Redacció Catalunya
El passat 10 de gener vam visitar la botiga de l’Economat Social. Es tracta d’una cooperativa de treball especialitzada en la venta de producte ecològic, local i d’economia social i solidària. S’ha establert a Barcelona amb una botiga a Sants -i un centre cultural autogestionat- al carrer de la Constitució 85. Vam parlar amb el Marc Montaner, soci treballador de l’economat.
L’Economat és una cooperativa de treball que va néixer l’any 2013. L’objectiu principal de la cooperativa és proveir de producte ecològic, local i a la mesura del possible que provingui de l’economia social i solidària. Nosaltres treballem bàsicament amb productes alimentaris, que tenim alguna cosa de la llar i de cosmètica però sobretot és producte alimentari.
Un dels grans objectius de la cooperativa és fer aquest producte accessible a la majoria de la població.
Nosaltres vam triar el model de la cooperativa de treball amb socis col·laboradors. Vam triar el model de la cooperativa de treball perquè sabíem ben bé qui treballaria a la cooperativa , però no estàvem del tot segurs qui consumiria.
Qui vau ser vosaltres?
Nosaltres vam ser tres treballadors que vam capitalitzar l’atur a la cooperativa i desde 20 i 30 families consumidores que sabíem que es vincularien des del primer moment. Aquest era el nucli inicial.
I això era aquí a Sants?
Sí
Però no era aquest el local?
No. Vam deixar un local que està a dos carrers d’aquí, al carrer Jocs Florals, és un local més petitet, en un carrer molt poc transitat, i molt poc comercial. Pagavem poc lloguer i en els primers anys ens va ajudar a subsistir perquè era important que les despeses estiguessin reduïdes.
Heu anat creixent i ara esteu en aquest local preciós.
Sí. Tots els anys vam anar creixent molt. L’activitat econòmica donava més o menys per mantenir una jornada complerta com a molt, i dividida entre tres persones. L’aventatge era que ens ho podíem combinar amb altres activitats econòmiques aquestes dos persones. Ens donava un ingrés extra. Ara mateix el panorama ha canviat perquè estem en un nou local en un carrer on passa molta més gent. En uns nou mesos en aquest local hem més de doblat en número de socis.
Quants socis consumidors hi ha a la cooperativa?
Entre 350 i 400 famílies sòcies, o acostant-nos al miler persones.
Com es prenen decisions entre els tres socis treballadors i les sòcies consumidores de la cooperativa?
Al ser cooperativa de treball la majoria del poder de decisió dins de la cooperativa és dels treballadors – un 60 per cent. I tot l’altre 40 vindrien tot el conjunt de socis consumidors. L’última paraula sempre la tenim els treballadors. No ens tanquem per transitar en un futur cap a cooperativa mixta on el poder de decisió està totalment equilibrat però tenint en compte que hem passat pastants anys de penúries, creiem que era poc… creiem que tenia molt sentit que les decisions econòmiques transcendentals de la cooperativa – tenint en compte que nosaltres havíem capitalitzat l’atur, que estàvem destinant moltes hores al treball que no estava pagat – llavors que les tinguéssim els treballadors. Vull dir, nosaltres estàvem al 100 per cent compromesos amb el projecte. Un consumidor té un compromís molt més petit, tenint en compte que ha aportat un petit capital social i que pot marxar quan vulgui. Al menys per començar creiem que tenia molt de sentit això.
El creixement de la botiga us ha permès ampliar les jornades laborals dels socis treballadors?
Ara més o menys la cooperativa donaria per a dues jornades complertes.
Continueu els tres socis treballadors formadors de la cooperativa?
No. Una de la persones que va iniciar la cooperativa va marxar i se n’ha incorporat una tercera. Amb vistes de potser incorporar una quarta persona.
Valors
Compartim els valors de l’economia social i solidària: igualtat de gènera, la no discriminació ni per rassa, ni per religió. Els treballadors prenem decisions de forma assembleària. Quan parlem de prendre decisions, evidentment distingim entre decisions més de caire diari, en aquest cas únicament les prenem els treballadors. I després fem mínim un cop una assemblea anual on amb tota la transparència mostrem els números de la cooperativa a la resta de socis consumidors de la cooperativa. I a mes a mes intentem que les decisions més transcendentals les prenguin en aquestes assemblees, on també hi hagi representació dels consumidors. L’únic any que vam fer alguna assemblea extraordinària va ser l’any passat precisament pel canvi de local. El canvi de local també ha portat canvis en quant a organització de la cooperativa. Ara és més senzill associar-se. Abans demanàvem un capital social de 60 euros, ara és únicament de 10 euros. Donem l’oportunitat també d’aportar treball voluntari a canvi d’un descompte sobre les compres. També donem l’opció de pagar quota o no pagar quota, de 20 euros trimestrals. Qui paga quota té uns preus més ajustats. Així beneficiem els consumidors més fidelitzats, qui està més compromès amb la cooperativa.
