Salvador: 50 anys amb tu, 50 anys sense oblit!!

Memòria Llibertària

UN RECORD LLIBERTARI AL COMPANY SALVADOR PUIG ANTICH

Un 2 de març del 1974, la dictadura franquista agonitzava i moria matant. Matant el llibertari Salvador Puig Antich, a la presó Model de Barcelona, a garrot vil. El Salvador, jove antifranquista i activista anarquista del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), va ser detingut el 15 de setembre del 1973 en una acció repressiva i, després de passar per la farsa del judici militar, assassinat.

Aquell 2 de març, en un altre centre de repressió general, la presó de Tarragona, s’assassinava el company alemany Heinz Ches (George M. Welzel), amb la intenció de desviar la pressió i la mobilització internacional generada contra el règim feixista de Franco i els seus sequaços pel procés a Puig Antich i la seva condemna a mort.

El context històric i de lluites per les llibertats col·lectives venia de molt enrere, ja que des del cop d’estat del 36, a càrrec dels feixistes i els seus aliats dels poders fàctics, la lluita no havia cessat.
Eren gairebé 40 anys de contesa permanent, entre la Llibertat contra l’opressió. I el Moviment Llibertari, igual que altres grups militants, era a la barricada social, als carrers. Feia poc, el 20 de desembre de 1973, s’havia eliminat l’almirall Carrero Blanco, segon del genocida Franco. Mobilitzacions estudiantils i obreres se succeïen; també els assassinats franquistes i la repressió continuada del Tribunal d’Ordre Públic (TOP). Però res no podia aturar els anhels del poble per enderrocar un règim autoritari i repressor que només ens havia portat mort, misèria i dolor.

El Salvador va néixer el 30 de maig de 1948 a Barcelona en una família treballadora de sis germans. La seva mare, Imma Antich, i el seu pare, Joaquim Puig, havien patit exili. Joaquim havia passat per Argeles-sur-Mer, judici sumaríssim en tornar a Espanya , condemna a mort i indult. Tot aquest procés familiar el va conscienciar i el va portar a la militància activa, així com el Maig francès del 1968, la mort de l’estudiant Enrique Ruano el 1969 a la DGS, i la general situació de repressió continuada. Anomenat el Metge, va evolucionar a l’ideari anarquista, incorporant-se al MIL, en la branca armada. Va participar a la revista “CIA” [Conspiració Internacional Anarquista] i l’editorial “Maig 37”.

Les accions per “socialitzar” els diners dels bancs i donar suport a les vagues i comitès pro presos, es van succeir, amb Jean Marc Rouillan, Josep Lluís Pons i Jordi Sole, sent detingut el 1973.

Aquí va començar el suplici, la tortura i el seu assassinat. Han passat 50 anys i el record del seu compromís i lluita llibertària roman i creix.


Salvador, la Lluita Segueix, no t’oblidem Germà !!!