel de la Coordinadora de Recerca i d’Universitats de la CGT.

Des de CGT Ensenyament hem volgut posar de manifest la situació real als centres educatius i mirar de contrarestar la intenció del Departament d’Educació d’amagar sota el sobreesforç dels docents, el personal de suport i el personal administratiu, la política d’improvisació i la infradotació pressupostària que ja arrosseguem des de les famoses retallades.

Les reivindicacions principals comunicades al Departament d’Educació han estat:

1. Reducció de ràtios: 10-15 a Educació Infantil-Primària; 20 a Secundària. A escoles bressol; 5 per a lactants, 9 per a caminants i 15 per a grans.

2. Increment de plantilles necessari per reduir les ràtios sense afectar les especialitats, atenció a la diversitat i de suport als alumnes amb NEE.

3. Dotació de personal sanitari a cada centre.

4. Substitució de les treballadores vulnerables que no es poden incorporar als centres.

5. Dotació de tot el material necessari als centres (mascaretes FFP2 i pantalles facials, hidroalcohols, termòmetres).

6. Increment dels recursos necessaris per part del Departament i ens locals per garantir l’aplicació dels protocols de neteja i desinfecció als centres.

7. Permís retribuït no recuperable per a les treballadores i els treballadors amb menors a càrrec seu en situació d’espera de resultat de PCR, aïllament o quarantena.

La resposta a aquestes dues convocatòries ha estat clara i contundent. Milers de treballadores i treballadors hem tornat a fer vaga i hem sortit als carrers dels diferents territoris de Catalunya a reivindicar millores en matèria de salut laboral per tal de minimitzar l’impacte de la Covid-19 als nostres centres de treball.

Hem intentat fer visible el risc que afecta tota la comunitat educativa, des del professorat fins a l’alumnat, des de les famílies fins al veïnat i des de les escoles bressol a fins a les universitats, evidenciar que cal combatre un problema que travessa les parets de les nostres escoles.

Tot i el joc brut perpetrat pel Departament d’Educació, els mitjans de comunicació públics de Catalunya i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, tant per invisibilitzar la vaga davant la nostra opinió pública, com per contrarestar-la mitjançant uns serveis mínims abusius i decretats a última hora, l’aturada ha fet trontollar el funcionament i l’activitat diària de molts centres educatius de tot el territori.

Un fet que constata la feblesa per afrontar aquest curs, amb un elevat nombre de grups “bombolla” sense la cobertura del personal necessari. Un augment de grups que no ha estat acompanyat d’un augment de les plantilles, sinó compensat amb la desaparició de l’atenció a la diversitat i en detriment de l’escola inclusiva.

Un augment de grups sense els espais necessaris per realitzar l’activitat amb garanties, amb la ventilació adequada i mantenint les distàncies de seguretat.

Un inici de curs amb nombroses baixes i confinaments però sense les substitucions requerides i imprescindibles, a causa de la falta de personal, com diu el Departament d’Educació, però també a causa de l’absència de planificació, perquè es va obrir la borsa de substitucions el 28 de juliol de 2020, tres dies abans de les vacances del mes d’agost.

“Ara com ara, continuen la inseguretat, la vulnerabilitat i la improvisació a les aules”

En definitiva, unes mesures de planificació i de seguiment precàries en matèria de seguretat que posen en risc la salut de milers de persones.

Concentracions i accions als diferents territoris

A la Catalunya Central es va fer la concentració el dijous 15 d’octubre davant la seu dels serveis territorials de Manresa. Membres de la secció sindical van fer una acció simbòlica precintant l’edifici. La idea era denunciar la precarietat pedagògica i la manca de seguretat sanitària amb què es treballa actualment. Volíem denunciar també que la part central de la nostra tasca, la pedagògica, està sent arraconada i és secundària.

Va quedar clar que el sindicat de confrontació i present al carrer i a alguns centres, és la CGT.

A Ponent es va fer una concentració el dia 9 a les 12 h davant el Departament d’Educació fent una crida a l’afiliació i als moviments socials de la ciutat perquè hi donessin suport. Vam empaperar l’edifici amb cartells i pancartes i el vam precintar simbòlicament. I tot seguit, vam improvisar una manifestació fins a la Universitat de Lleida, on també havia vaga convocada, i vam penjar dues pancartes.

Va ser una acció que va tenir cert impacte i també vam tenir visibilitat als mitjans al llarg del dia. Vam participar tant a les ràdios com a la televisió local. Vam centrar el discurs a evidenciar la precarietat laboral, les retallades, la manca de seguretat i la pèrdua de qualitat pedagògica responsabilitzant directament al govern de la Generalitat. En general el seguiment de la vaga a les terres de Lleida va ser molt pobra i va seguir la tònica de les últimes vagues, però la CGT vam estar al peu del canó denunciant la situació.

A la ciutat de Barcelona es van fer dues accions a les seus del Consorci d’Educació i a la dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, els dies 9 i 15, respectivament.

Va ser una acte de protesta, simbòlic i amb la participació d’afiliades de CGT Ensenyament, de la Coordinadora de Recerca i d’Universitats de la CGT, simpatitzants dels col.lectius, així com de companys i companyes d’altres sindicats de la CGT. Es van fer dues concentracions a la plaça de Sant Jaume en una convocatòria conjunta amb l’altre sindicat i el dia 15 es va improvisar una marxa que es va acabar davant del Parlament.

