Es dispara la repressió a TEPSA

Comunicat de la secció sindical de CGT a TEPSA

En els últims dies s’estan vivint situacions molt tibants en el nostre centre de treball. Situacions que per a res afavoreixen el bon ambient laboral, que perjudiquen greument la cultura del treball, la impossibilita. Aquest tipus de situacions estan inserint una càrrega psicosocial als treballadors que en el pitjor dels casos podrien afavorir que s’ocasionessin incidents o accidents.

La Direcció de TEPSA, lluny de treballar per solucionar-les, amb la seva actitud, intencionadament o no les està afavorint.

Com tots hem pogut veure, el relleu generacional en la Direcció de TEPSA, lluny de treballar per a solucionar els problemes de sobrecàrrega de treball, de vetllar per una vigilància de la salut adequada als productes als quals estem exposats. Lluny de promoure una cultura real de la Prevenció i la Salut en el treball, més enllà de mera propaganda. Lluny d’alleujar amb contractació la sobrecàrrega de treball existent en les instal·lacions. Lluny de contemplar el delicat del nostre treball manejant matèries perilloses. Ho assumeix o mira cap a un altre costat. Cap als treballadors.

En els últims dies la Direcció de TEPSA està promovent un nivell de tensió i sotmetent al personal d’operacions a una càrrega mental i unes pressions molt perilloses en qualsevol treball. Està armant un argument a base de sancions i expedients a operaris de manera gairebé obscena en la qual “la foto Final” pretén ser moguda a propòsit en una adreça: la dels/les treballadors/es, per a així construir el fals relat que les manques en seguretat i el risc, vénen donades únicament per part dels/les treballadors/es.

Nosaltres, que portem anys denunciant i comunicant la manca de personal i el risc que això suposa, veient com tapen incidents molt greus en els quals només l’empresa té responsabilitat i sancionen petits errors de treballadors amb un relat fals, intencionat, obscè. Que portem temps avisant a l’empresa que tres persones no poden atendre una emergència amb dos vaixells de matèries perilloses en descàrrega. Que hem avisat una vegada i una altra que s’estan donant situacions molt perilloses.

Nosaltres unides no permetrem que TEPSA sigui un altre IQOXE!
I és que no tenim dubte que tot això està directament relacionat amb un nou pla de reestructuració que acabarà reduint condicions, salaris i en la línia dels últims 6 anys: amb una política d’externalització i precarització que finalment acabarà afectant a tots els departaments.

Mai s’ha tractat de “a qui” assenyalen, persegueixen, sancionen o acomiaden… i ara tampoc. Sempre ha estat igual, ho feien amb la persona, però “de cara al col·lectiu”, ara tampoc ha canviat. Sembla que, a portes de rebre als nous compradors, RUBIS TERMINAL, potser la Direcció de TEPSA necessita “construir culpables” als quals dirigir el focus. Encara que això suposi comprometre l’ambient laboral creant aquest tipus de nefastes situacions.

Tampoc és una cosa que comprometi només la seguretat del personal d’operacions, això és obvi. Tots/es sabem la quantitat de personal que treballa en altres departaments, personal extern, etc.… i tot/es sabem les característiques de les nostres instal·lacions i la dels accidents greus associats a aquesta mena d’activitat. Sempre present el lloc en el qual estem, les empreses veïnes dedicades també a matèries perilloses, la proximitat amb la població civil: impedim que es repeteixi un accident tan recent com el de IQOXE i en el qual s’està demostrant clarament les negligències per part de la direcció d’empresa.


Per nosaltres, per les nostres companyes, per les nostres famílies.

Avui no ha mort un miner

Máximo de la Corte. Secretari General de la CGT Sallent

[Escrit realitzat arran de la mort de Pau Camp a la mina de Vilafruns, el 4 de juny]

Avui ha mort un altre esclau, un altre esclau entre els molts que ICL Iberia subcontracta a aquests mercaders d’esclaus que s’anomenen RUS, OSSA, HIMESA, LOAL. I podríem seguir afegint noms a la llista, perquè mercaders sense escrúpols sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà.

Cinc anys han hagut de passar per a veure un altre esclau mort, en Sergi Font Vilardell, també de RUS, però és molt més greu el que s’amaga a l’interior de la mina i dels despatxos dels caps de les mines. Amb la seva passivitat i deixadesa de les seves funcions fan de la mina un lloc molt insegur per a qualsevol però, si a sobre, tens la desgràcia que a la teva solapa no hi figuri l’anagrama d’ICL, la teva seguretat és molt menor.

Tres dies després de reprendre totalment les produccions, una roca mata en Pau. Ningú dirà res i, per descomptat, ICL faran els informes pertinents per a que es qualifiqui d’accident imprevisible. Ningú pensarà que aquestes són les conseqüències de què un treballador no pugui dir “NO, aquí no entro perquè no ho veig segur”. Tampoc ningú pensarà que aquestes són les conseqüències de l’escassa experiència que adquireixen els treballadors amb la seva rotació constant com a temporals en moltes d’aquestes empreses que, en el millor dels casos, tenen conveni del metall encara que estiguin treballant en una i per a una empresa minera. Perquè, és clar, si els apliquen els convenis de miners, surten més cars.

Sembla que aquest treballador es trobava efectuant una reparació en el ventilador en un “tajo” on es realitzava un rebaix. Prèviament s’havia fregat el sostre amb un minador. Sembla que ja s’havia avisat de la necessitat d’estrebar aquesta zona. Concretament la zona on s’ha produït l’esllavissada. Si ja s’havia dit que la zona havia de ser estrebada, com és possible que s’hagin enviat electricistes a fer una altra reparació al mateix lloc?

Escric això perquè no en tinc prou amb un llacet i un emblema de miner buit de contingut, sabent que el dilluns tot tornarà a ser com era ahir o abans-d’ahir. Perquè de res serveix un emblema amb un llacet acompanyat d’un silenci que ens fa còmplices.

Adéu, Pau Camp.

Adiós Pau Camp.