Arnau Rodellar. Sindicat d’Ensenyament de Barcelona
Actualment el 100% de les 883 TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil) que treballen a les aules de P3 de les escoles públiques de Catalunya són interines. Es tracta d’un abús de contractació temporal successiva segons la Directiva Europea 1999/70/CE sobre el treball de durada determinada. A nivell de Catalunya, el 40% de les treballadores de les Administracions Públiques són interines.
Les places de TEEI es van crear fa 15 anys. El Departament d’Educació, que no ha convocat oposicions fins ara, té previst publicar pròximament una convocatòria eliminatòria. Aquesta arriba 12 anys tard, ja que segons l’article 70 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) aquesta convocatòria s’hauria d’haver publicat al cap de 3 anys.
L’oferta de places és totalment insuficient, ja que la necessitat estructural del sistema educatiu públic de Catalunya és d’aproximadament 1.800 TEEI per cobrir les aules de P3, però el Departament només en convoca 756 (380+376 PESCO). El Govern de Catalunya acomiadarà de forma gratuïta a treballadores que ja han demostrat la seva idoneïtat i capacitat amb molts anys d’experiència professional. Tot això amb el vistiplau de CCOO i UGT (Acord de Govern 48/2017 i Acord de Govern 156/2018) que estan obtenint beneficis a través dels cursos de formació. Com també l’Administració de la Generalitat, que cobra taxes d’inscripció i de certificats ACTIC, i que reduirà el pagament de triennis. És inadmissible que CCOO i UGT vagin de la mà amb l’Administració per promoure la precarietat laboral i col·laborin en la possibilitat d’enviar a l’atur a treballadores de més de 50 anys.
Davant aquesta greu situació, algunes TEEI de les comarques de Barcelona i Ponent es van posar en contacte amb CGT Ensenyament a l’inici d’aquest curs 2019-20, per començar a organitzar-se com a moviment de treballadores, i lluitar contra els abusos de temporalitat i els acomiadaments. Des de llavors més de 300 TEEI s’han constituït com a Plataforma d’Interines TEEI de Catalunya. Han convocat assemblees de treballadores, rodes de premsa, concentracions al Parlament, a Pl. Sant Jaume i a Lleida. Han demanat petició de reunió directament amb alts càrrecs del Departament d’Educació. I es coordinen amb col·lectius d’interines treballadores socials, educadores socials, educadores d’escoles bressol municipals, Diputació de Barcelona, Servei d’Ocupació de Catalunya, Consorci de Normalització Lingüística, Cos Superior d’Administració i Serveis, Ajuntament de Barcelona i Terrassa i més. Tots aquests col·lectius han constituït la Plataforma d’Interins/es de Catalunya (PIC) i tenen previst augmentar la coordinació i les mobilitzacions a partir de gener. Així com fer reclamacions i demandes judicials.
El personal interí de les Administracions Públiques, que són aproximadament 90.000 treballadores a nivell de Catalunya i 800.000 a tot l’Estat, estan pendents de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre contractació temporal, que es publicarà durant els primers mesos de 2020. És probable que es produeixin sancions per l’abús en la contractació temporal, amb la possibilitat que s’indemnitzi a les treballadores acomiadades o es facin fixes.
Des de CGT estem convençudes que amb organització arreu del territori i mobilitzacions contundents, podem aconseguir que cap interina es quedi al carrer! Cal pressionar a l’Administració Pública i al Govern perquè resolguin de forma urgent aquesta situació excepcional, ja que la legislació ho permet (article 61.6 de l’EBEP). I així ho reconeix el Parlament de Catalunya, amb la Moció 89/XII aprovada el 2019.
Exigim la paralització de la convocatòria d’oposicions de TEEI, tal com han aconseguit les companyes interines de la Diputació de Barcelona i les treballadores socials de la Generalitat. I davant l’abús de temporalitat, l’única solució és la fixesa de les 883 TEEI interines de les escoles públiques de Catalunya!
