El govern espanyol porta al Congrés una nova retallada de les pensions

Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a CGT

El passat 24 d’agost de 2021 el govern espanyol va enviar al Congrés de Madrid el primer paquet d’una nova proposta de llei de Reforma de les Pensions, que principalment té l’objectiu d’allargar la vida laboral dels treballadors, intentant que les jubilacions es donin el més tard possible, que per a la gran majoria de treballadors serà als 67 anys. La proposta intenta consolidar i portar més enllà les retallades de la Seguretat Social que ja van dur a terme els anteriors governs de Zapatero, al 2011, i Rajoy, al 2013, complint a més amb la rebaixa de la despesa pública promesa a la UE per tal d’accedir als fons comunitaris.

Desgraciadament, aquesta nova retallada de les pensions no només compta amb el suport de la patronal i la UE, sinó també de «l’esquerra institucional» actualment al govern de coalició, i els «sindicats oficials», CCOO i UGT, que en una campanya vergonyosa intenten amagar que el resultat per a la gran majoria de la classe treballadora serà treballar més anys per obtenir pensions més baixes. 

Llegeix més

La lluita pels coeficients reductors de la jubilació anticipada

Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a CGT

Des de CGT s’han presentat al govern espanyol diverses iniciatives per incloure col·lectius de treballadors en la jubilació anticipada pels coeficients reductors d’edat en funció de les activitats «excepcionalment penoses, perilloses i insalubres» que porten a terme. A data d’avui, s’estan tramitant les reclamacions dels treballadors exposats a l’amiant, la de les fundicions de ferro colat i la dels conductors de transport per carretera, però de ben segur en els propers anys nous col·lectius laborals ho reclamaran.

Malgrat les lògiques reclamacions dels treballadors afectats, a data d’avui el govern espanyol només ha aprovat de forma vergonyosa el expedient dels policies locals, que estan gaudint d’aquest jubilació anticipada des de 2019, malgrat la resta de col·lectius de treballadors (amb feines clarament més penoses) continuen la seva tramitació.

Què són els coeficients reductors de jubilació anticipada?

Reforma rera reforma, cada any els diferents executius espanyols han legislat sense cap rubor amb l’objectiu de que el màxim de treballadors es jubilessin cada cop més tard, impedint cada cop més les jubilacions anticipades, i amb les darreres normes una part molt important de la població no podrà deixar de treballar abans dels 67 anys.

Però hi ha col·lectius de treballadors, que per realitzar tasques «excepcionalment penoses, perilloses i insalubres», resulta pràcticament impossible mantenir l’activitat fins aquestes edats, ja que comporten esforços físics i riscos per a la seva integritat física, i pels seus companys de feina o per a tercers. Per aquest motiu, el Real Decret 1698/2011, de 18 de novembre, por el que se regula el régimen jurídico y el procedimiento general para establecer coeficientes reductores y anticipar la edad de jubilación en el sistema de la Seguridad Social va determinar que es podrien jubilar anticipadament, amb el 100% de la prestació (com si ho fessin a l’edat ordinària de jubilació) aquells col·lectius de treballadors on «existen excepcionales índices de penosidad, toxicidad, peligrosidad o insalubridad y, asimismo, acusen elevados índices de morbilidad o mortalidad».

El mecanisme resultant seria que el concret col·lectiu de treballadors comptaria amb uns «coeficients reductors» (que normalment van de 0,2 a 0,5) per cada any treballat en situació de risc, com ara mateix compten els miners o els treballadors del mar. Per posar un exemple, un treballador afectat que hagi portat a terme una feina penosa, si se li aplica un coeficient del 0,20, es podria jubilar 1 any abans per cada 5 anys treballats exposat al perill (0,20 per 5 anys de feina amb risc = 1 any de jubilació anticipada), i si per exemple ha estat 20 anys treballant amb una feina de risc, podria jubilar-se amb el 100% de la pensió 4 anys abans de la edat ordinària (0,20 per 20 anys de feina amb risc = 4 any de jubilació anticipada).

