Categoria: 8M

L’assetjament psicològic a la feina

Equip Comunicació CGT Catalunya
Pilar Frey Martínez, Dones Llibertàries    

Heinz Leymann, psiquiatre alemany 1932-1999, va definir l’assetjament psicològic a la feina, com la situació en què una persona o grup de persones actuen amb violència psicològica extrema vers a un altre, sistemàticament (almenys una vegada a la setmana) i durant un període prolongat de temps (mínim sis mesos) en el lloc de treball.

L’assetjament psicològic en el treball es descriu a la NTP 854, “Acoso psicológico en el trabajo”, detallant la publicació de l’esmentat psiquiatra designant el terme “mobbing” per aquest fenomen.  

Una de les característiques del mobbing és que es tracta d´una relació asimètrica entre les dues parts, on l’assetjador té més recursos, més poder o més suports que la part assetjada. 

“En las sociedades de nuestro mundo occidental, altamente industrializado, el lugar de trabajo constituye el último campo de batalla en el que una persona puede matar a otra sin ningún riesgo de llegar a ser procesada ante un tribunal”

Heinz Leymann, 1932-1999

L’assetjament laboral psicològic s’exerceix especialment a través de quatre mecanismes: 

  • Manipulació de la comunicació
  • Manipulació del treball
  • Accions contra la reputació o dignitat i 
  • Situacions discriminatòries respecte a la resta de treballadores/rs 

La treballadora sent que els seus assetjadors tenen una intenció explícita de perjudicar-la, resultant una amenaça per a la seva integritat, sovint no sap com fer front a la situació, ni com controlar les reaccions emocionals que genera. 

El fracàs davant el mobbing i en el control de l’ansietat desencadena una patologia pròpia de l’estrès que es crònica i s’agreuja progressivament.

  • Altres tipus d´assetjament: sexual i per raó de sexe:

Assetjament sexual: El Codi Penal defineix al seu Article 184.1 l’assetjament sexual  com “El que sol·licita favors sexuals, per si mateix o per a un tercer, en el context d’una relació laboral, docent o de prestació de serveis en curs o habitual, i amb aquest comportament provoca a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant”

Un fet rellevant sobre la freqüència de l’assetjament sexual és que la majoria de les víctimes estan sotmeses a episodis repetitius d’assetjament i no a incidents aïllats.  

Hi ha dos aspectes que influeixen en l’aparició de l’assetjament sexual dins d´una organització: el clima organitzatiu i si el context és masculí o femení. 

El clima organitzatiu fa referència a aquelles característiques de l’organització que fan més fàcil la existencia d´un clima de tolerància cap a l’assetjament sexual.

La segona variable fa referència a si predominen els homes o les dones i si el tipus de tasques són predominantment masculines o femenines, les dones que treballen en contextos predominantment masculins  tenen més probabilitats de patir assetjament sexual.  

L’assetjament sexual té un impacte molt negatiu en el benestar psicològic de la víctima i la seva relació amb el món laboral, no cal que estigui exposada a altes freqüències d’assetjament sexual per experimentar aquestes conseqüències negatives.  

Assetjament per raó de sexe: la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, defineix l’assetjament per raó de sexe com “qualsevol comportament realitzat sobre la base del sexe d’una persona, amb la finalitat o efecte d’atacar la seva dignitat i crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu”. 

Establint en el seu Article 8 que qualsevol tractament desfavorable per a les dones en relació amb l’embaràs o la maternitat es considera discriminació directa per raó de sexe.

  • Discriminació per maternitat 

Entre els casos d’assetjament hi ha conductes que impliquen un tracte desfavorable de la treballadora relacionada amb l’embaràs i la maternitat. 

L’embaràs i la maternitat de les dones treballadores sovint són motiu de discriminació, durant aquests períodes tenen una major vulnerabilitat a ser assetjades i discriminades a l’hora d’accedir-hi als llocs de treball, igualtat d’oportunitats i en termes d’acomiadament.

Les dones embarassades i les mares lactants requereixen una protecció especial per prevenir danys a la seva salut i a la de les seves filles o fills, i enfront la discriminació i els acomiadaments. 

