Categoria: Les nostres veus

Cal fer una prevenció de riscos laborals amb perspectiva de gènere?

Equip Comunicació CGT Catalunya
Dones Llibertàries

La salut laboral té quelcom a veure amb ser dona o home? Els homes i les dones estan exposades a diferents riscos laborals? La prevenció dels riscos laborals en les dones s’ha de centrar, sobretot, en l’embaràs i la lactància?

Una de les preguntes que moltes vegades es plateja, dins de l’àmbit laboral, és si la vigilància i la promoció de la salut en les organitzacions i/o les empreses han de tenir una mirada i han de conduir a unes pràctiques diferencials en funció de si es tracta d’un treballador o una treballadora, i si els riscos laborals als quals s’enfronten les dones assalariades són diferents dels que es troben els homes assalariats. Sabem que formular aquestes preguntes i d’aquesta manera (en clau binària dona-home), invisibilitza les persones intersexuals, transgènere i queer. Ara bé, en aquest article ens centrarem en el subjecte polític “dones”, tot entenem que hi ha persones que subverteixen i revolucionen, de forma encarnada, el sistema heterocisnormatiu.

Davant les qüestions formulades amb anterioritat, una de les primeres respostes que ve a la ment és que sí, que s’ha de fer un tracte diferencial i especial durant l’embaràs i la lactància. Ara bé, són només aquestes circumstàncies (maternitat i lactància) les que s’han de considerar i que mereixen una tracte diferencial des d’un punt de vista de prevenció de riscos laborals quan ens centrem en les dones treballadores? No s’estarà caient (inconscientment) en perpetuar el mandat social imposat a les dones que diu que nosaltres només som “dones” si tenim descendència i que la nostra funció social és la reproducció, la cura, el manteniment i sosteniment de l’espècie?

Per una banda, l’evidència posa de manifest que, en el mercat laboral, hi ha una sèrie d’ocupacions remunerades que són fonamentalment desenvolupades per homes i que n’hi ha d’altres en què s’ocupen principalment dones, i que -a més- el homes solen ocupar posicions més rellevants i càrrecs de responsabilitat més alts en les organitzacions mentre  que les dones es dediquen a fer tasques més operatives. Aquest dos fenòmens es coneixen com segregació horitzontal i segregació vertical, respectivament. Per altra banda, les enquestes de l’ús del temps[1] posen de manifest que, hores d’ara, són les dones les que continuen/continuem assumint una major part dels treballs domèstic, reproductiu, sexual, emocional i de cura. Això és el que es coneix com a divisió sexual dels treballs. Aquesta segregació desigual en el treball (segregació horitzontal i vertical) i la divisió sexual dels treballs (“productiu”, domèstic, reproductiu, sexual, emocional i de cura) tenen res a veure amb la prevenció de riscos laborals?

Doncs sembla ser que sí!!

En les activitats desenvolupades predominantment per les dones… En els treballs ocupats majoritàriament per homes…
…els riscos més freqüents són els relacionats amb postures de treball inadequades, llargues jornades dempeus, treballs repetitius i exposició agents químics i biològics. …predominen els riscos relacionats amb la seguretat (accidents de treball que ocasionen lesions traumàtiques) i la manipulació de pes elevat.
Predominen els: Riscos ergonòmics, psicosocials i higiene Predominen els: Riscos de Seguretat i higiene

Així, doncs, les enquestes europees de condicions de treball[2] posen de manifest que les dones duen a terme en major proporció tasques monòtones, obtenen un salari inferior, tenen menor capacitat de participar en la planificació de la seva pròpia feina, tenen menys expectatives de promoció professional i pateixen assetjament psicològic i sexual en major grau que els homes. Aquests riscos es consideren de tipus psicosocial.