Com es sol·liciten?

Aquests col·lectius, han de sol·licitar aquesta inclusió a Madrid, a la Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social, dependent del Ministerio de de Empleo y Seguridad Social, que ha d’obrir expedient i donar trasllat a l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT) amb l’ajuda de la Inspecció de Treball. Aquests organismes especialitzats en prevenció de riscos laborals hauran de realitzar un exhaustiu informe sobre el col·lectiu de treballadors concret, que inclou les taxes de mortalitat laboral en cada categoria professional del col·lectiu, o els índexs d’Accident de Treball o Malaltia Professional al sector, així com els riscos laborals concrets, les edats a partir de la qual és recomanable no exercir o les condicions de salubritat.

Un cop realitzat el citat informe del INSHT, i si es conclou la existència dels riscos i treballs penosos, l’executiu espanyol haurà de legislar determinant els concrets coeficients reductors de cada una de les categories professionals del col·lectiu afectat. La diferència de coeficients per a cada categoria professional es determinaria per l’existència de riscos diferents, aplicant-se coeficients més alts en les tasques més penoses i insalubres, tal com ja s’aplica actualment a la mineria o a les feines del mar.

Quins col·lectius ho han reclamat fins ara?

Des de la CGT, que compta amb legitimació legal per a poder iniciar la tramitació de nous de coeficients reductors, s’ha sol·licita la inclusió de diversos col·lectius de treballadors. Concretament, en l’actualitat, estan ja en marxa a proposta de CGT els expedients dels treballadors exposats a l’amiant a tot l’estat, en sectors tan diferents com el de la construcció, automobilístic o ferroviari (a iniciativa dels companys de la Federació Local de Viladecans i la secció sindical de CGT de l’antiga Honeywell), el col·lectiu de treballadors de les fundicions de ferro colat (on han portat la iniciativa els companys de la Federació Local de l’Anoia i de la secció sindical de CGT de Funosa), i la dels conductors de transport per carretera (a proposta dels companys de la secció sindical de CGT de TMB Bus).

Desgraciadament, a data d’avui el govern espanyol no ha finalitzat cap d’aquests expedients, que continuen la seva lluita per a ser reconeguts com a col·lectius amb feines «excepcionalment penoses, perilloses i insalubres» amb mobilitzacions. Sorprenentment, des del govern de Madrid en aquests anys des de 2011 (data d’aprovació de la llei) només s’ha reconegut aquests coeficients a un sol col·lectiu, el de «policies locals», que sense cap vergonya van passar davant de les reclamacions dels treballadors citats, i a partir del passat 2 de gener de 2019 ja poden jubilar-se anticipadament amb el 100% de la prestació per ser una feina «excepcionalment penoses, perilloses i insalubres».

El fet de que el govern espanyol aprovés via el Real Decret 1449/2018 els coeficients reductors de la jubilació anticipada només pels policies locals i no per col·lectius de treballadors amb feines molt més penoses i perilloses, ha creat una gran indignació entre els afectats, que han intensificat les campanyes per a agilitzar la tramitació a Madrid. A data d’avui, però, malgrat les bones paraules i promeses de molts alts càrrecs del govern central, no s’ha aprovat cap altre coeficient reductor per a feines perilloses.

En tot cas, la vergonyosa aprovació dels coeficients reductors pels policies locals, i no per a la resta de feines molt més penoses (per posar un exemple ningú pot posar en dubte la periollositat de l’amiant, i la gran quantitat de greus i letals patologies professionals que ha causat, sense cap possible comparació amb els policies locals), demostra que els criteris del govern espanyol en aquest àmbit són purament d’oportunisme polític, sense cap mena d’avaluació real de la perillositat de cada secor. Un cop més, serà la mobilització i la pressió al carrer dels col·lectius de treballadors afectats el que obligarà a les administracions a reconèixer els seus drets.