  • Conveni i Recomanació de la OIT  

El Conveni 190 de la OIT sobre violència i assetjament, 2019, que entrarà en vigor el 25 de juny d´aquest any 2021, estableix el dret de cada persona a un món de treball lliure de violència i assetjament,  i reconeix que la violència i l’assetjament en el món laboral constitueixen una violació dels drets humans, són una amenaça per a la igualtat d’oportunitats i  incompatibles amb un treball digne. 

El Conveni obliga a crear un entorn de tolerància zero a la violència i l’assetjament per tal de  facilitar la prevenció d’aquests comportaments, i que tots els actors del món laboral s’abstinguin de recórrer a la violència i l’assetjament, prevenir-los i combatre’ls.

La Recomanació 206 de la OIT sobre Violència i Assetjament, 2019, és complementària al Conveni 190 amb l´objectiu d´adoptar i implementar un enfocament inclusiu, integrat i sensible al gènere, orientat a abordar la violència i l’assetjament laboral en la legislació, seguretat i salut laboral, igualtat, no discriminació i dret penal.  

Les conseqüències de l´assetjament psicològic a la feina poden arribar a ser molt greus: augment de problemes de salut mental i de símptomes fisiològics, afectació a l´entorn personal de la víctima, clima laboral negatiu, augment de l´absentisme, reducció de la productivitat… 

Per preveure i actuar immediatament davant aquest tipus de situacions és necessari que les organitzacions tinguin una política de tolerància zero enfront l´assetjament, disposar d´un protocol d´actuació, informar i formar al respecte, i realitzar les avaluacions de riscos psicosocials tenint en compte els factors relacionats amb la probabilitat de que es produeixi violència i assetjament dins l´àmbit laboral.

Educació, COVID i dona

Equip Comunicació CGT Catalunya
Ingrid Chavarria de Ros i Noe Simarro López, CGT Ensenyament

El patriarcat contraataca, nosaltres fem VAGA FEMINISTA.

La vida a les aules mai ha estat aliena a l’estructura patriarcal que estem immerses. Ara, patint encara unes retallades que van començar fa deu anys amb l’excusa de la crisi econòmica, li hem de sumar les polítiques generades per la crisi COVID, que no afavoreixen a caminar cap al feminisme en el món de l’educació, i ara detallarem l’anàlisi al respecte.

Existeix la percepció que l’administració no fa diferències entre homes i dones en relació als salaris o a l’ocupació de càrrecs de responsabilitat, però a l’hora de la veritat, observem com són les dones les que estan sotmeses a més discriminacions. Les docents també pateixen el famós sostre de vidre i les desigualtats salarials. Les dades evidencien que les dones en els càrrecs de direcció ocupen un 50% del total, una xifra que representa una infrarepresentació tenint en compte que constitueixen, depenent de l’etapa escolar, entre un 60 i 90% del col·lectiu.

A més, dintre de l’àmbit educatiu, no tothom té les mateixes condicions laborals. L’externalització de serveis està cada vegada més present als centres escolars. No és casualitat que el sector social i el del lleure, on la majoria són dones, tingui molt menys prestigi, i pateixi més precarització econòmica. Un àmbit, que tot i ser essencial, està oblidat per les administracions públiques. És més, cada vegada està més privatitzat, fet que representa un augment de la vulneració dels drets de les treballadores per part de les empreses externalitzades.

Un altre maltracte institucional recau en l’alt percentatge de temporalitat i conseqüent precarietat, ja que l’educació és un col·lectiu feminitzat i per tant, són les dones qui en queden afectades directament. Per exemple, a Catalunya el col·lectiu docent està format per un 70% de dones i el percentatge de temporalitat és del 45,6%, gairebé 6 vegades més del que marca la normativa.

A més, en l’àmbit educatiu el fet d’estar embarassada també es penalitza. De manera sistemàtica hi ha dones que perden la feina quan comuniquen el seu embaràs, tant en l’àmbit privat com en el públic, vulnerant així la LLEI 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes. En l’àmbit públic l’aprovació del decret de plantilles al 2014, on es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball va obrir la porta a uns processos de selecció injustos, subjectius i desiguals, on les dones embarassades tornen a quedar més desemparades. A l’àmbit privat un exemple recent és el de l’empresa FEMAREC SL, que va ser denunciada per la CGT per l’acomiadament d’una de les seves treballadores pel fet d’estar embarassada. 

