Categoria: 8M

Crònica d’una jornada de vaga general a Barcelona

Equip Comunicació CGT Catalunya

Juntes, valentes  i lluitadores vam prendre els carrers el 8M

Dones de la CGT

Tot just començava el dia 8 i moltíssimes dones ja ens estàvem concentrant a les nostres poblacions o barris per fer una tasca d’extensió i informació de la vaga feminista del 8M

En moltes poblacions i barris s’havia estat treballant durant tota la setmana fent activitats reivindicatives del 8M:  xerrades, jornades, debats, pel·lícules, tallers, etc. i totes aquelles activitats que la imaginació ens va permetre dur a terme. A més de la manifestació nocturna i la marxa de torxes del dia 7, on les dones vam reivindicar que “La nit és nostra”.

Moltes companyes de CGT , anarcofeministes vàrem participar coordinadament amb la resta de grups feministes a les activitats que es van organitzar als llocs on vivim.  D’activitats es van fer moltíssimes, des de piquets informatius i reivindicatius , performances, denúncies a l’església catòlica, lectures de manifestos feministes, manifestació per la població, menjars col·lectius elaborats per companys que s’encarregaven de la tasca de cures, i marxa conjunta cap a la manifestació de la tarda.

Es va plantejar com un dia reivindicatiu i de lluita, i alhora festiu, fent incidència en activitats sobre la vaga de cures i de consum.

El piquet central de Barcelona, fent costat a Les Kellys van denunciar davant d’alguns grans hotels de Barcelona, la precarització i les condicions laborals de les dones. Als grans hospitals, com a la Vall d’Hebron o l’Hospital Universitari de Bellvitge on estava convocada la vaga, es van fer concentracions i piquets informatius davant els centres.

A Mataró es van fer denúncies en algunes empreses on s’havia donat casos de masclisme, com a la discoteca Cocoa. A l’Anoia es va participar conjuntament amb La Traca Feminista i entitats del poble. A Terrassa es va participar amb les companyes de col·lectius feministes anticapitalistes. Les accions i reivindicacions es van repartir al llarg de la setmana, llançant, cada dia, reivindicacions de diferents eixos: habitatge, treball productiu i reproductiu, serveis socials, antirracisme i cures.

El dia 8 al mati es va fer el mapeig de les violències de Terrassa, on es van assenyalar punts de la ciutat on s’ha exercit violència i abusos, des de llocs on hi treballen violadors i abusadors fins a les oficines dels serveis socials i l’església.

La vida al centre va ser el lema que van triar les companyes de Mollet Feminista pels  tallers que es van fer el dia 7, sobre: ginecologia, habitatge, sexualitat de les joves, salut mental i dones migrades.

A Barcelona es va començar amb un homenatge a “la Negreta”, una dona que va ser executada el 1769 per liderar, amb altres dones, la Revolta del Pa.

Enguany va ser molt important les denúncies directes a l’església catòlica, des d’accions davant les esglésies de diverses poblacions, com a Mollet, on es va demanar una jornada col·lectiva per apostatar de l’església catòlica, fins a companyes que van accedir dins d’una església denunciant com l’església vol tornar a prohibir l’avortament. O una performance davant de la catedral de Barcelona, amb l’objectiu de fer un homenatge a les dones assaïnades per la violència masclista, on un centenar de dones van fer una “processó” vestides de negre i tuls negres a les cares, fins arribar a la Catedral, carregant un taüt i flors. Un cop allà  es va  fer una performance, on es van denunciar els assassinats per violència de gènere, llegint el nom de les dones assassinades aquest any. L’acció va ser emocionant, entranyable i colpidora per a totes, es va posar un taüt, amb  flors i el nom de les dones assassinades, al bell mig de la Catedral. Aquesta acció es va fer conjuntament amb el piquet de la Comissió Laboral  8M i companyes de CGT.  

Els piquets també van ser molt imaginatius: des de canviar els rètols dels carrers per noms de dones, posar a les estàtues d’homes davantal i estris de neteja amb cartells on s’apel·lava al treball de cures compartit; i a les estàtues de dones cartells dient “Jo també faig vaga”. I un emotiu acte en record a les nenes assassinades de Guatemala davant el monument de Colon.

Els espais es van omplir de dinars col·lectius on la sororitat i la visibilització de les cures va ser present, on no van faltar la música, cançons, balls… i les paelles elaborades pels companys, com a Mollet… o dinars compartits entre veïnes i veïns, com a la vocalia de dones de l’esquerra de l’Eixample, on a més van okupar el carrer Aragó aprofitant que s’obria sense cotxes a la ciutadania.

Des de CGT Catalunya es va habilitar un espai per a cures al sindicat d’Espectacles, on moltes companyes i companys van poder gaudir d’un merescut descans després de les activitats del matí… i on es van reposar forces amb begudes i menjar preparats pels companys encarregats de les cures.

Després  de les activitats del matí, va arribar la manifestació de la tarda, convocada per tot el moviment feminista. Amb el lema “Autoorganització i revoltes feministes. Contra la precarietat i les fronteres. Juntes i diverses per una vida digna”.

Com els darrers anys les companyes i companys de CGT agafem l’espai d’inici del bloc mixt, darrera les companyes Perkudones. La participació va ser massiva i l’ambient de gresca, reivindicació, lluita i empoderament va ser molt important. Darrera de la pancarta  on continuem cridant: “Ens aturem perquè el món funcioni”, un munt de companyes i companys de molts territoris: Barcelona, Terrassa, Sabadell, Baix Llobregat, etc. vam marxar juntes amb la força que ens fa ser imparables en la lluita feminista.

Dones amagades darrera l’espectacle

Equip Comunicació CGT Catalunya

La lluita per aconseguir una major conciliació de la vida laboral amb la vida familiar.