Des de la CGT Ensenyament valorem positivament les jornades de vaga dels dies 9 i 15 d’octubre, si bé som conscients que el Departament continua fent cas omís de les reivindicacions de la comunitat educativa. Ara com ara, continuen les sensacions d’inseguretat, vulnerabilitat i improvisació a les aules. Per tot això, animem les afiliades de la CGT, i la resta de companyes de la comunitat educativa, a afegir-se a futures mobilitzacions i reivindicacions. Que l’excepcionalitat d’aquest curs es faci visible als centres educatius i també als carrers. Per la salut i el benestar de tots i totes, no ens aturem!

L’èxit de les vagues del 9 i el 15 d’octubre, a la Catalunya de 2020, en pandèmia per covid-19

Equip Comunicació CGT Catalunya
Jordi Martí Font. Professor de secundària i afiliat a CGT

Entre el 5 i el 12 per cent de participació han tingut les dues jornades de vaga convocades a l’ensenyament públic de Catalunya pels sindicats Aspec i CGT. Tant el 9 com el 15 d’octubre, milers de docents de Catalunya hem sortit al carrer per mostrar el nostre desacord amb la gestió de la pandèmia de la covid-19 que ha fet la Conselleria d’Educació des que, al setembre, hem tornat a les aules.

Al juny, ja van provar com seria la tornada sense condicions. Amb el suport de mitjans de comunicació i alguns periodistes, pares i mares, es van reobrir unes poques aules amb ràtios mínimes perquè tothom que va poder no va portar els seus fills i filles a fer experiments a les aules. De cara a la galeria, va anar tot bé. A l’estiu, els casals d’estiu van servir a l’administració per demostrar quelcom que sabem de fa molt: les treballadores i treballadors precaritzats obeeixen més que els que no ho són. Un èxit, també, diuen que va ser…

Al setembre, en tornar a les aules, un objectiu en què coincidim amb qui n’ha fet lema, tot i que nosaltres afegim que en condicions, vam corroborar que la manca de condicions continuava sent la tònica malgrat les declaracions. De fet, la Conselleria hi va afegir que sense cap condició, però amb molta propaganda. De cara al públic, l’addicte i l’obligat perquè no hi té cap altre remei, teletrès i La Vanguardia van fer un gran desplegament de mentides diverses i publireportatge va, publireportatge ve (si alhora hi poden colar la XXI del Vallori millor).

” no hem estat majoria (…) però hi tornarem i serem més, moltes més”

Ara, després de veure com molta de la gent més lluitadora dels sindicats majoritaris demanaven vaga general i només dues organitzacions minoritàries n’acabaven convocant, podem fer-nos una idea de com aniran les coses. Tindrem i tenim feina de la bona, perquè no només hi ha desconsideració per la nostra feina mentre continuen assenyalant-nos públicament sinó que algunes de les organitzacions en qui podíem confiar han decidit esdevenir pures gestories de papers i redactores de comunicats. Esperem que aquest paper sigui breu que de feina en tenim cada di amés. Perquè la feina se’ns menja i les mentides continuades del Departament no pot fer-nos oblidar les reivindicacions que en aquesta vaga i a tot l’ensenyament tenim, resumides en set punts de mínims:

1. Reducció de ràtios: 10-15 a EI-PRI; 20 a Secundària. A escoles bressol; 5 per a lactants, 9 per a caminants i 15 per a grans.
2. Increment de plantilles necessari per reduir les ràtios sense afectar les especialitats, atenció a la diversitat i de suport als alumnes amb NEE.
3. Dotació de personal sanitari a cada centre.
4. Substitució de les treballadores vulnerables que no es poden incorporar als centres.
5. Dotació de tot el material necessari als centres (mascaretes FFP2 i pantalles facials, hidroalcohols, termòmetres).
6. Increment dels recursos necessaris per part del Departament i ens locals per garantir l’aplicació dels protocols de neteja i desinfecció als centres.
7. Permís retribuït no recuperable per a les treballadores i els treballadors amb menors al seu càrrec en situació d’espera de resultat de PCR, aïllament o quarantena.

Res d’increment de sous, ni de millora de condicions generals, ni de res que no sigui i pugui ser compartit per tothom. A sales de professors, a passadissos i aules, l’absoluta majoria de docents demanem això i molt més. Quan el silenci es trenca i es parla, entre treballadors de l’ensenyament, de les condicions en què fem feina, aquests i altres temes surten dia sí i dia també. La tristor, el desànim, l’enutjament permanent i altres formes de frustració es passegen per les nostres escoles. Molts companys i companyes han passat a jubilar-se anticipadament perquè no poden més, altres viuen/vivim el nostre dolor en silenci. Molts en parlen fora de la feina. I altres, molts i moltes, hem decidit parlar en veu alta, cridar als quatre vents què volem i què ens cal per poder obrir les escoles sense ofegar-nos en el propi patiment.

De moment, però, hem estat minoria els que hem decidit parlar. El silenci mana encara. La majoria de docents volen pensar que això no va amb ells. El sindicat majoritari a l’ensenyament a Catalunya pensa que no va amb ells. Els i les mestres i professores no confinades encara creuen que no va amb ells. Els acabats d’incorporar i les més veteranes, que no va amb ells… i totes i tots sabem que sí que va amb nosaltres, que som nosaltres qui ha de dir prou i som les que som a les aules dia sí i dia també qui ha d’exigir i aconseguir que treballar no es converteixi en sis hores de neguit cada dia.