Amb la Covid les dones paguem encara més els plats trencats: els exemples de precarització en l’àmbit de les treballadores del sector educatiu (docents, monitores, vetlladores, integradores socials, cuineres, personal de neteja, educadores socials) es va evidenciar amb múltiples formes: substitutes sense nomenaments, compaginar cures amb el teletreball, ERTOs fins i tot quan l’administració assegurava el pagament dels salaris, com és el cas de l’empresa AliemntArt-Servei d’Àpats, que va desestimar l’oferta de l’Ajuntament de Barcelona i va enviar les treballadores igualment a l’ERTO. Totes dones. 

Així mateix, també ens hem trobat amb el maltractament del personal considerat vulnerable, entre elles, embarassades. Manca d’un permís de conciliació familiar en el cas de menors a càrrec confinats preventivament. Oposicions en condicions infrahumanes, amb alt risc de contagi i injustes per moltes dones amb càrregues familiars. Oposicions de les Tècniques d’Educació Infantil, que suposen un ERO encobert.  O la baixada de categoria laboral de les educadores bressol.

Així i tot, el que sí que ha estat en augment és el discurs de rentada de cara que fa l’administració sobre coeducació, unes paraules boniques que no van de la ma de recursos, unes paraules que queden en paper mullat i que no acompanyen la realitat ni la transformen. Una realitat on les alumnes continuen patint molts abusos pel fet d’haver nascut amb genitals femenins: tant abusos sexuals, com més assetjament per les xarxes socials, com poder gaudir de menys espais als patis en els centres escolars… unes alumnes que tot i treure millors notes que els seus companys saben que els seus currículums no tindran la mateixa validesa, només pel fet de tenir cara de dona.

Tal com afirmava Naomi Klein, en una situació excepcional i de caos generalitzat, s’implanten idees i mesures que fa temps que es planifiquen, aprofitant el desconcert de la població i la impossibilitat d’aquesta per organitzar-se i combatre-ho. 

Tot i així la por no ens ha paralitzat. És cert que la situació actual de pandèmia posa molts entrebancs a la lluita de les treballadores. Les retallades de drets, els confinaments parcials, i la dificultat de relacionar-se fan encara més grossa l’atomització que ja patim des que el capitalisme i el campi qui pugui (individualisme i darwinisme social) han penetrat en els nostres cossos i ments, des dels anys 80 i des de tots els àmbits (polític, econòmic, educatiu i comunicatiu). 

Però la pandèmia també ha servit per fer aflorar aquesta reflexió, per veure la importància de tenir uns serveis 100% públics, d’organitzar-se i estar juntes per fer front als embats del poder. 

Tot i les restriccions, hem estat als carrers, protegint-nos, mantenint les mesures de seguretat, però sense renunciar als nostres drets fonamentals i superant les pors i les contradiccions. I continuarem sent-hi, de múltiples maneres, però juntes, per conjurar aquest suposat únic món possible, que ni és únic ni és ja possible. 

Per això enguany, la CGT Ensenyament donem suport a la vaga general feminista, tot i les inclemències de la pandèmia, perquè un altre cop, hem sigut les dones les que més hem pagat els plats trencats. 

Monserveis i l’explotació salvatge

Equip Comunicació CGT Catalunya
Clara M. Rodríguez Fernández. CGT Berguedà

L’atenció domiciliària, plena d’abusos, irregularitats i explotació cap a les persones més vulnerables: dones immigrants sense papers.

Durant el mes d’agost de 2018 la CGT del Berguedà va tenir un conflicte amb l’empresa Monserveis (Solubages SL) dedicada a l’atenció domiciliària per un acomiadament i un deute a una treballadora. A partir d’aquí vam descobrir que l’empresa s’enriquia bàsicament amb l’explotació laboral de persones en situació vulnerable: dones immigrants sense papers amb jornades interminables i sous de misèria. Tot i que les condicions laborals precàries eren una pràctica habitual per totes les treballadores. És per això que vam denunciar a l’empresa a la Inspecció de Treball, la qual va fer públic que l’empresa seria multada i el cas passaria a la fiscalia. Inspecció havia pogut comprovar que més de 50 persones treballen sense estar donades d’alta a la seguretat social (han pogut acreditar-ne 52). De les quals 30 no tenien permís de residència ni de treball. Diverses treballadores van poder començar els tràmits per aconseguir els seus papers ja que l’informe demostrava la relació laboral. Actualment s’han sumat 29 casos més denunciats.

