Mal d’escola: Això de la inclusió

Toni Àlvarez

S’ha generat un fals debat al món de l’educació al voltant d’un dret inalienable i recollit a tot document oficial que parli de Drets Humans. Sense anar més lluny el Comité de la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides deia l’any 2016 que «L’educació inclusiva és capital per aconseguir una educació d’alta qualitat per a tots els estudiants, inclosos aquells amb discapacitat, així com per al desenvolupament de societats inclusives, pacífiques i justes”.
A poques persones els passa pel cap dir en veu alta que una persona cega, amb una cama o amb algun cromosoma alterat o de més, no té els mateixos drets que qualsevol altra persona. Ben al contrari, des de fa un temps governs, institucions i les seves normatives i declaracions fan servir i expressen en veu alta el dret de viure en societat, siguis com siguis. Ja sabem com van i venen els drets bàsics en el capitalisme. Tot pot anar bé si no ets pobre; tens dret a l’habitatge si tens diners per pagar-te’l, vaja.

Llegeix més

Capitalisme i migracions

Pilar Sánchez, Secretària d’Acció Social CGT Maresme

Un article d’aquesta mateixa casa assenyalava al passat número (229) les dificultats del sindicalisme laboral per incorporar els treballadors migrats a les lluites sindicals. També assenyalava, encertadament, que cal saber-ho fer. Això passa per no llençar consignes buides d’unitat de classe sinó per una bona anàlisi de quina funció fa la immigració en l’engranatge capitalista i de quina manera la nostra lluita s’hi vincula, sense oblidar que el nostre objectiu final no és altre que fer saltar pels aires l’engranatge en la seva totalitat. Una de les principals tasques dels revolucionaris és entendre el sistema per poder-lo transformar.
El “fenomen de la immigració” és constantment en el focus mediàtic i tant fatxes com progres no perden l’oportunitat d’enarborar consignes i fer campanya electoral entorn de la reducció o ampliació dels drets i llibertats de les persones migrades. El marc discursiu imposat per la política burgesa i els mitjans de comunicació de masses es mou entre l’expulsió o la integració.
Per no caure en el xantatge mediàtic i cultural hegemònic, que ens presenta aquestes opcions com les úniques possibles, cal pensar en els nostres propis termes i utilitzar els nostres mètodes d’anàlisi, els propis de la classe treballadora.

Volem abolir l’explotació i les divisions entre la classe treballadora

Llegeix més

No són tres dies

Toni Álvarez. Mal d’escola

Comença setembre i l’any escolar, entre molts altres anys. Com si fos un ritual de pas, famílies amb infants passegen per les botigues de material a la recerca de les llibretes, carpetes i llapis que les diferents escoles demanen. Amb expectació i nervis, s’omplen les motxilles dels alumnes, mestres i professores. Molts infants ja saben el camí de l’escola, coneixen l’escola i, potser, les seves mestres. També és molt possible que, el primer dia de setembre, moltes mestres encara no sàpiguen a quina escola aniran a treballar. Claustres que hauran d’esperar alguns dies per mostrar l’escola a les mestres que hi treballaran aquest curs; res nou sota el sol escolar català. Des del departament d’educació es considera que per preparar un curs escolar no calen més que tres dies; per cohesionar equips docents, per compartir informació i propostes pedagògiques n’hi ha prou amb tres dies. Els mateixos tres dies per preparar aules i convocar a les primeres reunions a les famílies. Això si hi ha tot el personal docent nomenat al centre el primer dia de curs, cosa que no és molt comuna.

Llegeix més