La baixa laboral per coronavirus derivada d’Accident de Treball

Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a CGT

Una breu explicació del complex món normatiu de les contingències de les Incapacitats Temporals derivades del Covid-19

El sistema normatiu de les Incapacitats Temporals mai s’ha caracteritzat per la seva senzillesa i claredat, però amb la crisis sanitària del coronavirus s’ha complicat de forma alarmant. Intentarem fer-ne un resum prou esquemàtic malgrat la seva complexitat legal. 

Baixes comunes i professionals

Les incapacitats Temporals poden ser, en síntesi, derivades de Malaltia Comuna (sense relació amb la feina) o de contingències professionals (causades per la relació laboral). El fet de que una baixa sigui declarada comuna o professional té múltiples efectes, entre els que podem destacar:

– Les baixes professionals es perceben des del primer dia després de la baixa, mentre que (si no hi ha cap complement per acord amb l’empresa) en les comunes els tres primers dies no es perceben, iniciant el pagament el quart dia.

– En les baixes professionals s’abona el 75% del salari, mentre que en les baixes comunes del quart al vintè dia es percep només el 60%, i a partir del 21è dia es percep el 75%.

– En les baixes comunes el «control» (les altes) és dels metges de família de l’ICS, mentre que en les Incapacitats Temporals professionals són les Mútues les que poden donar l’alta.

– Les baixes professionals poden donar lloc a responsabilitats de l’empresa, si ha estat alguna infracció preventiva empresarial la que ha causat la malaltia o accident, mentre que en la baixa comuna, al no tenir relació amb la feina, no se li pot reclamar cap responsabilitat a l’empresa.

– Les baixes comunes tenen com a requisit comptar amb un mínim de cotització, mentre que si és professional no cal cap període cotitzat anterior.

Incapacitat Temporal pel COVID-19 «comuna» assimilada a Accident de Treball 

Només iniciar-se l’estat d’alarma es va aprovar la creació d’una nova figura legal (que no existia anteriorment), la «Incapacitat Temporal assimilada a Accident de Treball en els períodes d’aïllament o contagi pel COVID-19» (RD Llei 6/2020, de 10 de març); en síntesi, aquesta norma creava una baixa formalment «comuna» (gestionada pels metges de la Seguretat Social i sense relació amb la feina) però calculada en el pagament com a prestació com si fos Accident de Treball. Per tant, es crea una nova Incapacitat Temporal pels treballadors aïllats o contagiats pel coronavirus, que és comuna (no té relació amb la feina, el contagi s’ha donat en un espai personal del treballador extern al treball) però es paga com si fos professional. 

Si tinc la baixa per coronavirus pagada com si fos Accident de Treball, és «professional» a totes els efectes?

No. La Incapacitat Temporal en els períodes d’aïllament o contagi pel COVID-19 està únicament assimilada a l’Accident de Treball en la prestació (el càlcul de l’abonament és idèntic a una baixa professional), però no es considerada Accident de Treball, restant formalment com a derivada de Malaltia Comuna (l’alta la dona el metge de família i es considera que el contagi és aliè a la feina).  

Aquesta distinció té múltiples efectes, i entre d’altres podem destacar: 

1.- El treballador no percep els complements establerts a Convenis Col·lectius fins al 100% de les baixes professionals. Múltiples convenis i acords obliguen a l’empresa a complementar fins al 100% del salari durant les baixes professionals, que no es perceben si és formalment comuna.

2.- No es pot responsabilitzar a les empreses infractores en matèria preventiva dels danys causats als treballadors durant la baixa, doncs aquesta és declarada formalment comuna, sense relació amb la feina. Això comporta que en els casos de que el coronavirus ha estat contagiat en el marc de la relació laboral i causat per infraccions empresarials en matèria preventiva (manca de mascaretes, roba inadequada, procediments de treball sense el protocol establert,…), no es pot imposar a l’empresa el recàrrec per manca de mesures de seguretat (un augment del 30% al 50% de la prestació a càrrec de l’empresari infractor, veure el Catalunya nº 221) ni se li poden reclamar pels danys i perjudicis causats al treballador, ja que formalment la baixa no té relació amb la feina.

