Primavera

Adriana Rubio. Mal d’Escola

Els dies s’allarguen i comença l’esperança primaverenca. És fàcil poder-ne fer una metàfora pedagògica. Diu la Joana Raspall que la imatge de la flor es performa en el cor del roser a l’hivern; que, encara que sembli mort, el roser no ho està. 

En quina estació de l’any es troba la pedagogia actualment? És possible tenir una experiència pedagògica, avui, a les aules? Ens queda massa lluny, potser, en el dia a dia, pensar la nostra pràctica en la solitud dels centres? És possible una pràctica pedagògica capaç de respectar els nostres ritmes vitals, les nostres necessitats profundes de viure i gaudir de la vida? 

Llegeix més

VOLEM SER LLIURES?

Lucía Álvarez

Deia Kierkegaard, al Diari d’un seductor, que les dones havíem de tindre llibertat, però no les ocasions per a disposar d’ella. És significatiu com tothom parla contínuament de la llibertat, també en l’actualitat, però no l’exerceix si no és com a llibertat de consumir, ni vol que la resta puga fer-ho més enllà de decidir quatre banalitats preestablertes. Eixa mena de llibertat formal, teòrica, que només existeix com a paraula però que no es pot practicar, ajuda a que els discursos de polítics i altres persones amb poder sonen millor del que podrien fer-ho si digueren la veritat de les seues aspiracions: alguns volen llibertat per a comprar i acumular béns a costa de que molts altres no puguen mai decidir sobre les seues pròpies vides. En un sistema capitalista, la llibertat és una mercaderia més, que es compra i es pot vendre, donat que no té altra traducció que els diners. Ens han ensenyat que no podem fer absolutament res sense ells i que tenim i hem de tindre una relació de dependència absoluta amb respecte d’ells. I, com que això és així, la gran majoria es veu obligada a vendre bona part del temps vital a canvi d’eixa mercaderia peculiar, ara ja ni física, que esdevé divina, que són els diners. Treballem forçosament prou més de la meitat de la nostra existència per a disposar d’un limitat temps lliure en el que, suposadament, poder fer el que vulguem. No fan altra cosa que insultar-nos quan ens diuen que no hi ha alternativa i que aquest és el millor dels móns possibles. 

Llegeix més

Salvador Seguí, ahir, avui, demà, sempre

Jordi Martí Font

El passat 10 de març va fer cent anys que uns pistolers a sou de la patronal van assassinar un dels anarquistes més destacats de la història contemporània dels Països Catalans. El seu assassinat el 10 de març de 1923 es va afegir al dolor que creixia entre la classe obrera amb cada un dels atemptats que la burgesia pagava i impulsava per tal de no perdre ni un centímetre de la seva dominació, del seu poder damunt de qui explotava tant com podia per aconseguir més i més beneficis. El capitalisme sempre ha buscat el mateix: el benestar d’una minoria explotant la majoria social, el luxe de quatre gats pagat amb la suor i sovint la sang de la majoria de la gent. I en això, avui estem igual que aleshores…

Llegeix més

LA MOLA TANCA LA PORTA A LA MEMÒRIA LLIBERTÀRIA A MENORCA

COMUNICAT DEL SECRETARIAT PERMANENT DE CGT MENORCA EN RELACIÓ AMB LA DENEGACIÓ D’ÚS D’INSTAL·LACIONS DE LA FORTALESA DE LA MOLA PER PART DEL CONSORCI MILITAR DE MENORCA 

El passat 8 de febrer de 2023 una delegació de CGT Menorca es va reunir amb el Coronel Víctor Manuel Herrero Álvarez, Director del Consorci Militar de Menorca, amb l’objectiu de sol·licitar l’ús d’una de les instal·lacions de la fortalesa de La Mola el dia 15 d’abril de 2023 per a la celebració d’un acte d’homenatge a Salvador Seguí i Rubinat, amb motiu del centenari del seu assassinat a mans del terrorisme patronal. 

El motiu de la localització de l’acte a les instal·lacions esmentades és el fet que Salvador Seguí, «El Noi del Sucre», figura cabdal de l’anarcosindicalisme de principis del segle XX, va ser empresonat a la Fortalesa de La Mola entre 1920 i 1922. Consideràvem adient que un acte de reparació de la memòria històrica com aquest tingués lloc allà on el moviment llibertari menorquí va mostrar-ne, en el seu moment, la solidaritat amb el company empresonat.

Llegeix més

Pierre Van Paassen i l’entrevista que (no) va fer a Durruti

Manel Aisa Pàmpols

No feia gaires dies, a través de la pàgina web de l’Ateneu Enciclopèdic, em van donar l’oportunitat de parlar d’un document del fons de Diego Camacho en el qual Diego tenia anotacions en un escrit a màquina amb què, des del Canadà, Eduard Vivancos, va enviar la traducció de la famosa entrevista de Van Paassen a Durruti, publicada al diari de Toronto “Star” el 18 d’agost de 1936. Però des d’Amsterdam ens arriba una informació que aclareix aquella històrica entrevista.

Llegeix més