Tots els números.
SEGAP
Miquel y Costas, empresa dedicada a la fabricació de paper per diferents usos, entre ells el de
fumar, tanca el semestre amb un benefici de més de 9 milions d’euros i amb un acumulat
interanual de més de 36 milions.
I què fa una empresa capitalista quan té aquests beneficis? Evidentment intentar extreure’n
més, a base d’escanyar a la classe treballadora.
Mireia Martín, Secretària d’Acció Feminista i LGTBIQ+
El mes passat va ser el mes de l’Orgull, i Catalunya es va carregar d’actes per tot el territori, celebrant les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, asexuals i tothom fora de la normativitat de gènere i sexual. Tant les institucions com les grans corporacions, les mateixes que en el seu dia a dia participen en la mateixa opressió sistèmica que diuen rebutjar, van omplir els carrers de banderes i de declaracions a favor de la visibilitat i els drets del col·lectiu LGTBIQ+, dedicant espais a una comunitat que hauríem d’escoltar cada dia, no només al juny.
Llegeix mésEster M.
L’Àuria Soriano és docent de Geografia i Història en l’educació secundària, afiliada a la CGT i part del col·lectiu LGTBQ+.
LLUITES I HABITATGE
Redacció
EL PAISATGE ABANS DE LA TEMPESTA
La classe treballadora sovint les ha passat magres per tenir un lloc on viure. El passat és dur i ple d’exemples. El paisatge habitacional de les classes populars és el del barraquisme; dels polígons d’habitatges sense carrers, escoles, parcs o centres mèdics ni transport públic; de les colònies mineres o tèxtils on l’amo de la fàbrica o la mina ho era de les claus del pis —deixant les famílies treballadores en una situació d’extrema dependència i vulnerabilitat—; i encara la realitat dels «rellogats» i de la gent sense sostre.
I hi ha hagut, sempre, una lluita constant per defensar el dret a l’habitatge i a uns barris on es pugui viure bé. Des de la CNT s’havien impulsat des de cooperatives d’habitatges a vagues de lloguers. Associacions veïnals van aconseguir portar transport públic, biblioteques, parcs, escoles i tot el necessari als buits polígons d’habitatges.
Avui hi ha encara assentaments de barraques, rellogats, okupes, i gent que fa la viu-viu i es deixa el sou sobretot en el lloguer —un sou que tal com entra, surt—. I hi ha, encara, organitzacions barrials i per l’habitatge plantant cara.
Llegeix més
Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 228, de juliol-agost de 2023
Les últimes setmanes s’ha mogut el tauler polític de l’estat. A Catalunya hem viscut unes eleccions municipals que tenen conseqüències en les diputacions i consells comarcals, però en altres territoris han canviat, a més, els governs autonòmics. Pedro Sánchez, amb l’aigua al coll, ha mogut fitxa convocant eleccions generals.
La dreta i l’extrema-dreta han arrasat i estan ocupant ajuntaments i governs autonòmics i tot fa pensar que poden arribar al govern de l’estat aviat. A la contra, es demana el vot per Sánchez (directa o indirectament) per aturar aquesta extrema-dreta que ja és als carrers, als mitjans de comunicació i des de sempre en diverses instàncies de poder, i que tots plegats han blanquejat.
Passi el que passi a les institucions, nosaltres hem de seguir lluitant i construint l’alternativa llibertària des dels carrers, barris i pobles i als llocs de treball. Des de tots els fronts i cada dia. En aquest número ho fem parlant de sindicalisme, és clar, i donant veu a l’Orgull i a les lluites per l’habitatge.
Llegeix més