Redacció Catalunya

Elles són algunes de les dones que treballen en el sector de l’espectacle, algunes  darrera del teló, però sense elles, l’espectacle no seria possible. Són dones que treballaran el diumenge 8M, i tots els dies festius, per tal que la resta de la societat en puguem gaudir. Als horaris que han de fer, on no existeixen festius, caps de setmana, nits, etc. Per això ens volem endinsar en aquest sector que utilitzem molt sovint, però que coneixem molt poc, malgrat que és un sector, també, molt feminitzat.

Entrevistem a diferents dones, amb feines molt diverses dins del món de l’espectacle: Guisela Zannerini, treballadora del Liceu com a mezzosoprano estable en el cor d’aquesta institució. Pilar Martin, treballadora a l’àrea d’imatge de TV3, al departament de disseny de vestuari; i Betlem Zamora, documentalista de TV3.

En què consisteix la vostra tasca.

Gisela: la meva feina consisteix en prendre part en la programació artística de la temporada del Teatre del Liceu en concert i òperes. A més de les actuacions assagem gairebé cada dia per tal de preparar la programació prevista.

Pilar: la meva feina consisteix en vestir a partir de pautes tècniques, de realització i del tipus de programa (personatges de ficció, informatiu, magazine…). Construir looks a partir de cessió de fabricants, compra o reciclatge de la roba que solem guardar a la “vestiteca” per donar-li nova utilitat i sobretot, estalviar en programes amb poc pressupost. Un cop preparat el vestuari, seguim la gravació per possibles rècords, perquè no sempre es grava en ordre cronològic ni en el mateix dia. A més, compagino la meva feina amb la representació de CGT al Comitè d’empresa.

Betlem: jo sóc documentalista a TV3. Treballo a l’arxiu d’imatges, catalogant tots els programes que s’emeten per després poder recuperar imatges segons les necessitats de cada programa.

Com podeu conciliar la vida laboral i familiar?

G: Degut al  tipus de feina hi ha moltes restriccions que dificulten la conciliació amb la vida familiar. Malauradament pot passar que ens posin també assajos en aquests dies que més necessitaríem estar amb la família. D’aquesta manera és veritablement un repte poder conciliar, de forma plena, la vida personal amb la vida laboral.

B: Tenim horaris de torns, perquè l’empresa no tanca mai. Els treballs a torns fa difícil conciliar la vida laboral i familiar, així que ho fem fent equilibris en segons quins moments i comptant amb l’ajuda familiar.

P: La reivindicació que més ens preocupa és la de la conciliació, la de ficar la vida de les persones en el centre, per sobre dels interessos econòmics i productius del capitalisme i de l’empresa.   

Hi ha discriminació laboral de les dones respecte als homes?

P: Sí, això és així. Ho hem constatat amb les dades que hem aconseguit amb la negociació del Pla d’igualtat. Les dones patim una bretxa salarial del 8’6% dins la mateixa categoria, i en els complements de tots els sostres de vidre sota els que treballem, arriba al 50,6%. Hem de recordar que som una empresa pública amb un conveni col·lectiu propi, i amb més homes que dones dins la plantilla.

B: Imaginem que també per un major compromís de les dones en relació a les responsabilitats i cures  familiars, cosa que no significa un menor compromís amb la feina. A més, evidentment les dones en categories inferiors i en situacions més precàries són les que pateixen una major discriminació laboral.

Constateu que hi ha bretxa salarial entre les dones?

G: Les xifres parlen per sí soles, la constatació és real en el dia a dia. En molts casos el salari és el mateix, però encara s’ha de treballar molt en la percepció del nostre col·lectiu en relació a l’equitat a nivell de feina. De fet, sovint, ens trobem amb comentaris molt masclistes que ens acusen de treballar molt menys.

Teniu Plans d’igualtat a les vostres empreses… es compleixen?

P: Estem negociant el Pla d’acció, és a dir, la segona etapa. Com ens va costar molt aconseguir una bona diagnosi per aconseguir reduir la bretxa salarial i les discriminacions de les dones evidents en les dades quantitatives, malgrat ser una empresa pública, les dades ara mateix les hem d’actualitzar perquè ja són del 2015. En tot aquest temps no hem millorat ni tampoc s’ha trencat cap sostre de vidre amb la promoció de les dones. Encara que no tenim el Pla d’igualtat, estem contentes del que hem estat aconseguint com a CGT en tota la llarga i duríssima negociació.

Quines demandes urgents teniu?

P: Aconseguir un Pla d’igualtat real, en la pràctica, de la vida dins i fora de la empresa. Demanar a l’empresa una veritable manera de conciliar la vida laboral i familiar. Acabar amb la discriminació salarial i laboral de les dones, amb el sostre de vidre que no ens permet treballar amb igualtat de condicions només pel simple fet de ser dones. I aconseguir, d’una vegada per totes, una major conciliació de la vida laboral amb la vida familiar.

Aquest 8M Vaga de consumir, també de consumir espectacles

Feminisme de classe i sindicalisme combatiu

Equip Comunicació CGT Catalunya
Laura Gómez-Pintado. CGT Ensenyament Sector Social

El moviment feminista ha crescut exponencialment els darrers anys, prenent diferents formes, aglutinant diverses maneres de concebre la desigualtat i exposant-se i defensant-se diàriament de les crítiques d’aquelles ideologies més reticents a la seva visibilització. El nostre feminisme concep la lluita de classes, és un feminisme que creu en el suport mutu, la solidaritat, la postura antiautoritària i llibertària i l’autogestió vers un sistema capitalista i patriarcal que exclou a qui no li segueix el ritme. I aquest és el feminisme en el que creiem, el que s’està guanyant el suport social a força de lluita, autodefensa, sororitat i autogestió. Anarquistes i feministes concebem la lluita contra l’autoritat i les relacions de poder i ens organitzem de manera no jeràrquica, essent aquest un nexe inqüestionable entre nosaltres.