Que puc fer si la meva baixa de coronavirus ha estat declarada comuna?

El procediment per sol·licitar que es declari que qualsevol període d’Incapacitat Temporal sigui derivada de contingències professionals s’anomena «canvi de contingència», i es sol·licita a través d’un formulari molt senzill que es pot descarregar a la plana web de l’INSS i presentar davant mateix de l’ens gestor, i haurà de ser valorada pel tribunal mèdic, l’ICAM-SGAM. I hi ha dos possibles contingències professionals: Malaltia Professional o Accident de Treball.

– Les Malalties Professionals són jurídicament les establertes al Quadre de Malalties Professionals, que determina la presumpció de la relació causal entre una sèrie de professions i exposicions laborals, amb una sèrie de malalties. Per exemple, si un miner pateix silicosis, no cal que demostri la relació de causalitat entre feina i malaltia, sinó que hi ha una presumpció legal de que la malaltia és professional.

En el cas del coronavirus, està inclosa al Quadre de Malalties Professionals al GRUP 3, AGENT A, SUBAGENT 01, amb el títol «Enfermedades infecciosas causadas por el trabajo de las personas que se ocupan de la prevención, asistencia médica y actividades en las que se ha probado un riesgo de infección», apartat en el que el coronavirus és relacionat amb feines com personal sanitari, treballadors de centres assistencials i de cura de malalts, personal de laboratoris, entre d’altres.

Per tant, si un treballador d’aquests col·lectius pateix una baixa a causa del coronavirus, hauria d’aplicar-se la presumpció legal (sense necessitat de cap prova) per ser declarada derivada de Malaltia Professional, malgrat les mútues i l’INSS no ho estan aplicant.

– Accident de Treball és jurídicament «toda lesión corporal que el trabajador sufra con ocasión o por consecuencia del trabajo que ejecute por cuenta ajena» (art. 156 LGSS). Per tant, fins i tot si el coronavirus no pogués ser inclòs dins les presumpcions de la Malaltia Professional, si ha estat causat a la feina o a conseqüència de la feina (i es pot demostrar), ha de ser considerat Accident de Treball (independentment de la feina concreta del treballador).

IT per Accident de Treball pels treballadors de centres sanitaris

Posteriorment, el RDLlei 19/2020 va complicar encara més el marc normatiu determinant literalment que les baixes «que cause el personal que presta servicios en centros sanitarios o socio-sanitarios, y que en el ejercicio de su profesión, hayan contraído el virus SARS-CoV2, por haber estado expuesto a ese riesgo específico durante la prestación de servicios (…)  se considerarán derivadas de accidente de trabajo, al entender cumplidos los requisitos exigidos en el artículo 156.2.e) LGSS», i només fins al mes posterior a l’estat d’alarma.

Aquesta curiosa i polèmica norma, estableix deforma molt sorprenent, que respecte a uns col·lectius concrets de treballadors (dels centres sanitaris i socio-sanitaris), i un termini de temps concret, si compleixen els requisits per ser Accident de Treball (establerts a l’art. 156 LGSS), s’hauran de considerar Accident de Treball. 

És evident que, tant per aquest col·lectiu de treballadors (com per a tots els treballadors), i durant qualsevol període, si es compleixen els requisits legals de ser Accident de Treball, és Accident de Treball, i no cal una nova norma per dir-ho. En tot cas, semblaria que el legislador vol donar especial enfàsi a aquests col·lectius, però amb un redactat marcadament millorable i poc clar.

Aquesta curiosa norma, per complicar-ho encara més, va ser prorrogada posteriorment en el temps més enllà de l’estat d’alarma (de forma indefinida) pel RDLlei 27/2020, però posteriorment aquest RDLlei  va ser derogat al Congrés el 10 de setembre, però mantenint-se actualment en vigor pel RDLlei 28/2020, de 22 de setembre.