Sí, no hem estat majoria. Sí, no hem aconseguit trencar el silenci en què molta gent viu. Sí, no hem aturat l’educació pública per aconseguir canviar les coses. Però és fent-les que es fan les coses i no ens aturarem per aconseguir allò que és de mínims i que representa la dignitat de la professió, que suposa la mínima expressió del que necessitem per fer que aquest tros de món no esdevingui tan capçot com els manaires d’educació volen que sigui. Trobar-nos poques i pocs al carrer ho ha fet i ho farà possible. Perquè hi tornarem i serem més, moltes més, moltíssims més. La llavor està plantada i no defallirem fins a ser-hi totes i tots.

Saint-Gobain: molt més que un forn

Equip Comunicació CGT Catalunya
Secció sindical CGT a Saint-Gobain

El passat dia 25 d’Agost l’empresa Saint-Gobain convoca al Comitè d’empresa per tal de tractar problemes de l’absentisme laboral, quina va ser la sorpresa dels representants dels treballadors quan es van adonar que aquesta reunió era una mentida a la qual els té acostumats aquesta empresa, en comptes de parlar de l’absentisme, van exposar el tancament de la Divisió Glass de la fàbrica i d’iniciar el període de consultes de l’ERO.

La decisió va agafar de sorpresa al Comitè, ja que durant el 2019 l’empresa va guanyar 10,5 milions d’euros i avui dia encara falten dos anys de vida útil del forn de vidre. A poc a poc es va anar descobrint una estratègia de l’empresa que va eliminar la fàbrica dels seus plans de futur l’any 2018 deslocalitzant la producció a Polònia amb una legislació laboral i mediambiental molt més laxa que la península. Després de dos anys enganyats decideixen tancar a correcuita sense tenir cap mena de sensibilitat amb la plantilla.

Després d’aquesta gran ofensiva de la patronal, la plantilla es va mobilitzar totalment i va aconseguir arrossegar en aquestes mobilitzacions a famílies, amics i veïns. A partir del 6 de setembre es va iniciar una vaga indefinida que significava una parada total de la planta. Veient la unió de la plantilla l’empresa va començar amb el joc brut, alliberant de l’ERO als representants dels treballadors i coaccionant a la plantilla posant en dubte futures recol·locacions. El que no sabia l’empresa és que aquestes tretes no van fer si mes no unir més que mai a un col·lectiu “cristalero” que òbviament va rebutjar qualsevol privilegi i no va tenir gens de por de la resta de coaccions.

Després d’uns dies de seguiment de la vaga del 100%, el col·lectiu es va adonar que l’empresa havia produït més que mai els darrers mesos i que el material havia d’estar a algun lloc. Aquella ubicació eren els magatzems de Bellvei on van descobrir que les portes no tenien gual, va ser el moment d’organitzar-se i dividir-se en 3 grups per ocupar les portes del magatzem amb 15 vehicles, 3 torns i set dies a la setmana. En aquell moment va començar #LaHuelgaDelVado.

L’empresa deixava passar els dies, no entrava en detalls a la negociació i es va negar a presentar-se a dues reunions al·legant falsos problemes de seguretat a l’entrada de fàbrica, jugava amb el temps però amb el tancament de Bellvei el temps el controlaven els treballadors. No van trigar en arribar els piquets de la patronal per fer-nos fora, per amenaçar amb multes, amb grues i amb furgonetes ARRO, però els Cristaleros van continuar asseguts a les seves cadires de plàstic, les mantes per dormir a la nit, el servei d’esmorzar, de dinar i sopar que venien des de l’Arboç on estaven la resta de companys a la porteria de la fàbrica. Els dies van anar passant i els estocs de les fàbriques d’automoció van caure en picat, la urgència per a Saint-Gobain era màxima.

El dijous es van alliberar tres camions de les naus de Bellvei per evitar parar vàries fàbriques a canvi d’un preacord que finalment no va ser ratificat per l’assemblea, perquè en bon criteri faltaven detalls importants per definir. El Comitè no ho van dubtar dues vegades i es va posar mans a l’obra per treballar en un futur acord. Mentre durava el tancament van rebre la visita de molts polítics que estaven més preocupats en fer-se la foto que en donar-los un salvavides al que agafar-se, un Secretari d’indústria, Raül Blanco, parlant pel mòbil en comptes d’escoltar-nos, un Secretari General del PSC, Miquel Iceta, que se li tancaven els ulls a la sala de premsa, però cal destacar un Conseller d’Empresa de la Generalitat, Ramon Tremosa, que per un costat afalagava l’orella als treballadors i amb l’altra mà els clavava un ganivet ben oxidat per l’esquena. Un Ramon Tremosa que la seva única preocupació era finalitzar el bloqueig de Bellvei i així salvar a les seves fàbriques i poder posar-se la primera medalleta del seu mandat. Cal recordar el seu tweet insultant a la classe treballadora pocs dies després de reunir-se amb la plantilla de Saint-Gobain. No tot han sigut desgràcies, afortunadament el PP i Ciutadans es varen quedar a les trinxeres de la patronal i no han sumat forces amb la ultradreta Catalana. Per sort Els comuns els van obrir les portes del Parlament i la CUP va bolcar-se en la nostra causa recolzant-nos en tot moment.

