Mal d’Escola: Fer-nos la vida fàcil

Adriana Rubio

Convertir les escoles en un lloc habitable no és una tasca fàcil. La institució, amb la seva funció reproductora, actua com una piconadora. Més d’una se sentirà identificada quan dic que, a vegades, en tot el matí, no hem tingut temps d’anar ni al lavabo. Ja no dic de beure aigua o fer un cafè o una infusió. Anem d’urgència en urgència, resolent conflictes, preparant continguts, festes vàries que s’encadenen les unes amb les altres, imaginant noves activitats engrescadores, fent sortides i tallers, coordinant-nos amb professionals externs, trucant a famílies que han oblidat l’autorització, atenent l’alumnat de pràctiques i tantes altres coses que em deixo d’escriure.

Llegeix més

Mal d’escola: No perdre el sud

Toni Àlvarez

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’anomenada OCDE, ha fet la seva avaluació d’una vuitantena de països socis i col·laboradors, l’informe PISA. Estic convençut que si estàs llegint aquesta columna, i en aquesta revista, saps què és l’informe PISA i a què es dedica l’OCDE. Miraré de no caure en l’error en fer una esmena a la totalitat a dita avaluació, però sí en contextualitzar el valor d’una fotografia (prova) feta a una mostra petita d’estudiants, grups de 42 examinats d’entre 150 i 190 instituts del país, entre 6300 i 8000 alumnes, podeu triar si Espanya o Catalunya, el percentatge de mostra és molt baix en les dues opcions. I és que l’informe PISA no avalua alumnes sinó que “comprova l’eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.” 

Llegeix més

Mal d’escola: Això de la inclusió

Toni Àlvarez

S’ha generat un fals debat al món de l’educació al voltant d’un dret inalienable i recollit a tot document oficial que parli de Drets Humans. Sense anar més lluny el Comité de la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides deia l’any 2016 que «L’educació inclusiva és capital per aconseguir una educació d’alta qualitat per a tots els estudiants, inclosos aquells amb discapacitat, així com per al desenvolupament de societats inclusives, pacífiques i justes”.
A poques persones els passa pel cap dir en veu alta que una persona cega, amb una cama o amb algun cromosoma alterat o de més, no té els mateixos drets que qualsevol altra persona. Ben al contrari, des de fa un temps governs, institucions i les seves normatives i declaracions fan servir i expressen en veu alta el dret de viure en societat, siguis com siguis. Ja sabem com van i venen els drets bàsics en el capitalisme. Tot pot anar bé si no ets pobre; tens dret a l’habitatge si tens diners per pagar-te’l, vaja.

Llegeix més

No són tres dies

Toni Álvarez. Mal d’escola

Comença setembre i l’any escolar, entre molts altres anys. Com si fos un ritual de pas, famílies amb infants passegen per les botigues de material a la recerca de les llibretes, carpetes i llapis que les diferents escoles demanen. Amb expectació i nervis, s’omplen les motxilles dels alumnes, mestres i professores. Molts infants ja saben el camí de l’escola, coneixen l’escola i, potser, les seves mestres. També és molt possible que, el primer dia de setembre, moltes mestres encara no sàpiguen a quina escola aniran a treballar. Claustres que hauran d’esperar alguns dies per mostrar l’escola a les mestres que hi treballaran aquest curs; res nou sota el sol escolar català. Des del departament d’educació es considera que per preparar un curs escolar no calen més que tres dies; per cohesionar equips docents, per compartir informació i propostes pedagògiques n’hi ha prou amb tres dies. Els mateixos tres dies per preparar aules i convocar a les primeres reunions a les famílies. Això si hi ha tot el personal docent nomenat al centre el primer dia de curs, cosa que no és molt comuna.

Llegeix més