Malgrat la gran confusió de normatives que hem explicat, la conclusió no pot ser una altre que tots els treballadors (els sanitaris i tota la resta), en tot moment (abans, després i dins l’estat d’alarma) tenen dret a que se’ls reconegui les baixes com a professionals si han estat causades en el marc de la relació laboral.   

Es pot declarar la meva baixa per coronavirus derivada d’Accident de Treball malgrat no treballar en un centre sanitari?

Si. Les noves normes no han derogat ni la normativa d’Accident de Treball ni la de Malaltia Professional. Per tant, si es pot demostrar la relació amb la feina del contagi, o l’enquadrament dins el Quadre de Malalties Professionals, s’ha de declarar la baixa com a professional, independentment de la feina que s’estigui fent (sanitari o no), i de quin període sigui. 

El massa desconegut i molt útil «Recàrrec per Manca de Mesures de Seguretat»

Àlex Titsminetzky. Advocat laboralista i afiliat a CGT

En el cas de que un Accident de Treball sigui causat per una infracció de l’empresa, la normativa preveu un (potser massa desconegut) augment de totes les prestacions professionals entre el 30% i el 50% a càrrec de l’empresari infractor. Un Recàrrec que pot representar no només un complement molt important de les prestacions professionals pel treballador afectat, sinó també un «al·licient» per l’empresari infractor per a complir la normativa preventiva, degut als costos molt elevats que li pot comportar, i per tant és també important tenir-lo en compte en l’acció sindical en matèria de PRL.

Què és?

El Recàrrec per Manca de Mesures de Seguretat és l’augment de totes les prestacions professionals derivades de l’Accident de Treball o la Malaltia Professional entre un 30% i un 50% en cas de que hagi estat causat per una infracció empresarial. Està regulat a l’article 164 LGSS (antigament al famós article 123), que literalment determina:

«1. Todas las prestaciones económicas que tengan su causa en accidente de trabajo o enfermedad profesional se aumentarán, según la gravedad de la falta, de un 30 a un 50 por ciento, cuando la lesión se produzca por equipos de trabajo o en instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los medios de protección reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones, o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad y salud en el trabajo»

Per tant, ha d’haver una infracció en matèria preventiva de l’empresa que hagi causat de forma directa (hi ha d’haver «nexe causal») l’Accident de Treball o Malaltia Professional. Si es dona una infracció empresarial, però sense relació causal amb el sinistre, no s’aplica el Recàrrec, malgrat pugui ser sancionada l’empresa infractora.

A quines prestacions s’aplica?

S’aplica a totes les prestacions presents o futures que derivin de l’Accident de Treball o Malaltia Professional. Per tant, una vegada imposat un Recàrrec, es podria aplicar inicialment només a una prestació actualment existent, i després anar-se aplicant a futures prestacions que vagin apareixent.

Per exemple, podria donar-se que s’imposi un Recàrrec del 40% a un Accident de Treball que actualment ha comportat una Incapacitat Temporal, però que si en el futur les lesions que va causar el sinistre s’agreugessin causant una Incapacitat Permanent, l’augment del 40% s’aplicaria immediatament també a la invalidesa. I si desgraciadament el treballador morís a causa d’aquestes lesions professionals, també s’aplicaria immediatament a les prestacions de viudetat i/o orfenesa professional.

No hi ha cap prestació professional que n’estigui exclosa, i per tant també s’aplicaria a les Lesions Permanents No Invalidants, invalideses en tots els seus graus (parcial, total, absoluta o gran invalidesa) o viudetat/orfenesa.

Però el Recàrrec no s’imposa a cap millora (de les anomenades «voluntàries») de les prestacions a càrrec de l’empresa o d’asseguradores, com ara augments fins el 100% de la baixa establerts per Conveni o indemnitzacions.

En qué consiste el recargo de las prestaciones derivadas de accidente de  trabajo o enfermedad profesional? | Grup Carles

Qui i com s’imposa?