“la lluita ha estat exemplar, en cap moment han faltat companys per tancar el centre logístic”

La lluita ha estat exemplar, en cap moment han faltat companys per tancar el centre logístic de Saint-Gobain, en aquests moments els treballadors es van veure reforçats amb el suport solidari dels companys i companyes de les diferents confederacions de la CGT. El nerviosisme de l’empresa era patent, els intents de treure vidre de la nau eren cada vegada més desesperats arribant a intentar fer un forat a les parets de les naus al més pur estil delinqüència butronera. Les visites dels mossos d’esquadra cada vegada eren més intimidants, però la plantilla continuava a la vorera, amb cançons i somriures. El xantatge i la coacció es van convertir en pràctiques habituals demostrant una vegada més que el cos de mossos d’esquadra continua sent el braç ferotge de la ultradreta catalana, prenent nota de matrícules, apropant furgonetes ARRO per intimidar i arribant a coaccionar vàries vegades al Comitè d’empresa amb intervenir amb els antidisturbis si no deixàvem sortir algun camió.

L’empresa per la seva part va decidir que era millor obrir la via penal contra els seus treballadors en comptes de negociar i va procedir a realitzar vàries denúncies al col·lectiu de treballadors per coaccions, i els mossos van trigar poc a tornar a amenaçar-los, però en aquells moments ja era massa tard per tirar-se enrere i els “cristaleros” no van dubtar ni un moment a quedar-se a la seva nova llar “Bellvei”, cal dir que la jutgessa de Vendrell desestimà la denúncia interposada per Saint-Gobain, en no existir cap desordre públic. A mesura que avancen els fets, ens adonem que el Polígon està en una situació d’alegalitat i per això el gual no es pot tramitar a l’Ajuntament i l’empresa va decidir anar al basar dels xinessos i posar-los com a efecte intimidatori. El moviment de resistència ara tenia més força que mai, tanta força que ni en un moment tan crític com el dissabte al matí van cedir ni un mil·límetre.

Dissabte al matí la ultradreta Catalana instada per la Dreta rància Euskera perpetra un crim sagnant per qualsevol democràcia. El President de la Generalitat, El conseller d’interior i el Conseller d’Empresa, Quim Torra, Miquel Samper i Ramon Tremosa respectivament, decideixen que és bona idea saltar-se la resolució del jutjat de Vendrell, treure les competències als mossos de Vendrell i donar-se-les a la BRIMO de Sabadell, una BRIMO que van arribar amb 8 furgonetes amb poques ganes de negociar. I que van fer els Cristaleros/as? Òbviament quedar-se al polígon no sense patiment, interposar una denúncia contra als jutjats de guàrdia de Vendrell contra el Conseller d’Interior Miquel Samper. Es va fer una crida a treballador/es, veïns, familiars i companys i companyes de la CGT, que en tot moment del procés han demostrat la seva solidaritat, reforçant aquesta lluita.

Finalment la intervenció de la BRIMO no es va produir per la pressió exercida pel comitè davant la gran mobilització de la ciutadania i l’eco extensiu als mitjans de comunicació. Aquest exercici de pressió sobre els polítics de la ultradreta catalana, va provocar l’acceptació d’una mediació demanada pel Comitè d’empresa per abordar la legalitat del conflicte de la vaga. Mai ens oblidarem que Saint-Gobain i el govern del PdCat prefereix atonyinar-nos que asseure a negociar.

La direcció de Saint Gobain i els treballadors arriben a un acord per desconvocar la vaga | NacióDigital

La mediació va ser realitzada pel Sr. Josep Ginesta, Secretari General de Treball i Enric Vinaixa, Director General de Relacions laborals, va començar a les 12 del migdia amb una actitud de la patronal que ens va provocar vergonya aliena, arribant tard, demanant un recés fins a les 13:50 i per acabar dient que si a les 14 h no es tenia un acord per carregar dos camions per la Mercedes de Vitòria, s’aixecarien de la taula i marxarien. La representació dels treballadors no va acceptar aquesta coacció que va sorprendre tant als mediadors com a aquesta part. Després de 15 h de reunió i finalitzant a les 3 de la matinada, el procés va acabar amb acord de mínims, aturant la vaga i desbloquejant Bellvei. Acord:

– Es va garantir un 100% de recol·locacions mantenint els salaris i l’antiguitat.

– En el suposat de que qualsevol treballador recol·locat fora de la fàbrica de Sekurit, no s’adaptés pels motius que fossin al nou destí, podrà, dins dels tres primers mesos següents a la seva incorporació al lloc de destí, desistir de la mateixa i acollir-se a la percepció de les indemnitzacions per cessament pactades a la lletra

– Es negociarà un Pla Social, dins del període legal de consultes de l’ERO, que contempli les següents mesures: baixes incentivades pels treballadors amb edat superior a 60 anys que hauran d’anar acompanyades, a més de les indemnitzacions que es poguessin pactar amb aquest col·lectiu, d’un pla d’acompanyament fins l’edat legal voluntària de jubilació.

– Indemnitzacions per acomiadament: en cas de que algun treballador refusés la recol·locació que se li ofereixi, el seu contracte serà extingit a l’ERO i se i abonarà, al moment del cessament, una indemnització equivalent a 60 dies de salari per any de servei, sense límit. Així mateix, tindrà dret a una indemnització addicional a l’anterior de 30.000€.