Tanmateix, és cert que no tots els feminismes tenen aquest rerefons (llibertari, de classe). De fet, habitualment es comet l’error de concebre la lluita feminista com una sola, i no és així, dins del moviment feminista hi podem trobar idees i principis molt diferents, fins i tot oposats en alguns temes concrets. Evidentment el feminisme que ens defineix a les dones de l’Organització, és el feminisme de classe però sabem que la part “de classe” no sempre és compartida per totes les altres companyes feministes. Resulta imprescindible doncs, que les anarcosindicalistes participem al moviment i, des de dins, ajudem a incorporar aquesta perspectiva d’una manera transversal. De la mateixa manera que les idees feministes han d’incorporar-se, assentar-se, al sindicalisme combatiu.

Tot i això, penso que cada cop està més clara la perspectiva de classe a dins del moviment feminista, essent aquesta una part prou representativa, de la qual participem moltes de nosaltres, les anarcosindicalistes. És a dir, la gran part del moviment, és de classe, exactament igual que ho és el sindicalisme combatiu. Cada espai amb la seva identitat i funcionament, però amb moltes reivindicacions anàlogues, algunes molt concretes que, especialment pel 8 de Març, s’haurien de lluitar de forma conjunta. Aquesta gran part del feminisme, és llibertària en essència. Sense aquest feminisme la lluita obrera perd sentit. Ambdues som lluites organitzades que avancen, que prenen consciència, que creixen i que no donen cap pas enrere, apropant-se a la gent, creant justícia social, lluitant contra l’opressió, l’explotació, el poder i la precarietat. L’ideari feminista, en part, ens representa com Organització ja que som lluites properes, és, doncs aquest, un motiu per confiar i donar suport a les seves propostes, especialment pel 8M. 

“nosaltres hem de nodrir-nos del moviment i el moviment ha de nodrir-se de nosaltres”

A més, és el moviment feminista combatiu qui coneix i viu completament aquella realitat, qui s’ha mantingut fort i constant, qui s’ha defensat, qui ha lluitat, qui ha demostrat saber guanyar, mesurar forces, ampliar l’eina de la vaga sense deixar de cuidar-la, de ser conseqüents amb ella i lluitar molt dur pel seu reconeixement. Aquest em sembla un altre motiu per argumentar la nostra responsabilitat com a Organització de donar-li suport.

I serà el nostre paper, la nostra lluita afegida, focalitzar i donar forma i més cabuda en el moviment feminista les reivindicacions anarcosindicalistes; seguir incloent el sindicalisme combatiu al feminisme de classe, seguir treballant de manera conjunta. Nosaltres hem de nodrir-nos del moviment i el moviment ha de nodrir-se de nosaltres. Ens necessitem. Perquè com ja he comentat, és cert que alguns sectors del moviment feminista requereixen ampliar, definir o reivindicar la seva consciència de classe, lluita que a vegades queda en un segon pla. Però això ho hem de fer des de dins, des del formar-hi part, des de la participació, el suport i el compartir les reivindicacions. 

És cert que crec que el que el moviment feminista proposi ha de ser defensat per la nostra Organització, però això no vol dir que no tinguem una línia pròpia o que sempre hem de donar-li suport sense ser crítiques amb allò que no compartim. Sinó que en allò relatiu a la Vaga General Feminista, qui encapçala la jornada és el moviment feminista, i la resta de col·lectius tenen la responsabilitat de donar suport i participar-hi. En un acte de confiança en qui coneix i pateix la seva realitat, de suport mutu, de solidaritat i, sobretot, de defensa i creença en les seves reivindicacions. Essent cada cop lluites més transversals i conjuntes.

La lluita de la classe obrera, contra el poder i la jerarquia és també un acte feminista. Donem, doncs, suport al moviment feminista, perquè no és paral·lel a nosaltres, sinó que és part de nosaltres.

Per aquests motius, vaig proposar la ponència que, en definitiva, intentava argumentar la responsabilitat que considero tenim com a Organització de donar suport a les propostes del moviment feminista combatiu. Essent el més conseqüent per part nostra convocar, tot els anys, en allò relatiu a la vaga general feminista del 8M, el que el moviment feminista acordi. Sense que això ens impedeixi esdevenir crítiques amb les parts del moviment que no comparteixen la nostra lluita, ni tenen consciència del que implica per nosaltres, les persones sindicades convocar una vaga, per exemple. Penso que és imprescindible que les mateixes dones que formem part del moviment feminista i també som anarcosindicalistes fem aquest treball de donar a conèixer a dins del moviment les nostres causes, i així compartir-les i ser més fortes, de la mateixa manera que, com he comentat, moltes reivindicacions, pràctiques i tipus d’acció del moviment feminista han d’incorporar-se urgentment al sindicalisme combatiu.

Aquest 8 de març també fem vaga general feminsta

Equip Comunicació CGT Catalunya
Rosalia Molina. CGT Ensenyament Barcelona

El fet que aquest any el 8 M sigui un dia festiu ha obert una sèrie de debats entorn  si és necessari o no mantenir una vaga feminista un diumenge, si tindrà prou seguiment o no aquesta convocatòria de vaga, i ha generat opinions diverses, com diverses som totes les persones i les condicions laborals que tenim cadascuna.

