Categoria: Vaga

La universitat es rebel·la contra la precarietat.

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció

Avui el PDI (Personal Docent i Investigador) de les universitats públiques catalanes i del CSIC protagonitzen una jornada de vaga per exigir al govern de la Generalitat l’aplicació del famós EPIF, un Reial Decret del passat mes de març que millora alguna de les condicions dels i les doctorands. A hores d’ara, per les dificultats del propi sector, no es tenen dades de seguiment, tot i que en algunes universitats com la UAB ha estat majoritari. Les accions de protesta dels piquets han provocat cues quilomètriques a les carreteres catalanes.

D’on surt aquesta convocatòria?

Ja fa temps vam informar de l’aprovació del Reial Decret 103/2019, sobre l’Estatut del Personal Investigador en Formació (l’EPIF). A les universitats catalanes s’han realitzat assemblees dels col·lectius més precaris (UAB, UB, UdLL, UdG, UPF…). Aquests espais estan naixent amb la voluntat de posar rostre i posar sobre la taula un problema que s’arrossega des de fa molts anys: la precarietat laboral a les universitats catalanes. Des de la CGT, assumint que les assemblees de treballadores i treballadores són espais plenament democràtics, s’ha legalitzat la convocatòria de vaga per a totes les universitats catalanes i el CSIC.

Què demana aquesta vaga?

La vaga demana respecte pels treballadors i treballadores de les universitats públiques i, en concret, el PDI. Proclama de forma clara i inequívoca que ja estan farts i fartes de tanta precarietat laboral, una precarietat que és estructural en la majoria de contractes del PDI, de la recerca i de l’activitat docent. En concret, la vaga es planteja per exigir a les universitats, CSIC i a les administracions públiques l’aplicació immediata de les mesures que contempla l’EPIF i que aquesta aplicació no es faci en detriment d’altres sectors del PDI ni amb càrrec als grups de recerca. En paral·lel es planteja que els llocs de treball del PDI, un increment salarial per al professorat associat, una major obertura de professorat i que hi hagi un increment del pressupost públic de les universitats per fer front a aquestes mesures.

“Fruit de les mobilitzacions, tant la UdLL com la UAB ja s’han compromés a fer efectiu un increment salarial pel personal investigador en pràctiques”

Què demana aquesta vaga?

La vaga demana respecte pels treballadors i treballadores de les universitats públiques i, en concret, el PDI. Proclama de forma clara i inequívoca que ja estan farts i fartes de tanta precarietat laboral, una precarietat que és estructural en la majoria de contractes del PDI, de la recerca i de l’activitat docent. En concret, la vaga es planteja per exigir a les universitats, CSIC i a les administracions públiques l’aplicació immediata de les mesures que contempla l’EPIF i que aquesta aplicació no es faci en detriment d’altres sectors del PDI ni amb càrrec als grups de recerca. En paral·lel es planteja que els llocs de treball del PDI, un increment salarial per al professorat associat, una major obertura de professorat i que hi hagi un increment del pressupost públic de les universitats per fer front a aquestes mesures.

Perquè cal aplicar l’EPIF?

L’EPIF és un Reial Decret i la seva aprovació obliga a les universitats i institucions de recerca a aplicar-ho de forma immediata. No és justificable que les universitats argumentin la seva situació econòmica per no reconèixer uns drets emparats legalment dels seus treballadores i treballadors. L’aplicació de la pròrroga d’un quart any als contractes de PIF reconeix una situació de fet, que la majoria de tesis doctorals s’acaben després dels 3 anys de contracte predoctoral, amb els i les seves autores cobrant l’atur en el millor dels casos. Un quart any de contracte de PIF suposa també una clara millora per a la totalitat dels grups de recerca, que rebran un increment dels seus recursos de recerca i disposaran de més garanties per a completar les tesis doctorals.

Les mobilitzacions continuen

De moment, degut a les mobilitzacions, tant la Universitat de Lleida com la Universitat Autònoma de Barcelona s’han compromés a aplicar un increment salarial al personal investigador en formació a partir de la nòmina de juny.

Per aquesta tarda, es preveu una gran manifestació i una roda de premsa a la plaça Urquinaona de Barcelona a les 18h, on estan cridades totes les persones afectades pel precari model imperant a les universitats catalanes.

Vagues a Trefilats Gabarró

Equip Comunicació CGT Catalunya

Un mes de vaga indefinida tots els dimarts i dijous han estat suficients per aconseguir pràcticament el 90% del que exigia la plantilla.