No entenem als sindicats que diuen que no es poden canviar les situacions injustes, abusives i discriminatòries. Si estem en un sindicat, precisament, és per canviar-les!
El passat dia 2 i 3 de gener, els treballadors i treballadores de l’empresa màrqueting telefònic van protagonitzar una vaga de 48h per protestar contra les condicions laborals a l’empresa.
Unisono té a Barcelona unes 300 persones treballant i en el conjunt de l’Estat espanyol, també té centres de treball a Madrid, València i Gijón, totalitza unes 4.000 persones. Els treballadors de plantilla tenen contractes de 20, 25 o 30 hores, no permetent que les incrementin fins jornades que els farien tenir salaris i condicions més beneficioses. No obstant això, els contractats per ETT, amb menor capacitat per reclamar drets, han de suportar condicions laborals més dures, cosa que fa, aconsegueixin contractes que en moltes ocasions suposen gaudir jornades setmanals de fins a 30 hores.
Aquesta política laboral de l’empresa ha estat sempre
combatuda per la CGT. Potser és aquesta la raó per la qual el passat 22
d’octubre, la direcció va acomiadar el company Isaac, delegat sindical des de
l’any 2015, utilitzant el famós article 52. d) de l’Estatut dels Treballadors,
que permet l’acomiadament de treballadors per absències reiterades al centre de
treball encara que siguin justificades. La secció sindical de CGT a Unisono, va
considerar que aquest acomiadament formava part de l’ofensiva que inicià
l’empresa contra els treballadors i treballadores de la plantilla i contra la
CGT en particular, per ser el sindicat més combatiu amb la política antiobrera
de l’empresa.
Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got. Des de llavors, la CGT i la plantilla han mantingut el pols contra la direcció de l’empresa, que han desembocat en diferents mobilitzacions. L’última d’aquestes, una vaga de 48h els passats 2 i 3 de gener, convocada per tots els sindicats a nivell estatal, excepte CCOO i UGT.
“tots els sindicats a nivell estatal han convocat vaga, excepte CCOO i UGT”
I és que l’acomiadament del company Isaac només va ser el
principi. Segons el comunicat de la plataforma reivindicativa, els sindicats
plantegen que la política d’acomiadaments via article 52. d) de l’ET formaria
part d’una estratègia que no busca altra cosa que desfer-se dels treballadors i
treballadores contractats per l’empresa i substituir-los pels que són
contractats via ETT’s, augmentant així la plusvàlua i deteriorant de forma greu
les condicions laborals cada cop més precàries. En aquesta voràgine, els
treballadors denuncien que l’empresa ha arribat al punt de contractar una
empresa de detectius mèdics (GESEME) per tal de perseguir a tot aquell que
pugui caure malalt.
Segons els sindicats, l’empresa, a més continua sense
complir amb les seves obligacions, tals com el control horari segons la sentència
del TJUE, la falta de transparència a l’hora de cobrir les vacants existents,
l’incompliment de les preferències horàries i/ canvis de torns, la conciliació
familiar per als treballadors i treballadores en base a l’article 38.4 de
l’Estatut dels Treballadors, o fins i tot, paralitzant el pla d’Igualtat.
Als treballadors i treballadores d’Unisono, per tant, no els hi queda altra que la mobilització. La precarietat al sector del telemàrqueting és el pa de cada dia. Ara, les companyes que hi treballen a Unisono han de suportar, també, les agressions de l’empresa i els acomiadaments a tots aquells que aixequen la veu.
Fins fa relativament poc la direcció de l’empresa s’havia mostrat procliu a negociar i CGT havia aconseguit acords en matèria de vacances o hores sindicals. Una CGT que s’ha convertit en hegemònica a l’empresa. Fins el moment ostenta els 13 delegats del Comitè d’Empresa del centre de Barcelona i a nivell estatal tenen més de la meitat dels delegats. Encara arribant a acords, la CGT no ha deixat mai de seguir reivindicant i combatent tant des de la vessant d’acció sindical amb mobilitzacions i concentracions, com des de la via judicial, amb múltiples demandes.