– Viabilitat del Sekurit de deu anys com a mínim, en el cas d’un tancament total o parcial de la planta es garanteixen les condicions del present acord
Un acord que ha significat una victòria de la classe obrera davant dels lobbys econòmics, de la màfia politicopolicial i d’una empresa que no ha parat de mentir, humiliar i menysprear-nos en tot moment. Destacar que és una lluita d’uns 50 obrers contra el 10% del PIB Espanyol en el que queda demostrat que tot és possible, que la unió, la solidaritat i la lluita és l’única medicina contra aquells que ens volen esclafar.

“Els retorn a classe està sent un despropòsit”

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

Molt s’està parlant del retorn a les aules, de com el Departament d’Educació està gestionant aquesta crisi sanitària als centres educatius, de què poden fer les famílies i, en definitiva, de com està funcionant i qui està fer funcionar una institució tant important a la nostra societat com ho és l’Escola. Però com ho veuen les persones que treballen dia a dia amb la nostra canalla i joventut? Com s’enfronten a les diverses situacions que s’estan generant? Quines mancances denuncien i quines propostes fan? Entrevistem a l’Encarna Salguero, professora de Formació Professional, afiliada a la CGT i mare de dos nens de cinc i deu anys. 

Quants anys que portes treballant en el món de l’educació? Quina és la teva especialització?

Fa 14 anys que sóc docent. Sóc pedagoga i tinc diferents especialitats, Orientació Educativa, Serveis socioculturals (FP) i Formació i Orientació Laboral. Actualment, i des de fa set anys, sóc professora d’FP a l’especialitat de serveis a la comunitat.

Com s’està plantejant aquest retorn de l’alumnat als centres educatius per part del Departament d’Educació?

La situació ja era molt complexa i de límits, donades les retallades que portem patint des del 2010. La planificació del Departament ha estat caòtica, sense una ruta determinada i amb manca de sensibilitat cap a tots els elements de la comunitat educativa, alumnat, famílies i docents. Ha deixat fins a l’últim moment l’explicació de totes les mesures i no ha tingut en compte a cap representant ni a cap sindicat, tampoc als representants de riscos laborals dels centres. I amb una inversió i dotació de recursos pràcticament nul·la, sense ampliació de docents, ni baixar ràtios a secundària, ni postobligatòria.
El Departament segueix la sintonia de menyspreu i retallades que deixa als centres públics davant una desprotecció molt significativa i enquistada.

Què és el que plantegen els sindicats de l’ensenyament?

Tot i que hi ha un intent d’unió. i que tots veuen que les condicions laborals actuals no garanteixen la seguretat de les persones als centres educatius, hi ha una manca d’agilitat per donar resposta a una situació complexa i la vegada clara de defensa de les docents a Catalunya.
Cal dir que també hi ha poc seguiment i poca organització entre el col·lectiu docent i això també repercuteix en proposar accions contundents. Ara mateix hi ha damunt de la taula una enquesta sobre convocatòria de vaga, que vol fer reflexionar el professorat sobre la seva necessitat i el que decidiria cadascú, per veure si tindria força.
Personalment penso que cal anar a la vaga, ara més que mai necessitem fer pinya i defensar la tasca educativa, donar-li prestigi. Un treballador no pujaria a una bastida sense corda ni sistema de protecció, perquè nosaltres hi accedim a fer classes amb 30 alumnes en un espai tancat sense distància física

Les famílies no diuen res?

Les famílies s’han organitzat d’alguna manera per reivindicar que la situació actual no planteja seguretat real per a infants i adolescents. Tan sols alguns centres privilegiats poden plantejar ràtios reduïdes i personal suficient per desdoblar, donat que tenen l’espai adient. La majoria, però, no disminueixen les ràtios i els grups es troben al voltant de 25, quan les reunions i les trobades han de ser com a màxim de 10 persones i amb distància de seguretat.

Penses que el retorn a les aules no s’està fent amb les garanties suficients?

És un despropòsit, estan fent proves amb nosaltres, volen controlar i saber qui té i qui no el virus. No s’entén com pot ser que deixin que a cada centre faci la seva.
També sembla una prova a la capacitat de submissió i control del professorat. Pràcticament ningú es qüestiona els Plans de contingència dels centres i les normes estrictes que ens fan obeir sense pràcticament oposar resistència, i que no acaben d’assegurar ni garantir la salut ni de treballadores ni d’alumnes. A FP es podrien haver plantejat sistemes híbrids per reduir ràtios, també a Batxillerat; aquest aspecte l’han deixat a decisió de cada centre i ens trobem amb instituts massificats a les aules.

“aquestes trobades massives, sense distància en espais tancats no es donen en cap altre àmbit de la societat”

Les escoles i instituts no són segures ara mateix, no? 

No, és impossible. No es compleixen els requisits establerts en la resta de situacions de la vida diària. No puc fer una festa o un dinar amb la meva família que som 20, però si estar a classe amb vint-i-cinc, trenta, o trenta-cinc alumnes/companyes?
Recomanen que tot es faci a l’aire lliure, però hauré d’estar a la classe (espai tancat) durant tres hores seguides sense moure’m d’allà? I això no propiciarà que ens contagiem encara més?

Llavors, quines serien les mesures per una escolarització segura?

Reduir ràtios, distància física i augmentar docents (com a mínim 25.000 professors, al voltant d’un terç de la plantilla) que donin suport a l’alumnat i als desdoblaments realitzats.
En les etapes que no es puguin garantir grups reduïts, realitzar planificació híbrida, alternant presència amb feina a casa (si cal telemàtica). 