En totes les categories professionals, dels llocs de treball, des de l’organització dels espais, passant pels horaris, els equips i les eines, ha estat pensat, majoritàriament, seguint un model masculí de treballador (p. e. disseny de les eines manuals amb paràmetres anatòmics exclusivament masculí). Aquests horaris que no tenen en compte les responsabilitats o necessitats relacionades amb l’entorn familiar o els treballs domèstic, reproductiu, sexual, emocional i de cura, suposen una doble càrrega (física i mental) per a les dones.

La segregació desigual en el treball (segregació horitzontal y segregació vertical) i la divisió sexual dels treballs (“productiu”, domèstic, reproductiu, sexual, emocional i de cura) són els elements clau per explicar la distribució desigual de dones i homes en l’exposició als riscos laborals.

Allò que els registres oficials no deixen veure

Cal destacar, també, que en el cas de les malalties laborals i professionals patides majoritàriament per les dones hi ha una subdetecció i una infradeclaració en els registres oficials d’accidents de treball i malalties professionals, la qual cosa dificulta la seva prevenció. Atès que les dones pateixen menys accidents de treball que els homes, la relació dels seus problemes de treball queda manifestament oculta. Ara bé, sembla ser que hi ha una mortalitat entre 5 i 20 vegades superior per causa de malalties laborals que la deguda a accidents de treball.

A Catalunya la incidència de malalties professionals és superior entre les dones, i solen ser malalties produïdes per agents físics que es tradueix bàsicament en trastorns musculoesquelètics (mal d’esquena lumbar, dolor cervical), i malalties psicosomàtiques tipus estrès, depressió o ansietat que no estan reconeguts com a malalties professionals i, per tant, no queden recollits en els registres oficials. Els registres oficials no recullen, doncs, el mal d’esquena, dolor muscular, fatiga, estrès, mal de cap, irritabilitat, lesiones, problemes per dormir, ansietat o problemes visuals.

Les lesions per accident de treball es reconeixen més fàcilment per la serva relació immediata entre la causa i el dany consegüent (predominantment patides per homes), mentre que les malalties laborals solen aparèixer de manera lenta i progressiva (majoritàriament patides per dones).

Manca d’estudis sobre la incidència dels tòxics des de la perspectiva de gènere

Resulta evident que homes i dones difereixen en estructura òssia, distribució del greix corporal, funció endocrina o sistema immune, però en canvi hi ha molts pocs estudis sobre l’impacte d’aquestes diferències en la resposta a les exposicions a tòxics, a les exigències físiques o a l’estrès tèrmic.

La càrrega física

Pel que fa a la càrrega física s’evidencia que les millores tecnològiques en la indústria han tingut un impacte superior en homes, atès que aquestes s’han aplicat principalment en llocs de treball ocupats en grau més elevat per homes, i en el sector serveis –en el qual treballen en major nombre dones– no han tingut un impacte tan significatiu. Per tant, la càrrega física mitjana de les dones és superior. A més, els homes ascendeixen en major proporció a llocs de comandament que les dones, el que sovint comporta fer treballs associats a una menor càrrega física.

Les mesures de prevenció de riscos laborals adreçades a la protecció de l’embaràs i la lactància NO són suficients.

[1] L’Enquesta de l’ús del temps del 2010-2011, es pot consultar a: http://www.idescat.cat/pub/?id=eut (Darrera consulta: 2/12/2019).

[2] La 5th European Working Condicions Survey del 2012, es pot consultar a: http://www.eurofound.europa.eu/sites/default/files/ef_files/pubdocs/2011/82/en/1/EF1182EN.pdf (Darrera consulta: 2/12/2019).

La lluita feminista per l’avortament lliure

Equip Comunicació CGT Catalunya

La dreta intenta arrabassar el nostre dret a avortar i apoderar-se dels nostres cossos per cobrar-nos la seva crisi.

