Fa temps que a Parcs i Jardins de Barcelon es viuen pressions i moviments que només es poden entendre com una pura estratègia de desgast i de repressió sindical contra les companyes de la CGT. Parcs i Jardins és un ens municipal de l’Ajuntament de Barcelona on hi treballa més d’un miler de persones, dels quals gairebé la meitat són personal d’oficines (tècnics administratius), i la resta són treballadors i treballadores dels parcs i jardins organitzats en 67 brigades. La gran majoria és personal laboral.
La CGT hi té una presència important: és la primera força a oficis i segona força al Comitè. Però el que molesta de la CGT no és tant la seva presència institucionalitzada com la seva pràctica sindical.
Així, no només s’ha estat assetjant a companyes, sinó que quan se’ls ha fet un acompanyament des de la secció sindical de CGT, la mà de la direcció ha caigut contra aquelles companyes que feien l’acompanyament, amb fins a tres expedients informatius disciplinaris. Els canvis de destí, per desgastar, són igualment usats com a eina repressiva.
Però la violència de la direcció contra les companyes no s’acaba aquí. El passat 7 de febrer va tenir lloc una assemblea de treballadors al Casinet d’Hostafrancs. Era ple de gom a gom i les companyes de CGT no van deixar d’assenyalar les problemàtiques que veien al seu lloc de treball. Entre d’altres, es va fer esment a la deixadesa del departament de Prevenció de Riscos Laborals: falta d’EPIs, falta de manteniment en vehicles, etc. Al tècnic de PRL no li va fer cap gràcia que es posessin a la vista les mancances i la deixadesa en les seves funcions.
Arran d’aquestes tensions, es posen sobre la taula accidents greus que hi ha hagut, amb la corresponent responsabilitat del departament de PRL. De fet penja una pena de presó contra el tècnic de PRL per mala praxis arran d’un accident greu. Potser això excita els ànims. Tampoc hi ajuda que des de la secció sindical de CGT es publiquessin els sucosos complements salarials que cobren tècnics i líders sindicals a Parcs i Jardins.
Companyes de CGT són, finalment, cridades davant de Recursos Humans per declarar arran d’un greu accident de treball que hi ha hagut i que cap d’elles ha presenciat. Com tothom a Parcs i Jardins, n’han sentit els rumors, però no poden de cap manera contestar al que els exigeixen: que donin noms del personal implicat. Des de CGT, precisament, s’instava als responsables de PRL que fessin la investigació pertinent i es prenguessin mesures, però des d’aquell departament sempre es topa amb la inoperància. La mateixa deixadesa que mostrava, per altra banda, la Tècnica d’Igualtat Anna Saliente —de la CUP i d’Endavant, candidata a l’alcaldia de Barcelona el 2019—, que tot i ser informada de l’incident no havia mogut ni un dit. Les companyes, doncs, són hostilitzades i interrogades, pressionades —d’una en una, això sí—, i finalment sancionades per una falta molt greu. Una sanció que els fou notificada, gens casualment, l’endemà de les eleccions municipals.
La sanció suposava una suspensió de feina i sou de 21 dies per una companya i de 30 dies per l’altra. Una sanció a la que ja s’ha posat recurs però que, mentrestant, a l’espera de judici, les companyes ja han complert.
Es tracta clarament d’una estratègia de repressió sindical, molt òbvia, contra la CGT i les nostres companyes, i possiblement amb connotacions de gènere. Però les companyes són fortes. I si Parcs i Jardins vol esclafar-nos, que s’ho treguin del cap. Perquè no se’n sortiran.