Quan oferiu descompte a canvi de treball voluntari, afavoriu la gent que no tindria accés?
Sí, va una mica en aquesta línia. Amb aquestes mesures hem ampliat el ventall de persones destinatàries a qui pot beneficiar el projecte. De fet, en quant a l’àmbit de preus, estem més o menys en la línia del que seria anar al mercat de producte convencional. Evidentment es pot trobar producte més econòmic. Normalment el qui té voluntat de consumir producte de la cooperativa ho fa i normalment no és per raons econòmiques qui no ho fa.
Parla’m de l’Ateneu.
L’Ateneu segurament és la part més desenvolupada de la cooperativa. Els treballadors ens hem centrat en la part econòmica de la cooperativa, i llavors no hem destinat gaires esforços a la part més cultural. Hi ha hagut activitats que s’han consolidat al llarg dels anys i en aquests casos comptem amb l’ajuda de socis consumidors. Considerem activitat cultural anar cada any a fer una calçotada a casa del pagès i fer una ruta per tots els camps del pagès. Cada any també hem fet al propi carrer de la cooperativa una paella i un espectacle de titelles i un concert. Tot això gràcies a sòcies col·laboradors. Els treballadors no ho podríem assumir. A més al local hem fet activitat cultural o social, com classes de ioga o tallers de cuina o dansa. Un espai per què els socis puguin aportar els seus coneixements o habilitats a la resta de socis de la cooperativa.
Una persona que s’associa està obligada a fer una petita formació al llarg del primer any. Donem moltes opcions per fer aquesta formació i amb molta flexibilitat. Fem una formació bàsica sobre el cooperativisme i l’agroecologia i explicant amb profunditat el funcionament de la pròpia cooperativa. Així fem una mica de pedagogia a la mesura del possible per que la gent sàpiga que això no és simplement una botiga de producte ecològic. Amb aquest primer filtre fas que la gent ja tingui una sèrie de conceptes basics al cap i sobretot tenir clar que això no és una botiga més.
Quines relacions teniu al món cooperatiu?
Per una part formem part de la cooperativa Que Viure, una distribuidora cooperativa on les decisions les prenen les pròpies cooperatives que en formen part. Som socis de som energia. I de cooperatives del barri de Sants, com l’Impuls Cooperatiu de Sants, una associació que agrupa les diferents cooperatives del barri amb projectes econòmics de transformació social. I de la Xarxa d’Economia Solidaria de Catalunya. Estem federats a la Federació de Cooperatives de Treball.
El model de la cooperativa de treball es pot aplicar a tots els àmbits?
A tots els àmbits. Existeixen exemples de cooperatives de treball des de funeràries fins a supermercats. Es pot extendre a qualsevol objecte economic.
Creus que la cooperativa de treball pot canviar el model econòmic?
És una pregunta recorrent. Jo crec que cooperativitzar en el sentit de col·lectivitzar per si sol és impossible. Calen altres línies que facin escletxes dintre del sistema. Jo crec que és una bona linea de treball. En la seva mesura pot ajudar a anar canviant la correlació de forces. Si els propis treballadors es poden abastir d’aliments i tots els serveis que necessitin per viure en cooperatives que treballen amb una direcció determinada en quant a la transformació social, tot això va restant poder econòmic a les èlits. És una línia més de lluita per fer front al sistema econòmic.
Dins del món cooperatiu també hi ha precarietat laboral.
Absolutament. També hi ha precarietat i també hi ha perversió del model cooperatiu. Hi ha cooperatives que, mare de déu, no tenen res a veure amb el que serien cooperatives que treballen per a la transformació social. Per una part hi ha precarietat. Hi ha cooperatives on el seu funcionament és molt més semblant al d’una empresa mercantil que no pas al d’una cooperativa.