Pot ser sol·licitat per escrit a l’INSS per qualsevol treballador que estigui percebent una prestació professional, o pot ser iniciat d’ofici per la Inspecció de Treball. En tot cas, és la Inspecció de Treball la que ha de fer un informe preceptiu sobre la possible existència d’infraccions empresarials i la seva relació de causalitat amb l’Accident de Treball o Malaltia Professional.

La Inspecció de Treball en el seu informe pot «proposar» (o no) la imposició del Recàrrec, que és posteriorment imposada formalment per resolució de l’INSS. 

Procediment de recaptació

L’abonament del Recàrrec és una responsabilitat exclusiva i intransferible de l’empresari infractor, i per tant no pot ser assegurat. Ho ha de pagar directament l’empresari. Però si l’INSS no aconsegueix recaptar-lo a l’empresa, no l’anticipa al treballador, i per tant aquest es quedaria sense percebre’l.

Veiem com ho recapta i calcula l’INSS: L’INSS envia a la TGSS l’expedient, per a que realitzi un càlcul del cost total de totes les prestacions professionals causades (anomenat «capital cost»). És un càlcul que a vegades pot ser senzill (si per exemple el treballador només ha estat 6 mesos de baixa) o més complex, si s’ha causat una prestació periòdica. En aquest cas, la TGSS haurà de calcular quan se li abonarà previsiblement durant tota la seva vida al treballador accidentat. Un cop l’INSS té el càlcul del «capital cost», calcula el Recàrrec imposat i ho recapta de l’empresa.

Per posar un exemple (molt simplificat per fer-lo més comprensible): imaginem que un treballador de 30 anys pateix un Accident de Treball, el reconeixen en situació d’invalidesa total amb una pensió de 1000 euros, i s’imposa a l’empresa un Recàrrec del 50%. La TGSS calcularà que cobrarà 12.000 euros anuals, i fins als 80 anys (edat mitja de vida) li falten 50 anys, i per tant percebrà durant tota la seva vida de la prestació d’invalidesa total de 6000.000 euros. El 50% del recàrrec és de 300.000 euros, que l’INSS intentarà recaptar a l’empresari infractor. Fins que  l’INSS no aconsegueixi recaptar aquesta quantia de 300.000 euros, no anticiparà cap quantitat al treballador accidentat, però un cop recaptada li abonarà al treballador accidentat un complement de 500 euros mensuals amb la seva invalidesa total de 1000 euros inicial durant tota la vida. 

Per tant, és evident que pot significar una despesa molt important per a les empreses infractores, i un «al·licient» per a que compleixin la normativa preventiva. 

Prescripció i data d’efectes (s’ha de demanar el més aviat possible)

La prescripció de la sol·licitud del recàrrec és de 5 anys, a comptar des del reconeixement de la darrera prestació professional reconeguda. Per tant, tenim un període bastant llarg per a poder presentar l’acció.

Però hem de tenir molt en compte que (sobretot a partir d’unes polèmiques sentències del Tribunal Suprem de 2016) la data d’efectes és de només 3 mesos cap a endarrere des de la sol·licitud. Per tant, només s’abonarà el recàrrec amb una retroacció de 3 mesos des de la presentació de la sol·licitud.

Per exemple, si el treballador accidentat només ha estat un període d’un any de baixa o té reconeguda una invalidesa, el recàrrec imposat només s’aplicaria a partir dels 3 mesos de retroacció des de la sol·licitud, restant un període de la baixa i/o d’invalidesa sense cap Recàrrec.

Per tant, és important presentar la sol·licitud el més aviat possible.   

En qué consiste el recargo de las prestaciones derivadas de accidente de  trabajo o enfermedad profesional? | Grup Carles

Execució de les resolucions de recàrrec i no obligació de retornar el percebut

La resolució que imposa el Recàrrec és executiva des de que és emesa. Independentment de que l’empresa pugui presentar demanda, l’INSS inicia tot el procediment de recaptació. I si finalment es recapta, s’abona el recàrrec al treballador accidentat malgrat la resolució encara no sigui ferma, per estar pendent de sentència judicial.