Després de quatre jornades de vaga indefinida convocades els dimarts i els dijous a la planta de Trefilats Gabarró de la Pobla de Claramunt (Anoia), una protesta iniciada el passat 4 d’abril, amb una plantilla de 78 treballadors. Al voltant de 50 vaguistes, tot i tractar-se de treballadors històricament aliens a les mobilitzacions degut a la inactivitat sindical per part de les seccions sindicals de CCOO i UGT, afronten el conflicte amb actitud i serenitat.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és imagen-2-1024x768.png

Des del principi, la imatge que ofereix la direcció de Gabarró és absolutament irresponsable i incoherent acomiadant a dos treballadors en el decurs d’una mediació independentment de la decisió que poguessin hagut prendre els treballadors davant l’última proposta.

Irresponsabilitat i negació al conflicte, davant la intenció d’absorbir el 30% d’un plus voluntari a una part de la plantilla. A Això, se li ha de sumar la desigualtat salarial denominada paga de qualitat de 120 euros al mes, que alguns cobren i altres no. Verónica Pérez, delegada de la secció sindical de la CGT a Trefilats Gabarró, argumenta que tot i ser una empresa de plantilla reduïda, no superant els 78 treballadors, té una facturació de l’ordre de 45 milions d’euros anuals. Aquesta empresa manté, també, una segona planta a la localitat alemanya de Brandeburg, centre on els mateixos treballadors de la plantilla de la Pobla de Claramunt estan exposats a la mobilitat geogràfica, destinant-los temporalment al centre alemany gairebé sense remuneració i amb dietes irrisòries.

Un mes de vaga indefinida tots els dimarts i dijous han estat suficients per aconseguir pràcticament el 90% del que exigia la plantilla. Independentment de les causes econòmiques que varen motivar aquesta vaga, volem deixar constància que les exigències del Comitè de Vaga i dels treballadors i treballadores en el seu conjunt han passat en tot moment per equilibrar les diferències salarials que existien entre uns i altres. En aquest sentit, la secció sindical de CGT a Trefilats Gabarró es mostra satisfeta en haver mantingut en tot moment la plantilla unida i, sobretot, solidària per aconseguir un dels objectius fonamentals, l’anomenada “paga de qualitat”.

La Direcció es compromet a abonar les quantitats absorbides entre gener i abril d’enguany, i no podrà absorbir-les durant els cinc anys vigents de l’acord. Destaquem també una paga complementària vinculada a la competitivitat en tres trams pel valor de 480, 600 i 720 euros anuals.

Pel que fa als dos companys de contracte d’obra i servei acomiadats just en la mediació abans de l’inici de la vaga, dir que, tot i no quedar reflectit al document de l’acord, la Direcció de Gabarró va deixar constància davant els assessors de les diferents seccions sindicals presents que seran contractats de nou, un cop es reactivi l’activitat laboral.

Des del Sindicat del Metall de la Federació Comarcal de l’Anoia valorem positivament l’acord ratificat a l’Assemblea de Treballadors, i felicitem a aquesta per l’entrega i la lluita en aquest conflicte finalitzat el dia d’avui.

Sindicat del Metall de la CGT Anoia.

Comunicat de la Secció Sindical de la CGT a SMATSA

Equip Comunicació CGT Catalunya

Des de la secció sindical de la CGT a SMATSA volem comunicar el següent:

La convocatòria de vaga llençada pels sindicats CCOO i UGT ha estat convocada sense haver estat consultada prèviament amb la resta dels delegats del Comitè d’Empresa, de CGT i d’USOC, a més, a esquenes de la plantilla. Aclarir que, el Comitè de SMATSA, es composa de 13 delegats: 4 d’UGT, 4 de CCOO, 4 de CGT i 1 d’USOC.

Des de que l’Ajuntament de Sabadell va començar a posar en dubte el servei que se li estava donant a la ciutat (tot emmarcat en els escàndols judicials del cas Mercuri, concretament a la peça 28 del mateix, on s’imputa la direcció de SMATSA), i va fiscalitzar el contracte de l’empresa controlant les actuacions en el servei de recollida d’escombraria i de neteja viària, així com, fent auditories sobre la facturació dels anys 2014, 2015 i 2016. Des d’aquell moment la direcció de l’empresa s’ha dedicat a estendre la por, a crear inquietud i a perjudicar la plantilla de forma directa (mitjançant amenaces d’ERO’s, Modificacions Substancials, pèrdues de llocs de treballs i amenaces d’impagament de nòmines). I al poble de Sabadell de forma indirecta (mitjançant un servei deficient).