L’endemà de comunicar la creació de la secció feien fora la nostra delegada sindical

A partir de llavors des de la CGT vam fer diverses crides per les xarxes socials a les treballadores de l’empresa per organitzar-se. Vam parlar amb moltes i això ens va permetre posar 6 denúncies més a la Inspecció i 2 als jutjats durant el setembre de 2019. L’octubre fèiem la Secció Sindical de la CGT a l’empresa Monserveis, en formaven part tant treballadores amb papers com sense papers i vam presentar a l’empresa una taula reivindicativa. L’endemà de comunicar la creació de la secció feien fora la nostra delegada sindical, la Lorena, que no tenia papers per intentar evitar negar la relació laboral, però ja era tard perquè havíem posat denuncia a Inspecció pel seu cas i ja havien comprovat la relació laboral. A la empresa junt amb el comunicat de creació de la secció, s’adjuntava l’acta d’infracció de la Inspecció i la nostra taula reivindicativa: Que tothom estiguès donat d’alta a la seguretat social i les que ja ho estaven cotitzessin per les hores reals que feien, cobrar segons marca el conveni i per la categoria real de la qual treballaven i pagament dels deutes d’un any. Un cop acomiadada vam fer la denúncia ja que es tracta d’un acomiadament nul per vulneració dels seus drets sindicals i també vam denunciar els deutes d’un any. El judici serà el proper 25 de març.

Seguidament des de la UGT (Lluís Galleguet) es va pactar unes eleccions sindicals posant a l’Eva Serrat, esposa de l’amo, Xavier Pubill i a l’Eduard Flores, el seu soci.

El mes de desembre de 2019 la CGT denunciàvem el cas a la Fiscalia de Manresa. Però els explotadors per evitar pagar les multes i els deutes amb les treballadores i que ho paguem tots a través de FOGASA, planegen tancar l’empresa però quedar-se amb el negoci creant una de nova, (la qual podria ésser Unicuidat, Activa’t Domiciaria SL), passant els clients a aquesta. Això, gràcies a  Georgina Munells Martori una dona de palla, administradora de moltes empreses. Així l’empresa es va declarar voluntàriament en concurs d’a creedors. El Xavier i l’Eduardo informaven a través del segon delegat de la UGT (un pobre home posat a dir per l’empresa) que farien un ERO i tancaria i uns dies després (el 28 de desembre com si fos una innocentada) informava que una empresa estava interessada a comprar Solubages SL. Tal i com ja havíem denunciat a Inspecció de Treball, Fiscalia i la premsa.

Cal que tothom tingui clara la jugada que fan aquests explotadors i cal que exigim a l’administració que actuï i no deixi fer.

Actualment, les treballadores només han cobrat la meitat de la nòmina de desembre i gener, en principi seguint les indicacions de l’administrador concursal Fernando Redondo García.

Des de CGT Berguedà, a part de fer totes aquestes denúncies per la via legal, les entrevistes amb totes aquestes treballadores, les denúncies a les xarxes social i altres mitjans, hem convocat desenes d’accions davant de la seu de les seves oficines a Berga, ara mateix tancada i de la seu a Manresa, aquí amb el suport de col·lectius com la PAHC Bages, les Aamas (Assemblea d’afectades pel Masclisme i el Patriarcat) i altres.

No és l’única empresa del sector que s’enriqueix a costa de l’explotació de les persones més vulnerables de la societat. La vulnerabilitat en que les deixa la legislació permet més explotació i abús del empresariat sobre elles. I no ens enganyem la societat ho accepta, perquè al final és com si els fes un favor en aquesta “pobra gent”. Tampoc és l’únic sector on passa.

Seguirem denunciant totes les irregularitats de les quals tinguem coneixement i seguirem lluitant contra l’explotació i els abusos laborals que per desgràcia són tant habituals a la nostra comarca.