Davant aquestes injustícies el camí a seguir, per la
plantilla d’Unisono i a qualsevol centre, és el de la lluita, la solidaritat i
el suport mutu. Així ho mostrem centenars de treballadors i treballadores
davant les portes d’Unisono. Perquè avui han estat dos companys en aquest
centre però demà podria ser qualsevol. És necessari unir lluites, que existeixi
una vertadera unitat sindical per la base i una mobilització permanent que faci
desaparèixer les dues reformes laborals. Sense que això passi no hi haurà cap
horitzó d’emancipació social. La misèria i la precarització absoluta i els acomiadaments
per a qui s’atreveixi a qüestionar-ho serà el nostre dia a dia.
Els treballadors i treballadores guanyen el pols a Teatres Balañà, aconseguint substancials millores en les condicions laborals després d’amenaçar de fer vaga els dies 31 i 1 de gener.
Acabem l’any com el vam començar. Si al gener van ser els companys de Cacaolat qui van posar en pràctica allò de “la vaga serveix”, els últims dies de l’any han estat les companyes dels Teatres Balañà.
El grup Balañà gestiona teatres com el Teatre Tívoli, Teatre Coliseum, Club
Capitol i Teatre Borràs. El sindicat d’Espectacles de la CGT de Barcelona va
convocar durant les últimes setmanes del 2019 vaga en aquests teatres pels dies
31 de desembre i 1 de gener del 2020 per a exigir una solució a la situació que
viuen els treballadors i treballadores del Grup Balañà. Les condicions laborals
s’han vist greument perjudicades per l’existència de contractes laborals fets
en frau de llei per haver-se atorgat sota la modalitat de fixes discontinus,
fet que, fins i tot amb la seva legislació, queda fora de la llei. A més,
s’estaven vulnerant els salaris mínims i les condicions de treball establertes
al conveni de locals d’espectacles públics de Catalunya.
No contents amb això, el Grup Balañà va intentar vulnerar també el dret a
vaga a l’instrumentalitzar altres companyes per a contractar a través
d’aquestes a treballadors aliens a l’empresa per a substituir als vaguistes,
fet que atempta contra el dret a vaga dels treballadors i treballadores. En
aquest sentit, el sindicat d’Espectacles ja va denunciar a Inspecció de Treball
de la Generalitat per a intentar evitar aquesta vulneració del dret a vaga.
D’aquesta forma, l’amenaça de vaga pels dies 31 i 1 de gener va fer que les vacances de la patronal perillessin i sembla que li van veure les dents al llop. Els directius del Grup Balañà van entendre que amb qui s’estaven jugant la partida era amb la CGT.
“mitjançant la pressió i la mobilització, els treballadors han aconseguit doblegar altre cop la voluntat de la patronal”
La mediació realitzada durant l’última setmana del 2019 va desbloquejar la
situació. L’empresa va cedir en la majoria de les demandes que la plantilla
havia plantejat. Millores salarials, dies de lliure disposició (que no existien
abans d’aquesta demanda a l’empresa), l’actualització dels plusos d’antiguitat
i complements de conveni per funcions matinals i actes eventuals, el
reconeixement de les categories i les compensacions pertinents quan s’exerceixen
puntualment. Mitjançant la pressió i la mobilització els treballadors han
aconseguit altre cop doblegar la voluntat de la patronal.
Tot i així, tal com afirmen els companys del sindicat d’Espectacles, algunes
de les reivindicacions han quedat al tinter. Per exemple, queda pendent
l’articulació de les noves modalitats de contractació per la qual cosa els
treballadors i treballadores han emplaçat a treballar en una comissió
negociadora per gestionar els còmputs horaris que requereix l’activitat.
