Rosalia Molina Barcelona. Representant de CGT en la Trobada
Els dies 23 i 24 de maig ha tingut lloc una Trobada de Plataformes de Pensionistes i sindicats, a Bilbao. Amb el lema “Per una Europa social dels Pobles. Pensions públiques dignes i suficients”, les plataformes i moviments de pensionistes de diferents Pobles i Comunitats de l’Estat espanyol van organitzar aquesta trobada on vam ser convidats diferents sindicats combatius.
En l’actual context econòmic, social i polític es considera d’especial rellevància donar una resposta compartida a nivell europeu als continus atacs als salaris, pensions i condicions de vida i treball. En aquest sentit, els objectius de la trobada van ser:
• Compartir un diagnòstic respecte als persistents atacs contra els sistemes públics de pensions des dels governs d’Estats membres de la UE.
• Proposar possibles objectius compartits per acabar amb les polítiques de retallades i coordinar dinàmiques puntuals reivindicatives i de mobilització.
Es va valorar com molt important la participació del moviment sindical, i hi vam estar representades totes les organitzacions sindicals de classe més representatives. CGT va ser convidada a la Trobada i hi vam participar plantejant la nostra taula reivindicativa i la nostra posició acordada al Congrés de Saragossa (juny 2022). A més, van participar altres sindicats expressant les seves reivindicacions i plataformes reivindicatives: CNT; Intersindical (Catalunya); Intersindical valenciana; els sindicats bascos ELA i LAB; i els Sindicats Internacionals CNT-F i Solidaires de França, LAB d’Iparralde, i la Federació Alemanya de Sindicats.
Va haver-hi diferents ponències explicant el paper de la UE en el sistema públic de pensions, plantejant un diagnòstic bàsic del model de pensions, i es va exposar la situació d’altres països europeus.
A continuació es van explicar i valorar iniciatives de lluita en diferents territoris, així com de pobles europeus. Es van presentar grups de treball de dones pensionistes en les plataformes i es va continuar plantejant la lluita per eradicar la bretxa de gènere. També es va debatre sobre iniciatives a desenvolupar a partir d’ara i es va treballar un document-manifest conjunt de totes les organitzacions buscant la unitat d’acció, que es va plantejar al plenari i es va consensuar en la 2a jornada.
A més, es va veure la necessitat i la importància de treballar en la unitat, i es van plantejar convocatòries conjuntes per aconseguir tornar a omplir les places i carrers amb les nostres reivindicacions. En aquest sentit i per donar major força unitària a la defensa de totes aquestes demandes, les organitzacions participants, compromeses en la defensa de les pensions, fan una crida a realitzar una mobilització a l’uníson en el conjunt dels pobles de la Unió Europea. La data i el contingut es concretaran en els propers mesos.
Com a valoració general, es va consensuar que s’ha fet un pas més en la unitat d’acció en el moviment pensionista, es va valorar molt positivament la trobada, i es va fer pública la determinació de fer front de manera compartida a les reformes dels sistemes de pensions que s’estan imposant tant des de les directives i recomanacions de la Comissió Europea com des dels Estats. La reivindicació d’igual treball igual salari és fonamental per a acabar amb la bretxa salarial i de pensions.
Es va fer incidència en què el moviment pensionista i el moviment sindical han de convergir i mobilitzar-nos conjuntament; els sindicats formen part de la classe obrera i, per tant, formen part del moviment pensionista.
La nostra valoració de la Trobada és molt positiva pels debats tan interessants i participatius, els plantejaments, la qualitat de les ponències i les reivindicacions de les diferents plataformes i dels sindicats presents, que vam ser aplaudits per la nostra presència i participació en les convocatòries sobre la lluita per les Pensions.
Com a CGT hauríem de continuar debatent i aprofundint en les nostres reivindicacions i portar a tota l’Organització les lluites pensionistes.
COMUNICAT-MANIFEST:
El citat acord final proposa un quadre de demandes concretes com la millora dels sistemes públics de pensions, l’augment de les taxes de reemplaçament entre salari i pensió especialment dels salaris més baixos, la derogació dels aspectes regressius de determinades reformes, la demanda d’un programa efectiu per a derogar la bretxa de gènere i l’accés a pensions decents a les persones que no tenen la nacionalitat de cap Estat membre de la Unió Europea.
Es recullen, també: la inclusió com a dret fonamental, en la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, de les pensions públiques de repartiment; la incorporació en la Carta Social Europea revisada (CSEr) del dret a una pensió pública mínima amb els criteris de suficiència marcats per al SMI i l’obligatorietat per als Estats del compliment del que s’estableix en l’art. 12 de la CSEr de 1996 respecte a “mantenir el règim de Seguretat Social a un nivell satisfactori”. A més, es planteja la derogació del Reglament europeu 2019/1938 que regula els Plans Europeus de Pensions Individuals Privades (PEPP), per desenvolupar els quals la Comissió Europea ha proposat que els Estats els apliquin el mateix tracte fiscal que als productes estatals ja existents, encara que els PEPP no compleixin els criteris estatals de desgravació fiscal.
En aquest sentit i per a donar major força unitària a la defensa de totes aquestes demandes, les organitzacions participants fan una crida a realitzar una mobilització compartida en el conjunt dels pobles de la Unió Europea, la data i el contingut de la qual es concretarà en els propers mesos.
Aquestes demandes seran presentades al Parlament Europeu, a la Comissió i als diferents parlaments dels Estats europeus per al seu compliment efectiu. És una acció necessària, encara que es tinguin dubtes més que fundades sobre que les institucions europees i dels propis Estats vagin a adoptar mesures per al seu compliment real.