No per ser vaga un diumenge serà menys “vaga” i seran menys vigents els motius que ens porten a fer- la a totes un dilluns o un divendres. No podem continuar justificant-nos dient “però si aquest any cau en diumenge, no cal fer vaga”

Aquest any, més que mai, és necessari centrar-nos en perquè sí que té sentit convocar una vaga general un diumenge.Diumenge, festiu, aquell dia en què molts/es treballador/es acostumen a tenir un descans de la seva jornada laboral setmanal remunerada. Però la realitat és que hi ha moltes persones i, en concret, moltíssimes dones, que no troben en els diumenges un dia de descans si no un dia més de feina dins de la seva jornada laboral setmanal. I estem parlant d’aquelles feines remunerades però també de les no remunerades. 

Cal visibilitzar la importància i la dignitat del treball domèstic i de cura, imprescindible per al desenvolupament de la vida personal i social i tradicionalment exercit per les dones i denunciar la hipocresia del sistema capitalista i patriarcal, que s’aprofita d’aquesta situació i la fomenta abusant de les dones treballadores: quan fem aquest treball dins de l’àmbit familiar, el fem de manera gratuïta i sense cap reconeixement social; si el fem dins del mercat laboral és en condicions d’enorme precarietat que pot arribar a l’explotació.

“el fet que aquest any el 8 M sigui diumenge, dia festiu d’algunes feines, no és motiu per no continuar proposant Vaga Feminista el 8M”

El treball en la llar i les tasques de cures suposen en les dones treballadores una doble jornada de treball: d’un costat el treball assalariat i d’un altre, el treball domèstic no remunerat. Existeixen fortes dificultats en l’accés i promoció en l’ocupació i una alta taxa de jornades parcials en les dones com a conseqüència del treball domèstic que desenvolupen o per cura de fills i filles i altres familiars.

No, no és tan estrany fer una vaga diumenge. Aquest dia festiu, ens pot fer veure i reflexionar sobre la quantitat de feines i tasques que es desenvolupen els dies festius. Es dona el fet que moltes de les dones que treballen en dies festius són les més precàries laboralment, les que pateixen més la precarietat laboral i econòmica, amb unes condicions laborals a vegades d’explotació: treballadores de la llar, hoteleria, etc. on la conciliació de la seva vida laboral i familiar és impossible del tot. I on la majoria són dones sense contracte laboral i a vegades fins i tot sense permís de residencia. Els sectors amb major taxa de feminització (neteja, sector domèstic i atenció sanitària, telemàrqueting) no són casuals.

Això és el reflex de la reclusió històrica de les dones en les llars privades per al desenvolupament de totes aquestes tasques.

Les tasques domèstiques han complert un paper fonamental en el funcionament del mercat i l’economia. El treball invisibilitzat de les dones en la llar ha permès a l’Estat retallar i privatitzar els serveis sanitaris i educatius. Les polítiques de l’Estat capitalista no ofereixen guarderies, residències de persones ancianes, centres de salut ni hospitals que prestin serveis amb eficàcia, capaces d’atendre a la societat.

Cal tenir clar que una Vaga Feminista es planteja en els diferents aspectes de la vida: Vaga  de cures, vaga de consum, vaga laboral i vaga estudiantil.

Per tant cal fer incidència precisament aquest any festiu, en potenciar la vaga de cures i la vaga de  consum, per continuar lluitant contra el consum capitalista globalitzat, per una economia sostenible, justa i solidària que gestioni els recursos bàsics i naturals de manera pública, col·lectiva, comunitària.

Amb la vaga de curesen la família i la societat, donem visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, o com a economia submergida. Perquè el nostre treball reproductiu  queda  invisible  i està desvaloritzat  pel sistema, per ser un treball que únicament pertany a l’àmbit de les dones. El sistema es col·lapsaria sense el nostre treball quotidià de cures.

Cal que s’eduqui en la col·laboració i implicació de la tasca   de les cures a tota la societat, conscienciar entorn d’elles, per poder redistribuir-les.

De consumir, per demostrar que sense nosaltres no funcionen els mercats dels nostres barris, dels nostres pobles , de les nostres ciutats, que sense consumir, no hi haurà fronteres, no hi haurà carnisseres i no hi haurà consumidores. Per construir un consum alternatiu que respecti els nostres drets i les nostres vides

I és per aquests motius, per les quals es necessari també  convocar  vaga laboral feminista aquest 8m. Per un canvi real en les condicions socials i laborals de les dones, lliures de violències, per una vida digna.

8M: Dia de les Dones Treballadores

Equip Comunicació CGT Catalunya

El 8M anem a la vaga feminista.  No hi ha polítiques feministes si no es deroguen les reformes laborals”

Aurora Pulido i Rosalia Molina. Sindicat Administració Pública Barcelona i sindicat Ensenyament Barcelona

Des de fa temps el moviment feminista i les organitzacions que ens definim feministes hem iniciat un procés per a no callar més, no callar davant del sistema patriarcal, que ens està assassinant, explotant, culpabilitzant. Ens hem aixecat ben fortes i juntes per eradicar i soscavar el Sistema patriarcal i el capitalisme que ataca fonamentalment, la dignitat de les dones. I hem dit i diem PROU.

Les Vagues Generals Feministes del 8 de març de 2018 i de 2019, varen néixer i suposar una gran onada promoguda pels moviments feministes internacionals autoorganitzats, a les quals van donar suport i cobertura compromesa alguns sindicats (com la CGT, la CNT i IAC) i que va ser secundada en més de 170 països. 

Ara bé, aquesta Vaga General Feminista del 8M compta també amb un llegat… és hereva d’altres propostes i iniciatives, i idees i marcs conceptuals claus.

