Kill the bill: La “controvertida” Llei d’Ordre Públic del Regne Unit

L’Avi de la Kabra

“Siguem clars. Totes aquestes mesures van dirigides específicament a la protesta no violenta…”

Laborista i exdirector de Liberty, Shami Chakrabarti

“És molt alarmant perquè aquesta leglislació és incompatible amb les obligacions internacionals del Regne Unit en matèria de drets humans, quant a llibertat d’expressió, de reunió pacífica i d’associació”.

Alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Volker Türk

Quan es penalitza fins i tot la protesta pacífica, només queda l’opció de la revolució violenta. A aquesta reflexió es pot arribar quan el totalitarisme silenciós talla les ales de llibertat de la societat crítica.

En aquest sentit, la normativa coneguda com a Llei d’Ordre Públic ha generat un acalorat debat al Regne Unit en ser considerada, per veus influents i per part de la societat anglesa, incompatible amb les obligacions del Regne Unit en matèria de drets humans.

Al Regne d’Espanya coneixem bé aquesta polèmica. La “Llei Mordassa” espanyola, aprovada el 2015, va ser un míssil a la línia de flotació de la llibertat d’expressió, el dret de protesta pacífica, el dret de reunió, informació i expressió de la societat civil. Fou la neoabsolutista resposta estatal al moviment de rebuig polític i desafecció del 15M.

A la ciutadania del Regne Unit li ha tocat el torn recentment: el passat mes d’octubre de 2022 es va aprovar la controvertida Llei d’Ordre Públic precisament en un moment de creixents protestes estàtiques, amb motius tan radicals com ara exigir un canvi de paradigma en les polítiques mediambientals, migratòries —recentment s’ha aprovat l’expulsió exprés, sense ni tan sols tenir dret a la resolució d’una petició d’asil—, etc.

Moviments socials com Extinction Rebellion i Just Stop Oil han estat al centre d’aquestes protestes, utilitzant amb determinació la resistència civil no violenta per aconseguir canvis significatius en les polítiques del govern britànic. Malgrat ser considerats radicals per la classe poderosa, aquests moviments tenen com a objectiu aturar les llicències d’extracció de combustibles fòssils i influir en les polítiques per combatre l’extinció massiva d’espècies i l’escalfament global.

L’ONU va denunciar en el seu moment que la Llei impulsada per Boris Johnson limitava i finalment limita de forma indeguda, drets fonamentals establerts pel Conveni Europeu de Drets Humans i incorporats a la legislació britànica l’any 1998; especialment el dret a protesta.

Per això, amb la Police, Crime, Sentencing and Courts Act 2022 —així s’anomena la llei—, podem dir que es culmina un procés de dècades d’investigació i anàlisi per anar construint un marc legal amb què la classe político-burgesa del Regne Unit pren mesures concretes contra aquella societat crítica, anomenada pejorativament grumpies (rondinaires).És a dir, classes populars organitzades que alcen la veu per reclamar i exigir al seu govern i  governants un canvi de direcció radical cap a les polítiques i interessos d’un poder turbocapitalista* que està duent la seva pròpia societat, com a la resta, a escenaris certament complicats per la subsistència.

Així mateix, amb la irrupció de la intel·ligència artificial, la necessitat de control social per part de la classe poderosa és encara més evident. Aquesta tecnologia, que pot ser utilitzada per condicionar conductes i promoure figures de disrupció social segons els interessos de qui la controla, com vam veure en l’assalt al Capitoli dels EUA, ha estimulat aquesta mesura legislativa. El mateix Sam Altman, CEO d’OpenAI, adverteix d’aquests perills, i és per això que hi ha tot un moviment que crida a la responsabilitat d’aquesta eina/arma.

Tot plegat té lloc en un context històric globalment convuls amb un reescalfament de la guerra freda i, concretament al Regne Unit, en un escenari de profunda crisi econòmica d’arrel prepandèmica: un Brexit, un milió i mig de desemparats que no es poden permetre ni els béns essencials, un creixement sense aturador de pobresa infantil, aproximadament 14 milions de britànics en perill de pobresa extrema i un llarg etcètera. Aquesta situació fa que aquesta llei sigui encara més inquietant pels ciutadans del Regne Unit, ja que seria un escenari perfecte per impulsar mesures de control social i mordassa. Autoritarisme.

Aquest panorama és plenament extrapolable a altres països i realitats.

I és casualment després del desplegament del pla d’instal·lació de centenars de milers de càmeres de reconeixement facial arreu del Regne Unit que s’implementa la “Llei d’Ordre Públic”. La pel·lícula de Minority Report és ja una realitat.

En aquests paisatge desesperat apareix KILL THE BILL («Matar el Projecte Legislatiu»), eslògan de protesta contra les forces parlamentàries que el defensaven i que posteriorment ha estat utilitzat pels grumpies, per denunciar i exigir la derogació de diferents normes que guillotinen directament els Drets Humans més universals, com la petició d’asil.

Aquelles persones crítiques que manifesten oposició cap a l’extens control de l’Estat —les plataformes JSO, XR, Big Brother Watch, Index on Censorship, plataformes antimonàrquiques o simplement qualsevol grup de protesta— són l’objectiu primordial de la norma. Es tracta de limitar dràsticament les accions que puguin causar disrupcions a la societat sota l’amenaça estatal de penes de sis mesos de presó per simplement encadenar-se, tallar el tràfic o qualsevol acció que pugui tenir una mínima afectació a la ciutadania i qüestioni el poder.

La Llei atorga un poder enorme als cossos policials i limita dràsticament les accions que puguin causar molèsties. En resum, fer veure i sentir un malestar està penat.

Aquesta mesura legislativa impulsada pel partit conservador i maquillada pels laboristes, exactament igual que a l’Estat espanyol, va entrar en vigor el passat mes d’octubre. En un gir inesperat per a la ciutadania britànica, el partit laborista que demanava la derogació de la llei va canviar d’idea, arribant al punt hilarant en què el líder laborista Keir Starmer es postula en la defensa del nou poder atorgat a la policia. Us sona?

Igualment, la Ministra Prti Patel, defensant aquesta llei, que segons l’organització internacional Civicus Monitor situa a Anglaterra al mateix nivell que Polònia o Hongria, indica “objectivament” que l’opinió pública de la ciutadania és de responsabilitat i respecte a la llei i que es rebutja el comportament anti- social.

Per la seva banda, l’oposició s’ha dedicat a comparar a Boris Johnson amb Putin i poca cosa més.

Així doncs, tenim arreu un cos militar civil destinat a servir i protegir els privilegis d’una minoria encorbatada amb diamants de sang que s’alimenta de llàgrimes de les nostres filles i fills que veuen amb temor un futur cada cop més temible.

Davant d’aquesta situació, una part de la ciutadania es veu desemparada, abocada a sortir al carrer tot i la restrictiva llei i el sobrepoder policial, conscients que en aquest món convuls i contra la dictadura dels Estats cal treballar com mai la solidaritat trencada. I sortir, doncs, i cridar: “KILL THE BILL”!

*Turbocapitalisme, expressió del company Canó de la CNT