Natàlia Renzi, Rosalia Molina i Amada Santos. Dones Llibertàries

Les declaracions que va fer el líder del PP, Pablo Casado “si volem finançar les pensions i la salut hem de pensar en com tenir més nens i no en com els avortem“, sorprenen per la impunitat per assegurar que també ara el pla de la dreta per pal·liar la crisi és que els costos els paguem les dones treballadores, amb els nostres cossos, les nostres vides i la nostra llibertat.

Malgrat tot, aquestes declaracions no són cap novetat, ja l’any 2013, el seu company de partit, el llavors ministre “d’injustícia” Alberto Ruiz Gallardón, va intentar eliminar els nostres drets en voler derogar l’actual llei de terminis aprovada el 2010 per retornar a la de 1985, que només permetia l’avortament segons tres supòsits. Multitudinàries manifestacions a tot l’estat el van obligar a cancel·lar el projecte i a abandonar la seva carrera política.

Sembla però, que Casado no aprèn ni dels seus, i prefereix fer declaracions provocadores, competint en dir brutalitats amb VOX i Ciutadans, per amagar que les pensions dels i les treballadores no es poden garantir perquè el seu partit, en connivència amb el PSOE i altres forces patronals van lliurar els fons al banc europeu per al rescat de la banca privada a un robatori flagrant a la butxaca de la classe treballadora; robatori que es repeteix a cada retallada a la sanitat, l’educació i els serveis públics per pagar el deute. Les declaracions de Casado demostren que si es deneguen els nostres drets en una part del planeta, són els drets de totes les que estan sent amenaçats.

Casado vol seguir l’exemple de la dreta a l’Argentina on l’avortament és clandestí i d’on cada dia ens arriben les notícies d’alguna dona morta per haver intentat avortar sense els recursos sanitaris adequats. En molts casos les víctimes són menors d’edat i els embarassos solen ser el resultat de violacions comeses al seu entorn familiar o de confiança.

L’any passat el feminisme va prendre els carrers a Argentina i va imposar el debat a les llars, als mitjans i va aconseguir mitja sanció en diputats per la legalització de l’avortament segur i gratuït, però el senat va rebutjar la llei amb només tretze vots de diferència. Malgrat que el senat va votar en contra de la despenalització, la intensa mobilització social és vista com el començament d’una lluita per a legalitzar l’avortament.

Marea Verda Barcelona porta un any acompanyant el projecte de llei i sobretot a les companyes de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament legal, Segur i Gratuït d’Argentina i d’altres països d’Amèrica Llatina i del món que repliquen l’experiència de la Marea verd i se sumen a la lluita per aconseguir aquest dret que tenim denegat.

Aquí a Barcelona som més d’un centenar de companyes llatinoamericanes, gallegues, basques, andorranes, valencianes i catalanes que realitzem activitats, assemblees, plenàries, manifestacions i «pañuelazos», ressonant als carrers de Barcelona, a la catedral, en pobles de Catalunya i en el Consolat Argentí, i a totes les xarxes socials. És necessària més que mai la visibilització d’altres realitats, com les d’Ecuador i  la d’Andorra on l’avortament no és legal sota cap supòsit.

Actualment, l’avortament està molt limitat i la majoria d’estats llatinoamericans tenen una legislació molt restrictiva que el tipifica gairebé en tots els casos com a crim, i el limita principalment als tres supòsits bàsics. A la majoria d’estats europeus, l’avortament és legal per terminis, o per supòsits molt amplis. Els únics estats  de la Unió Europea on l’avortament és prohibit són Malta, que penalitza l’avortament fins a tres anys de presó, el Vaticà i Andorra.

Les mobilitzacions a Andorra reclamen un dret al que mai han tingut accés les dones del Principat: el d’interrompre el seu embaràs de manera legal, segura i gratuïta.