En aquesta línia, i només per esmentar una part d’aquesta herència, cal dir que ja l’any 2017 va haver un impuls per desplegar una Vaga Feminista internacional promoguda per les companyes argentines i que, el mateix any, van haver fortes i intenses mobilitzacions per part de les companyes poloneses davant del greu atac sobre els seus drets sexuals i reproductius, per l’intent de modificació de la llei de l’avortament polonesa. Els moviments feministes internacionals impulsors portaven des del 2017 escalfant motors,  fruit d’un treball transversal i horitzontal i coordinat.

Igualment, cal esmentar que a Catalunya des de l’any 2014 el moviment de Vaga de Totes ha anant desplegant múltiples iniciatives i actuacions que s’estava coent i parint des de feina mesos, i que van cristal·litzar en les reivindicacions del 8M-2018. 

“Y nos plantamos y luchamos como hacemos las mujeres en todos ladosdonde el hambre de ganancia pone en riesgo la posibilidad de todo tipo de vida…”

Clarisa Ercolano, 2009. La voz de la tierra

I, no podem deixar de visibilitzar el gran deute que tenim amb les pensadores marxistes feministes i les economistes feministes, que des de la dècada dels anys 70 del segle XX, van començar a fer-nos veure que els treballs domèstics, reproductius, de cura, de suport emocional, sexuals… que majoritàriament despleguem les dones arreu del món, també són treballs… i que aquesta dedicació desigual dels usos del temps per part de dones i homes -a més d’un greuge- genera profundes inequitats en el mercat de treball remunerat i en els drets de ciutadania, sempre, en detriment de les dones.

Algunes d’aquestes dones il·luminadores -històriques i més recents- són la Nancy Fraser (EUA), la Christine Delphy (França), la Silvia Federici (Itàlia), la Cristina Carrasco Bengoa (Xile i Catalunya), l’Amaia Pérez-Orozco (Espanya), només per citar algunes. Aquestes intel·lectuals, pensadores i activistes feministes compromeses han posat sobre la taula el conflicte entre capital-treball i el conflicte entre capital-vida, és a dir, el sistema capitalista mata, el sistema capitalista és biocida, el sistema capitalista és insostenible perquè aniquila la vida humana i no-humana.

Resultado de imagen de feminisme

Ens  sobren els motius per fer  Vaga General Feminista el 8M

Hem decidit donar visibilitat a totes les violències que patim les dones de tot el món, en tots els àmbits i espais de les nostres vides:

  • A la llar: El treball no remunerat o de cures suposa un obstacle insalvable per a la participació de les dones en  el  mercat de treball, en l’esfera política, en la lluita sindical, en igualtat de condicions respecte als cisteherohomes. Encara avui, s’accepta socialment que el salari dels cisheterohomes ha de permetre el sosteniment de la família, i que el salari de les dones és complementari en l’economia familiar.
  • Al treball: La bretxa salarial en l’Estat espanyol és de 23% de mitjana i la bretxa de pensions de les dones és de 36% més baixa que la dels homes. Dels contractes a temps parcial el 73,86%, són realitzats per dones, és a dir, 3 de cada 4 ocupacions.
  • Als espais públics: transport, carrers, places… ens assetgen, ens violen i ens diuen –indirectament- que l’espai públic i de gaudi no és el nostre espai “natural”, no és el nostre lloc.
  • Amb la parella, la família, l’entorn laboral, la societat i les institucions de l’Estat, a causa del sistema patriarcal i capitalista que vivim i patim.

Quines van són les reivindicacions que demanem per la Vaga General Feminista del 8M?

La jornada de Vaga General Feminista del 8M, de 24 hores, es planteja igual que els  2 anys anteriors (2018 i 2019), amb diferents tipologies de vagues, a partir de definir diferents eixos vertebradors: treball assalariat, treballs de cura, defensa del cos de les dones i eradicació de les violències de gènere. Aquestes tipologies de vagues són:

  • Vaga laboral: Vaga de treball assalariat ,convocant a tota la classe treballadora; i per tant també Vaga de treballs sexuals.
  • Vaga de treballs de cura: Vaga de treballs domèstics, que evidenciï la sobrecàrrega i invisibilitat de les cures, l’absència de corresponsabilitat en el treball domèstic i de cura i permeti la visibilitat màxima de les dones. 
  • Vaga de consum: la millor eina per lluitar contra el capitalisme i potenciar l’economia feminista que posi la vida al centre és deixar de consumir, és deixar d’alimentar el sistema biocida.
  • Vaga educativa i estudiantil

I a partir d’aquests eixos  i tipus de vagues  s’han marcat diversos objectius: 

  • Visibilitzar els treballs de les dones que sostenen la vida (i no es reconeixen), eradicació de les desigualtats de gènere en tots els àmbits i manifestacions; eradicació de les violències vers les dones (cis, trans i bolleres)
  • Van plantejar un gran ventall de reivindicacions: trencar amb les desigualtats laborals (bretxa salarial, infravaloració dels “treballs femenins”, equiparació de les treballadores de la llar al règim general, eradicació de l’assetjament sexual i per raó de sexe en el llocs de feina, igualtat material de dones migrades i refugiades, drets de les treballadores sexuals, entre d’altres); reconèixer com a treballs les tasques domèstiques, de cura, emocionals, organitzatives, reproductives, sexuals…; visibilitzar com les retallades sanitàries i serveis socials suposen una sobrecàrrega que recau en les dones; aconseguir una educació lliure de valors patriarcals (pública, laica, feminista…); dret a decidir sobre el propi cos (reproducció/mètodes anticonceptius/dret a l’avortament, com vestir, alliberament de la pressió estètica, diversitats sexuals); no a les guerres com a control dels territoris i de les persones (noies i dones refugiades, noies i dones migrades forçoses, noies i dones victimitzades, noies i dones violades…); llibertat per circular pels territoris i els espais sense por i sense ser violades; sostenibilitat de la vida i del planeta (espais habitables, biodiversitat, sobirania alimentària dels pobles); prou assassinats de dones!! 