Equitat social
Això és una mesura que afavoreix que gent que disposa de menys recursos econòmics però a la millor disposa de més temps es permet accedir amb unes condicions avantatgoses. Gent que no té recursos econòmics, per molt que els hi rebaixies el preu, els hi és impossible. Hi ha moltes entitats que treballen amb aquests col·lectius i que els hi donen el menjar gratis.
Un dels criteris que tenim a l’hora de seleccionar els productes que tenim a la cooperativa, a part de que sigui local, que això dona moltes garanties en quant a la traçabilitat, i que vingui en la mesura del possible, de l’economia social i solidària. Un dels seus valors principals és l’equitat social. És a dir, a cada part del circuit econòmic, des de la producció, fins a la comercialització, distribució i venda final, cada part s’importi el que li toca en quant al valor afegit. Que ningú es lucri en cap banda del circuit econòmic. Això per nosaltres és molt important. De fet, el pagès amb qui treballem més estretament està sindicat i treballa a la sectorial agroecològica de la Unió de Pagesos. Treballar amb certs sectors econòmics sempre és una cosa que ens mirem bastant. Mirem de no treballar amb segons quines empreses.
El nom
El nom fa referència a les antigues cooperatives de consum que van estar molt a l’auge durant els anys 20 i 30 aquí a Catalunya. Nosaltres venim a recuperar aquest model economat.
Com es pot lluitar contra les grans empreses que ho tenen molt més fàcil?
En l’ambit alimentari, té molta importància que el projecte sigui molt arrelat a la comunitat que l’envolta. Portem molts anys picant pedra en un barri que a més a més està bastant per sota de la mitja en quant a la renda per capita de Barcelona, és una zona bastant deprimida. Podem estar contents amb l’èxit que estem tenint en aquesta zona. Tot i no estar en una zona rica estem aconseguint que un producte que és més difícil d’accedir per a gent que no té capacitat econòmica, està tenint prou èxit. D’alguna manera això demostra que és més aviat una voluntat, quan una persona vol consumir d’una altra manera i prefereix pagar una mica més per producte però saber que està beneficiant una cooperativa que té un cert retorn social, i a més a més, els seus diners van a parar en gran part a productors que treballen la terra.
Una crítica fàcil que es pot fer és que algú pot dir que ens hem vingut a muntar el nostre xiringuito.
A part de ser cooperativa de treball, nosaltres om sense ànim de lucra i de iniciativa social. Això implica que si la cooperativa té beneficis, els treballadors no ens els podem repartir. Per tant no ens podem lucrar de la nostra activitat. Lo fàcil seria pujar-nos els sous. Sent de iniciativa social, també estem capats en quant a pujada de sous. Ens els podíem pujar com a màxim un 20 per cent per sobra del que marca el nostre conveni, que és el conveni de comerç minorista de Barcelona, on la categoria més alta no arriba a 20 mil euros bruts a l’any. I la majoria de les categories més baixes han quedat totes descartades per la pujada de sous mínims. Eren una autèntica vergonya. Tots els beneficis s’han de revertir en la pròpia cooperativa.
Tota cooperativa de treball, per llei, ha de dotar un 10 percent dels beneficis al fons d’educació i promoció cooperativa, que és un fons que es fa servir per fer formacions als socis o per destinar-lo a activitats culturals. Nosaltres hem doblat el percentatge de beneficis destinats a aquest fons, és a dir, un 20 per cent. I a més a més hem posat un filtre de democràcia econòmica per què aquest fons no el gestionaríem els treballadors sinó que el gestionarien únicament els consumidors de la cooperativa. Just aquest any hem dotat aquest fons de diners perquè fins ara hem anat amortitzant les pèrdues dels primers 6 anys.
La crisi econòmica
Nosaltres vam néixer al final de la crisi, si és que ha acabat. Va néixer el 2013. Portavem 5 anys de crisi. No vam néixer en un bon moment. Els nostres inicis eren un local en un carrer poc transitat per que paguéssim poc lloguer. A més a més destinavem nomes un terç cadascú a la jornada. Tampoc ens vam tirar molt a la piscina al començament. No vam haver de fer casi bé cap inversió en el local. Va ser un projecte de molt d’anar fent a passetes de formigueta. Ara sí que ens hem tirat a la piscina perquè hem dut la reforma de tot aquest local amb una altra ubicació amb una altra situació. Van ser 2 anys de pèrdues, 1 any d’estabilitat i 3 anys de beneficis en què vam amortitzar les pèrdues dels primers anys.