Precarietat laboral i de gènere

Equip Comunicació CGT Catalunya
Laura Gómez-Pintado – Grup de Treball de Gènere Ensenyament

Treball reproductiu i treballs relacionats amb les cures, al punt de mira del sistema capitalista i patriarcal.

El gener de 2020 la direcció de FEMAREC SCCL acomiadava la Silvia, treballadora d’aquesta falsa cooperativa, dos dies després d’haver comunicat oficialment que vivia un embaràs d’alt risc. A ni tan sols 10 minuts de l’hora de plegar, amb presses i manipulacions vàries, l’empresa li fa signar una carta de finalització de contracte amb data 20 de desembre de 2019. Aquell dia era 9 de gener de 2020. Aquell dia l’estaven acomiadant i donant un missatge clar: si et quedes embarassada perds la feina.

A Femarec no teníem secció sindical, algunes treballadores observàvem la injustícia des de la frustració i la soledat de qui pateix la desigualtat però no està organitzada. El Comitè d’empresa, format per CCOO i CSC, amb un llarg historial de mentides, pactes amb la patronal, mala praxis, manipulacions i sobretot, la gran habilitat de “fer veure que aquí no passa res”, no era una opció per nosaltres. Així que vàrem decidir acudir a l’advocada del Sector Social del sindicat d’Ensenyament de BCN i a les companyes de Gènere. Les nostres opcions a partir de llavors: demanda judicial i molta acció sindical. Calia fer una passa endavant, organitzar-nos i prendre consciència. 

Era el primer cop que ens empoderàvem per moure una campanya de denúncia contra l’empresa. El primer cop que lideràvem una presa de decisions en allò relacionat amb les estratègies d’acció sindical que calia emprar. En aquell moment la majoria de companyes que estàvem donant suport i volíem iniciar l’acció sindical, ja no estàvem treballant a Femarec, molt menys a una secció sindical o amb presència al Comitè. Això ens porta a fer una referència a la imperant i extensa necessitat de la nostra Organització d’actualitzar-se en allò relacionat amb les noves maneres de fer acció sindical. Ens trobàvem també davant una d’una acció sindical que havia de focalitzar-se en la crítica al sistema patriarcal i havia d’implicar també, d’alguna manera, una socialització de la perspectiva feminista en l’acció sindical de l’anarcosindicalisme.

Femarec no és el primer cop que acomiada una treballadora per motiu d’embaràs i, a més, algunes portàvem mesos o anys treballant allà, vivint el maltractament i l’explotació que com a mètode la direcció de Femarec (amb la connivència del Comitè d’Empresa) empra cap a treballadores i usuàries. “No són casos aïllats” la conclusió indiscutible. No són casos aïllats a Femarec i no són casos aïllats al Sector Social perquè no són casos aïllats a un mercat laboral que s’alimenta de la misèria que generen patriarcat i capitalisme, l’aliança més criminal que coneixem. 

El judici se celebraria el 24 de gener de 2021 i, per llavors, hauríem iniciat una campanya de visibilització del cas amb un doble objectiu: donar suport a la companya i denunciar la doble precarietat a la que ens veiem abocades les dones. No només ens enfrontàvem a una empresa molt poderosa a dins del sector social, amb molts contactes polítics, sinó també a una justícia que és de per sí profundament patriarcal i burgesa. 

Finalment el judici no va celebrar-se perquè nosaltres havíem ampliat la demanda el dia abans, però l’empresa va voler pactar amb una quantitat irrisòria, reconeixent que l’acomiadament “no s’havia fet correctament”. La companya tenia clar no negociar i així ho va fer. El judici es farà el proper mes de novembre. Nosaltres seguirem amb la nostra campanya de visibilització i denuncia, recollint testimonis (que són molts) i duent a terme les estratègies de l’acció sindical que considerem més oportunes. Aprenent dia a dia i des de l’anarcosindicalisme, l’acció directa, la solidaritat, el suport mutu i el feminisme; perquè si ens toquen a una, responem totes.

