Distanciament social i formació

Secretaria de formació de CGT Catalunya

Quan fa un any vam començar amb les tasques de formació en l’àmbit de la CGT Catalunya érem conscients de la dificultat que implicaria organitzar-les a causa de la situació sanitària. Organitzar xerrades, tallers o debats respectant el distanciament social i unes mesures sanitàries en constant canvi ha sigut quelcom complicat, però ens hi hem anat adaptant.

Ara bé, un dels efectes més evidents de la pandèmia ha estat la intensificació del procés de digitalització de les relacions socials. Ja fa més d’una dècada que cada cop més àmbits de la vida i relacions passen a donar-se a través d’internet, però aquest procés s’ha accelerat moltíssim. I evidentment en la formació també.

Si bé moltes persones ja rebien bona part de la seva formació llegida a través d’internet (Wikipedia, articles, xarxes socials…) en detriment de llibres i diaris en paper, el canvi més rellevant ha estat l’extensió de les xerrades i debats online, que fins fa poc eren quelcom molt marginal.

Aquest tipus d’activitats ens van venir imposades durant el primer confinament. Gairebé totes les organitzacions van començar a fer streamings, xerrades i debats a través de xarxes socials o programes de videoconferències. Però encara que les mesures s’ anessin afluixant aquest tipus d’activitats s’han quedat i se n’han organitzat al llarg de tot l’últim any. S’han dut a terme tant en format només online com en format mixt (amb possibilitat d’assistència tant online com presencial).

Quina és la nostra valoració al respecte? No podem extreure’n encara grans conclusions, ja que com que és un format amb poc recorregut seria precipitat fer afirmacions concloents. Ara bé, sí que podem apuntar algunes dinàmiques que hem observat, però que s’han d’agafar amb prudència.

“cada context té els seus avantatges i inconvenients. Ens toca a nosaltres detectar-los i saber navegar entre les onades”

Per un costat el format online a priori permet l’accés a gent que no té facilitat per moure’s o que viu lluny del lloc on es du a terme l’activitat. Això evidentment és útil especialment en el cas de les activitats organitzades per les Secretaries de Formació dels Comitès Confederals, ja que en el cas de les Federacions Locals no hi ha aquesta necessitat de descentralització i extensió territorial. També té l’avantatge que la formació es pot gravar i quedar penjada online, perquè persones que no hi han pogut assistir per problemes d’horaris puguin visualitzar-la més tard.

Ara bé, tot i que  puguem identificar alguns avantatges, també ens trobem amb algunes problemàtiques associades. Per un costat, encara que es pogués pensar que el fet que no hi hagi impediments geogràfics a l’assistència permetria que hi participés molta més gent, la realitat ha estat que exceptuant alguns petits casos l’assistència ha estat més aviat baixa. A més, hem detectat que al voltant d’un 30% o 40% de les persones inscrites finalment no assistien. Podria ser simplement que les activitats que hem organitzat no fossin de l’interès de les afiliades, però les dades de la Secretaria de Formació del Comitè Confederal són molt similars.

També hem notat que en els debats online les persones participen molt menys. Això ho hem pogut contrastar tant en els debats de format mixt com amb els de format només presencial. Quan la persona amb què debats és una pantalla, i especialment si les càmeres estan apagades, les persones agafen un rol més passiu. Per no parlar de tots els problemes de participació associats a una mala connexió o a problemes tècnics.

Per tant, una hipòtesi és que la no presencialitat fa que la gent s’impliqui menys, que tingui un sentiment de responsabilitat més laxe respecte a l’activitat, tant en l’assistència com en la participació.

Un altre punt que veiem problemàtic respecte al format online és la manca de relació que s’estableix entre les persones assistents. Els debats, formacions i altres activitats presencials permeten establir llaços entre les participants. Les converses que podem tenir quan s’acaba, en un ambient més informal, ens permeten conèixer a companyes d’altres sindicats que potser no coneixeríem en la nostra activitat del dia a dia.


Per altra banda, la majoria de persones que fan les formacions no tenen coneixements de com dur-les a terme en un format online. Si fer una xerrada presencial ja és complicat (amb pedagogia, generant interès entre la gent, etc.), amb el format online es torna encara més difícil. Això fa que algunes formacions siguin difícils de seguir des de casa i com que desconnectar-se d’una xerrada és menys violent que aixecar-se de la cadira i sortir de la sala, el descens en el nombre d’assistents durant la sessió es dona molt més en el format online.

A més, les xerrades i formacions gravades acostumen a durar més d’una hora i pel format que tenen la gent no les acostuma a veure a posteriori. Les dades de visualització dels vídeos de formacions deixen força clar que gairebé ningú es mira més de cinc minuts de vídeo de xerrades penjades.

Finalment, no podem deixar de mencionar la dependència tecnològica que tenim respecte a les grans multinacionals capitalistes que controlen internet (Amazon, Microsoft, Google, etc.). En la gran majoria de casos utilitzem programes d’aquestes empreses, fins i tot pagant, cosa que els enriqueix encara més.

Per tot això, creiem que de moment tenim grans limitacions per dur a terme la formació online de forma a adequada i que, en cas de voler seguir-la fent, hem de millorar força el format. Per exemple hauríem de treballar cap a una major sobirania tecnològica; en comptes de gravar xerrades hem de fer materials de formació específicament audiovisuals, però més amens. I també hem de seguir apostant per la presencialitat i contacte directe, per la formació directa organitzada pels sindicats i federacions locals, per generar materials escrits, etc.

Cada context té els seus avantatges i inconvenients. Ens toca a nosaltres detectar-los i saber navegar entre les onades.