Malgrat ser un tema inicialment polèmic, les darreres sentències del TSJC i el Tribunal Suprem han determinat la doctrina clara de que, en cas d’estimar-se la demanda de l’empresa, el treballador no ha de retornar el que ja li han abonat en concepte de Recàrrec, malgrat deixar de percebre el que li resta per cobrar.  

Conclusió

Per tant, el recàrrec (malgrat el seu desconeixement en amplis sectors de la classe treballadora) és una eina molt útil, tant pel treballador accidentat (pot suposar un augment molt important de les seves prestacions professionals) com per l’acció col·lectiva sindical, ja que és una normativa pensada per sancionar especialment els empresaris infractors en matèria preventiva, i que pot suposar un incentiu important a les empreses per a fer complir la normativa en matèria de PRL i per fer respectar la salut laboral.

Què passa quan arribo als 18 mesos de baixa i no em crida l’ICAM?

Àlex Tisminetzky. Advocat laboralista i afiliat a CGT

@AlexTisminetzky

Darrerament una de les consultes jurídiques més reiterades en matèria de prestacions és referent a les persones que malgrat porten 18 mesos de baixa mèdica, el límit legal establert, l’ICAM (el tribunal mèdic, conegut com l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, malgrat actualment es denomina SGAM) no els cita.

La situació crea molta i lògica angoixa als afectats, doncs degut a la situació de crisi sanitària del coronavirus i la saturació de l’ICAM, molts treballadors s’han trobat en que el tribunal mèdic no cita al l’arribar el límit legal de la Incapacitat Temporal, i l’empresa està obligada a fer la quitança («finiquito»). 

Període màxim d’Incapacitat Temporal de 18 mesos

La baixa mèdica té un primer límit legal d’un any, que en la contingència de Malaltia Comuna és declarada i confirmada mitjançant partes de baixa pel metge de família de la sanitat pública. A l’arribar a l’any, l’ICAM et cita per avaluar la situació del treballador, amb tres opcions possibles per part del tribunal mèdic:

1. Es continua en situació de baixa, amb una pròrroga de la Incapacitat Temporal de sis mesos sota el «control» de l’ICAM, que és qui anirà confirmant la situació de baixa i pot decretar l’alta.

2. L’alta mèdica, per entendre que hi ha hagut una millora que permet la reincorporació laboral.

3. Resolució declarant la Incapacitat Permanent, per entendre que no hi ha possibilitat de reincorporació laboral a causa d’una patologia crònica i invalidant.

En el cas de que es resolgui prorrogar sis mesos més la baixa, s’allarga fins al límit legal dels 18 mesos, els famosos 545 dies. A l’arribar a aquest moment l’ICAM torna a citar al treballador, amb novament dos opcions possibles, més una opció d’excepcional:

1. L’alta mèdica, per entendre que hi ha hagut una millora que permet la reincorporació laboral.

2. Resol declarar la Incapacitat Permanent, per entendre que no hi ha possibilitat de reincorporació laboral a causa d’una patologia crònica.

3. Excepcionalment, es pot resoldre una nova i ultímissima pròrroga de la Incapacitat Temporal de sis mesos més en el cas de que pugui haver una recuperació possible en aquest període de temps.

I si a l’arribar als 18 mesos no em cita l’ICAM?

A vegades, per diferents situacions, pot passar excepcionalment que s’arribi als 18 mesos d’Incapacitat Temporal i l’ICAM no cita a l’afectat. Les causes poden ser múltiples, però la saturació del tribunal mèdic a causa de la crisi sanitària del coronavirus ha provocat que actualment s’estengui molt aquesta situació «anòmala» en una part important dels treballadors de baixa que arriben al límit legal.

Quan es dona aquesta situació, la llei obliga a l’empresa a extingir la relació laboral «per esgotament del límit legal de la IT», fer el finiquito al treballador i decau l’obligació de cotitzar per ell a la Seguretat Social.

