Sector social, sector fatal

Redacció

Des del Sector Social de la CGT es va realitzar entre l’abril i el juny passat una enquesta per conèixer la situació del sector.

Hi van participar 861 treballadores en actiu o a l’atur del sector social de Catalunya, dins del paraigües de diferents convenis (acció social, lleure…) i professions (educadores socials, treballadores socials, psicòlogues, integradores socials, pedagogues, treballadores familiars…).

Llegeix més

Les treballadores del tercer sector, víctimes del sistema patriarcal i capitalista

Soazig Noirault. CGT Ensenyament BCN – Sector social

L’àmbit social és un sector altament feminitzat en el qual més del 75% de les persones contractades som dones (i gairebé un 60% de les persones voluntàries).  Les desigualtats es poden observar en el tipus de feina que es desenvolupa, en els salaris i en els càrrecs. 

Aquest fenomen de la “feminització de les cures”  vol dir que les dones som les que majoritàriament desenvolupem les tasques vinculades a les cures, és a dir, les relatives a l’atenció precoç, l’atenció domiciliària, a la gent gran, a les persones amb diversitat funcional, a les dones i infants víctimes de violència masclista, a les persones en situació de sensellarisme i l’acollida a les persones migrades entre altres. Els homes acostumen a treballar en àmbits “més reconeguts”, com els serveis sociosanitaris (atenció a persones amb problema de consum per exemple) o amb un rol de model com els educadors socials en l’àmbit de l’atenció a infància i adolescència. 

Les desigualtats també s’observen en els tipus de càrrecs dins de les organitzacions. Segons el model d’organització del centre de treball (grans empreses o petites entitats), les dones no accedim en les mateixes condicions als càrrecs directius. Els homes ocupen més càrrecs directius o presidències i, quan ho fan, dirigeixen entitats que generen volums econòmics més alts mentrestant les dones que aconseguirem accedir a càrrecs ho farem dins de les organitzacions més petites. 

Amb la capitalització de les cures també veiem com la pobresa té nom de dona. Les treballadores ens trobem en situació de progressiva precarització i hem de fer front a una situació de violència patronal que patim tant professionals com persones usuàries, amb la complicitat de les institucions. 

“moltes empreses estan fent negoci de les necessitats d’aquells sectors de la societat més exclosos”

Una de les principals raons és la subcontractació de serveis bàsics per empreses privades.  La gran majoria dels serveis socials i de l’educació estan externalitzats a entitats privades i aquí està el gran engany del “Tercer Sector Social”, que suposadament estaria format per entitats sense ànim de lucre però la realitat és que moltes empreses estan fent negoci de les necessitats d’aquells sectors de la societat més exclosos. Trobem tant a grans fundacions que funcionen com veritables empreses capitalistes, suposades cooperatives socials i educatives que també exploten i precaritzen com SUARA o EDUVIC així com grans empreses com Accent Social (antiga CLECE) propietat del Florentino Pérez, que també és president d’ACS, una de les principals empreses de l’IBEX 35. De fet l’actual “Ajuntament del canvi” d’Ada Colau va continuar renovant el contracte amb Accent Social per a la gestió d’una gran part del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) per a persones majors i dependents de la ciutat, oferint beneficis milionaris a l’empresa de Florentino Perez. A més, Accent Social també té la gestió d’altres serveis de la ciutat com a albergs socials per a persones en situació de sensellarisme. Arrel de denúncies de la CGT també s’estan investigant en l’Oficina Antifrau irregularitats i pràctiques sospitoses de fundacions com Plataforma educativa (dirigida per Ricard Calvo, antic Director general de la DGAIA) i la Fundació Salut i Comunitat.

Un altre exemple és el de les vetlladores (docents de suport) o les monitores de temps lliure a les escoles públiques. Molts dels serveis de menjador escolar actualment són gestionats per empreses externes que contracten a les seves treballadores amb condicions molt precàries (contractes fixos-discontinus, jornades parcials, sous irrisoris – molts amb pagament en ‘espècie’ considerant el menjar part del salari). A més moltes vegades es contracten empreses que poc tenen a veure amb l’àmbit educatiu.

Amb l’externalització dels serveis, se’ns aplica convenis de l’àmbit privat amb salaris que no arriben als 1000€ al mes i amb sous congelats des de fa anys perquè no hi ha prou voluntat de part de les patronals ni dels sindicats majoritaris de negociar els convenis del sector amb millores significatives (hores que no es paguen, contractacions per sota de conveni, jornades eternes, horaris canviants, etc.). 

Tampoc se’n reconeixen les mateixes condicions que si fóssim treballadores contractades directament per l’Administració pública. Ens veiem abocades a situacions de dificultats per conciliar la vida personal i familiar, dificultats per agafar la baixa laboral en cas que el nostre lloc de feina sigui de risc durant un embaràs (cosa que passa sovint al treballar amb persones en risc d’exclusió social o en situacions vulnerables). 

També patim una sobrecàrrega laboral a causa dels canvis de ràtios imposats per la Generalitat com pot ser el cas en els centres d’acollida per a joves estrangers, centres residencials per a infants i adolescents o residències i centres de dia per a persones amb diversitat funcional i mental.

La connivència i complicitat entre la patronal i l’Administració és alarmant i denigrant per la classe treballadora. Fa que ens convertim en usuàries dels mateixos serveis en els que treballem i que no només les treballadores de l’àmbit social patim un biaix de gènere, sinó també els col·lectius que atenem. Les xifres de risc de vulnerabilitat i altres indicadors així ho constaten. Les dones són les grans damnificades per la crisi i la pobresa estructural.

Per tot això, farem vaga el 8M. Bé, farem vaga les que podem perquè els serveis mínims pactats són malauradament molt similars al nombre de professionals que tenim en el nostre dia a dia!