Categoria: Social

La lluita pensionista

Equip Comunicació

Coordinadora de Pensionistes i Jubilats i Jubilades de CGT Catalunya

Les i els pensionistes vam començar a sortir al carrer a Catalunya després de les reformes de Zapatero i Rajoy dels anys 2011 i 2013, que han suposat:

  • Passar de 15 a 25 anys pel càlcul de la pensió
  • Passar de 65 a 67 anys per poder tenir dret al 100% de la pensió
  • Potenciar el treball temporal i el teletreball
  • Legalització de les ETTs
  • Facilitar els acomiadaments massius sense autorització administrativa
  • Reducció de la indemnització per acomiadament de 45 a 33 dies per any treballat i de   42 a 24 mensualitats d’indemnització
Llegeix més

El mòdul de dones al CIE de Zona Franca: violència masclista i racista institucional

Equip Comunicació

Internacionalisme – Acció Social CGT Catalunya

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són una baula més del sistema de repressió i sotmetiment de les persones migrants i formen part de les “fronteres internes” que configuren les polítiques migratòries. Cal recordar que la seva funció declarada és empresonar les persones migrants detingudes per “no tenir papers” fins que són expulsades del país, o en cas que això no sigui possible, fins que són alliberades al cap de dos mesos generalment amb una ordre d’expulsió que dificulta les possibilitats de regularització futura.

Llegeix més

Obrim Fronteres contra l’explotació i el racisme institucional

Equip Comunicació

Gemma Parera i Rosalia Molina, Ensorrem fronteres – CGT Catalunya

La Caravana Obrim Fronteres denuncia els assassinats a Melilla, i a tota la frontera sud, i l’explotació i racisme institucional cap a les persones migrants

La Caravana Obrim Fronteres —com a espai de denúncia itinerant format per diferents col·lectius de la península, entre ells CGT, i d’Itàlia (amb Carovane Migranti)— ha iniciat enguany el seu recorregut a Melilla el 24 de juny, just un any després d’una massacre en què van morir 37 persones que intentaven saltar la tanca i 77 segueixen desaparegudes. També s’ha recorregut Màlaga, Salobreña i Almeria, on s’han denunciat les condicions d’extrema explotació laboral —amb salaris de 3 i 4 euros l’hora— i d’habitatge precari de les persones migrants que treballen i viuen sota plàstic. El trajecte ha finalitzat l’1 de juliol a València mostrant els mecanismes que enforteixen el sistema de repressió migratori com el negoci de fronteres i el CIE. Han estat nou dies en què la caravana ha reflexionat i reivindicat en clau de drets, de dignitat i també de memòria i de solidaritat.

Llegeix més

L’antiga Central Tèrmica de Cercs: monstres que no moren mai

Equip Comunicació

Martina Marcet, Plataforma Antiincineradora de Cercs

Hi ha monstres que reneixen de les cendres. I a Cercs, l’octubre del 2019 va ser exactament així. 

Després d’ostentar el títol de primer delicte ecològic de l’Estat Espanyol, de l’opacitat de la seva gestió i de contaminar l’aire i el sòl de la comarca durant dècades, la central, que havia tancat el 2011, tornaria a la vida. Ara però, no per cremar carbó sinó residus.

El projecte, evidentment, anava embolcallat d’una pàtina de sostenibilitat: es parlava de producció d’energia neta a partir de l’economia circular, basada en aprofitar residus com a combustible. I suposadament a partir d’uns filtres i una tecnologia que eliminaria qualsevol tipus d’emissió. 

Evidentment, tot això eren contes de fades. El negoci es basava en «gestionar» els residus d’indústries (cobrant per aquest servei) per cremar-les, i aprofitar l’energia per produir electricitat.

Llegeix més

LA LLUITA PEL DRET A L’HABITATGE

Equip Comunicació

LLUITES I HABITATGE

Redacció

EL PAISATGE ABANS DE LA TEMPESTA

La classe treballadora sovint les ha passat magres per tenir un lloc on viure. El passat és dur i ple d’exemples. El paisatge habitacional de les classes populars és el del barraquisme; dels polígons d’habitatges sense carrers, escoles, parcs o centres mèdics ni transport públic; de les colònies mineres o tèxtils on l’amo de la fàbrica o la mina ho era de les claus del pis —deixant les famílies treballadores en una situació d’extrema dependència i vulnerabilitat—; i encara la realitat dels «rellogats» i de la gent sense sostre.

I hi ha hagut, sempre, una lluita constant per defensar el dret a l’habitatge i a uns barris on es pugui viure bé. Des de la CNT s’havien impulsat des de cooperatives d’habitatges a vagues de lloguers. Associacions veïnals van aconseguir portar transport públic, biblioteques, parcs, escoles i tot el necessari als buits polígons d’habitatges.

Avui hi ha encara assentaments de barraques, rellogats, okupes, i gent que fa la viu-viu i es deixa el sou sobretot en el lloguer —un sou que tal com entra, surt—. I hi ha, encara, organitzacions barrials i per l’habitatge plantant cara.

Llegeix més