No s’hauria d’haver fet de forma completament presencial el retorn si no hi hales garanties de seguretat suficients?

L’escola és necessària per a garantir la igualtat d’oportunitats i la socialització entre l’alumnat, és necessària presencialment, realment és com té sentit a nivell educatiu i de trobada entre iguals. Ara bé, si tornem, tornem amb normalitat, no amb aquest seguit de condicions que no asseguren que estiguem sans i, a més, presenta una sèrie d’elements de control i submissió per part de tots els col·lectius implicats molt sospitosa. A altres països han tornat sense mascareta i fent vida normal a l’escola, tenen ràtios reduïdes i espais capacitats per desdoblaments. Les retallades que portem patint ens estan passant factura.

Retorn a les aules amb dos centres ja tancats per casos de covid | Catalunya | EL PAÍS Catalunya

Quins són els avantatges del l’educació telemàtica?

Garanteix una seguretat sanitàries en uns moments d’augment de casos de contagi al territori molt significativa. Permet treballar temàtiques i habilitats relacionades amb el món digital, que actualment són necessàries.

I els de la presencial?

La presencialitat als centres és la que garanteix les relacions entre els infants i adolescents, és un espai de trobada relacional imprescindible per desenvolupar les habilitats socials que ens caracteritzen i desenvolupen, a la vegada, la nostra personalitat.
També és el mitjà amb el que s’igualen aprenentatges i s’estableixen les mateixes oportunitats a nivell social, erradicant les diferències socials que es puguin donar per altres raons socioeconòmiques.

Com poden influir aquests canvis de funcionament a l’ensenyament al’alumnat? i a les famílies?

És difícil de predir, vivim un moment distòpic estrany i tothom estem intentant portar-ho amb ànims i recolzant-nos entre nosaltres. Voldria que fos un moment de canvi, que ens adonem que amb l’educació seguiran plantejant aspectes de mínims i que si no reclamem, ens deixaran sempre amb els mínims recursos perquè sempre tirem endavant, encara que sigui a costa de la nostra salut i de l’alumnat.
L’alumnat està rebent unes directrius molt marcades i serà molt necessari treballar aviat el respecte per les llibertats personals, de decisions individuals, perquè la idea d’haver de rebre constantment els passos a seguir fa que la manipulació sigui relativament senzilla.

Què penses de les propostes del moviment de famílies i professorat que novolen portar les noies i nois a l’escola i que defensen una educació virtual?

Estic a favor i les recolzo per l’organització que han realitzat, ja que el plantejament que realitzen és lícit i té coherència amb la manca de recursos i eficiència que ha demostrat el Departament d’Educació, que no garanteixen realment la salut als centres educatius.
L’únic punt en què discrepo és la llibertat d’escollir-ho, perquè quines són les famílies que poden permetre deixar els seus fills a casa? Les que disposen de recursos informàtics, línia d’Internet i capacitat d’estar a casa. Aquests aspectes no se’ls pot permetre tothom i això crearia diferències entre uns infants/adolescents i d’altres. Així, s’hauria de garantir que tothom, encara que tingui o no recursos, que vulgui quedar-se a casa, se li faci arribar i se li faciliti tot el que necessitin (inclús permís per poder conciliar a nivell laboral).

Els sindicats demanen l'ús de la mascareta a l'escola a partir dels 6 anys i insisteixen a reduir les ràtios | ACN | barcelona | Educació | El Punt Avui

Davant de la possibilitat d’haver de tancar grups o escoles, com creus que es poden organitzar les famílies?

És necessari la implicació de les empreses per poder conciliar en l’àmbit familiar. Sempre se li demanen esforços a l’escola, a les famílies, a l’alumnat… Ja és hora que les empreses facilitin aquesta conciliació si volem una societat saludable que té al centre la cura i l’acompanyament emocional i social d’infants, adolescents i dels seus mares i pares.

Creus que es podria aprofitar aquesta “nova situació” per plantejar canvis pedagògics al sistema educatiu?

Em sembla molt rellevant aquesta pregunta sobre aquesta “nova situació” de fer veure que “no passa res”.
Es podria aprofitar per repensar l’educació i tot el sistema educatiu, per part de tota la comunitat educativa. I justament era el moment ideal per baixar les ràtios i poder treballar en petits grups.

Es parla molt dels possibles contagis per part de l’alumnat, però quina proposta fa el Departament d’Educació enfront dels contagis al professorat?

És decebedora, no hi ha cap plantejament ni cap mena de previsió per tenir cura de les treballadores. Ens han enviat unes mascaretes que no estan incloses com a EPI ni com a element de seguretat individual. No hi ha coordinació amb els càrrecs de riscos laborals del centre ni dels sindicats.
Realment no hi ha intenció de cura envers el professorat, motiu que fa augmentar l’organització i coordinació entre treballadores, ara més que mai, parlar als centres, fer comunicats i denunciar-ho públicament, que no hi ha unes mesures reals de protecció laboral si et fan treballar durant quatre hores dins una aula de 20 m² amb 25 alumnes (en el millor dels casos) i que poden arribar a ser 40 a FP o Batxillerat. Algú em podria explicar en quin altre àmbit laboral/personal es produeixen aquestes trobades massificades en espais tancats i sense distància de seguretat? Exacte, en cap.