Per acabar, d’aquest conflicte és inevitable destacar com de transversal és la precarietat que ens travessa. Com et toca quan pertanys a la classe treballadora i com és pràcticament impossible desfer-te d’ella quan ets dona, trans, de gènere dissident, migrant o amb diversitat funcional. També cal fer èmfasi en la precarietat del sector social. Un sector feminitzat, com ho està tot allò relacionat amb les cures. Allò més castigat i desvaloritzat pel sistema capitalista i l’economia mercantilista. Aquest sistema també ha estat l’encarregat de desvaloritzar el treball reproductiu, eix que aquesta lluita sindical també ha tocat. No ens cansarem de dir que és aquest treball reproductiu el que sosté la vida. 

8M 2020. El Coronavirus visibilitzarà la crisi de cures

Equip Comunicació CGT Catalunya

Manifestacions multitudinàries per les llibertats i els drets de les dones arreu del món

Amada Santos. Dones Llibertàries

Segons Nacions Unides encara hi ha restriccions legals que impedeixen a 2.700 milions de dones accedir a les mateixes opcions laborals que els homes. El 2019 menys del 25% dels parlamentaris eren dones, i una de cada tres dones va patir violència de gènere.

Aquest 8 de Març dia Internacional de les Dones Treballadores, milions de dones a tot el món vam sortir als carrers amb un únic objectiu comú: exigir els nostres drets i reclamar la igualtat.

Aquesta data s’ha convertit en l’acte reivindicatiu més important a nivell mundial, liderat pel moviment feminista. Aquests darrers anys, a partir de 2017, hi ha hagut una explosió de força al carrer, una marea de dones que ha arribat per quedar-se. A la Manifestació de Barcelona hi van participar, 200.000 persones. Per a les feministes i activistes “El 2020 és l’any de les dones”  i cridem a totes les dones a sortir al carrer i reclamar totes les causes històriques pendents.

El lema de la Marxa 8M ha estat: Juntes i Diverses per una Vida Digne. Autoorganització i revoltes Feministes Contra la Precarietat i els Fronteres. Una exigència que s’ incorpora any rere any d’una manera transversal en els diferents col·lectius i reivindicacions del 8 de Març, és el tema de les cures. Ve ja de molt lluny l’exigència de repartir les responsabilitats en la cura dels fills, de les persones grans, de persones discapacitades i de la llar.

Posar la vida al centre, reivindicació del feminisme, suposa assumir tenir-ne cura, i és un treball que s’ha de valorar i compartir. Hi ha d’haver una educació a les escoles des dels primers anys per conèixer la responsabilitat d’assumir al llarg de la vida el compromís de cuidar-la. Alhora, l’obligació de la societat i els governs de quantificar el valor econòmic que suposa, que les dones hagin assumit i assumeixin el fer-se càrrec de les cures de la família.

Moltes dones a Catalunya i de l’Estat Espanyol, estan treballant, conjuntament amb polítiques responsables d’igualtat, donant idees a posar en pràctica a l’Agenda 20/30 i portar-les a les trobades que es duen a les Nacions Unides, en el marc de Beijing 25.

Amb la Pandèmia del Coronavirus, sortirà a la llum la precarietat existent en aquest suposat Estat de Benestar, a causa de les retallades dutes a terme en anys anteriors. També, s’ha de posar en evidència, com es repartiran les cures de les persones contagiades.

“Si treball i cures ja eren dues tasques en conflicte, ara a més seran simultànies”

Mònica Grau, economista.

Xile, Argentina i Mèxic han liderat les protestes per exigir aturar la violència masclista, per la igualtat d’oportunitats i pel dret a l’avortament. La situació política i social de l’Amèrica Llatina durant els últims anys ha donat peu a les dones a organitzar-se en defensa dels seus drets. Es van pintar els carrers de verd i morat i el crit d'”Amèrica Llatina serà tota feminista” va ressonar arreu.

Les manifestacions han estat marcades per un creixent descontent i la demanda als governs llatinoamericans de millorar les condicions de vida de la meitat de la població. Les exigències són cada vegada més fortes davant la denúncia que els estats no han fet per augmentar la qualitat de vida de les dones.