Les reivindicacions dels moviments feministes mereixen una Vaga general feminista de 24 hores

Aquest procés que estem duent a terme unides, contra el patriarcat i disposades a donar la batalla per construir unes vides millors, ens porta a plantejar i demanar, conjuntament amb el moviment feminista una Vaga General Feminista el 8 de març: Dia de les dones treballadores, de totes les dones (cis, trans i bollos) per què totes treballem realitzant treballs assalariats o treballs de cura i de sosteniment de la vida (humana i no humana).

L’objectiu és aturar la vida en tota la seva extensió i visibilitzar el paper protagonista que tenim les dones en l’engranatge d’aquesta vida. La vida no se sosté sola. Per tant volem:

  • Acabar amb la desigualtat en l’àmbit laboral, econòmic i social de les dones  respecte dels cisheterohomes.
  • Posar fi a la desigualtat constatada de la divisió sexual del treball en aquest sistema capitalista, patriarcal i biocida.
  • La retirada de les polítiques, lleis i actuacions del capital que comporten la discriminació i desiguals oportunitats.
  • L’adopció de mesures concretes i immediates que acabin amb la bretxa salarial i la desigualtat en les pensions.
  • Modificar els estereotips de gènere i la persistència dels valors masculins en les estructures de les organitzacions i de la societat.
  • Control sobre les implantacions dels Plans d’Igualtat en les empreses amb una visió eixamplada que tingui en compte totes les persones vulnerades les sistema sexe/gènere.
  • L’eradicació del persistent assetjament sexual i per raó de sexe en l’àmbit laboral, la precarietat laboral, temporalitat i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials que pateixen les dones.
  • L’establiment de polítiques laborals socials i econòmiques que facin efectives l’equilibri real de la vida familiar, laboral i personal, així com la corresponsabilitat en les cures.
  • Consideració de les tasques de cures com a treball amb dret a remuneració i dret a les seves prestacions contributives independents.
  • L’equiparació efectiva i real de les Empleades de la Llar al règim general.
  • L’exigència al govern de mesures concretes i efectives contra les violències masclistes i criteris clars d’actuació per  protegir a les dones i les seves filles i fills dels seus agressors.
  • Eradicar les violències masclistes i del mercat que ens (mal)tracten com a objectes, possessions del mercat, dels homes que ens violen, assetgen, maltracten i assassinen. Però també de les institucions i les seves lleis que reprodueixen actituds i conductes cisheteropatriacals masclistes.
  • Cessament de la criminalització de les persones migrants i de les lluites socials antiracistes. La igualtat  efectiva de les dones migrants i refugiades.
  • Aconseguir una sanitat pública i de qualitat que no tracti com a malalties la vida de les dones. Que la medicina reconegui i respecti els nostres cossos i les nostres vides.
  • Exigim una educació feminista implantada d’una forma efectiva i sense discriminació per opció sexual.
  • Exigim que la religió no continuï incidint, ni volent controlar les nostres vides. Volem ser propietàries dels nostres cossos, els nostres desitjos i llibertats.

Volem fer vaga per aturar el món.

Les dones lluitant canviem el món, ara l’aturarem

La vaga del 8 de març, en diumenge, dia laborable

Equip Comunicació CGT Catalunya
Marta Minguella

Aquest és el segon mes de març en què la Revista Catalunya està escrita íntegrament per dones. Ara bé, mes rere mes la revista fa ressò de les veus, opinions, crítiques i propostes que també signen les nostres companyes. No sabem si aquests paràmetres s’haguessin tingut en compte a l’hora d’editar-la sense l’esclat de l’onada feminista generat per les convocatòries de Vaga General dels últims anys. Sospito que, si més no, el procés hagués estat més lent.

La publicació arriba de la ma d’una nova convocatòria de vaga per part de la CGT de Catalunya, decisió que van prendre els sindicats al Ple celebrat a Valls el 22 de febrer després d’haver fet les assemblees amb les seves afiliades. 

Sembla que el fet que el Dia Internacional de la Dona Treballadora coincideixi en diumenge ha abonat el terreny per intentar desmobilitzar un moviment que ja es demostra imparable. Des dels sectors que obvien que diumenge és un dia laborable per a moltes, i justament és quan es fan les feines més feminitzades i precaritzades, fins a d’altres que opinen que s’està utilitzant l’eina de la vaga de forma sacrílega i fins i tot se’ns retreu no haver estat capaces de revertir les condicions laborals, ni tampoc aturar la producció de forma massiva. Cal tenir barra per exigir al moviment feminista que en 2 anys faci el que el moviment obrer no ha aconseguit amb dècades.

Caldrà obrir mires i entendre que aquesta onada feminista potser no atura la producció, però és innegable com cada vegada més trobem dones generant conflictes sindicals no menors, i que benvinguda sigui la vaga si, com s’està demostrant, està sorgint un moviment feminista de classe, que repta a l’estat, repta el feixisme i el racisme, repta el capitalisme, repta el patriarcat i posa la vida digna al centre.

Els articles d’aquesta edició formen part d’aquesta lluita, esperem que gaudiu de la Revista Catalunya i…

Visca la lluita feminista!

Vaga general el 8M i 9M?

Equip Comunicació CGT Catalunya
Maribel Ramírez. Secció sindical CGT Hospital de Bellvitge
@galiextrelana

Aquests dies parlant entre  companyes, teníem molt clar el nostre punt de vista: volíem fer  vaga laboral feminista el 8 de Març. Sempre que fos la consigna del moviment  feminista, i aquest així es pronunciés.