Discursos psicodèlics del Departament d’Educació

Equip Comunicació CGT Catalunya
Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya

En aquesta societat delirar és ben fàcil, només cal que escoltis els discursos del Departament d’Educació que emeten els mitjans de comunicació, i creure-te’ls. Amb aquestes notícies totalment intencionades podràs crear-te un imaginari que esdevé un canvi profund i de qualitat de les polítiques educatives, tal com si t’haguessis pres al·lucinògens que et fan viatjar a un futurible ideal dins el món educatiu.

Però compte, millor que et quedi clar que els missatges que s’emeten des del departament estan dissenyats perquè pateixis una alteració de la realitat, és l’LSD de les xerrades del govern, i d’aquesta manera saber que quan s’acabi l’efecte de la droga, ens quedarà la realitat, com si fos el gat de Cheshire de la novel·la “Alícia al país de les meravelles”. Això és una advertència i una recomanació, ja que és preferible tocar de peus a terra per afrontar millor l’angoixa i la frustració de les evidències reals.

D’entrada però, pots creure que no ho vas entendre bé o que la pandèmia per la COVID19 t’ha afectat massa al cervell. En canvi, quan comparteixes la realitat dels centres amb els teus companys i companyes, te n’adones que són els polítics els que t’intenten fer ingerir aquestes píndoles fantasioses dins el teu pensament, i és amb aquests amb qui t’uneixes per encarar la perversió i depravació que pateixes com a docent que aposta per un sistema públic de qualitat.

De fet, de l’anàlisi de les polítiques educatives que ha aplicat el Departament d’Educació govern rere govern, se n’extreu una dada objectiva: les decisions que s’han pres han estat sistemàticament destinades a fer agonitzar el sistema educatiu públic en benefici dels interessos econòmics privats, fent-los prevaldre davant dels drets bàsics de la vida i de les persones.

Aquesta tendència no ha canviat en el context actual, el mantra de la COVID-19 com a oportunitat de canvis en benefici de totes s’ha anat esfumant a cada roda de premsa fins a fer-lo desaparèixer. Al principi de la pandèmia et converties en l’Alícia del país de les meravelles, entraves pel forat de l’arbre i arribaves a l’habitació on hi havia la porteta petita on treies el cap per veure les meravelles que et venien en els discursos governamentals, i bevies i menjaves pocions i pastissos màgics per poder gaudir-los.

La il·lusió feia creure que podries sortir del confinament sent petita al costat de tots els espais i mitjans que et proporcionarien, però que les promeses de contractació de professorat, i de ràtios reduïdes, permetrien fer-te gran. És clar que, quan hem trepitjat realitat i ens ha baixat l’efecte de l’al·lucinogen, ens hem adonat que, en el millor dels casos, ha acabat sent un més dels acudits absurds del personatge del barretaire.

Malauradament, ara ja podem constatar la intenció del govern de materialitzar l’obertura de centres sense abocar-hi recursos. Cal tenir molt present però, que aquesta és una decisió política, i que el Departament d’Educació tenia a les seves mans l’oportunitat de garantir el dret a l’educació de l’alumnat i de protegir la salut de la comunitat educativa prenent decisions acompanyades de recursos per minimitzar els riscos.

La crisi educativa ve de lluny
Fa molts anys que estem a peu de centre i a peu de carrer per denunciar una realitat que cada vegada empitjora més la situació de l’educació pública i de les seves treballadores. L’augment de l’horari lectiu del professorat, la manca de plantilles, el tancament de grups, el deteriorament dels edificis, la falta de recursos per a fer efectiva l’escola inclusiva, la pèrdua de condicions laborals i de democràcia els centres i la introducció d’un funcionament en clau competitiva que només fa que augmentar les desigualtats entre centres i alumnat i fer empitjorar un dels altres problemes endèmics de l’educació a Catalunya, la segregació escolar.
El confinament que es va iniciar el març passat va tenir un impacte molt greu en una educació pública ja malmesa i va agreujar aquesta crisi educativa. L’ensenyament telemàtic condicionat per la manca de recursos de personal i materials i per una manca d’instruccions clares, va provocar que la bretxa digital i de condicions sociofamiliars augmentessin encara més aquestes desigualtats.

Educació registra 95 nuevos grupos escolares confinados por covid y la cifra total se eleva a 789

Contractacions i reducció de ràtios insuficients i amb trampes
Al Departament no li han servit de res els errors comesos entre el març i el juny. Tants esforços en rodes de premsa per dir que es treballaria per baixar ràtios i trobar espais per poder fer classes reduïdes han quedat en paraules buides perquè de totes aquestes propostes, no n’ha volgut assumir el cost. I només un govern que aposta per una educació pública de ple dret, no hi escatimaria ni un recurs.

No han volgut planificar el curs en condicions.

S’hagués pogut fer diferent, s’hagués pogut tenir en compte la veu del professorat i dels sindicats, s’hagués pogut contractar el personal necessari, s’haguessin pogut buscar espais, s’hagués pogut assegurar la connectivitat de docents i d’alumnat, s’hagués pogut evitar que els centres hagin hagut de prendre la decisió d’eliminar l’educació especial i d’altres especialitats per poder fer un pla que ens permeti sobreviure aquest curs, s’haguessin pogut fer testos a mestres i professorat, especialment quan a hores d’ara ja coneixem els resultats en altres comunitats. En definitiva, des de la irrupció de la COVID el mes de març, hi ha hagut prou temps per assegurar la tan necessària educació presencial en condicions, no òptimes (això és impossible en un context de pandèmia mundial) però maximitzant la seguretat. Però una vegada més, poder no sempre va associat a voler. I el Departament, no ha volgut, i ha fet el que fa sempre, deixar-ho tot en mans de direccions, mestres, professorat i AMPAs i AFAs.

