El personal sanitari denuncia la manca de protocols i mesures de protecció

Redacció Catalunya

El passat dia 16 de març, treballadors i treballadores de diferents seccions de la CGT de Catalunya van realitzar una roda de premsa telemàtica al local del sindicat on denunciaven la falta de recursos als centres sanitaris.

Representants sindicals de la CGT Catalunya han avisat que els falten equips de protecció individual (EPIs) adequats per a poder-se protegir del Covid-19 en els sectors hospitalari, de transport sanitari i d’atenció domiciliaria. Denuncien que tal com estan treballant ara poden ser transmissors del coronavirus a la població

En una roda de premsa telemàtica diversos representants sindicals del sector sanitari de CGT Catalunya han avisat de la falta de recursos i prevenció, i denunciant que els hi calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill a la població davant el Covid-19.

“Els EPIs són un material que necessitem de manera preventiva per no contagiar-nos”, ha dit Samuel López, treballador del sector de les ambulàncies. Per això, ha denunciat que en el transport sanitari no van disposar des del primer moment del material de protecció adequat i que ara els arriba de manera racionalitzada i insuficient.

“com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però no volem ser transmissors del virus a la població”

“Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables”, com haurien de ser per a protegir-se del Coronavirus, ha explicat López. “Maribel Ramírez treballadora a l’Hospital Universitari de Bellvitge i delegada per CGT, a qui ja vam entrevistar al darrer número, ha explicat que “com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població”.

“Si el personal sanitari no està ben protegit pot contagiar-se més fàcilment i això pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui doblar torns. Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els sanitaris no arribin a tot, encara que intentin donar més del 100%”, ha afegit.

Celia Sanjuan, del sector de l’atenció domiciliària, ha denunciat que no tenen resposta de l’administració davant d’aquesta manca de material de protecció: “Aquest matí ens havien de donar el material i només ens han donat pots d’aloe vera”. Ara mateix hi ha 4.000 treballadors d’aquest sector a Barcelona, atenent 2.600 usuàries sense EPIs, ha explicat.

“Els nostres treballadors fan entre 4 i 5 visites al dia sense mascaretes i sense poder-se netejar entre visites. Per això crec que cal que es posin mesures ja, perquè el contagi cada vegada serà més gran”. Sanjuan també destaca la diferència entre serveis d’atenció domiciliària i teleassistència privats i municipals, ja que els darrers sí que disposen de materials de protecció. La representant a l’Hospital de Bellvitge ha denunciat també que l’estat espanyol és un dels darrers en llits hospitalaris, “Tenim 3 llits per cada 1.000 persones. Som dels darrers països amb llits hospitalaris”, ha denunciat Ramírez.

Samuel López ha detallat que a les ambulàncies s’està portant pacients de l’hospital a casa “per fer la quarantena, perquè són positius per Coronavirus, sense mesures o amb mesures insuficients”. Això els fa patir pels pacients no infectats que van als hospitals. “No podem garantir la seva protecció”, ha denunciat. “Farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem els EPIs per no posar en perill més companys, ni famílies, ni pacients”.

Protocols canviants i insuficients

“Als hospitals anem pel sisè protocol en 5 o 6 dies i això suposa que, amb unes càrregues de treball brutal, els treballadors no tenen temps d’aprendre’s bé els protocols”. A més de la manca de protecció, els representants sindicals també han volgut destacar el canvi de protocols que s’està vivint els darrers dies. A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, es canvien els protocols dues o tres vegades al dia, ha explicat Ramírez.

López també ha explicat que a ells també els modifiquen els protocols dia a dia segons el material del qual es disposa. “Si no tenen les mascaretes impermeables, en posen de quirúrgiques; si no tenen guants, diuen que es posen entrar sense… i als treballadors del transport sanitari no urgent fins i tot els donen mascaretes de paper. Sabem que aquests materials són més cars, però necessitem treballar de forma segura”. Tot plegat, un despropòsit que no només deixa desemparades les treballadores sanitàries, sinó també a tota la població.