“La dreta intenta arrabassar el nostre dret a avortar i apoderar-se dels nostres cossos per cobrar-nos la seva crisi”

A Andorra, l’avortament està restringit per l’article vuitè de la Constitució de 1993, que reconeix el dret a la vida “i la protegeix plenament en les seves diferents fases”. La prohibició va fer-se més explícita al Codi Penal de 2005, que recull els “delictes contra la vida humana prenatal”, i que imposa penes de tres mesos a tres anys de presó a aquelles qui produeixin l’avortament d’una dona amb el seu consentiment, a més d’una “inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys”. A més, el codi expressa que les dones que produeixin el seu avortament o l’hagin consentit seran castigades amb una pena d’arrest, sense especificar-ne el temps de durada d’aquesta sanció. La conseqüència més directa de les prohibicions per poder avortar a tot el món són les maternitats forçades. Moltes dones acaben tenint fills que no volen. Si estaves en una situació de precarietat econòmica, això encara empobreix més les dones. Una altra conseqüència del fet que avortar estigui prohibit és la clandestinitat. Tot i que no hi ha dades dels avortaments clandestins, des d’Stop Violències afirmen creure que aquesta pràctica s’està instaurant  arreu és “el pitjor escenari”, pels riscos físics i psíquics que comporten a les dones, per la manca de recursos sanitaris adients.

Amb totes les lluites feministes el que hem aconseguit és una consciència que la maternitat ha de ser triada, i desitjada. Perquè quan parlem d’avortament, també parlem de maternitat.

Les morts per avortaments insegurs són feminicidis d’estat”

Extraoficialment avorten cada any entre 350.000 i 450.000 dones a cada país, de les qual gairebé 50.000 tenen complicacions derivades de les interrupcions clandestines i algunes inclús moren. L’avortament no segur, està inclòs dins de les principals causes de mortalitat materna, tot i ser totalment prevenible.

L’avortament induït és segur a nivell mèdic quan es duu a terme per persones capacitades que fan servir mètodes recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, però menys segur quan només un d’aquests dos criteris es compleix, i gens segur quan cap dels criteris es compleix. Moltes dones recorren a procediments insegurs (és a dir, menys segurs o gens segurs) que posen en risc el seu benestar, la seva salut i fins i tot la seva pròpia vida. És molt  important tenir clara la distinció entre avortament segur i avortament no segur, també l’especificació de les dues condicions que fan que sigui segur: personal qualificat i mètodes segurs.

Tot això ens ha de fer plantejar la necessitat de formació específica del personal sanitari, la implicació que han de tenir les institucions estatals i l’exigència d’una planificació governamental, però sobretot cal posar en primer lloc el paper fonamental que tenen les treballadores del sector sanitari. Segons un estudi realitzat per l’OMS, hi ha 55.700.000 d’avortaments que s’efectuen cada any des de 2010. El 50% van ser avortaments no segurs, és a dir, més de 25 milions.

Les conseqüències per a les dones en molts casos són irreversibles i poden causar la mort. Segons Metges sense Fronteres, les dones quan no tenen serveis accessibles segurs per avortar, recorren a altres mètodes considerats de risc, una pràctica en molts casos letals i conseqüències irreversibles. A Amèrica Llatina i el Carib, l’estimació elaborada en el període en 2010-2014 és d’uns 6,5 milions d’avortaments induïts, un augment respecte als 4,4 milions ocorreguts durant 1990-1994.

El percentatge de taxa anual aproximada, és de 44 avortaments per 1.000 dones que estan en  edat reproductiva (de 15-44 anys). Aquestes xifres han experimentat un petit augment respecte els 40 per 1.000 del període 1990-1994. La taxa d’avortament és aproximadament de 48 per 1.000 per a les dones casades i 29 per 1.000 per a les dones solteres.

Per tot això des de totes les lluites feministes continuarem treballant pel dret a l’avortament i acompanyant les lluites de tots els països on l’avortament no és legal per poder aconseguir:

Dret a decidir sobre els nostres cossos.