Xile

La majoria dels presidents llatinoamericans no tenen perspectiva de gènere per dissenyar els seus programes de govern, i no s’han interessat en legislar en favor d’elles. Però el Moviment feminista segueix fent història: dos milions de dones van marxar per Santiago i altres ciutats el 8M. Una convocatòria històrica, segons les organitzacions. Als carrers el crit cap al President Piñeira i cap a la ministra Pla davant la repressió ha estat: “No els tenim por”. A la convocatòria es va difondre un manifest exigint la fi de les violacions dels Drets Humans i la formació d’una Comissió Independent de la Veritat, Justícia i Reparació. 

També el  9 de Març va ser la segona jornada de la Vaga General Feminista 2020. Dones de tot arreu del país es van adherir a la convocatòria feminista. Hi van participar: Moviment pel Avortament Lliure, el MeToo, i les estudiants. Cal recordar la lluita estudiantil contra l’abús i assetjament de 2016, així com també el 2018 i el 19. El nombre de participants ha estat superior a tots aquest esdeveniments.

La consigna aquest 2020 ha estat “contra el Terrorisme d’Estat”, una de les manifestacions més importants dels últims temps, mitjançant la performance de Las Tesis, que ha donat la volta al món: “El violador ets tu”.

Durant la manifestació hi va haver incidents amb  lesions i detencions. En acabar aquesta històrica mobilització, la Coordinadora Feminista 8M va llegir el seu manifest: “Exigim la fi de les violacions de Drets Humans, que mai més pretenguin fer-nos callar amb les mutilacions, les desaparicions, les tortures, els abusos, les violacions, els segrestos, les pallisses i la persecució”.

Van demanar la sortida de Sebastián Piñera i tot el seu Govern per haver-li declarat la guerra al poble. També la sortida de la ministra Plá pel seu silenci davant la violència política sexual. “Lluitem per una Comissió independent de Veritat, Justícia i Reparació i l’alliberament immediat de tots els i de totes les preses polítiques de la revolta”.

Mèxic

A Mèxic han augmentat els feminicidis i la indignació de les dones. Cada dia 10 dones són assassinades per raó de gènere. La mobilització de les dones ha anat augmentant en els últims mesos davant la impunitat en els casos de feminicidis. A mesura que s’ha anat coneixent la crueltat amb la qual s’han dut a terme, aquestes morts, les convocatòries han estat més nombroses. Van convocar una aturada nacional el 9 de Març, ja que tot i ser un 40% de la força laboral pateixen una bretxa salarial d’un 34%.  Van exigir igualtat d’oportunitats. La meitat de la població està vivint en situació de pobresa.

Durant la gran manifestació es van llegir eslògans “Ja n’hi ha prou”. El 2019, 1.000 dones van ser assassinades pel sol fet de ser dones, un 137% més respecte a l’any 2015, quan van començar els registres oficials. Aquests feminicidis han desencadenat la indignació de la societat i pressions perquè les autoritats se’n responsabilitzin.

Argentina

A l’Argentina les feministes van realitzar les protestes pel  9 de març sota el lema “Per l’autonomia dels nostres cossos i contra els fonamentalismes religiosos”. Una de les accions va ser  un “pañuelazo” el dia 8 davant de la catedral de Buenos Aires a favor de l’avortament legal, segur i gratuït, contestant d’aquesta manera a la missa convocada en contra per l’Església catòlica Argentina.

Aquest 2020, la reivindicació principal dels moviments feministes és aconseguir una llei de terminis per la interrupció voluntària de l’embaràs, i convertir-se  en el primer país d’Amèrica Llatina en legalitzar l’avortament. El president argentí, Alberto Fernández, ha enviat aquesta setmana el projecte de llei,. Serà el novè intent de canviar el Codi Penal vigent, on es contemplen penes de fins a quatre anys per a totes les dones que avortin, amb excepció del cas de violació o de risc per a la salut.

Aquesta és la primera vegada que la iniciativa parteix del Poder Executiu i no de la societat civil. Les dones argentines van sortir al carrer el 9 per exigir mesures contra els feminicidis. Tot i la gran mobilització social des de “Ni Una Menys”, en el 2015, els feminicidis no han baixat. 299 dones van ser assassinades l’any passat. Ha suposat un augment del 10% respecte al 2018. Aquest any ja s’han registrat 68 feminicidis, entre ells alguns que han commocionat l’opinió pública per la seva crueltat.