per Iru Moner
Hola Company. Et podries presentar als nostres lectors?
Sóc en Mike. Milito a la CNT i a Embat i col·laboro amb el portal Alasbarricadas.org. A les xarxes signo com a @BlackSpartak, com a homenatge al meu ídol de joventut, Nestor Makhno, l’autèntic “Espartac” de l’anarquisme.
Llegeix més
L’Anna Pascual és professora de socials a l’educació secundària des de fa 14 anys. Des de llavors treballa de professora en un institut públic de màxima complexitat a Badalona, on ha estat, al llarg dels anys, tutora, coordinadora de nivell, cap de departament, coordinadora d’extraescolars i, des de fa tres cursos, coordinadora pedagògica dins l’equip directiu.
Roger Gras conversa amb en José, un dels fundadors del gimnàs i entrenador
Fotografies d’Anna Jordana
Al barri barceloní de Vallcarca, damunt de la plaça Lesseps —frontera simbòlica de la gentrificada i massificada Gràcia— nasqué fa un parell d’anys el gimnàs popular i antifeixista “Subietas”, en record i memòria a Jacinto Subietas, boxejador del barri i afiliat a la CNT els anys 20 del segle passat. Barcelona en aquella època era bressol de grans púgils, amb alguns noms gairebé mítics com Gironès, Flix i Ros, que patiren, amb diferents circumstàncies vitals, la guerra civil, l’exili, els camps de concentració i la mort.
Llegeix més
Aquesta setmana el consell constitucional francès es pronunciarà sobre la validesa de la reforma de les pensions duta a terme per l’executiu d’Elisabeth Borne, primera ministra del país i defensora a ultrança d’una reforma qüestionada per sindicats, organitzacions socioambientals i per la majoria dels treballadors. La decisió d’aquests nou membres podria desbloquejar la tensa situació que viuen des de fa gairebé quatre mesos les classes treballadores franceses. En cas contrari, la determinació sembla inqüestionable i les ganes de continuar lluitant fins a la retirada definitiva de la reforma s’albira avui dia com l’única solució possible.
En aquest context de mobilitzacions massives, hem volgut traduir i publicar aquesta entrevista a Simon Duteil, co-delegat nacional d’Unió Solidaires, sindicat germà de CGT a França, combatiu, democràtic i de transformació social, en la qual aborda algunes de les claus de l’assoliment històric actual: una intersindical unida al complet des del començament de les protestes. Aquesta estratègia inaudita es manté forta tot i les diferències polítiques entre els 8 sindicats que la componen, sent, no obstant això, objecte de crítiques des d’alguns sectors per falta de radicalitat i fermesa.
Parlem amb en José Alberto Villaverde, secretari general de la CGT Administracions Públiques de Barcelona, per la convocatòria de vaga general del 28 d’octubre en el sector públic.
Per quins motius es convoca aquesta vaga general del sector públic?
El motiu principal és el RDL 14/2021, conegut com a «Icetazo», que tracta sobre la precarietat en l’Administració Pública. És un decret que profunditza més en la precarització tant de les condicions laborals de les persones que hi treballen com de la qualitat dels serveis públics.
Es vol imposar el fet de no aprovar un procés selectiu s’equipari a un acomiadament procedent, sent vint dies per any treballat. Pensem en els milers de persones que porten anys i anys treballant per a l’Administració i que es poden veure al carrer amb una ínfima indemnització.
A més, aquest decret no sanciona a l’Administració que és la veritable responsable que moltes treballadores es trobin en aquesta situació de precarietat per la temporalitat en els seus contractes: personal que no es fix a l’Administració, tot i portar anys en molts casos, i que poden treure la plaça que ocupa a concurs. La temporalitat estructural és una forma de precarietat, sense dubte.