A moltes de les lluites que s’han dut a terme al llarg de la història, segurament, les companyes no pensàvem o no sentíem el mateix. Les lluites no són perfectes, sí necessàries. Algunes vegades es guanyen i d’altres es perden però l’única opció que tenim es provar-ho.

Tots els  8 de Març, a totes nosaltres, se’ns  omple el cap d’ aquelles dones que ens van obrir el camí, i van ser capces de deixar enrere les seves diferencies. No nomenaré noms concrets, crec que unes eren la cara visible però la lluita era de moltes. I és així com treballem les dones que volem canviar el món: deixem de banda les nostres diferències i lluitem per la igualtat de totes.

Aquest any, el dia internacional de la dona treballadora cau en diumenge. L’únic dia de descans que ens queda a moltes en tota la setmana. Però, descans per a qui? Dies que prenen valor amb l’escalf de la  família i els amics, i que comencen a ser utòpics. Penseu: quanta gent del vostre entorn treballa dissabtes o fins i tot els diumenges?

Aquesta  és la nostra realitat, qui ens portaria la cerveseta a una terrassa? Qui cuidaria de les nostres malaltes i de la nostra gent gran? El descans i l’oci d’una part de la societat, ens ha abocat a jornades laborals poc conciliadores d’un nombre molt elevat de companyes. Els dies en família per aquestes companyes són tresors anuals, ja que quan elles treballen els seus fills, parelles i amics descansen.

Voldria compartir un pensament que cada vegada em ronda més sovint pel cap. Els diumenges ja no són dies de descans, són dies de consum. El dia a dia ens deixa poc temps de lleure. La  societat ha transformat l’únic dia de descans, d’unes  jornades laborals maratonianes, en dies de consum, no us sembla? Som nosaltres qui creem aquestes necessitats, formem part d’aquesta societat i de la demanda que aquesta fa. Aquest és un dels motius més importants d’aquest any: la visibilitat d’aquelles companyes que,  per necessitat, només tenen l’opció de treballar quan tothom descansa.

Els motius esmentats haurien de fer enfocar la nostra força el diumenge. Entrar en un debat de si la vaga tindrà seguiment o no, per caure en diumenge, fa que les nostres forces es dispersin. Perquè no obrir el debat de quina seria la millor manera d’acompanyar a les nostres companyes un dia com aquest? Seria un repte més de la lluita de totes

“proposar un altre dia de vaga precipitadament pot fer que aquestes es sentin menyspreades”

Al sector de l’hostaleria, potser no facin vaga, potser no tinguin la força per lluitar contra l’empresari; però imagineu, per un moment, tots aquests negocis buits. Imagineu que a l’empresari li sortís més car romandre obert aquell dia, que fer vaga a les mateixes companyes que treballen en precari? Com diu una companya meva de feina; lo gozaríamos!!!

Aquest mateix pensament es podria compartir amb els sectors d’espectacles i de comunicació. Sectors on la conciliació només queda reflectida als convenis, als plans d’igualtat i protocols de les empreses, però no al dia a dia de les treballadores. Al sector sanitari seria encara més complex, els diumenges es treballa sota mínims. Podríem entrar en un conflicte on es vulnerés el dret de fer vaga?

Un dia tan internacional de lluita feminista on la consigna és tant clara, en un sector tan feminitzat on els diumenges entren dintre de la teva jornada laboral, les treballadores no tindrien l’opció d’adherir-se a una vaga. Tornaríem  una vegada més a demostrar que les llibertats no són un dret de totes, que el sistema capitalista i autoritari que ens pertoca sembla  com les religions: parlen molt i prohibeixen més.

Fem una ullada als nostres propis privilegis i utilitzem-los per fer visible aquelles companyes que cada dia de l’any, fins i tot el 8 de Març són silenciades pel patró i oblidades per les lluites. No totes podem cridar, sindicar-nos i porta la nostra lluita als carrers. Això només es pot aconseguir conscienciant a la gent de fer una gran vaga laboral, de consum i de cures, els tres grans eixos per portar a endavant qualsevol canvi a la societat.

Està tant normalitzada la poca conciliació familiar de les companyes, treballadores els caps de setmana, que no ens parem a rumiar que proposar un altre dia de vaga precipitadament pot fer que aquestes es sentin menyspreades.

Una gran majoria treballem de dilluns a divendres, i no som conscients del que suposen  jornades contràries a tothom. Crec que aquest any més que mai, i fent referència a la sororitat entre nosaltres, hauríem d’enfocar la nostra lluita a acompanyar aquelles treballadores que malgrat ser diumenge han d’anar als seus llocs de feina.

El 8 de Març no és un dia qualsevol, fa referència a totes aquelles dones que van ser represaliades  per un empresari. En uns moments laborals molt precaris de les seves vides van decidir organitzar-se i lluitar contra tota mena d’abusos als quals estaven sotmeses. Aquest any més que mai, la lluita s’ha d’enfocar en denunciar la precarietat de les treballadores més precàries. Per elles, per les que cuiden, les migrades, les que no tenen papers i per tant, no tenen drets en aquesta societat. Per una sororitat interseccional on totes tinguem un espai segur i un àmbit laboral digne.

La meva opinió del que produeix el moviment feminista la vull relacionar amb una dita molt castellana, dedicada a aquella part de la societat que intenta que les dones ens esfumem dels llocs de reunió i de crítica a la societat a tots els àmbits: “Quien se pica ajos come”

Sortim al carrer el 8 Març, però lluitem tots els dies a tots el àmbits per un món feminista.

Vaga general el 8M i el 9M?