Dret a l’avortament lliure, gratuït i en condicions

Dones Cuidadores de la vida

Equip Comunicació CGT Catalunya
Amada Santos, Dones Llibertàries

Com a  Dones Llibertaries volem recordar i reconèixer a lideresas llatinoamericanes en lluita per la defensa i la cura de la terra. Un número important d’aquestes dones han estat assassinades per defensar aquests principis, “Terra i Llibertat”. Dones que no els ha estat possible participar i acompanyar-nos en aquesta revolució feminista, però que estaran sempre a la nostra memòria. I també alhora, reflectir la labor que estan duent a terme unes altres lideresas que continuen exigint justícia per als seus pobles i per  la cura del planeta.

Des de Dones Llibertàries tenim clar  la dificultat  que representa  lluitar contra corrent i gairebé sempre en posició de minoria. El pensament llibertari pot ser el més just possible, però alhora rigorós i difícil de mantenir-ho a la pràctica, però aquí estem, intentant-ho!! Enfrontant-nos no només als sistemes de governs patriarcals que oprimeixen a totes i que exerceixen la violència contra les dones, sinó també a companys que, en diferents espais i accions compartides, no assumeixen els canvis i la practica més enllà de la ideologia partidista i personalista.

Algunes d’aquestes dones que volem recordar, han portat una lluita tenaç, enfrontant-se al poder i en moltes ocasions en una gran solitud. Volem assenyalar que des de fa anys, va creixent el nombre de dones víctimes de l’atroç repressió que es dóna, en els conflictes medi ambientals a tot el món.

Recordem a algunes d’elles: Margarita Murillo, hondurenya, va ser assassinada a l’agost de 2014. Activista de Drets Humà. Era una defensora del medi ambient i una icona de la defensa pagesa per les seves terres.

Murillo estava afiliada a la Unió de Treballadors del Camp (UNC). La seva vida va estar dedicada a la lluita per l’accés a la terra de les dones pageses hondurenyes. Segons la tradició lenca, en els rius resideixen els esperits femenins i les dones són les seves principals guardianes, per això Murillo va ser una de les lideresa del moviment contra el lliurament dels rius a empreses privades i a la construcció de plantes hidroelèctriques, pel seu impacte ambiental i cultural en terres històricament habitades per indígenes.

Imagen relacionada

Va ser una de les fundadores de la Central Nacional de treballadors del Camp (CNTC) en la dècada dels 80, Murillo va ser segrestada i torturada per motius polítics pels esquadrons de la mort de Gustavo Álvarez Martínez (Cap d’Estat Major Conjunt de les Forces Armades d’Hondures)

Aquest fet la va portar a exiliar-se. Sostenia la defensa de la sobirania nacional. Murillo va ser una de les fundadores i coordinadora del Front Nacional de Resistència Popular (FNRP) després del cop d’estat de 2009. En 2013, va ser candidata a Diputada del Congrés Nacional, per Cortès, en les eleccions internes del Partit LLIURE (Llibertat i Refundació)

En 2014, havia tornat al camp després de presentar-se en les campanyes electorals. Va ser assassinada, d’un tret en el front, per un sicari mentre estava treballant la terra en la Costa Nord d’Hondures.

La fiscal a càrrec de la recerca de la seva mort, Marlene Banegas, coordinadora de la Fiscalia de Delictes contra la Vida, i la fiscal Patricia Eufrahio, van estar també assassinades dos mesos després de l’assassinat de Murillo, mentre l’estaven investigant.

Imagen relacionada

 Lèsbia Yaneth Urquía, que va ser activista del Comitè Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (Copinh). Lèsbia tenia 49 anys quan va ser assassinada. Era originària del municipi de Marcala, departament de La Paz, i fronterer amb El Salvador. Activista i militant en defensa de la naturalesa i els drets indígenes.

Imagen relacionada

El Copinh ho va liderar, la també ambientalista i defensora de Drets Humans Berta Càceres, que va ser Coordinadora General. Va ser assassinada tres mesos abans que Lèsbia, a la ciutat de l’Esperança, a l’occident d’Hondures, lloc on vivia. Activista i militant en defensa de la naturalesa i els drets indígenes. Aquestes lideresas ambientalistes estaven en contra de la construcció de grans projectes Hidroelèctrics al seu país, ja que causen un mal irreparable a les comunitats indígenes, i al país i en general.

