L’atac reaccionari dels funcionaris de presons

Perquè ha augmentat la conflictivitat a les presons?

L’assassinat de la Núria, treballadora de cuina de la presó Mas d’Enric (Tarragona), el passat 13 de març, va fer esclatar una vaga de funcionaris de presons a Catalunya. Les carcelleres van manifestar que el motiu de la vaga era la insostenibilitat d’una situació laboral que les exposava cada vegada a més violència i que no se sentien segures al seu lloc de treball. Les principals demandes eren: més seguretat, més personal i més recursos. Encara que la mort de la treballadora a mans d’un pres va precipitar les protestes, les demandes vénen de lluny.

Llegeix més

Chris Ealham, la mirada britànica a l’anarcosindicalisme ibèric

Chris Ealham va ser el primer de la seva família a anar a la universitat, on es va quedar per doctorar-se i, més tard, treballar. La seva especialitat és la història de l’anarcosindicalisme. És autor de La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte, 1898-1937 (Barcelona, 2022) i Vivir la anarquía, vivir la utopía: José Peirats y la historia del anarcosindicalismo español (Madrid, 2016).

Llegeix més

Justícia dels poderosos

Dani Alves no surt de la presó, el treuen!

Volem parlar de la indignació que ens ha provocat la sentència dictada contra Dani Alves després d’haver considerat els fets d’agressions sexuals denunciats com a provats.

Encara a Espanya, com a la resta del món, sobrevolen unes certes idees i estereotips al voltant del sexe que en realitat no hi tenen a veure, sinó amb el poder i amb la concepció que les dones són propietat de l’home. És la cultura de la violació: les creences o conductes que sustenten la idea que el sexe és un dret per als homes que les dones han de consentir.

Llegeix més

La Desbandá

Pas a pas, quilòmetre a quilòmetre, amb les botes cada dia una mica més desgastades i amb més pols, però amb l’ànim més enfortit, des de fa vuit anys un grup de senderistes dóna un nou sentit a caminar: treure de l’oblit i recuperar el camí que fa 87 anys van recórrer milers de persones fugint de l’amenaça i el terror que, al seu pas, sembraria un grup de militars rebels per als quals faltar al seu jurament d’honor era una cosa que no revestia cap importància. Deshonor del que mai no van ser jutjats i que va sembrar la mort i el terror per tot Espanya. El Progrés i la Llibertat que venien de la mà de la República van haver de deixar pas a la por, la perplexitat, el dolor, la mort, la sang, el patiment que durant gairebé 50 anys va ser el vestit amb què es va vestir el país. I tan enganxades van quedar les seves costures a la pell, que avui, després de gairebé un segle d’aquella atrocitat, segueixen sense deixar-se anar.

Llegeix més

Mal d’Escola: Maria

Llegeix més