Agustí Guillamon. El Far.
Vsevolod Mikhaïlovitch Eichenbaum (1882-1945), més conegut pel pseudònim de “Volin” va néixer l´11 d´ agost de 1882 a Vorónezh. De família burgesa acomodada; els seus pares eren metges. Matriculat a la Facultat de Dret de San Petersburg, aviat l’abandonà per a dedicar-se plenament a la militància al Partit Socialista Revolucionari.
El 9 de gener de 1905 era a les primeres files de la manifestació del Diumenge Sagnant, bàrbarament reprimida per les tropes tsaristes. L’endemà (10) va participar en la fundació del primer soviet, creat per a ajudar a les víctimes i perseguits de la matança del dia anterior. Mesos després participà en la fundació del Soviet de San Petersburg. En 1906 va intervenir a una insurrecció contra el tsarisme a Kronstad. Va ser detingut i empresonat a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, i després deportat a Sibèria, d´on va aconseguir evadir-se el 1907. Arribà a França, on evolucionà cap a l’anarquisme, acabà els seus estudis i sovintejà els cercles revolucionaris.
En 1915 va ser detingut per les seves activitats antimilitaristes. L’estiu de 1916 va ser deportat a un camp de concentració pel govern Millerand, aconseguint fugir i embarcar a Burdeus en un vaixell cap als Estats Units. En aquest país, treballà a la Federació d’Unions Obreres Russes, on s’encarregà de l’edició de Golos Trudà/La Veu del Treball. Va fer conferències i mítings per tot arreu dels Estats Units i el Canadà.
El 4 de gener de 1917, davant les primeres notícies d’aldarulls revolucionaris a Rússia, va decidir tornar-hi com a militant anarcosindicalista a Petrograd, on va patir la feblesa i divisió del moviment anarquista. Va ser redactor del Golos Trudà fins a la firma de la pau de Brest-Litovsk (3 de març de 1918), quan va decidir deixar el periòdic i Petrograd, davant l’omnipotència dels bolxevics.
Se’n va anar a Brobov, on treballà al soviet d’aquesta ciutat. S’encarregà de la redacció del diari Nabat (Toc d’Alarma), editat a la regió. Va sumar-se als organitzadors de la Conferència de Kursk, encarregada de redactar una declaració d’unificació de les diverses tendències anarquistes en conflicte. Volin va formular la seva tesi de la Síntesi Anarquista. A la tardor de 1918, Volin creà, amb d’altres companys, la Federació Anarquista d’Ucraïna, coneguda amb el nom de Nabat, organització amb gran capacitat de mobilització.
El 1919, Volin s’afegí al moviment makhnovista i fou responsable de la secció de cultura i educació de l’exèrcit insurreccional. Aquest mateix any, Volin va ser designat president del Consell d’Insurgents, on treballà intensament durant sis mesos. Va emmalaltir de tisis el desembre de 1918 i fou hospitalitzat a Moscou, on va ser fàcilment detingut pels bolxevics el 14 de gener de 1920. Entregat a la Tcheka, fou alliberat a l’octubre de 1920, gràcies a l’aliança firmada entre l’Exèrcit Negre i l’Exèrcit Roig, amb l’objectiu de lluitar conjuntament contra les tropes blanques del baró de Wrangel. D’altra banda, Nèstor Makhnò havia exigit expressament la llibertat de Volin.
Volin es traslladà a Jàrkov, on col·laborà amb la Confederació Nabat a la preparació d’un Congrés anarquista, convocat pel 25 de desembre. El dia anterior, els bolxevics van detenir a Volin i a tots els anarquistes compromesos amb Makhnò.
Empresonat primer a Butyrka i després a Lefòrtovo, va patir les brutalitats de la Tcheka. Va fer vaga de fam, que terminà feliçment gràcies a la sobtada intervenció d’Emma Goldman, Alexander Berkman i Alexander Shapiro, delegats del sindicalisme europeu que participaven en un Congrés del Profintern (juliol de 1921). Aquests sindicalistes aconseguiren el compromís dels bolxevics d’alliberar a deu d’ells, entre els qui apareixia el nom de Volin.
Va poder-se refugiar amb la seva família a Alemanya, acollit per la Unió Obrera Lliure de Berlín, que publicà el seu opuscle La persecució de l’anarquisme a la Rússia Soviètica. Traduí el llibre de Piotr Arxinov sobre la història del moviment makhnovista. Sebastián Faure el va invitar a residir a França, on arribà amb la seva família a l’estiu de 1925. Col·laborà a l’Enciclopèdia Anarquista i edità diversos opuscles i articles. També amb Arxinov, participà en la publicació de Dielo Trudà (Causa Obrera), del Grup d’Anarquistes Russos a l’Estranger.
Arran de la publicació de la controvertida Plataforma Organitzativa dels Comunistes Llibertaris, en 1926, Volin va trencar amb Nèstor Makhnò, Piotr Arxinov i d’altres. La tempestuosa disputa va marcar una profunda divisió en el si del moviment anarquista rus a l’exili.
En abril de 1927 Volin, Sobol, Schwartz, Senya Fléchine, Mollie Steimer i d´altres van publicar una “Resposta a la Plataforma”, que atacava i refutava la Plataforma de Dielo Trudà, alhora que reclamava un humanisme universal que negava la lluita de classes com a horitzó únic. Veien en la creació d’un centre polític i un exèrcit revolucionari la defensa del principi d’autoritat.
Volin oposava a la Plataforma, una organització de Síntesi Anarquista, que anés cap a la superació de les divisions teòriques i organitzatives existents entre els llibertaris: anarcosindicalisme, anarco-comunisme i individualisme. La polèmica es generalitzà i s’enverinà, fins al punt de què els partidaris de la síntesi van acusar els plataformistes de voler inocular el virus bolxevic al pensament anarquista.
El 1934, Prudhommeaux i Volin van fundar Terre Libre. A petició de la CNT espanyola, Volin es va encarregar de la publicació a París del periòdic en llengua francesa L’Espagne Antifasciste. El gener de 1937 Leo, fill de Volin, arribà a Barcelona com a milicià. Prudhommeaux i Volin van criticar fermament el col·laboracionisme cenetista a L’Espagne Nouvelle i Terre Libre.
El juny de 1940 es traslladà a Marsella, on acabà La Revolució Desconeguda, publicada pòstumament el 1947. Les privacions de la lluita clandestina contra els nazis minaren la seva salut. Va morir de tuberculosi, a Paris, el 18 de setembre de 1945.