“obrir els centres sense abocar-hi recursos és una decisió política”

Això no s’acaba aquí, els personatges d”Alícia segueixen sent referents universals, i el Departament d’Educació justament ha escollit aquells que anirien en contra del que podem considerar acceptable dintre d’un servei públic. Així, també veiem com des de les instàncies educatives s’ordena tallar caps, igual que el Rei i la Reina de Cors. Tant és així, que està deixant desemparades dones embarassades que les obliguen a anar a treballar (depenent del servei territorial que hagis escollit), amb la mateixa virulència, el personal de risc que no coneix el criteri per passar d’un dia per l’altre a ser catalogat de personal vulnerable, o no, amb una total opacitat per prendre aquestes decisions. I si tens la mala sort de ser persona de risc i que no t’hagi tocat una vacant, sinó una substitució, ets un candidat a quedar-te sense feina, ja que el Departament obliga a renunciar al nomenament. També estan deixant sense nomenaments a aquelles persones que estan en quarantena per presentar símptomes de la COVID-19 o per haver-hi estat en contacte.

El deliri es converteix en malson

Des de CGT Ensenyament a l’abril ja vam exigir una reducció de les ràtios per permetre grups de 10-15 a infantil i primària i 20 a secundària amb el necessari increment proporcional de les plantilles, assegurant contractacions estables i l’adaptació d’espais suficients com a mesures imprescindibles per encarar aquest curs. Així veiem com, lluny d’escoltar-nos, el govern prohibeix les reunions de més de 10 persones i, en canvi, permet aules que superen els 25 i 30 alumnes, veiem com que no es posa d’acord en quina és la temperatura que determina marca un possible contagi, però en tot cas, deriva la decisió a una atenció primària que també ho haurà d’afrontar sense recursos addicionals.

Així mateix, des de la primera obertura de centres ja vam denunciar al Departament a Inspecció de Treball, per la manca de recursos per prevenir els riscos laborals i per la mala praxi en qüestions de seguretat i salut laboral. Creiem que la salut de les persones treballadores haurien de ser la prioritat, una salut que implica un personal docent capacitat per portar a terme les classes presencials, i donar una educació de qualitat a un alumnat que es mereix aquests recursos.

En canvi, d’un fet tan transcendent com l’obertura de centres educatius n’han fet un joc, i han obviat la priorització dels paràmetres més importants, reduir les quarantenes perquè tothom pugui treballar presencialment i d’altra banda, assumir el cost quan aquestes s’hagin de materialitzar, que serà ben aviat. Però no, en aquest cas també han decidit que el cost l’assumim les famílies.

Plantegem la mobilització per la vaga perquè els centres funcionin

Davant les conseqüències ja irreparables que es derivaran de les polítiques (no actuar també és política) del Departament d’Educació, des de CGT Ensenyament obrim el debat per prendre una decisió col·lectiva, que cada vegada s’apropa més a la necessitat de convocar una vaga educativa.

Granada. Educación suprime unidades y masifica ilegalmente las aulas. - Educación

Estem convençudes però, que la mateixa inèrcia d’indignació que portarà la incompetència del departament farà que el col·lectiu de docents vegi en la vaga i les mobilitzacions l’eina per reclamar, un cop més, la inversió adequada per garantir una educació pública de qualitat. És per tot això que demanem la immediata dimissió del conseller Bargalló i la resta del govern de la Generalitat per la seva mala praxi i la incompetència en la gestió d’aquesta pandèmia i ens reservem prendre mesures judicials més contundents en cas que el col·lectiu docent i no docent surt greument perjudicat d’aquesta mala gestió.

El preu que pagarem si no actuem és massa alt. És hora de passar a l’acció.
Mobilitzem-nos per:
• Reducció de ràtios: 10-15 a EI-PRI; 20 a Secundària.
• Increment de plantilles necessari per reduir la ràtio, atenció a la diversitat i de suport als alumnes amb NEE. TEEIs, TIS…
• Dotació de personal sanitari a cada centre.
• Substitució de les treballadores vulnerables que no es poden incorporar als centres.
• Implementar les mesures de prevenció i protecció de salut: dotació de tot el material necessari als centres (mascaretes FFP2 i pantalles facials, hidroalcohols, termòmetres).
• Increment dels recursos necessaris per part del Departament i ens locals per garantir l’aplicació dels protocols de neteja i desinfecció als centres.
• Compliment dels drets laborals per les persones substitutes, que no els hi treguin els nomenaments, i que puguin gaudir de les baixes laborals que els hi pertoca pel fet d’haver estat nomenats.

És l’hora de créixer com ho fa la protagonista de la novel·la, i plantar-li cara a uns polítics que ni tan sols davant una pandèmia mundial són capaços de ser valents i fer polítiques educatives pensant en tot el seu alumnat, és l’hora de passar a l’acció perquè el preu ja és impagable per a moltes persones, és hora de mobilitzar-nos contundentment i exigir tot allò que ens han promès, que ens ho han promès públicament perquè saben que en tenim el dret. N’estem fartes de discursos psicodèlics, volem realitats.