Imagen relacionada

Nema Grafa, presidenta de la Nacionalitat Amazònica Sapara. Nema  va enviar un comunicat a la Universitat Central de l’Equador, demanant una signatura de solidaritat per a realitzar un acord amb el Govern Nacional de l’Equador, declarant el seu territori com a “territori dedicat a la pau, al desenvolupament de la ciència i dedicat sobretot a desenvolupar el coneixement i l’amistat entre les cultures i els pobles del món”. Demanant al rectorat de la Universitat que avalés i treballés  conjuntament  per la conservació de la mare naturalesa, la recerca de la Biodiversitat i d’altres coneixements mil·lenaris.

“… ara només som 523 i és la nostra última oportunitat de sobreviure, mira el que ofereix el Candidat de dreta a la presidència del Brasil, Bolsonaro, que matarà a tots els indígenes perquè són una molèstia per al progrés. Aquesta tal vegada és la nostra última oportunitat necessitem el teu suport, si no et solidaritzes amb nosaltres ens exterminaran” diu la carta. Nema Grafa finalitza la seva carta amb aquestes paraules: “…gràcies, estem segurs que el seu gest de solidaritat serà reconegut per la història”.

Recordar a Salome Aranda, que va rebre amenaces, van apedregar la seva casa en Puyo. Va ser una de les Dones Amazòniques, lideresa de la Comunitat Moretecocha que es va reunir amb el President Lenín Moreno, el març del 2018. En aquesta trobada va denunciar al president que després de 28 anys d’operació de la Agip Oil, els impactes ambientals a la conca del riu Villano eren evidents, a més va denunciar la violència de gènere que les dones sofreixen a causa de l’operació petroliera en el seu territori.” Les Dones Amazòniques veuen amb molta preocupació com es repeteix el mateix patró per a acoquinar-nos en la nostra lluita per la vida”.

No podem oblidar a l’equatoriana Patricia Gualinga que serà guardona amb el Premi Brot Activisme Mediambiental 2019, en el Festival Internacional de Cinema Mediambiental de Canàries (Ficmec), per la seva increïble labor en defensa de la sostenibilitat mediambiental de la Amazonía Equatoriana. “L’equip directiu del Festival ha decidit reconèixer amb el premi Brot Activisme en la seva 21a edició a Patricia Gualinga, pel seu excelent treball anteposant a vegades la seva pròpia vida, en defensa de la sostenibilitat mediambiental a la Amazonía Equatoriana, sent un exemple internacional de convivència en harmonia de l’ésser humà en la naturalesa”.

En cada edició del festival es premia a diverses personalitats internacionals per la seva labor i compromís amb el medi ambient. En els anys anteriors el guardó li ho han portat activistes com Berta Càceres (Hondures), Ikal Angelie(Kenya) i Ruth Buendía (el Perú)

El Festival es duu a terme en el municipi Garachico a Tenerife, del 25 de maig al 2 de juny. Gualinga va ser una de les principals defensores del Cas Sarayaku en contra de les empreses petrolieres internacionals, les labors de les quals afectaven el poble indígena Kichwade Sarayaku. Els indígenes van guanyar aquest cas a l’Estat equatorià davant la Cort Interamericana de Drets Humans en 2012

Segons el Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (Copinh, són “feminicidis polítics” l’objectiu dels quals és “callar les veus de les dones que, amb coratge i valentia, defensen els seus drets en contra del sistema patriarcal, racista i capitalista, que cada vegada més s’acosta a la destrucció del nostre planeta”.