Com dèiem, acabem l’any com el vam començar: amb una victòria. Una victòria
que ens mostra un altre cop el camí a seguir: la lluita, la pressió, la vaga. I
a més, una de les millors vagues, aquelles que, finalment, no calen fer.
Esperem que als amos dels teatres del Grup Balañà no s’ennueguin amb els llagostins durant les seves celebracions… o sí.
Corria un meme fa unes setmanes que deia que tornaven les modes dels anys vint. Entre aquestes hi havia el Charlestone, o l’Art Deco. També apareixia l’anarcosindicalisme, en una vinyeta de ninots enfadats i amb fusells i banderes. Tornen els anys 20, aquest cop sense fusells. Però potser igual d’enfadats o més. I amb aquests anys vint deixem enrere un 2019 en el que la CGT ens hem convertit en més alternativa que mai. Un any en el que ens hem convertit en el primer sindicat de Catalunya. Sí, el primer. El primer sindicat de combat. El primer sindicat que aposta per l’acció directa. El primer sindicat en guanyar conflictes de forma clara, des del carrer, des de la vaga i fora dels despatxos. El primer sindicat, sindicat, és a dir, estructura d’autodefensa de la classe treballadora, i no una gestora plena de buròcrates i llepaculs.
Vam iniciar l’any guanyant el pols a Cacaolat, fet que
semblava impossible. Com uns quants arreplegats van aconseguir doblegar la
voluntat d’una empresa com Cacaolat? Doncs de la mateixa forma que vam
aconseguir fer-ho acabant l’any al Grup Balañà, o a Iberboard, o a Nestlé, o a
l’Ajuntament de Girona. La resposta és coneguda per tothom. Fent el que es feia
els anys vint: Que no negocies? Vaga. Que no cedeixes? Més vaga. Que a sobre et
poses xulo? Vaga, boicot i sabotatge.
Hem de recuperar els bons modals de la classe treballadora.
Aquells modals en que, sense tanta burocràcia i tanta mediació, s’agafava la
paella pel mànec (o al patró pel coll) i se li obligava a cedir. El 2020 sembla
un bon any, una bona dècada, per començar a fer-ho.
La CGT de Catalunya ha experimentat un creixement, qualitatiu i quantitatiu, durant aquest any que deixem enrere, el 2019. Augment de l’afiliació, creació de nous sindicats, conflictes, vagues, victòries, i objectius aconseguits en un bon nombre de demandes que els afiliats i afiliades a la CGT han plantejat en el marc de la seva empresa. El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya analitza aquest 2019 amb la mirada posada en els propers anys.
Aquest 2019 ha estat, sens dubte, un any molt intens pel sindicat. Hem acumulat molts conflictes guanyats de forma completa, amb l’ús de la vaga com a eina per assolir els nostres objectius. Però no només això. L’activitat de la CGT ha estat molt present i distribuïda per tot el territori, mostrant, per la via dels fets, que les cessions de la patronal no s’obtenen des de despatxos sinó amb confrontació i pressió sindical.
Hem tingut el número de noves incorporacions al sindicat més important des de que tenim registres, incrementant en més d’un 40% les que es van produir el 2018. Cada mes d’aquest 2019 les noves altes han estat més elevades que el mateix mes de l’any anterior. De la mateixa forma, la pujada global en el número d’afiliades també ha estat la més forta en, com a mínim, els darrers cinc anys.
La CGT com a alternativa a Catalunya
Aquest context favorable
consolida a la CGT com el tercer sindicat de Catalunya en número d’afiliades. El
creixement en afiliació és el pas previ a l’extensió del sindicat a les
empreses, organitzant els i les afiliades en noves seccions sindicals. Només
comparant aquest any amb fa quatre anys, hem obtingut representació a 56 empreses
més, superant en més d’un centenar de delegades el total del 2015.