Aquesta direcció en completa sintonia amb els suposats sindicalistes de CCOO i UGT, ara es treuen de la màniga una vaga que suposadament els hi ajudi en la negociació de les formes de pagament, així com en els mètodes de facturació dels serveis, que està duent contra l’Ajuntament de Sabadell. Tot i que està clarament encaminada a participar en el context de la campanya política que es durà a terme.

Resultat d'imatges de smatsa sabadell cgt

Sabem que la força que té una vaga de neteja, tant a nivell econòmic com a nivell polític. I creiem que aquesta vaga és una farsa, perquè tant les formes com el fons són una falta de respecte a la plantilla. Munten una assemblea, quan a esquenes de tots ja tenen una vaga sol·licitada amb els seus dies concrets, etc. A posteriori, convoquen, al carrer, on no es pot debatre, a crit pelat i mà alçada (inclús davant l’oficina) per anar a una vaga, ja decidida prèviament per ells. ´

D’aquí la casi nul·la assistència i l’emprenyament e incomprensió general de gairebé la totalitat de la plantilla. Només han assistit una quarantena de persones dels 400 treballadors, el que demostra el cansament, la desconfiança i el refús de la plantilla davant les maniobres d’instrumentalització i manipulació per part de la Direcció. Pel que els plantejaments esgrimits per CCOO i UGT per la convocatòria d’aquesta vaga, en una suposada defensa de les condicions laborals i cerca d’un acord dintre del conflicte Ajuntament-Empresa, que segons ells pot perjudicar la plantilla. Són arguments peregrins, a l’igual que la moció presentada, la qual no es pot dur a terme en termes legals o escrits, i que l’únic que pretén és estendre la por entre la plantilla, com peons en un taulell d’escacs d’aquest conflicte, i al servei dels interessos de la Direcció en mig d’una campanya política.

Resultat d'imatges de smatsa sabadell cgt

Des de CGT mai hem volgut participar d’aquest conflicte, i molt a pesar de que se’ns retirà el suport per part d’aquests sindicats a la direcció del Comitè (al ser la nostra, la força sindical més votada a SMATSA), arrel de que l’Ajuntament anuncià la fiscalització del contracte. Sempre, igualment, ens hem mantingut al marge, ja que en 14 anys liderant el Comitè d’Empresa sempre hem aconseguit mantenir la unitat d’aquest i de la plantilla. I aquesta ha estat i és, entra d’altres, una dels nostres objectius.

Repetim, no aconseguim entendre-ho, més quan s’ha parlat amb l’empresa per part del govern municipal i s’ha donat un calendari de pagaments per que es pugui pagar la plantilla:

Rebrà les liquidacions a 30 dies màxim (com als últims mesos), fins l’entrada del nou govern, així com pagaments que hi havia pendents.

S’ha abonat la compensació abans retirada del 2016. I se li anuncia que tant les sancions de 2015 com de 2016 estan en període voluntari, per a que pugui pagar-les a terminis.

Des de la CGT, es va promoure el passat gener la denúncia del conveni col·lectiu (perquè tocava), i es va parlar amb l’empresa, per mentre aquesta tingués problemes econòmics, poguéssim parlar i enfocar-nos més en els temes socials. Es va fer entrega a la Direcció i sindicats de la nostra plataforma reivindicativa. Des de llavors, aquests suposats defensors de la plantilla són el principal obstacle a l’hora de plantejar una assemblea unitària, on discutir i votar una plataforma de conveni per tota la plantilla.

Des de la CGT acceptarem anar a plens, participar en vagues en plena campanya municipal, tot i que creiem que hi ha altres alternatives, i anirem on s’hagi d’anar, sempre i quan sigui un mandat de la plantilla i es faci amb la seva participació i debat previ, i no de forma pretensiosa i interessada per uns pocs.

Atentament, Secció sindical de CGT a SMATSA.

Resultat d'imatges de smatsa sabadell cgt

Perquè el Metro fa vaga?

Equip Comunicació CGT Catalunya

Davant els dubtes sorgits sobre els informes del TAC que estem rebent, fem un petit resum de totes les explicacions que ens aporten els especialistes consultats. En tot cas, la millor opció es sempre consultar un especialista, sempre i quan, aquest no sigui de Metro, o pagat per Metro, aquesta és la trista realitat.

Les malalties pleurals, també qualificades d’anormalitats, constitueixen el primer grau de les malalties ocasionades per l’amiant. Es classifiquen en tres grups: plaques pleurals, engruiximent pleural i efusions pleurals.