Els  estudis que s’han realitzat sobre comunitats indígenes i en concret sobre les dones d’aquestes comunitats, creuen que aquestes lideresas són sovint víctimes d’aquests crims polítics perquè, “d’una banda, són més vulnerables en la societat i, per un altre, fan una major denúncia i resistència contra el extractivismo, perquè els afecta directament”, segons explica Yayo Herrero (antropòloga i enginyera agrícola), directora general de la Fundació Fuhem (FUHEM, una fundació que treballa en els àmbits de l’educació i de l’ecologisme amb un enfocament social) i “En moltes d’aquestes comunitats, les dones són les que s’encarreguen de tasques com la cerca i utilització de recursos, com l’aigua. Per tant, són més conscients de la importància de mantenir-los per a sostenir un nivell de vida que la comunitat ha aconseguit, en part, gràcies a elles”, assegura.

Global Witness, una organització no governamental, amb seu a Londres, i que es dedica des de 2002 a documentar els conflictes i la corrupció, vinculats amb els recursos naturals i a denunciar els abusos mediambientals i dels drets humans a nivell internacional, segons les seves dades, declara, que l’any 2015, va ser un any negre per als i les cuidadores de la terra , ja que van ser més 185 activistes ecologistes assassinats “Aquest nombre d’assassinats és el més alt des del 2002 en el qual comencem a recollir dades” .

Estadístiques recollides segons estudi de Global Witness

Amèrica Llatina és l’escenari del major nombre d’assassinats, que representen gairebé el 60% del total. El nombre de morts: regió per regió any 2017

El Brasil va registrar major quantitat d’assassinats que qualsevol altre país, amb 57 persones assassinades, 80% de les quals van ser assassinades mentre protegien les riqueses naturals de l’Amazones. A Colòmbia, 24 persones defensores van ser aniquilades en 2017, a causa dels conflictes per la terra. A Mèxic i el Perú van augmentar els homicidis de tres a 15 i de dos a vuit respectivament. Va haver-hi menys assassinats a Hondures – cinc en comparació amb els 14 registrats en 2016 – però la creixent repressió de la societat civil ha restringit el que les persones defensores poden dir i fer. Nicaragua va registrar la major quantitat d’homicidis per càpita, amb quatre persones defensores assassinades”.

Dones Llibertàries: La necessitat de treballar plegades com a grups de dones

Equip Comunicació CGT Catalunya

Encetem aquest número agraint al Catalunya que a partir d’ara se’ns reservi un espai propi mensual per Dones Llibertàries des d’on podrem fer difusió i comunicació feminista i on les dones podrem expressar, plantejar i treballar temes per a aconseguir un veritable canvi social, lliure i feminista.
Aquesta ha estat una demanda al “Catalunya” per part del grup de Dones, similar al “Eje Violeta” publicat al Rojo y Negro.

Al món actual, on estem plantejant i reivindicant  el paper de les dones a la societat, on cada vegada és fa més evident que sense les dones no hi ha revolució, on treballem per empoderar-nos, i amb un 8M de lluita que per segon any consecutiu hem pogut viure; sembla però, que continua havent un qüestionament de la necessitat de treballar com a grups de dones.

En primer lloc, volem transmetre la necessitat que tenim les dones, a banda de  militants a qualsevol organització sindical, de tenir espais propis per poder treballar i debatre plegades sobre temes i aspectes concrets de la lluita feminista.

Per aquest motiu, volem fer una revisió a la nostra història propera, de les dones anarquistes, començant per les nostres pioneres: “Mujeres Libres”, organització de dones de caire feminista.

Ja llavors Mujeres Libres ens van mostrar el camí, les dones anarquistes, malgrat estar inserides en les seves organitzacions sindicals i col·lectius, sentien que alguna cosa els mancava; eren conscients que les estructures organitzatives no les tractaven amb plena integració i igualtat, i que era essencial una organització dedicada a l’emancipació de les dones.