A nivell social i de
gènere, la CGT ha estat on havia d’estar: Convocant vaga general coordinadament
amb el moviment feminista contra el patriarcat i les explotacions laborals. Els
actes i accions conjuntes amb col·lectius socials s’han incrementat, tot i que
no de forma homogènia a les diferents federacions.
Encara tenim molt per fer
per seguir incrementant la nostra presència, la capacitat d’organització de la
classe treballadora en una força anarcosindicalista de combat, que no només no
cedeix sinó que guanya drets i condicions concretes i tangibles. Cal seguir i
redoblar aquest 2019 que deixem enrere, per poder passar de vèncer a empreses a fer-ho
a sectors, per passar de sectors a lluites potents a nivell general. Les
persones que formem la CGT de Catalunya estem construint la base, els ciments que
faran possible una eina més contundent i més temuda pel Capital. Aquest 2020,
seguim!
El 2019 en dades
Creixem en afiliació… i creixem bé
Aquest 2019, a Catalunya,
2.650 persones han decidit organitzar-se a la CGT. Això representa un increment
del 40% respecte les persones que ho van fer el 2018 i és la dada més elevada
des de que tenim registres (obviant els processos de reunificació de fa unes
dècades).
Això ha fet que haguem
passat dels 15.636 afiliats de Gener del 2019 als 16.901 amb que tanquem aquest
any. Un increment de 1.234 afiliades, gairebé el 8% en 12 mesos, que suposa la
major pujada registrada en, com a mínim, els darrers 5 anys.
Si fem un zoom en el
gènere d’aquestes noves incorporacions veiem que les dones tenen un pes molt
important, el 48% de les altes del 2019, seguint una tendència de fa ja
bastants anys en la presència de dones en el sindicat (actualment el 39% del
total, en ascens des de fa una dècada). La proporció femenina en noves altes és
de 10 punts percentuals més per sobre de les entrades que es produïen fa cinc
anys.
Pel que fa a l’edat de les altes d’aquest 2019 els valors són molt semblants als existents a la població assalariada existent a Catalunya a data d’avui, amb una petita redistribució del menor percentatge d’entrada de joves fins a 24 anys a la CGT en els següents trams de 25 a 34 anys i de 35 a 44 on és major el pes a la CGT que la proporció per edat de la població assalariada catalana, segons IDESCAT.
Cal tenir en compte que aquest creixement del sindicat és bastant irregular en el territori i amb una certa correlació amb la presència i activitat sindical i social existent.
Més seccions sindicals, més força a les empreses
L’increment sostingut que tenim en afiliació es tradueix tard o d’hora en una major organització a les empreses, creant-se noves seccions sindicals alhora que s’enforteixen la majoria de les ja existents.
“El creixement de la CGT aquest 2019 ha estat quantitatiu i qualitatiu”
No és senzill tenir un
registre de totes les seccions que tenim actives al territori, però sí podem
mesurar quantes s’estan presentant a processos electorals, a quantes empreses i
els suports que reben de les plantilles. En aquest sentit, aquest 2019 ha estat
un any de concentració de bastantes eleccions sindicals. Si comparem amb la
foto del mateix període de fa 4 anys aquest és el resultat:
La CGT ha obtingut 112
delegats/des més que fa 4 anys, el que suposa un creixement del 14,09%. Tenint
en compte que el número de delegades en total a Catalunya ha crescut un 6,03%, això
vol dir que seguim incrementant la nostra representativitat, pas a pas, any
rere any.
Hem obtingut
representació a 56 empreses més que el 2015, un 22,09% més de presència.
Presentar candidatura a
comitès d’empresa ni és ni serà la prioritat de la CGT de Catalunya, cada
secció és autònoma per decidir la millor via per defensar els interessos dels i
les treballadores. Ara bé, aquests resultats deixen clara la tendència
expansiva del sindicat a cada cop més empreses.
