A propòsit d’Altsasu i els riscos discursius

Laura Gené i Héctor Martínez

Intentar donar a conèixer les injustícies és sempre una causa noble. Però depenent del missatge i de la forma, podem estar fonamentant encara més l’imaginari d’opressió que les causa. Aquesta és la idea que ens rondava pel cap després de veure l’obra de teatre Altsasu.

No pretenem fer una crítica sobre una obra de teatre. N’agafem l’eix de debat i la preocupació que ens va generar com a trampolí per criticar algunes idees que massa vegades interaccionen en els discursos contestataris. El que ens interessa són els eixos discursius que utilitzem per denunciar les injustícies.

Llegeix més

Sobre les ruïnes de l’Administració Pública

Ivan MontemayorSecció Sindical CGT PAS funcionari de la UB

Hem heretat una administració pública en ruïnes. A la Universitat, als coneguts problemes de la precarietat del professorat associat, l’estructura medieval i altres afers com l’ús fraudulent de becaris en pràctiques s’hi ha de sumar el mal estat de les infraestructures i la manca de personal. En això pensava quan en un plujós mes de maig es va inundar la meva oficina i va marxar la connexió a internet de tot un campus.

Llegeix més

On estem després de la llei d’habitatge estatal?

Irene Escorihuela, Advocada  i Directora de l’Observatori  DESC

El moviment pel dret a l’habitatge és un dels més potents i divers que ha existit la darrera dècada i reivindica, no només un sostre i quatre parets, sinó una llar digna i per a tothom. I, si bé la famosa “autotutela de drets” és un dels seus trets més potents —aturar desnonaments (la PAH de Barcelona aquestes setmanes comptava el seu desnonament aturat número 1000) o ocupar habitatges per a reallotjar persones desnonades—, no és menys cert que són solucions autogestionades però parcials a un problema, com sabem, estructural.

Llegeix més

El llegat sindical de Salvador Seguí Rubinat

Emili Cortavitarte Carral

Com bé sabeu, enguany commemorem el centenari de l’assassinat del Noi del Sucre, sens dubte el sindicalista de la CNT i del moviment obrer més significatiu i reconegut per les classes populars de fa cent anys.

De la seva trajectòria podem destacar: la defensa de la unitat d’acció sindical amb la UGT i la convocatòria de les vagues generals conjuntes de 1916 i 1917; el model de sindicat únic de branca o sector com a instrument confederal de lluita i solidaritat de la classe treballadora, per a superar l’etapa dels sindicats d’ofici i les petites societats obreres que dividien i afeblien les reivindicacions i enfrontar-se amb més força i cohesió a les organitzacions patronals; la seva intervenció en el míting de Las Arenas de Barcelona que va propiciar l’acceptació dels acords (entre els quals, la jornada de 8 hores per llei) després de 44 dies de vaga de la Canadenca; la resolució sobre el caràcter sociopolític de la CNT en la Conferència Sindical de Saragossa de 1922; les crítiques a la violència individual i la defensa de les accions de masses; el seu internacionalisme, etc.

La revisió i reedició del pensament de Seguí (Antología, editat per la CGT i la Fundació Salvador Seguí) em permet escriure, de manera succinta, sobre el seu llegat i sobre aquells aspectes del mateix que considero que interpel·len l’anarcosindicalisme actual.

Llegeix més