Una de les aportacions més significatives prové dels seus fonaments feministes on es concebia l’esser humà i la societat, dins el concepte de ”humanisme integral”.Recordem que van arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Desitjaven crear espais col·lectius, i per això van crear la Revista “Mujeres Libres”, on als seus continguts es podia apreciar la seva doble lluita: de classe i de gènere. El seu exemple té molt a ensenyar-nos sobre la conscienciació de que parlem, l’organització col·lectiva, la relació entre les persones i les comunitats i sobre el significat de la diferència en la societat actual.

Els seus paràmetres eren: “No luchamos contra los hombres, no pretendemos sustituir el dominio masculino por el femenino. Es necesario trabajar y luchar juntos, sino nunca tendremos la revolución social. Pero necesitamos nuestra propia organización para luchar por nosotras mismas”.

Fent un recordatori actual, l’any 1985, a CNT, vam començar a funcionar i constituir-nos diferents grups de Dones/Mujeres Libertarias en diverses ciutats de l’estat espanyol: Zaragoza, Barcelona, Madrid, València i Granada, per poder conscienciar les companyes i companys i avançar en la lluita feminista.

Ens vam constituir a Barcelona  amb uns estatuts propis, legalitzades des de l’any 1985, actualitzant-los en etapes posteriors: l’any 1992 i el 2000. Des de diferents grups, es van editar fulletons sobre sexualitat, anticoncepció, educació no sexista… que després es distribuïen a tots els territoris.

Valorem la importància que va tenir la coordinació dels diferents grups de Dones que funcionàvem a Espanya i l’edició de la revista “Mujeres Libertarias” on tots els grups aportàvem articles i que es distribuïa arreu. Treballàvem conjuntament en campanyes i lluites amb l’iniciat moviment feminista: Lluites per la despenalització i legalització de l’avortament, Llei del divorci, per una sexualitat lliure, etc.

El funcionament d’aquests grups va ser molt important per començar a treballar a l’àmbit i la lluita feminista dins la mateixa CNT, i la força i l’empoderament que vam aconseguir plegades. Aquests grups de dones vam ser l’embrió de les actuals Secretaries de la Dona establertes de manera orgànica en els acords de  CGT.

A Barcelona, vam anar treballant en diferents etapes, amb més o menys intensitat, com a grup de Dones Llibertàries, en col·laboració o autònomament amb les Secretaries de Gènere de CGT. Arrel de l’organització i feina conjunta de la Vaga General Feminista 8M del 2018, que ens vam reactivar com  a grup de Dones i vam acordar que tot aquest vincle i lluita plegades, aquesta força i energia havia de tenir continuïtat.

Hem continuat treballant plegades durant tot aquest any i ha tornat a estar una tasca molt enriquidora i un gran impuls de lluita, que ens ha ajudat a apropar-nos entre nosaltres, saber que juntes som més fortes i ens ha tornat a donar força per a continuar lluitant plegades i aconseguir un món feminista, hem après que la Revolució serà feminista o no serà!

Aquestes coordinacions, feina compartida, debats, organització i lluita conjunta entre dones de diferents poblacions i sindicats de CGT ha fet que es creïn vincles de comunicació, solidaritat, sororitat i suport mutu. 

Ens definim com a Dones Llibertàries i feministes de CGT, amb entitat i autonomia pròpia per poder prendre les nostres decisions i acords. Entenem el feminisme com a ideologia teòrica, però que només té sentit en la pràctica del dia a dia i en l’acció directa.

Per a nosaltres, ser dona feminista significa reconèixer la diferència i la diversitat: apostem per combatre les dissimetries entre sexes i entre classes amb la fi de trencar amb la falsa igualtat, que oculta les diferències reals que ens oprimeixen.

Entenent sempre el feminisme de classe com a tasca transversal dins el sindicalisme i la societat en general. Queda encara molt per fer, però continuarem lluitant i treballant per aconseguir-ho.T

Pilar Frey, Pilar Bonaga, Rosalia Molina.
Dones Llibertàries