2019, un any de lluites i de victòries
Sens dubte aquest any les
federacions i sindicats de la CGT de Catalunya han assolit clares victòries
contra les patronals. L’activitat ha estat, i continua sent, força intensa i a
diversos nivells. S’han desmuntat al Berguedà i Alt i Baix Camp activitats
mafioses d’empreses que feien servir a migrants com a mà d’obra esclava, les
campanyes de denúncia contra la precarietat i en defensa dels serveis públics
han estat constant. Contra el model de societat privatitzada que dibuixa la
Llei Aragonés, per la sanitat i ensenyament públic, contra
l‘infradimensionament a Correus i RENFE, ocupant institucions, presentant-nos a
la festa dels que guanyen amb el model depredador capitalista.
La CGT és un sindicat
solidari i actiu contra la repressió de l’estat, del qual forma part Generalitat
i ajuntaments que aposten per la porra com a mitjà per fer callar les protestes
socials. Però també quan toquen a un dels nostres, com l’Isaac i Jesús,
represaliats per Unísono per ser de la CGT, fent servir el criminal article de
l’acomiadament per estar malalt.
Ara bé, on l’aposta pel
conflicte s’ha demostrat com la única via que serveix per millorar condicions
ha estat en l’elevat número de vagues que han fet agenollar empreses aquest any,
aquestes en són algunes de les més important:
Gener 2019.
Vaga indefinida a Cacaolat. Al 5è dia de vaga l’empresa es veu obligada a
retirar la modificació unilateral d’horari que va imposar.
Febrer 2019.
Fàbrica de la multinacional Nestlé a Girona. Es desconvoca la segona jornada de
vaga després d’aconseguir d’importants increments de salari i condicions
socials.
Abril 2019.
Filatures Gabarró. Després de quatre dies de vaga, la plantilla assoleix tota
la plataforma reivindicativa.
Maig 2019.
Neteja urbana de Girona. Un dia abans de començar la vaga indefinida durant la
setmana de ‘Temps de flors’, l’empresa accepta totes les reivindicacions
salarials de la plantilla.
Juny 2019.
Universitat Autònoma de Barcelona. Després d’una vaga exitosa, es desconvoca
una vaga durant la selectivitat perquè la UAB es compromet a realitzar millores
salarials i de temporalitat al col·lectiu de doctorands, aplicant el reclamat
EPIF.
Octubre 2019.
Bicing Barcelona. Es desconvoca la vaga indefinida després dels importants
increments de salari i condicions socials assolits.
Octubre 2019.
Deyse, grup Clece Barcelona. Al setè dia de vaga indefinida d’aquesta empresa
de neteja es desconvoca al incrementar-se el salari en 180€ mensuals,
ampliacions de jornada i canvi a indefinit de les treballadores.
Novembre
2019. Fàbrica Stradivarius, Sallent. Es desconvoquen els tres dies de vaga
després d’acceptar l’empresa un increment de sou del 19,77%.
Novembre
2019. Vaga indefinida Iberboard, Alcover. Al quart dia de vaga l’empresa
accepta totes les reivindicacions salarials de la plantilla.
Desembre
2019. Cinemes Balanya. A 5 hores d’iniciar dos dies de vaga en els dies de
major afluència, s’assoleix un acord d’increment salarial del 7.3% des de l’1
de gener, reconeixement de plusos i tasques i creació de dies d’assumptes
propis
Comencem el 2020 com vam començar i acabar el 2019, amb la mateixa actitud, la mateixa força i l’aposta pel conflicte com l’eina per fer avançar la classe treballadora. No hi ha cap entesa, no pot haver cap entesa amb qui ens explota. Que les seves cessions siguin els passos del camí del nou món que portem als nostres cors, empresa a empresa, sector a sector, sent l’únic límit el que decidim nosaltres, lliures, organitzades i solidàries.