La manca de citació de l’ICAM, i les comunicacions de l’empresa (de l’extinció de la relació laboral) i de la TGSS (la baixa de la SS) genera de forma lògica una angoixa important en els afectats.

En síntesi, hem de contestar que malgrat no hi hagi citació de l’ICAM, la persona afectada continua de baixa percebent la mateixa prestació d’Incapacitat Temporal que venia cobrant, i no ha estat acomiadat, doncs si finalment l’INSS declara l’alta s’ha de reincorporar a la feina sense cap diferència amb una alta normal.

En tot cas, i degut a l’extensió que s’està donant actualment d’aquesta situació «excepcional», en aquest breu article intentaré contestar alguns d’aquests dubtes:

En quina situació estic? Estic de baixa encara?. Si, s’està en idèntica situació d’Incapacitat Temporal fins que no hi hagi l’alta mèdica emesa per l’INSS, percebent idèntica prestació. És una situació de pròrroga dels efectes econòmics de la baixa amb reserva expressa del lloc de treball.

Com és que l’ICAM no em cita? La situació de crisi sanitària del coronavirus ha col·lapsat molts serveis públics, entre ells el tribunal mèdic, que causa el retard en les citacions i comunicacions, en alguns casos de mesos.

Estic acomiadat? No. L’extinció de la relació laboral amb l’empresa és única i exclusivament per esgotament del termini màxim de la IT, mantenint el treballador l’antiguitat i totes les condicions laborals anteriors en cas d’alta posterior.

Estic obligat a signar el finiquito? No. No hi ha cap obligació de signar el finiquito o quitança. A més a més, en cas de que es percebi realment el finiquito, si es dona l’alta posterior per l’INSS significaria la reincorporació immediata al lloc de treball sense dret a cap dels períodes de vacances que no s’han gaudit durant la IT, atenent a que ja s’han percebut en el finiquito. Per tant, en el cas de que no s’aboni el finiquito per part de l’empresa no és tan greu, i ens pot facilitar fer les vacances en cas d’alta, recordant en tot cas que tenim un període d’un any per reclamar aquesta quantitat.

En cas d’alta, perdo algun dret a la feina? No. En cas d’alta és una reincorporació immediata a la feina amb les mateixes condicions laborals i antiguitat.

Perquè m’han donat de baixa de cotització a la Seguretat Social? Està l’empresa perjudicant-me?. No. És una obligació legal de l’empresa no seguir cotitzant pel treballador a l’arribar al termini màxim de 18 mesos de baixa. L’empresa té l’obligació legal de fer-ho.

Si ningú cotitza per mi, no estic inclòs a la Seguretat Social?. És una situació anomenada «assimilada a l’alta», en la que el treballador afectat no perd cap dret en matèria de Seguretat Social. En tot cas, si finalment es resol declarar la Incapacitat Permanent per part de l’INSS, la data d’efectes serà la del compliment dels 18 mesos d’IT, i per tant com si ens haguessin declarat la invalidesa a l’arribar a aquest límit legal, sense tenir en compte els mesos posteriors.

Durant aquesta situació puc agafar l’alta? El metge de família de la Seguretat Social no pot en aquest període excepcional donar-te l’alta, ja que l’únic competent per fer-ho és l’INSS. Per tant, si es volgués l’alta s’ha de sol·licitar directament a l’INSS, o a l’ICAM per a que emeti dictamen mèdic per remetre a l’INSS.

Qui em pagarà la prestació? A partir d’aquest moment, el que ha d’abonar la prestació és l’INSS. En el cas de que fins ara l’empresa hagués estat abonant la prestació de baixa per pagament delegat, s’ha de sol·licitar l’anomenat «Pagament Directe» a l’INSS, amb un formulari molt senzill on s’han d’aportar les dades personals i el compte corrent on es vol percebre la prestació.

Què puc fer més? Realment res més que esperar a la citació de l’ICAM, i recollir el màxim d’informes mèdics (si pot ser dels especialistes de la sanitat pública) per tal de poder aportar-los al tribunal mèdic i acreditar la situació de salut de l’afectat.