Les malalties pleurals produïdes per l’amiant no són pròpiament asbestosi, encara que alguns metges les classifiquen com asbestosi pleural benigne. Les partícules d’amiant formen calcificacions a la pleura, dites també plaques pleurals.

La major part dels malalts amb plaques, engruiximent o efusions pleurals no tenen cap símptoma.

Resum de les malalties produïdes per l’exposició a l’amiant:

“Benignes”

Placa pleural Engruiximent pleural

Efusió pleural benigne

Greus

Asbestosi

Mesotelioma

Càncer de pulmó

L’engruiximent pleural

Les fibres d’amiant, que es mouen del pulmó a la pleura, produeixen l’engruiximent pleural i podrien desenvolupar una fibrosi (cicatrius).

Com les plaques, l’engruiximent constitueix una evidència de l’exposició a l’amiant i un risc més elevat de desenvolupament d’altres malalties més greus. No està demostrat que patir l’engruiximent comporti automàticament mes possibilitats de acabar patint càncer o mesotelioma, però si hi ha engruiximent, es que hi ha hagut exposició a l’amiant i per tant, aquesta exposició sí que comporta mes possibilitats de desenvolupar alguna d’aquestes malalties més greus.

En altres paraules, el teixit que recobreix els pulmons (pleura) està inflamat degut a les fibres d’amiant que s’hi han instal·lat.

Les plaques pleurals

Les plaques pleurals són l’engruiximent pleural de determinades zones. Estan composades per teixits fibrosos, dins dels quals poden observar-se fibres d’amiant mitjançant el microscopi electrònic. En general les plaques no produeixen dificultats respiratòries. Són una prova de l’exposició a l’amiant.

La incidència de les plaques està relacionada amb la dosis d’exposició a l’amiant i augmenten amb l’edat.

En altres paraules, l’amiant ha produït unes lesions que poden anar avançant amb el pas del temps i derivant en una fibrosi (cicatrius).

Els companys amb plaques pleurals. Què passa amb ells?

Actualment, després dels TACs realitzats fins ara, no podem dir quants afectats per amiant i de quina gravetat tenim al Metro, l’empresa continua ocultant aquesta informació, i aquest és un dels motius de les vagues. Sí sabem pel que hem parlat amb els companys, que hi ha molts casos d’engruiximent de pleura, i ja alguns casos de plaques pleurals (teixit fibrocicatricial).

A l’estat espanyol, la legislació sobre l’amiant va arribar tard i és la més permissiva d’Europa. Això és degut a que, com a país amb indústria de fabricació amb amiant, les grans empreses van realitzar la seva pressió sobre els polítics per a que això fos així. A mode d’exemple, els companys de Metro amb plaques pleurals continuen actualment treballant en un entorn amb elements d’amiant, sense ser reconeguts com a malalts, esperant el desenvolupament de la seva malaltia. En canvi, a altres països, les plaques pleurals han estat reconegudes com a malaltia professional amb dret a indemnització. Per exemple a Noruega, el 1956, a França, el 1985, a Portugal, el 1980 o Alemanya, el 1988.

En resum, ja sabíem que ens enfrontàvem a una Direcció que nega el problema de l’amiant al Metro, a uns responsables mèdics d’empresa que oculten els malalts i a uns polítics (de tot signe) que fan oïdes sordes al problema, no sigui que els hi esquitxi d’alguna forma el que va camí de convertir-se en un problema de salut pública. Doncs a més de tot això, ens enfrontem a una legislació feta per afavorir a l’empresari i fer callar els problemes de salut dels treballadors.

Segons la llei a l’estat espanyol, els treballadors amb cicatrius als pulmons (plaques pleurals), no han de ser reconeguts com a malalts professionals (tot i que a dia d’avui encara no els hi hagi creat un problema respiratori, aquest fet no els fa presagiar res de bo pel futur). Els legisladors suposaran que el fet de que les hagi produït lesions pulmonars a causa del treball, va compensat pel salari que “amablement” els hi atorga l’empresari cada mes.

Aquesta situació, digna de l’edat mitjana, és contra el que ens toca lluitar, mitjançant la força de la plantilla i la lluita sindical, com han fet a tantes altres empreses abans que nosaltres. Seguirem el seu exemple.

Senyors directius i polítics, no deixarem de defensar els nostres malalts. Retirin l’amiant, reconeguin a tots els malalts, tracti’ns-hi com és degut i reconeguin als morts per amiant. Mentre això no passi, hi haurà un conflicte laboral al Metro.

CGT Metro