Equip Comunicació CGT Catalunya
Míriam Tajani. Sindicat de Sanitat de Barcelona

Si mirem enrere, la trajectòria de la lluita feminista dels últims anys és exponencialment contundent. Fa cinc anys, al crit de «Les dones movem el món, ara l’aturarem!», vam sortir a omplir els carrers, convocades a la Vaga de Totes, que s’havia teixit mitjançant un procés assembleari obert, descentralitzat, interseccional, intergeneracional, i  amb la mateixa voluntat de lluitar per visibilitzar la feminització de la precarietat i la pobresa.

Ningú donava un duro per aquesta convocatòria. De veritat era necessària una vaga feminista? No en teníem prou amb la resta d’espais per participar? La resposta al carrer parla per sí mateixa. La Vaga de Totes va aplegar milers de persones arreu de molts territoris i va establir un precedent per al que serien l’aturada i les vagues generals que li seguirien els anys següents, cada vegada més àmplies i amb més ressò any rere any, amb un seguiment a més de 170 països arreu del món. Centenars de milers de persones al carrer vam reivindicar, des de trenc d’alba el fi de les relacions laborals precàries –entre altres coses– i ens vam unir en un sol crit per defensar vides dignes i lliures per tothom.

Amb l’energia que tot això va desencadenar, sembla quasi impensable no tornar a convocar una vaga general feminista enguany. Per què hauríem d’aturar-nos ara que hem arribat fins aquí?

La participació de les dones és nuclear a molts aspectes de la vida, el cost de la qual continua sent desorbitat. Volem una jornada laboral de 30 hores i la ratificació del Conveni 189 de l’OIT. Necessitem garantir la protecció a les nostres companyes davant d’acomiadaments, tancaments d’empreses i feines marcades per la temporalitat. Ens hem organitzat per plantar cara a la incertesa, els salaris baixos, les jornades parcials no desitjades, la solitud no volguda i la pobresa en la vellesa. L’emancipació econòmica és necessària per evitar viure lligades a la dependència d’una família, una relació o un Estat.

Ser dona encara constitueix la principal causa de pobresa, i la precarietat s’agreuja moltes vegades pel fet de tenir més edat, de tenir persones que depenen de nosaltres, o per patir algun altre tipus de violència que travessa tots els aspectes de la vida quotidiana.

“una vaga general no pot consistir en un acte performatiu que caduca passades les 24 hores i 1 minut”

Arran les passades convocatòries, tenim companyes condemnades a pagar milers d’euros per fer piquets, companyes que han anat a buscar a sa casa per exercir el seu dret a fer vaga. Perquè volen que visquem amb por. Volen que recordem cada dia de l’any els dos minuts que ens vam exposar un poc més «del compte» (atenció al llenguatge: fins i tot la prudència i la submissió tenen nom de dona!). Només han aconseguit que encara enfortim més la nostra xarxa i siguem més conscients que aquesta lluita és vital.

L’altre dia, una companya reflexionava que, davant la repressió que ha patit la lluita feminista aquests últims anys, ara mateix no podem deixar que la repressió faci política per nosaltres. No és el moment de fer cap pas endarrere.

Les dones que treballen en l’àmbit de les cures, en el sector d’hostaleria, les que fan la neteja, treballen també en diumenge. Precisament, són aquestes feines les que pateixen més violència en l’àmbit laboral: subcontractació i terciarització, condicions laborals nefastes, invisibilització, marginació… En definitiva, sabem de sobra els motius per fer vaga, i crec que estem d’acord que una vaga general persegueix la desestabilització l’esquelet productiu de qui ens oprimeix.

Entenem la desconfiança que pot generar una convocatòria de vaga general, donat que moltes vegades el seu objectiu queda difuminat i relegat a un segon terme, per darrere dels actes que esclaten i s’obliden l’endemà. Està clar que una vaga general no pot consistir en un acte performatiu que caduca passades les 24 hores i 1 minut. Per això, el 8 de març volem abandonar el tarannà festiu, per recuperar el que ha de ser: una jornada de lluita obrera, en la que organitzem la nostra ràbia i visibilitzem el que hem treballat seriosament cada dia de l’any en tots els àmbits, per arribar més lluny.

L’hivern de 1918, Amàlia Alegre va penjar un cartell en què convidava a totes les dones a deixar de treballar i anar a protestar al Govern Civil contra la pujada del preu del blat i del carbó. Al contrari del que molts esperarien, aquest acte visceral va desencadenar un seguit de protestes protagonitzades per dones, que van culminar en revoltes.

Enguany, es proposava una vaga general feminista, no de 24, sinó de 48 hores, sentint a priori aquesta mateixa visceralitat. Dic a priori visceral, perquè només cal aprofundir un poc en els motius per adonar-se que els fonaments d’aquesta proposta són estratègics.

Fa cinc anys, ningú esperava un seguiment més que anecdòtic de la Vaga de Totes. Avui, podem mirar orgulloses el camí que està traçant una lluita cada dia més consolidada, més diversa, i més ambiciosa. Ara no és el moment de conformar-nos amb cap límit. Necessitem anar més enllà, fora dels marges que ens imposa l’ordre patriarcal, en els que ja no hi cabem, perquè ja som milions.

Per aquest motiu, cal convocar enguany una vaga de 48 h, per trencar aquest marc en què ens podem acomodar aquelles persones que encara no veiem des de quins privilegis també podem actuar i plantejar-nos que també som part de la solució.

Hem de seguir fins que aconseguim que totes les persones que encara no senten tan seus els motius de la vaga com el batec mateix siguin capaces de solidaritzar-se amb les seves companyes i veïnes. Perquè ho hem de fer per mi, però també per tu i per totes les meves companyes. Lluitarem fins a aconseguir el món que volem. Visca la lluita feminista!